«L’Aurora del cel saluda»

 ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors

Lletra per un bateig

L’Aurora del Cel saluda
a la que en la Terra naix
■
i en lo Sol immens espera
4
eterna serenitat.
■
    Est és dia
de la més dolça alegria,
    est és dia
8
de contento sens igual.
    
    Roses tributa la Terra
al bressolet fortunat
quan lo celeste Cupido
12
corona fa de son arc.
■
    Est és dia
de la més dolça alegria,
    est és dia
16
de contento sens igual.
    
    Fugen les nocturnes ombres,
■
ombres de l’error mortal,
■
20
i la fonteta més pura
■
és d’esta aurora lo mar.
    Est és dia
[de la més dolça alegria,
24
    est és dia
de contento sens igual.]
    
    Dia de prodigis,
■
puix l’alba renaix
28
per seguir ditxosa
al Sol immortal.
    Est és dia
[de la més dolça alegria,
32
    est és dia
de contento sens igual.]
■
    
    Vençuda la nit primera,
torna lo dia ditxós
36
que lo Sol, sempre amorós,
■
il·lustra en humana esfera:
en les aigües reverbera
■
lo planeta singular.
40
    Est és dia
de la més dolça alegria,
    est és dia
de contento sin igual.

Resum

Primera de les dues composicions de Francesc Fontanella amb motiu d’un bateig (la segona és «Quanta alegria»). El poeta usa un llenguatge refinat i metafòric per referir-se al nounat i al sagrament cristià del baptisme.

Mètrica

Lletra formada per tres quartetes heptasil·làbiques (7˗ 7a 7˗ 7a), una quarteta pentasil·làbica (5˗ 5a 5˗ 5a) i una sexteta (7c 7d 7d 7c 7c 7a). Al final de cada estrofa hi ha un refrany que es repeteix com a retronxa de quatre versos (3b 7b 3b 7a).

Testimonis

R p. 405.

Rúbriques

R: Lletra per un Bateitg

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Miró (1995: II, 265-266).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • Aurora: personificació de la primera claror del dia, metafòricament la gràcia de Déu. | saluda: l’Aurora del Cel acull amb joia l’aurora terrenal (l’ànima de l’infant). El baptisme simbolitza l’entrada de la persona a l’Església. Déu confereix al batejat la gràcia santificant, les virtuts teologals i morals i els dons de l’Esperit Sant. L’Esperit Sant el deïfica unint-lo vitalment a Crist.
  • Sol: referència simultània al cos celeste i al Déu cristià. | espera: el subjecte és l’aurora terrestre, el nadó (v. 2) mereixedor del paradís (=eterna serenitat).
  • tributa: la terra dedica al nadó (bressolet) unes roses, al mateix temps que el cupido celestial, l’amor de Déu, fa del seu arc corona. La corona és una referència a l’aureola de santedat i a la innocència baptismal de l’infant.
  • les nocturnes ombres: Al·lusió al pecat original que neteja el sagrament del baptisme amb els seus efectes sanants i elevants. El baptisme té valor salvífic: «Qui no neix de l’aigua i de l’Esperit no pot entrar al Regne del Cel» (Jn 3:5).
  • la fonteta més pura: aigua beneïda. L’aigua va quedar definitivament indicada com l’element material del signe sacramental quan Jesús fou batejat a les aigües del Jordà a l’inici del seu ministeri públic.
  • mar: Les aigües baptismals són mar per la gràcia de Déu.
  • l’alba renaix: significació del baptisme com a renaixement, en què la immersió en aigua simbolitza l’acte de sepultar el candidat en la mort de Crist d’on surt per la resurrecció, amb Ell, com a nova criatura.
  • la nit primera: pecat original vençut pel sagrament del baptisme.
  • lo Sol: Déu | il·lustra: il·lumina | en humana esfera: el món terrenal.
  • planeta singular: el Sol. És freqüent a l’època moderna referir-se al Sol o la Lluna com a planetes tot i els avenços en astronomia, denominació que manté l’astrologia. | reverbera: la llum del Sol es reflecteix en les aigües baptismals.