«Apesarat que vostre cèlebre favor...»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Tot lo present, en cos i en ànima, envià Fontano a Jerusalem i, després d’haver aguardat dos o tres dies la resposta, vent que se’n descuidaven, respongué a les senyores dels Àngels la carta que es segueix
[i]
Apesarat que vostre cèlebre favor, aquell finíssim búcaro oriental, digne adorno
del més estimable retret –i estimable menos per lo preciós de la matèria que per
■
les angèliques mans que l’enviaren– se mal·logràs en les mies transformat per
■
4
alguna
màgica il·lusió en la servil alhaja que, dignament, ocupa los altars i entapissa los
escudellers, he dilatat fins ara lo donar resposta a vostres gràcies i donar gràcies
■
a vostra resposta, ignorant si culpes pròpries o si agenes resistències han
8
ocasionat en vostres prendes –i en mon contento– transformació tan desigual
■
com impensada. Mes
■
ara que, dissipada aquella forma aparent, resta solament en ma memòria lo que
sempre és estat verdader en ma voluntat –que es lo profundíssim agraïment a
■
12
vostres remuntats favors–, fio a la ploma com a atrevida lo que a la més atrevida
llengua fóra impossible empresa. La ploma, doncs, guiada dels impulsos del cor,
desitja graciosa
donar-vos gràcies de vostra gràcia –esta celebrada, agraïda aquella–, gentilesa
16
que, estant entre totes repartida, resplendeix en cada una com si no fos en les
■
altres. Esta aplaudeix aquell agrado que, dorant ab los favors mos errors, sap
il·lustrar en mi fins a la mateixa ignorància. Esta, finalment, no aspira a altra
■
glòria que a ésser sempre
■
20
vostra, com ho és i serà sempre,
                                                                                                                            Fontano
■
                                                  Però en va l’agraïment
                                                  desitja la ploma humil
24
                                                  si vostra vista gentil
                                                  li dóna inútil augment.
                                                     Creixerà, doncs, solament
■
                                                  per amar, per celebrar
■
28
                                                  vostra gràcia singular,
                                                  de l’amor única flama;
                                                  mes, al que celebra i ama,
                                                  ni la ploma pot tocar.

Resum

Per motius que no especifica, Fontano reenvia el present que ha rebut dels Àngels a «Enviam-vos des d’ací» cap al convent de Jerusalem. Mentre espera la resposta de les monges d’aquest convent, escriu a les dels Àngels aquest nova missiva, amb la qual agraeix el present que li han fet arribar amb la carta anterior i lloa les gràcies d’aquestes monges.

Mètrica

Prosa + dècima.

Testimonis

A f. 154-154v; B5 f. 237-238; B12 f. 93-93v; B13 f. 172-172v (vv.1-10); I2 p. 338 (vv.1-10); L3 f. 35-35v; R p. 162-163; V2 f. 164v (vv.1-10); V2’ f. 220-220v.

Rúbriques

A: Tot lo present en cos y en anima enviá Fontano á bbjerusalem, y despres de aver aguardat dos ó tres dias la resposta, vent que sen descuydaban respongué als Sas Angels la Carta ques segueix
B5: Tot lo present en cos, y en anima envia Fontano a Hierusalem, y despres d haver aguardat dos, o, tres dias la resposta, vent que sen descuydaven, respongue als Senyors Angels la carta ques segueix
B12: Tot lo present en cos, y en anima envia Fontano a Hierusalem, y despres de haver aguardat dos o, tres dias la resposta, vent que sen descuÿdaven respongué als señors Angels la carta ques segueix
B13: Tot lo present en cos, y en anima envià Fontano a Jerusalem, y despres de aver aguardat dos o tres dias la resposta, vent que sen descuydaven escrigue una carta de agrahiment
I2 V2: [sense rúbrica]
L3: Tot lo present en cos, y en anima, enviá Fontano a Hierusalen, y despres de aver aguardat dos ó tres dias la resposta, vehyent que sen descuÿdavan respongue a las Señoras dels Angelsla carta que segueix
R: Tot lo present en cos, y en anima enviá Fontano a Hierusalem, y despres d haver aguardat dos o tres dias la resposta, vent que sen descuÿdaven respongué als Srs. Angels la carta ques segueix
V2’: Tot lo present enviá Fontano a Jerusalem, y despres de haver aguardat dos o tres dias la resposta, vent que no sen venia envia a las Sas dels Angels la carta que se segueix

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R, que només hem hagut d’esmenar a la rúbrica en una lliçó que és, clarament, un error de còpia, ja que aquest manuscrit no el presenta en d’altres aparicions de la mateixa lliçó en d’altres composicions.

