«En lo bullici inquiet»

       
Romanç que escrigué Fontano a sos amics, embarcat en lo Loira camí de Paris
En lo bullici inquiet
dels apacibles cristalls
ab què ens sustenta la barca,
4
bevent sempre, sens menjar;
   des d’aquest grosser llaüt
discordement encordat
que, a bé que el toquen tants músics,
8
no pot sonar sinó mal;
   des d’una arca de Noè
on entremesclats estam
mariners, coixins, maletes,
12
senyors, criats i cavalls;
   d’un petit riu tan colèric
que ja no ens pot suportar,
riu que el pintaven Danubi
16
i a penes és Llobregat,
   envio esta galereta
que, tirant-la riu avall,
la impel·liran mos sospirs
20
fins a vostres arenals.
   Sospirs he dit? he dit bé,
perquè l’ausència pot tant,
que, entre les burles gelades,
24
sospirs arranca abrasats.
   Mes, deixant llàgrimes tristes,
perquè advertits no digau
que, per navegar millor,
28
vull créixer lo riu plorant,
   haveu de saber, amics,
que cisne m’he imaginat
(i sobre el tornar-me negre
32
sols me falta vestir blanc),
puix ha vuit dies que canto
en un riu, i n’hi ha altres tants
que més que roda la barca
36
me roda encara lo cap:
   mirant córrer les muntanyes,
mirant caminar los camps,
tant com altres se maregen,
40
me trobo jo riuejat.
   Açò és lo que passa, amics,
mes no passa, puix apar
que aquesta palustre vida
44
no ens ha de passar jamai;
   no pot passar ma Talia,
i així pens que olvidarà
per esta ribera inculta
48
la bellesa del Parnàs.
   Ja jo deixo d’aplaudir-la
perquè lo doctor Ayats
me provoca a la batalla
52
per desalojar la fam.

Resum

Composició del cicle de Münster. Fontanella hi rememora el viatge que hi va fer (1643-1645) acompanyant el seu germà Josep, que era el representant de les institucions catalanes a les negociacions de pau. El recorregut es dugué a terme a través de França i els Països Baixos aprofitant la navegació fluvial; els tres poemes del conjunt comparteixen el to burlesc i el sentiment d’enyorança, i figura que foren escrits des de rius: aquest, el primer cronològicament (setembre de 1643), navegant pel Loira camí de París; els altres dos («Ja m’aguarda altra ribera» i «Coronats de llarga boga») des del riu Mosa. Al poema-epístola «En lo bullici inquiet», l’autor s’adreça a un grup d’amics i ironitza sobre les incomoditats de l’embarcació.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

A f. 163v-164; B5 f. 251-252v; B8 f. 89v; B12 f. 98-98v; C p. 185-186; CC; I2 f. 105v-106; L4 p. 239-240; R p. 279-280; V2 f. 132v-133v.

Rúbriques

A: Romans que escrigué Fontano embarcat en lo lleut camí de París, á sos Amichs
B5: Romans que escrigue Fontano embarcat en lo Lucre cami de París a sos Amichs
B8: Romans que escrigue francisco fontanella a un amic seu des de un riu quant sen ana b [sic] son germa a monster a tractar las paus de Catalunÿa
B12: Romans que escrigue Fontano enbarcat en lo Leure cami de Paris, a sos amichs
C I2: [sense rúbrica]
L4: Romans que escrigue des de un riu a un Amich. en cami de Paris
R: Romans que escrigué Fontano á sos amichs embarcats en lo Leure camí de Paris
V2: Romans que escrigue embarcat en lo [espai en blanc] cami de Paris

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el manuscrit R.

