«Una tortoleta sola»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Enviant un ram a una viuda
Una tortoleta sola
■
(i, com a sola, afligida),
■
les flors alegres olvida
4
i en lo ram sec se consola.
■
   Però Cupido, que vola
■
(mariposa en sos ardors),
■
com segueix los esplendors,
■
8
ofereix a sa bellesa,
■
de mon cor, ab la tristesa,
■
l’alegria de les flors.

Resum

Poema galant en què el poeta envia a una dama vídua un ram de flors per consolar-la i lloar la seva bellesa.

Mètrica

Dècima.

Testimonis

B1 f. 41; B4 f. 147v; R p. 418.

Rúbriques

B1: Enviant vn ram â una Viuda
R B4: Enviant un ram á una viuda

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Miró (1995: II, 180).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • sola R B4] tal B1
  • tortoleta sola: la dama viuda a la qual fa referència la rúbrica. La identificació entre les dones viudes i aquest ocell es remonta, com a mínim, a la literatura bucòlica del segle XVI, en especial, a l’Arcàdia de Sannazaro.
  • Possiblement les flors alegres són les que li envia el poeta i el ram sec, el que correspon a la corona funerària del marit traspassat.
  • Cupido: Déu romà a qui es fa responsable de les passions amoroses i que sol ésser representat com un infant alat.
  • mariposa: referència al tòpic de la papallona nocturna que se sent atreta per la llum i, atantsant-s’hi, s’arrisca a cremar-se (cf. «Vui se renova la història», v. 8) | sos: de la tórtora.
  • com: com que. | los esplendors: de la tórtora.
  • sa bellesa: la de la tórtora, és a dir, la de la dama vídua.
  • Hipèrbaton: «ab la tristesa de mon cor».