Referències bibliogràfiques

Sogues (2014: 224-225).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • la B5 L3 R V2] lo A B12; i A B5 B12 B13 R] om. V2
  • lo A B5 B12 B13 R V2] om. L3; gràcies a A B5 B12 B13 L3 R] gracia a V2
  • pròpries A B5 B12 B13 L3 R] propias V2
  • dissipada A B12 B13 L3 R V2] desipada B5
  • ma A B5 B12 B13 R V2] la L3
  • com a atrevida A B5 B12 B13 L3 R] com atrevida llengua V2; lo que a la més atrevida llengua A B12 R] lo que a las més atrevida llengua B5, lo que en la mes atrevida llengua L3, om. V2; fora A B5 B12 L3 R] fera V2
  • vostra gràcia A B5 L3 R] vostres gracias V2; celebrada A R] celebra B5 L3 V2
  • repartida A L3 V2] repetida B5; com si no fos A R V2] com no fos B5, com si fossen L3; las B5 B12 L3 R V2] los A
  • dorant L3 R] donant A V2, daxant B5; los favors L3 R] lo favor A B5 B12 V2 ; en A B5 B12 L3] ab V2
  • ésser A B12 R V2] ser B5 L3
  • és, i A B5 B12 L3 R] es ya y V2
  • desitja L3 R] dedica A I2 V2, de Elisa B5 B12
  • augment A B5 B12 I2 L3 R] aument V2
  • recull només la rúbrica i la dècima, i omet tot el fragment en prosa B13.
  • les s de los favors estan ratllades, deixant lo favor A.
  • celebrada: il·legible B12.
  • El manuscrit V2 conté la carta sencera i també, duplicada, la dècima. Amb tot, atès que no hi ha cap variant entre les dues transcripcions del poema fora de la rúbrica, a la col·lació tractem el manuscrit com un únic testimoni.
  • búcaro: tupí dins el qual les monges dels Àngels fan arribar les flors a Fontano a la composició «Enviam-vos des d’ací».
  • retret: lloc amagat.
  • angèliques mans: de les monges dels Àngels. | les mies: les meves mans.
  • alhaja: 'adorno o mueble precioso' (DRAE).
  • escudellers: 'Post o pedrís col·locat a certa altura i adossat a la paret de la cuina, per a tenir-hi escudelles, plats, olles i altres atuells' (DCVB, s.v. escudeller). | vostres gràcies: joc de veus que, d’una banda, al·ludeix a les qualitats de les monges i, de l’altra, a l’ocurrència d’enviar la flor que simbolitza la seva relació amb el frare blanc.
  • dels: pels.
  • esta: la gràcia. | aquella: la ploma.
  • esta: la ploma.
  • il·lustrar: il·luminar.
  • esta: la ploma de Fontano.
  • inútil augment: la ploma prefereix veure’s augmentada que no pas rebre l’agraïment de les dames. Podria tractar-se d’una referència eròtica, en què la ploma actuï com a metàfora del membre viril del poeta, que preferiria ser corresposta, i veure satisfet el seu desig, que no pas saber-se admirat per les monges o tenir el seu agraïment.
  • creixerà: la ploma.
  • És a dir, al poeta.
  • La flama de l’amor no pot tocar el poeta perquè les dames són monges i la seva condició de religioses els impedeix de correspondre el seu sentiment amorós. És una remarca irònica, ja que no era estrany que les monges tinguessin galants i que les relacions s’arribessin a consumar.