Fins fa uns anys, l’estudi de la literatura catalana de l’edat moderna havia estat força bescantat entre els historiadors de la literatura catalana. L'activitat filològica i historiogràfica havia prioritzat tradicionalment l'estudi de l'època més antiga, l'edat mitjana, de la mateixa manera que la crítica s'havia anat centrant sobretot en l'època contemporània. Així, l'època moderna -els segles del renaixement, el barroc i la il·lustració- es va convertir en l'etapa menys coneguda de tota la història literària catalana, víctima de prejudicis estètics, historiogràfics i polítics, i amb la major part dels textos ignorats, inèdits o mal editats.
És hora, doncs, de projectar una mirada exempta d'apriorismes, idèntica a la projectada damunt d'altres èpoques historicoliteràries, i de continuar amb la línia iniciada fa escassament trenta anys en l'àmbit universitari català per tal de recuperar, editar i estudiar, id est, difondre el llegat literari català de l'època moderna, tant entre els catalans com arreu, a través de congressos internacionals i publicacions estrangeres.
* * *
NISE aplega els membres investigadors del grup de recerca UdG de literatura moderna, els investigadors corresponents de la línia de recerca de literatura catalana moderna de l'ILCC i els col·laboradors en projectes vigents diversos. La pàgina conté informació sobre l'activitat investigadora i de transferència del grup, la formació docent d’investigadors i una biblioteca digital, amb publicacions del grup a text complet i textos literaris moderns. Inclou una base de dades que inventaria la producció poètica barroca catalana reunida en manuscrits.