«Aquest fang que Lutècia denomina»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
A la usança d’anar tapades de cara les dames de París
Aquest fang que Lutècia denomina
■
a París, centro il·lustre de grandeses,
■
llàgrimes són d'amants per les belleses,
4
que núvols cobren sa claror divina.
   En va lo Cel, en va l'Amor fulmina
■
influxos abrasats, flames enceses,
si ja no ostenten les deitats franceses
8
de tants sols la bellesa peregrina.
■
   Mes, si patents sos resplendors mostraren,
los trofeos d'Amor s'augmentarien,
■
tornaria París tòrrida zona,
■
12
   los ulls en dolç incendi s'abrasaren,
■
los cors en cendra breu se mudarien...
i jo no enyorara a Barcelona!

Resum

Sonet escrit segurament des de París l'any 1643, on es trobava Fontanella acompanyant el seu germà Josep en missió diplomàtica (veg. «En lo bullici inquiet», «Ja m'aguarda altra ribera» i «Coronats de llarga boga»). El poeta es lamenta que les dames parisenques es cobreixin el rostre quan van pel carrer; si no ho fessin, tot París s'il·luminaria, bullint de passions amoroses, i ell no enyoraria Barcelona (i, se sobreentén, les belleses femenines de la ciutat catalana).

Mètrica

Sonet ABBA ABBA CDE CDE.

Testimonis

A f. 152v-153; B5 f. 235-235v; B8 f. 153; B12 f. 92; Be p. 4-5; C p. 219-220; $C’$ p. 293; CC; I2 f. 125v; $I2’$ f. 171v; L4 p. 181; P p. 6; R p. 249-250; V2 f. 159v; V2’ f. 200.

Rúbriques

A: Soneto que escrigué Fontano des de Paris
B5: Soneto que escrigue desde Paris Fontano
B8: Soneto de fontanella desde paris
B12: Soneto que escrigué desde Paris Fontano
Be: IV A la ciutat de Paris
C: A la vsansa de anar tapadas de cara las Damas de Paris
C': Soneto
I2: A la usansa de anar tapadas de cara las Damas de Paris
I2': [sense rúbrica]
L4: Sonet. a la ciutat de Paris
P: A la ciutat de Paris
R: Ala Vsansa de anar tapadas de Cara las Damas de Paris
V2: A la Vsansa de anar tapadas las damas de Paris
V2’: Soneto que escrigue dende Paris

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Coincideix amb el ms. C.

Edicions anteriors

Prat & Vila (1981: p. [1]); Riquer, Comas & Molas (1985: IV, 510) editat des del ms. B5; Costa, Quintana & Serra (1991: 278-279) a partir del ms. B5; Miró (1995: I, 180); Miró (1998: 46); Grilli (1998: 184); Rossich & Valsalobre (2006: 230); Alegret (2009: 221); Rubió (1956: 569), edita els v. 1-4 i 9-14 a partir del ms. B5.

Referències bibliogràfiques

Rubió (1956: 569); Valsalobre (2013); Miralles (2016).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • Lutècia A B8 C R V2’] Luctecia B5, a Lutecia Be L4, Luttecia B12 I2 V2, a Luttecia C’ I2’ P
  • d’ A B8 B12 Be C C’ I2 I2’ L4 P R V2 V2’] om. B5
  • claror B5 B8 B12 Be C C’ I2 I2’ L4 P R V2 V2’] color A
  • deitats B5 Be C I2 I2’ L4 R] deidats A B8 B12 C’ P V2 V2’
  • sos A B5 B8 B12 Be C C’ I2 I2’ L4 R V2 V2’] los P
  • trofeos A B5 B8 B12 C C’ I2 I2’ L4 P R V2 V2’] trofeus Be
  • tornaria A B5 B8 B12 C C’ I2 I2’ L4 P R V2 V2’] se tornaria Be
  • cors A B5 B8 B12 Be C C’ I2 I2’ P R V2 V2’] cor L4
  • enyorara C I2 I2’ R V2] añoraria A B5 B8 Be C’ L4 P V2’ B12
  • la forma enyorara no té per què ser errònia, ja que es pot fer un hiat entre no i enyorara i el còmput mètric és regular; el mot enyorara, il·legible B12.
  • Aquest fang que fa que es denomini a París Lutècia. Es deia que el nom de Lutècia (de Lutetia, el nom de la ciutat en època romana) provenia de lutus, que vol dir ‘llot’.
  • El fang és format pel terra de París combinat amb les llàgrimes dels enamorats, que es lamenten de no poder veure la cara de les dames.
  • cobren: cobreixen. Així com la claror divina és metàfora pel rostre de les dames, els núvols ho han de ser per una peça de roba que els cobria (per exemple, un vel).
  • fulmina: llança. El poeta usa aquest verb com a transitiu, violentant la sintaxi, seguint la pràctica que havia inaugurat Góngora: el complement directe són els llamps i la passió amorosa (els influxos i les flames).
  • ostenten: mostren, fan patents. | les deitats franceses: les parisenques.
  • El sentit dels versos és que ni la fúria de Júpiter ni la de Cupido, llançant llamps o inflamant els cors, no pot contrarestar la privació de l'extremada bellesa (la bellesa peregrina) de tantes dames (de tants sols).
  • mostraren: mostressin.
  • s’abrasaren: s’abrasarien.
  • breu: escassa.
  • enyorara: enyoraria. Dialefa entre no i enyorara.