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • que ens A B5 B12 C I2 R V2] quesB8L4
  • llaüt A B8 C I2 L4 R V2] llentB5 B12
  • pot A B8 B12 C I2 L4 R V2] puchB5
  • estam A B5 B12 C I2 R V2] estan B8 L4
  • mariners A B5 B8 B12 C I2 R V2] mariner L4
  • senyors, criats A B5 B12 C I2 L4 R V2] criats, senÿors B8
  • no ens A B5 B12 L4 R] nos B8 C I2 V2
  • pintaven C I2 R V2] pintaren A B5 B8 B12 L4
  • tirant-la A B5 B12 C I2 R V2] enviant la B8, llantsantla L4
  • la impel•liran A B5 B12 C I2 R V2] ab lo vent de B8 L4
  • fins a vostres arenals A B5 B12 C I2 R V2] fins al moll arribara B8 L4
  • pot tant A B8 B12 C I2L4 R V2] portantB5
  • abrasats A B8 C I2 L4 R V2] abraçatsB5 B12
  • llàgrimes tristes A B5 B12 C I2 R V2] plor feminils B8, plors feminils L4
  • advertits A B5 B12 C I2 L4 R V2] avertits B8
  • cisne m’he imaginat C I2 R V2] me ha imaginat A, cisne me ha examinatB5 B12, cisne me so tornatB8 L4
  • i sobre el tornar-me negre A B5 B12 C I2 RV2] a be que per ser cisne B8, a be que per a ser cisne L4
  • sols me falta vestir blanc A B5 B12 C I2 RV2] so molt negra i canto mal B8, no so molt negre y canto mal L4
  • puix ha vuit dies que canto A B5 B12 C I2 R V2] pero so palustre aucell B8, pero so palustre ocell L4
  • en un riu, i n’hi ha altres tants R, V2] en un riu que á altres tants A B5 B12, en un riu y no altres tants C, en un riu y na altres tants I2, que prop de vuit dias haB8, pues prop de vuitdias haL4
  • que A B5 B12 C I2 R V2] i B8 L4
  • altres A B5 B12 C I2 L4 R V2] altrosB8
  • riuejat A B8 B12 I2 L4 R V2] rinejat B5, ribujat C
  • aquesta B5 B8 C I2 L4 R V2] ab esta A, ab aquesta B12; palustre B8 C I2 L4 R V2] palestra A B5 B12
  • no ens B5 B12 C I2 L4 R V2] non A, no B8; ha A B5 B8 B12 C I2 R V2] te L4
  • no A B5 B12 R] ni B8 C I2 L4 V2; pot passar A B5 B12 C I2 R V2] passar pot B8 L4
  • i així A B5 B12 C I2 R V2] mes B8, pero L4; que olvidarà A B5 B12 C I2 R V2] que no dexava B8, no dexarà L4
  • inculta A B5 B12 C I2 R V2] esteril B8 L4
  • Ja jo deixo d’aplaudir-la C I2 R V2] Y jo dexo A B5 B12, jo per ara la dexo B8, y jo per ara la dexo L4
  • Ayats A B5 B12 C I2 R V2] Ajats B8 L4
  • desalojar A B5 B12 R] a desalotjar B8 C, a desalojar I2 V2, desallotjar L4
  • del darrer mot només es llegeix istalls B2.
  • toquen ratllat i cor. per tocan, de la mateixa mà A.
  • text perdut abans de irantla B12.
  • gelats ratllat i cor. per abrasats, de la mateixa mà C. | Entre 24 i 25, afegit: sols temo que com navega / banyada ab llàgrimes tals / seré jo en lo riu Letheo / quan ella en lo vostro (vostre L4) mar B8 L4.
  • del primer mot només es llegeix es B12.
  • text perdut abans de uy B12.
  • del primer mot només es llegeix q B12.
  • del darrer mot només es llegeix re B12.
  • dificultat per llegir els dos darrers mots, text perdut abans i després de tir B12.
  • text parcialment perdut abans de dias B12.
  • entre 34 i 35, afegit: que les aigües d’aquest riu / m’ensenyen a murmurar; / mal acostumat contemplo / ímpetu i curs arrogant B8 L4.
  • lo doctor ayats era mestre del Autor, al marge V2.
  • Antítesi: les aigües tranquil·les del riu (apacibles cristalls) es transformen en una agitació brogent al passar la barca (bullici inquiet). Sabem que els Fontanella van embarcar a Roanne, i a partir d’aquesta vila el Loira es calma i s’alenteix.
  • Joc polisèmic amb els dos significats de sustentar: 'Sostenir, suportar sobre si una cosa evitant que caigui', la barca els sosté sobre l’aigua, i 'mantenir fornint de l'aliment necessari', el poeta es queixa que només beu sense menjar (DCVB s.v. sustentar 1 i 2).
