Aquest segon volum de la Història de les Arts Escèniques Catalanes és una síntesi de l’activitat teatral i espectacular desenvolupada al llarg de l’edat moderna a les terres de parla catalana. L’obra es proposa superar el desconeixement que hi ha hagut sobre molts aspectes d’aquesta realitat, així com fer coincidir matèries que massa vegades s’han tractat separadament: el teatre culte i el popular, les peces dramàtiques en diverses llengües, els textos i l’escenografia, la literatura i la música, els actors i els teatres, les companyies i el públic. Si reunim totes les notícies sobre creació literària en les llengües que concorren al territori i analitzem la vitalitat permanent de l’espectacle a les terres catalanes s’evidencia el paper de primera línia que hi han fet les arts escèniques als segles XVI, XVII i XVIII. El repte d’explicar-ho només es pot afrontar equilibrant erudició i divulgació, l’única manera de contrarestar les grans llacunes i els prejudicis que han enterbolit la història del teatre escrit i representat en aquesta època.

Volum que recull els sonets i les dècimes de Vicent Garcia, amb l’ortografia regularitzada a partir de les normes actuals, però respectant les característiques de la llengua de l’autor. És una edició anotada i comentada, i amb una introducció que permet descobrir, entendre i gaudir la poesia del rector, el poeta català mes important entre March i Verdaguer. Arran de la tasca d’investigació de Rossich, que l’ha abordat com si fos una edició crítica, s’han incorporat al llibre obres que havien estat censurades o simplement havien quedat oblidades i s’han revisat a fons les versions dels manuscrits per oferir el text més depurat possible. També s’han descartat alguns poemes que popularment s’havien atribuït a Garcia.

Aquest volum presenta les dues grans peces dramàtiques de Francesc Fontanella, escrites a Barcelona abans dels trenta anys d’edat, entre 1645 i 1652, en ple període bèl·lic de la guerra dels Segadors. Els dos textos editats en aquest volum mostren l’enginy, la força poètica i l’exuberància retòrica pròpies del millor Barroc. La Tragicomèdia pastoral d’amor, firmesa i porfia ve encapçalada per una lloa en què Fontanella hi fa un al·legat a favor d’un teatre culte, modern i ambiciós en català. És a partir d’aquí que comença l’ambiciosa obra dramàtica en què el pla de Barcelona es transforma en un escenari bucòlic alterat per un conflicte: Fontano (alter ego de l’autor) i Guidèmio pretenen l’amor d’Elisa, i les tensions d’aquest triangle amorós s’afegeixen a un enfrontament crònic entre els bàndols als quals pertanyen: els pastors del Besòs i els del Llobregat. Lo Desengany és una peça dramàtica en dos actes molt original i, alhora, una reeixida mostra de teatre dins el teatre. Versa sobre amors contrariats que trobaran dins d’un mateix la solució als patiments amorosos mitjançant la capacitat de veure en el desengany la necessària superació de l’engany que, des de la perspectiva barroca, suposa sempre l’enamorament. L’edició ha estat a cura d’Albert Rossich i Pep Valsalobre, de la Universitat de Girona, dos dels màxims especialistes en la literatura barroca del nostre país que han acompanyat les obres amb una introducció que facilita l’accés a un període fascinant i poc conegut de la nostra literatura, unes notes a peu de text per millorar-ne la comprensió i un glossari final, eines per apropar-los al lector d’avui.

Vicent Garcia, rector de Vallfogona, ha estat, des de la fundació de l’Acadèmia dels Desconfiats –germen de la Reial Acadèmia de Bones Lletres–, un tema clau que ha motivat algunes de les seves actuacions més importants, i que han servit tant per justificar la seva activitat com per ponderar els mèrits literaris del poeta barroc. No és cap exageració dir que aquest organisme ha estat associat secularment a la figura de Vicent Garcia. El discurs repassa la relació de l'Acadèmia amb l'obra del Rector des de les primeries del segle XVIII fins a l'actualitat i presenta, al final, una llista completa de les atribucions defintives de poemes de Garcia i una bibliografia completa de la bibliografia d'Albert Rossich.

Oferint flors al sol presenta un dels quatre cicles de cartes poètiques de Francesc Fontanella (Barcelona 1622 - Perpinyà, 1681). Es tracta d'un conjunt de vint-i-nou composicions en vers i en prosa adreçades a la dona que va inspirar la major part de la lírica amorosa de Fontanella, la rossellonesa Maria Teresa Ham. Foren escrites en l'etapa de maduresa del poeta, en un moment en què tant ell com ella feien vida religiosa. No obstant això, tenen un caràcter marcadament desenfadat i festiu, que es fa palès en les galanteries, bromes, girs inesperats, transformacions, endevinalles i jocs d'enginy que trumfen les composicions. Considerades durant molt de temps entre les més opaques de Fontanella per tenir un cert component de literatura privada, el llibre les fa accessibles i entenedores al lector d'avui a través d'un estudi crític aprofundit i de l'anotació detallada dels textos.

