Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«En lo bullici inquiet»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Comentaris a variants
■
Notes
#Línies
Fontanella, Francesc
Torna a la pàgina d'Autors
Romanç que escrigué Fontano a sos amics, embarcat en lo Loira camí de Paris
En lo bullici inquiet
dels apacibles cristalls
■
■
ab què ens sustenta la barca,
■
4
bevent sempre, sens menjar;
■
des d’aquest grosser llaüt
■
discordement encordat
que, a bé que el toquen tants músics,
■
8
no pot sonar sinó mal;
■
■
des d’una arca de Noè
■
on entremesclats estam
■
mariners, coixins, maletes,
■
12
senyors, criats i cavalls;
■
■
d’un petit riu tan colèric
■
que ja no ens pot suportar,
■
riu que el pintaven Danubi
■
16
i a penes és Llobregat,
■
envio esta galereta
■
que, tirant-la riu avall,
■
■
la impel·liran mos sospirs
■
20
fins a vostres arenals.
■
■
Sospirs he dit? he dit bé,
perquè l’ausència pot tant,
■
que, entre les burles gelades,
24
sospirs arranca abrasats.
■
■
■
Mes, deixant llàgrimes tristes,
■
■
perquè advertits no digau
■
que, per navegar millor,
28
vull créixer lo riu plorant,
■
■
haveu de saber, amics,
■
que cisne m’he imaginat
■
■
■
(i sobre el tornar-me negre
■
■
32
sols me falta vestir blanc),
■
■
■
puix ha vuit dies que canto
■
■
en un riu, i n’hi ha altres tants
■
■
■
que més que roda la barca
■
36
me roda encara lo cap:
■
mirant córrer les muntanyes,
mirant caminar los camps,
tant com altres se maregen,
■
40
me trobo jo riuejat.
■
■
Açò és lo que passa, amics,
mes no passa, puix apar
■
que aquesta palustre vida
■
44
no ens ha de passar jamai;
■
■
no pot passar ma Talia,
■
■
i així pens que olvidarà
■
per esta ribera inculta
■
48
la bellesa del Parnàs.
■
Ja jo deixo d’aplaudir-la
■
perquè lo doctor Ayats
■
■
■
me provoca a la batalla
52
per desalojar la fam.
■
■
Resum
Composició del cicle de Münster. Fontanella hi rememora el viatge que hi va fer (1643-1645) acompanyant el seu germà Josep, que era el representant de les institucions catalanes a les negociacions de pau. El recorregut es dugué a terme a través de França i els Països Baixos aprofitant la navegació fluvial; els tres poemes del conjunt comparteixen el to burlesc i el sentiment d’enyorança, i figura que foren escrits des de rius: aquest, el primer cronològicament (setembre de 1643), navegant pel Loira camí de París; els altres dos («
Ja m’aguarda altra ribera
» i «
Coronats de llarga boga
») des del riu Mosa. Al poema-epístola «
En lo bullici inquiet
», l’autor s’adreça a un grup d’amics i ironitza sobre les incomoditats de l’embarcació.
Mètrica
Romanç.
Testimonis
A
f. 163v-164;
B5
f. 251-252v;
B8
f. 89v;
B12
f. 98-98v;
C
p. 185-186;
CC
;
I2
f. 105v-106;
L4
p. 239-240;
R
p. 279-280;
V2
f. 132v-133v.
Rúbriques
A
: Romans que escrigué Fontano embarcat en lo lleut camí de París, á sos Amichs
B5
: Romans que escrigue Fontano embarcat en lo Lucre cami de París a sos Amichs
B8
: Romans que escrigue francisco fontanella a un amic seu des de un riu quant sen ana b [
sic
] son germa a monster a tractar las paus de Catalunÿa
4
B12
: Romans que escrigue Fontano enbarcat en lo Leure cami de Paris, a sos amichs
C
I2
: [sense rúbrica]
L4
: Romans que escrigue des de un riu a un Amich. en cami de Paris
R
: Romans que escrigué Fontano á sos amichs embarcats en lo Leure camí de Paris
8
V2
: Romans que escrigue embarcat en lo [espai en blanc] cami de Paris
Sobre aquesta edició
Basem l’edició en el manuscrit
R
.
Edicions anteriors
Costa, Quintana & Serra (1991: 276-278)
a partir del manuscrit
B5
;
Miró (1995: II, 203-204)
;
Miró (1998: 109-111)
;
Miralles (2015a: 205)
edita els v. 1-20 i 29-40;
Valsalobre, Miralles & Rossich (2015: 58-61)
.
