Barcelona, 1622-Perpinyà, 1681. Poeta i dramaturg. Va doctorar-se en dret el 1641 a Barcelona. Amb tota la família implicada en el moviment secessionista, el 1642 va arribar a superintendent d'artilleria en el bàndol francòfil de la guerra dels Segadors i el 1643 va acompanyar el seu germà Josep al Congrés de Münster. El 1652 va haver d'exiliar-se a Perpinyà. En morir la seva segona dona, va ingressar a l'orde dominicà (1657) i el 1660 va ser ordenat sacerdot. Entre 1663 i 1673 exercí com a professor de dret canònic a la Universitat de Perpinyà i el 1673 va arribar a prior del convent de Sant Domènec de Perpinyà, on va morir el 9 d'octubre de 1981. La seva obra consta d'unes 300 poesies, dues obres de teatre completes (Tragicomèdia d'Amor, Firmesa i Porfia i Lo Desengany) i tres d'inacabades, a més del Panegíric a Pau Claris (1641), escrit en prosímetre.