«Vui se renova la historia»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Enviant un ram a una purgada.
Vui se renova la història
—tant vostra bellesa pot—,
■
de l’elefant que, ab la trompa,
■
4
oferia flors al sol.
Pobres flors les que, atrevides,
ara meravelles són
■
i han de morir mariposses
■
8
desfullades en tardor.
Pobres flors que no coneixen
lo suau ni lo penós,
ni los abismes del golfo,
12
ni lo naufragi del port.
■
Pobres flors, però envejades
de mon pensament zelós,
■
no per lo llum de la vida
■
16
sí per lo lloc de la mort.
■

Resum

El poeta envia flors a una dama, amb l’excusa que ella s’ha sotmès a una purga, i amb aquest enviament sembla reprendre’s una relació anteriorment interrompuda. Es mostra gelós de les flors perquè, malgrat que moriran aviat, ho podran fer prop de la dama. Aquesta composició presenta elements de continuïtat amb «Lo color d’una esperança», com la idea de la gelosia, i les metàfores marineres (mar, port i golf).

Mètrica

Romanç.

Testimonis

B1 f.38v-39; B4 p. 147; R p. 416

Rúbriques

B1: Enviant un ram a una purgada.
B4: Enviant un ram a una purgada
R: Enviant un ram a vna Purgada

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. B1.

Edicions anteriors

Miró (1995: II, 236).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • la història B1 B4] listoria R
  • en l’ardor B1 B4] en tardor R
  • considerem que aquesta lliçó de R és una lectio facilior. Podria ser una variant tardana d’autor, però sembla menys probable. En tot cas, la rebutgem perquè les lliçons de B1 i B4 s’ajusten millor al sentit del conjunt del poema.
  • No podem saber a quina història es refereix, però probablement es tracti d’una relació amorosa interrompuda en el passat.
  • ‘De tan gran cosa és capaç vostra bellesa’.
  • l’elefant: el poeta es caracteritza dessota aquesta aparença. És probable que la imatge sigui presa de la tradició clàssica ja que, per exemple, a la Història dels animals de Claudi Elià s’explica, d’una banda, l’enamorament d’un elefant per una florista (VII, 43) i, de l’altra, la veneració d’aquests animals pel Sol (VII, 44). No és segur, però que Elià sigui la font directa que inspira Fontanella. En qualsevol cas, en el símil, és clar: aquí, el Sol és la dama, i el gest de l’elefant, és debades perquè no podrà mai abastar-la.
  • meravelles: podria referir-se a la flor d’alguna de les plantes del mateix nom. És dubtós, però, a quina es referiria i, d’altra banda, cal tenir present que algunes d’aquestes espècies són d’origen americà i no foren descrites fins la dècada de 1650.
  • morir mariposes: morir com papallones.
  • desfullades: en assecar-se per l’escalfor del sol, les flors perdran els pètals, que, en la seva caiguda, recordaran el vol de les papallones. Però també es tracta d’una al·lusió del tòpic de la papallona nocturna, que se sent atreta per la llum però corre el risc de morir cremada. Aquí, en un sentit figurat, la llum seria la dama.
  • golfo ... port: cf. «Lo color d’una esperança», v. 8 i 14.
  • de: per.
  • lo llum de la vida: el Sol.
  • lo lloc de la mort: les mans de la dama, o, si més no, algun lloc en presència d’aquesta. Aquesta proximitat física amb la dama que tindran les flors però que no té el poeta és el que fa que envegi les flors.