Referències bibliogràfiques
Rubió (1985: 205-207);
Costa, Quintana & Serra (1991: 262)
;
Miró (1995: I, 60 i 62)
;
Miró (2001: 39)
;
Sánchez Marcos (1999: 111)
;
Torres (2006: 226-227)
;
Valsalobre (2010a: 63)
;
Valsalobre (2010b: 282)
;
Valsalobre (2013: 283)
;
Miralles (2009: 293)
;
Miralles (2016)
;
Miralles (2015a)
;
Miralles (2015b)
;
Boadas (2012: 154- 156)
;
Valsalobre, Miralles & Rossich (2015: 21-22)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
Email
Comentaris
Envia
que ens A B5 B12 C I2 R V2] quesB8L4
llaüt A B8 C I2 L4 R V2] llentB5 B12
pot A B8 B12 C I2 L4 R V2] puchB5
estam A B5 B12 C I2 R V2] estan B8 L4
mariners A B5 B8 B12 C I2 R V2] mariner L4
senyors, criats A B5 B12 C I2 L4 R V2] criats, senÿors B8
no ens A B5 B12 L4 R] nos B8 C I2 V2
pintaven C I2 R V2] pintaren A B5 B8 B12 L4
tirant-la A B5 B12 C I2 R V2] enviant la B8, llantsantla L4
la impel•liran A B5 B12 C I2 R V2] ab lo vent de B8 L4
fins a vostres arenals A B5 B12 C I2 R V2] fins al moll arribara B8 L4
pot tant A B8 B12 C I2L4 R V2] portantB5
abrasats A B8 C I2 L4 R V2] abraçatsB5 B12
llàgrimes tristes A B5 B12 C I2 R V2] plor feminils B8, plors feminils L4
advertits A B5 B12 C I2 L4 R V2] avertits B8
cisne m’he imaginat C I2 R V2] me ha imaginat A, cisne me ha examinatB5 B12, cisne me so tornatB8 L4
i sobre el tornar-me negre A B5 B12 C I2 RV2] a be que per ser cisne B8, a be que per a ser cisne L4
sols me falta vestir blanc A B5 B12 C I2 RV2] so molt negra i canto mal B8, no so molt negre y canto mal L4
puix ha vuit dies que canto A B5 B12 C I2 R V2] pero so palustre aucell B8, pero so palustre ocell L4
en un riu, i n’hi ha altres tants R, V2] en un riu que á altres tants A B5 B12, en un riu y no altres tants C, en un riu y na altres tants I2, que prop de vuit dias haB8, pues prop de vuitdias haL4
que A B5 B12 C I2 R V2] i B8 L4
altres A B5 B12 C I2 L4 R V2] altrosB8
riuejat A B8 B12 I2 L4 R V2] rinejat B5, ribujat C
aquesta B5 B8 C I2 L4 R V2] ab esta A, ab aquesta B12; palustre B8 C I2 L4 R V2] palestra A B5 B12
no ens B5 B12 C I2 L4 R V2] non A, no B8; ha A B5 B8 B12 C I2 R V2] te L4
no A B5 B12 R] ni B8 C I2 L4 V2; pot passar A B5 B12 C I2 R V2] passar pot B8 L4
i així A B5 B12 C I2 R V2] mes B8, pero L4; que olvidarà A B5 B12 C I2 R V2] que no dexava B8, no dexarà L4
inculta A B5 B12 C I2 R V2] esteril B8 L4
Ja jo deixo d’aplaudir-la C I2 R V2] Y jo dexo A B5 B12, jo per ara la dexo B8, y jo per ara la dexo L4
Ayats A B5 B12 C I2 R V2] Ajats B8 L4
desalojar A B5 B12 R] a desalotjar B8 C, a desalojar I2 V2, desallotjar L4
del darrer mot només es llegeix
istalls
B2.
toquen
ratllat i cor. per
tocan
, de la mateixa mà A.
text perdut abans de
irantla
B12.
gelats
ratllat i cor. per
abrasats
, de la mateixa mà C. | Entre 24 i 25, afegit:
sols temo que com navega / banyada ab llàgrimes tals / seré jo en lo riu Letheo / quan ella en lo vostro
(
vostre
L4)
mar
B8 L4.
del primer mot només es llegeix
es
B12.
text perdut abans de
uy
B12.
del primer mot només es llegeix
q
B12.
del darrer mot només es llegeix
re
B12.
dificultat per llegir els dos darrers mots, text perdut abans i després de
tir
B12.
text parcialment perdut abans de
dias
B12.
entre 34 i 35, afegit:
que les aigües d’aquest riu / m’ensenyen a murmurar; / mal acostumat contemplo / ímpetu i curs arrogant
B8 L4.
lo doctor ayats era mestre del Autor
, al marge V2.