Barcino (2020). Durant el setge borbònic de Barcelona de l’any 1706, es produí una contraofensiva dels barcelonins per recuperar la fortalesa de Montjuïc en la qual les dones de la ciutat tingueren un paper molt destacat. Aquesta participació va ser lloada en una relació en vers que va circular a través un plec solt intitulat "Proeses que les barceloneses dones han ostentat en este siti de l’any 1706", que el present volum recupera en una edició regularitzada, comentada i anotada.

Joan Pujol (Mataró 1532 – ? d. 1603) és un dels autors clàssics del Renaixement català que, com pocs altres en la nostra història literària, va incorporar el batec de la història del seu temps als versos que va compondre. Autor d’un important aplec de composicions poètiques i d’una obra de teatre inacabada, la seva poesia reflecteix i canta temes cabdals del moment com la difusió, traducció i interpretació de la poesia de l’autor més important de la nostra tradició literària, Ausiàs March, en un context de reafirmació cultural autòctona. En el mateix sentit, poc després de l’esdeveniment històric de la batalla de Lepant, va confegir la primera epopeia peninsular en llengua vulgar dedicada a la victòria contra el Turc, incorporant-hi nombrosos elements de la literatura clàssica i de les novetats renaixentistes; constitueix, a més, el primer poema èpic de la tradició catalana i en destaca la voluntat de posar de relleu la participació dels llinatges del país entre els combatents de l’armada cristiana. El prevere mataroní va estar fortament implicat en el desplegament entusiasta i militant del concili de Trento i va fer-se’n ressò literari mitjançant abundants composicions espirituals i devotes.

Els poemes de Lepant inclou totes les composicions de Joan Pujol dedicades a cantar i celebrar la victòria naval de les armes cristianes contra l’imperi Otomà en la batalla de Lepant (1571), amb un paper destacat de Barcelona i de les forces catalanes sota el comandament de Joan d’Àustria. D’una banda, el Lepant és el primer poema èpic inspirat per aquest tema en qualsevol llengua romànica, i narra, en tres cants, tant els antecedents de la batalla com l’encontre decisiu. Els turcs s’han apoderat de Famagusta (Xipre), i els venecians demanen socors al papa Pius V i al rei Felip II. Un cop superades les desconfiances entre les potències cristianes, Felip II cedeix el protagonisme al seu germà bord, Joan d’Àustria, perquè encapçali la Santa Lliga. Una nova incursió dels turcs en aigües mediterrànies serà interceptada per l’armada aliada i conduirà a la descomunal batalla de Lepant. En una segona part d’Els poemes de Lepant, Joan Pujol celebra la victòria glossant, en octaves catalanes, els dístics llatins de tres poemes encomiàstics de l’humanista Lluís Joan Vileta, dedicats a la victòria de Joan d’Àustria, al rei Felip II i a la ciutat de Barcelona.[-]

Dos panegírics d’Andreu Rey d’Artieda (1604) i Vicent Garcia (1613) pronunciats a l’Estudi General de Lleida. Edició crítica és una monografia que arrenca en darrer terme de la tesi doctoral –en gran part inèdita– llegida per l’autor l’any 1984, i que va obtenir la qualificació d’excel·lent cum laude i premi extraordinari de doctorat (1985). Aquesta tesi inventariava un bon de nombre de cançoners barrocs, establia un primer catàleg de poesies atribuïdes a Vicent Garcia i a altres poetes barrocs, i editava críticament les obres de Garcia. Ara, amb aquest llibre es refà de cap i de nou l’edició de la composició més ambiciosa d’aquest autor, tenint en compte molts més manuscrits i incorporant una anotació exhaustiva, acompanyada de dos poemes més sobre el mateix tema erròniament atribuïts a Garcia. La investigació es completa amb una proposta d’atribució a Andreu Rey d’Artieda del primer d’aquests dos poemes.

El poeta i dramaturg Francesc Fontanella (Barcelona, 1622 - Perpinyà, 1681) és, ara com ara, un dels autors més complets i polièdrics de la tradició literària catalana de tots els temps. Ho demostra la seva activitat literària, en vista de la varietat de gèneres tractats i de la diversitat temàtica, però també de la seva implicació política, íntimament lligada amb la seva escriptura, que el situen com un dels escriptors més combatius de la Guerra dels Segadors catalana (1640-1652). El volum que teniu a les mans recull les darreres recerques dutes a terme sobre l’univers poètic fontanellà, que interessaran no només a la comunitat investigadora sinó també als amants de la cultura catalana en general.

Pep Valsalobre i Vicent Melchor (eds.) La tragèdia Lucrècia, composta al 1769, està basada en el relat llegendari del pas de la monarquia a la república romana al 509 aC, que ha tingut un intens i dilatat ressò literari des de l’Antiguitat. Més de dos segles després d’haver estat escrita, Lucrècia ens continua emocionant per la perennitat dels valors que exposa (l’exercici de la virtut, la lluita contra la tirania, els valors republicans). Per aquesta raó i per la seva innegable qualitat literària, aquesta obra de Ramis és un clàssic indiscutible de la literatura catalana de tots els temps.