  • Dilogia amb els dos significats de llaüt (llagut, 'petita embarcació' / 'instrument musical de corda'). El llaüt, mancat de refinament, està discordement encordat (joc de derivació, discorde en música equival a ‘dissonant’) i, no pot sonar sinó mal per bé que el toquen tants músics (mariners), perquè no és, evidentment, un instrument musical.
  • arca de Noè: l’embarcació de l’expedició catalana va talment carregada d’elements diversos (enumeració dels v. 11-12) que és comparada amb la de la narració bíblica en què Noè, la seva família i una parella d’animals de cada espècie es van poder salvar del diluvi universal.
  • Enumeració que reforça la idea del desordre i excés de càrrega del v. 7. La comitiva es descriu més ufanosa a «Coronats de llarga boga», ja en companyia dels delegats francesos i portuguesos (cf. Torres).
  • colèric: personificació del riu que es deixa portar per la còlera, irritació violenta contra els passatgers del llagut, que pesen massa.
  • El Llobregat, locus amoenus de Francesc Fontanella, s’iguala hiperbòlicament al Loira, el riu més llarg dels que tenen el recorregut íntegre per França i que Fontanella titlla de petit (v. 13; cf. el pintaven Danubi); el riu presenta unes fortes fluctuacions estacionàries i el seu cabal arriba a mínims durant els mesos d’agost i setembre, que és quan hi viatjaren els Fontanella.
  • galereta: petita galera (antic vaixell de guerra) que el poeta deixa a l’aigua; aquí és sinònim de 'poema'.
  • arenals: versemblantment, les platges de Barcelona on són els seus amics (vostres arenals; veg. infra, v. 29 i 41) i als quals adreça aquest poema-epístola.
  • Antítesi entre els sospirs abrasats (fruit d’un afecte intens d’enyor) del poeta i les burles gelades que desperta en els companys de viatge.
  • 'Vull augmentar el cabal del riu (créixer lo riu) amb les llàgrimes (plorant)'. Nova referència a la poca quantitat d’aigua que porta el Loira (cf. v. 15-16).
  • i 41 amics: per les referències que guarda aquest poema i els altres dos del cicle de Münster, ha de tractar-se de grup d’amistats de Francesc Fontanella de Barcelona.
  • El cigne (cisne), que la tradició diu que canta dolçament abans de morir, és un animal consagrat al déu Apol·lo, que regeix la música i els poetes. El poeta se sent agònic.
  • És a dir: 'i a més a més d’estar trist (tornar-se negre) només em falta haver de morir (vestir blanc: la mortalla, blanca, és el vestit que dóna l’aparença i color del cigne)'.
  • altres tants [dies].
  • El cap em roda encara més que la barca.
  • riuejat: joc conceptual que fa veure la incongruència d’aplicar el terme marejar-se quan no ets al mar sinó al riu.
  • Dilogia: passa (=succeeix) / no passa (= no s’acaba; cf. v. 44).
  • palustre vida: literalment, ‘vida entre pantans o aiguamolls’, en referència a la situació actual del poeta, que es troba embarcat; es lamenta que no s’acaba mai (no ens ha de passar jamai).
  • Talia: musa de la comèdia i la poesia bucòlica, font d’inspiració del poeta.
  • Parnàs: muntanya consagrada a Apol·lo i a les nimfes, residència de les muses.
  • Deixa d’aplaudir Talia, la musa. S’entén que va acabant el poema perquè el criden a menjar.
  • doctor Ayats: es tracta de Joan Ayats Peroy, religiós, doctor en drets i catedràtic de teologia a l’Estudi General de Barcelona, mestre de Francesc. Escrigué la dècima «La corriente cristalina» als preliminars de les Cathaloniae Decisiones, vol. II (1645) de Joan Pere Fontanella, just precedint «La pau, de l’abundància acompanyada» de Francesc Fontanella. El 30 de juliol de 1644 s’entrevistà amb el nunci pontifici Fabio Chigi, el qual no havia volgut rebre Josep Fontanella perquè havia estat pressionat per l’ambaixador espanyol Diego de Saavedra Fajardo.