«Ja m’aguarda altra ribera»

       

Romanç que escrigué Fontano des de Charlavila, estant per embarcar-se en lo riu Mossa, camí de Münster

Ja m’aguarda altra ribera
i t’aguarda altre romanç,
que està de Déu que els poetes
4
prop los rius ploren sos mals.
   Jo ploro, doncs, prop la Mossa,
no la mossa que ja saps,
que si per mossa plorara
8
fóra mossa més distant.
   Ab tot, festejo una Mossa
tan linda com un cristall
perquè m’admeta en sos braços
12
que abracen camps alemanys.
   Des de Carlavila, vila
de mediana gravedat,
vila ignorada als compassos
16
dels mapistes catalans,
   gran èmula de Mézières
(mes no es poden barallar
perquè lo riu, sens Dieta,
20
murmurant los posa en pau),
   aquí suspiro ta ausència,
amic perla, amic coral,
aquí culpo tos descuits
24
i disculpo mos pesars.
   Tos descuits, puix no m’escrius;
mos pesars, puix sento tant
tibieses d’una memòria
28
com gels d’una voluntat.
   (Mes, què és açò, musa mia?
Renyadora vos tornau?
O voleu mentir saviesa
32
fingint provecta l’edat?
   No renyeu, casta Talia,
no altereu vostre semblant,
que alçar les veus amoroses
36
no és decoro virginal;
   que jo ab moltes tovalloles
mes llàgrimes he estroncat,
que com altre temps de versos
40
he tingut fluix de plorar.)
   Ara has de saber, amic,
un sol succés fortunat,
bastant a borrar l’enfado
44
que pot ma queixa causar.
   Càndida nimfa del Mossa,
de qui les ones, brillant,
eren astres mentres foren
48
de dos sols negres miralls,
   serena, encara que muda,
pirata de llibertats,
que insinua rendiments
52
ab l’acció menos loquaç,
   viu, quan lo governador,
son marit, nos convidà
més a envejar sa fortuna
56
que a admirar sa urbanitat.
   (Ha mudat d’estil la musa,
mes no importa, que jamai
ha alçat de punt les clavilles
60
objecte més soberà.)
   Los cabells, per vagamundos,
tenia presos un llaç,
zelós quissà de que l’aire
64
posseís tesor tan gran;
   i ells, desmentint la clausura,
ab laberintos suaus
per esfera de marfil
68
eren cometes dorats.
   Ni bé rosa, ni bé neu
viu lo front, on se juntà
ab neu intacta a l’aurora
72
rosa en l’aurora fragant.
   Són los ulls... Aquí la ploma
declina son vol audaç:
o deixe’m Amor les sues
76
o ell aspire a empresa tal,
   que, Apel·les nou, mon ingeni
ab vel obscur cobrirà
aquells raigs, puix ni la vista
80
és de l’objecte capaç.
   Cupido sols los retrate,
si un ciego pot veure tant,
puix los retrata també,
84
sent ciega, la voluntat.
   Resplendiran en la Idea,
perquè mal pot imitar
una tinta, tota sombres,
88
a una nimfa, tota raigs.
   (Però, senyora Talia,
qui us fa tornar tan galant?
Que tindrà zelos lo sol,
92
si alabau als sols estranys.
   Qui us fa escriure tan altiva,
menyspreant l’estil vulgar,
per volar més ab la ploma
96
que els pensaments han volat?
   No haveu vist altres belleses
dignes d’encomis més alts
i una sempre vencedora
100
napea del Llobregat?
   Ab tot, estau disculpada,
que, sent les gràcies iguals,
sempre la que està present
104
té los sentits de sa part.)
   Ja, amic, per cobrar lo punt
ma Talia tornarà
des del sol d’aquella nimfa
108
a l’ut de l’estil més baix.
   Tornem a nostres històries,
ab gran desig esperant
dels acadèmics discursos
112
los estudis fortunats;
   vostres números aguardo,
orfeos los més suaus
que hagen suspès lo corrent
116
al pressurós Llobregat.

Resum

Segon romanç del cicle de Münster (veg. «En lo bullici inquiet»). En el periple cap a la ciutat de Münster amb motiu de la conferència de pau, els membres de la delegació catalana que han d’actuar d’assessors de l’ambaixada francesa viatgen pel curs fluvial del riu Mosa després d’haver deixat París. Ho fan en companyia dels ambaixadors francesos i portuguesos, en vaixells diferents. Seguint la Mosa passaran per Toul, Verdun, Sedan, Charleville, Dinant, Namur, Lieja i Maastricht. El 18 d’octubre de 1643 s’aturen a Charleville. Fontanella escriu des d’aquesta vila aquest poema-epístola a un seu amic barceloní a qui fa confidències sobre una dama la bellesa de la qual l’ha impressionat, l’esposa del governador de Charleville (v. 53-54), de qui fa un retrat literari. Tot plegat en un to enjogassat en què el poeta conversa amb la pròpia musa (v. 29-40, 57-60, 73-104) sobre el tractament poètic de l’afer. La composició es clou amb referències als amics del poeta.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

A f. 150-151v; B5 f. 230-232v; B8 f. 89v-90v; B12 f. 90v-91; C p. 186-188; I2 f. 106-106v; CC; L4 p. 241-243; R p. 280-283; V2 f. 133v-135v.

Rúbriques

A: Romans que escrigue des de dexar la Vila estant per embarcarsse en lo riu Mossa Cami de Munster
B5: Romans que escrigue desde Char la Vila estant per embarcarse en lo Riu Mosa Cami de Munster
B8: Segon romans del mateix autor al mateix amich desde un lloch ques diu Carlavila escrita [sic]
B12: Romans que escrigue desde Char La vila estant per embarcarse en lo Riu mossa cami de munster
C I2: [sense rúbrica]
L4: Altre que escrigue al matex Amich desde Charlevila embarcantse en lo Riu Mossa
R: Romans que escrigué Fontano desde Charlavila estant per embarcarse en lo Riu Mossa Cami de Munster
V2: Altre romans que escrigue desde Charlavila estant per enbarcarse en lo riu mossa cami de munster

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim l’error evident del v. 10.