Aquest llibre edita i contextualitza un petit recull de poesies que avui es conserva, sense nom d’autor, dins un manuscrit de la Biblioteca Apostòlica Vaticana. L’anàlisi interna i externa del manuscrit ha permès atribuir-lo amb tota seguretat a Joan Salom (o Salon), un frare franciscà que, a més d’hebraista i astrònom reconegut –va tenir un paper important en la reforma del calendari gregorià–, se’ns revela, doncs, també com a poeta. A les composicions hi ha elogis a alguns contemporanis, algunes peces de caràcter devot i unes quantes poesies adreçades a un amor frustrat envers una monja barcelonina. Més enllà de l’interès que té augmentar la producció literària catalana del Cinc-cents amb uns textos desconeguts, aquest cançoner és important perquè se situa en el moment en què les noves formes poètiques italianes del renaixement s’introdueixen en la poesia catalana.

Si hi ha un autor que desmenteixi la idea que el Barroc correspon a un període de decadència de la literatura catalana, aquest autor és el barceloní Francesc Fontanella (1622-1682/83). Perquè Fontanella va escriure una obra poètica (i dramàtica) que no solament és extensa i refinada, sinó que està a l'altura de la millor literatura europea del seu temps. Aquest fet indiscutible, que els estudis i les descobertes més recents no han fet sinó confirmar, encara no ha estat prou assumit per la mateixa tradició cultural a la qual Fontanella pertany. Per això era tan necessària una antologia que oferís una perspectiva prou àmplia de la seva obra poètica, i que ho fes combinant el rigor filològic i la claredat expositiva en les notes que faciliten al lector general la comprensió dels poemes. O he de morir o he d'amar neix amb la voluntat que arreli definitivament en l'imaginari dels catalans la figura d'un home enamoradís i guerrer, que va participar activament en els fets més decisius de la seva època, fill del Conseller en Cap de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors, comandant ell mateix de l'artilleria que es va enfrontar a les tropes de Felip IV, diplomàtic en ambaixades internacionals i, alhora, poeta insigne d'esperit plenament barroc.

El plurilingüisme en la literatura catalana constitueix el primer intent de sintetitzar en una visió de conjunt un fet que es dóna en totes les literatures, però que encara no havia estat mai objecte d’un estudi que n’analitzés tots els aspectes. Hi compareixen, al costat de peces conegudes, obres habitualment desateses pels historiadors de la literatura, els quals, dedicant bona part dels seus esforços a bastir un cànon propi, han cregut que tenien un interès més lingüístic que no pas literari. Més enllà de l’interès teòric que això pot suscitar en la literatura comparada i en el terreny tan poc explorat de les literatures en contacte, aquesta recerca permet redescobrir una gran quantitat de textos oblidats o marginats que destaquen per la seva originalitat i diversitat estilística.

Sònia Boadas (ed.), Vigo: Editorial Academia del Hispanismo, 2012. Recull de treballs amb aportacions de membres de l'equip de recerca UdG sobre poesia política a la Guerra dels Segadors i Francesc Fontanella en el context del Carnaval de 1647.

Madrid: Síntesis (Letras Universitarias), 2011. Primer volum panoràmic del conjunt de la producció literària de l'edat moderna catalana adreçat a un públic peninsular.

Coordinació de l’obra "Panorama crític de la literatura catalana" (Barcelona, Vicens Vives). Han aparegut tots sis volums (2009-2012). El III, dedicat a la Literatura moderna, ha estat dirigit pel mateix coordinador i hi han participat membres del grup de recerca i col·laboradors (Bover, Miralles, Sansano, Valsalobre).

Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel•la (Philologica. Sèrie Estudis, 2), 2010, 576 pp. Recull d'estudis que aporten un panorama general de la prosa, el teatre i la poesia de la literatura de l'època moderna, amb una visió lliure dels clixés historiogràfics heretats des de la Renaixença i dels reduccionismes tradicionals, que neix amb l'objectiu d'acostar el lector a un període encara mal conegut de la nostra història literària.

Òscar Jané (ed.), Del tractat dels Pirineus [1659] a l'Europa del segle XXI. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Museu d'Història de Catalunya, 2010, 359 p. Inclou els estudis següents dels membres del grup: - Eulàlia Miralles: "Poesia i política de la Guerra dels Segadors", pp. 177-187. - Pep Valsalobre: "L'obra (o la vida) de Francesc Fontanella en l'esquinç de 1652-1659", pp. 281-290.

Barcelona: IEC, 2010, 216 pp.

Girona: Documenta Universitaria, 2009, 370 pp.

Àlex Broch (dir.), Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2008, 1248 pp. La part de literatura catalana moderna ha estat assessorada per Pep Valsalobre i ha comptat amb la col·laboració dels membres del grup de recerca en la redacció de materials.

Núm. 7 (2007).

Barcelona: Editorial UOC (Humanitats, 115), 2007, 286 pp.

Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la (Philologica. Sèrie Textos, 1), 2006, 404 pp.

Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel•la (Philologica: Sèrie Estudis, 1), 2006, 356 pp.

Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la (Philologica. Sèrie Textos, 2), 2006, 128 pp. [edició crítica]

Núm. 6 (2005).