Antítesi: les aigües tranquil·les del riu (
apacibles cristalls
) es transformen en una agitació brogent al passar la barca (
bullici inquiet
). Sabem que els Fontanella van embarcar a Roanne, i a partir d’aquesta vila el Loira es calma i s’alenteix.
Joc polisèmic amb els dos significats de
sustentar
: 'Sostenir, suportar sobre si una cosa evitant que caigui', la barca els sosté sobre l’aigua, i 'mantenir fornint de l'aliment necessari', el poeta es queixa que només beu sense menjar (DCVB s.v.
sustentar
1 i 2).
Dilogia amb els dos significats de
llaüt
(llagut, 'petita embarcació' / 'instrument musical de corda'). El
llaüt
, mancat de refinament, està
discordement
encordat (joc de derivació,
discorde
en música equival a ‘dissonant’) i,
no pot sonar sinó mal
per bé que
el toquen tants músics
(mariners), perquè no és, evidentment, un instrument musical.
arca de Noè
: l’embarcació de l’expedició catalana va talment carregada d’elements diversos (enumeració dels v. 11-12) que és comparada amb la de la narració bíblica en què Noè, la seva família i una parella d’animals de cada espècie es van poder salvar del diluvi universal.
Enumeració que reforça la idea del desordre i excés de càrrega del v. 7. La comitiva es descriu més ufanosa a «
Coronats de llarga boga
», ja en companyia dels delegats francesos i portuguesos (cf. Torres).
colèric
: personificació del riu que es deixa portar per la còlera, irritació violenta contra els passatgers del llagut, que pesen massa.
El Llobregat,
locus amoenus
de Francesc Fontanella, s’iguala hiperbòlicament al Loira, el riu més llarg dels que tenen el recorregut íntegre per França i que Fontanella titlla de
petit
(v. 13; cf.
el pintaven Danubi
); el riu presenta unes fortes fluctuacions estacionàries i el seu cabal arriba a mínims durant els mesos d’agost i setembre, que és quan hi viatjaren els Fontanella.
galereta
: petita galera (antic vaixell de guerra) que el poeta deixa a l’aigua; aquí és sinònim de 'poema'.
arenals
: versemblantment, les platges de Barcelona on són els seus amics (
vostres arenals
; veg.
infra
, v. 29 i 41) i als quals adreça aquest poema-epístola.
Antítesi entre els
sospirs abrasats
(fruit d’un afecte intens d’enyor) del poeta i les
burles gelades
que desperta en els companys de viatge.
'Vull augmentar el cabal del riu (
créixer lo riu
) amb les llàgrimes (
plorant
)'. Nova referència a la poca quantitat d’aigua que porta el Loira (cf. v. 15-16).
i 41
amics
: per les referències que guarda aquest poema i els altres dos del cicle de Münster, ha de tractar-se de grup d’amistats de Francesc Fontanella de Barcelona.
El cigne (
cisne
), que la tradició diu que canta dolçament abans de morir, és un animal consagrat al déu Apol·lo, que regeix la música i els poetes. El poeta se sent agònic.
És a dir: 'i a més a més d’estar trist (
tornar-se negre
) només em falta haver de morir (
vestir blanc
: la mortalla, blanca, és el vestit que dóna l’aparença i color del cigne)'.
altres tants
[dies].
El cap em roda encara més que la barca.
riuejat
: joc conceptual que fa veure la incongruència d’aplicar el terme
marejar-se
quan no ets al mar sinó al riu.
Dilogia:
passa
(=succeeix) /
no passa
(= no s’acaba; cf. v. 44).
palustre vida
: literalment, ‘vida entre pantans o aiguamolls’, en referència a la situació actual del poeta, que es troba embarcat; es lamenta que no s’acaba mai (
no ens ha de passar jamai
).
Talia
: musa de la comèdia i la poesia bucòlica, font d’inspiració del poeta.
Parnàs
: muntanya consagrada a Apol·lo i a les nimfes, residència de les muses.
Deixa d’aplaudir Talia, la musa. S’entén que va acabant el poema perquè el criden a menjar.
doctor Ayats
: es tracta de Joan Ayats Peroy, religiós, doctor en drets i catedràtic de teologia a l’Estudi General de Barcelona, mestre de Francesc. Escrigué la dècima «La corriente cristalina» als preliminars de les
Cathaloniae Decisiones
, vol. II (1645) de Joan Pere Fontanella, just precedint «
La pau, de l’abundància acompanyada
» de Francesc Fontanella. El 30 de juliol de 1644 s’entrevistà amb el nunci pontifici Fabio Chigi, el qual no havia volgut rebre Josep Fontanella perquè havia estat pressionat per l’ambaixador espanyol Diego de Saavedra Fajardo.