«Ai, ai! Mal hajau vós, dama d’escac!»

 ■  ■  
Garcia, Francesc VicentTorna a la pàgina d'Autors
A una dona que presumia d’hermosa
Ai, ai! Mal hajau vós, dama d’escac!
Crec que deveu pensar que só algun llec
i que no m’ha caigut lo groc del bec,
4
tras que en lo mar d’Amor só estat lo drac.
    Ab quantes fletxes porta en son buirac
no traurà de mon cor sols un gemec:
passà el temps que ab un feix de llenya sec
■
8
pujava al sacrifici, com Isac!
    Millor un cent de corbs la cara us pic,
■
que a mi se’m dóna un clau que en vostre emboc
me guanye marso el joc qualsevol truc;
12
    que, ab tot que jo no só bo ni mal ric,
 quan l’ham enganyador, golós, emboc,
Amor sap que no em pesca ab tan vil cuc.
■

Resum

El protagonista del poema es dirigeix a una dama desenganyant-la de la idea que ell pugui estar-ne enamorat encara que hi tingui una relació amorosa. El sonet constitueix una demostració d’habilitat versificatòria, combinant les rimes -ac, -ec, -ic, -oc, -uc (per aquest ordre). Notem també el recurs a l’anomenada rima idèntica (però amb significats diferents): emboc (vv. 10 i 13).

Mètrica

Sonet.

Testimonis

Edicions: A (p. 17).
Manuscrits: A1 (p. 2), B7 (f. 13v), B14 (f. 136v), B22 (f. 175v), C1 (f. 112v), C2 (f. 6v), D2 (2 versions: f. 3-3v i 29v), E1 (2 versions: f. 284-284v i 339), e (p.9), L4 (p. 576), S1 (f. 68-68v), U1 (p. 255), VG.

Rúbriques

A B22: A vna Dona [Dama B22], que presumia de hermosa. Soneto
A1 D2 (1ª v.): Soneto
B14: Soneto 45
C1: Sonet
D2 (2ª v.): Soneto. Despreciant a una mossa
E1 (1ª v.): Despedida, que fa un Galan, del amor de una senyora. Soneto
E1 (2ª v.): A otra despedida, que haze un Galan, de una moça. Soneto
L4: Despreci â las demostracions de alguna, q[ue] desitjaba aficionarlo â sos affectes. Soneto
S1: A, Vna Dama ques presumia que's perdian per ella. Sonet

Sobre aquesta edició

Per a l'edició, he prescindit de B7 i U1, que copien A. Cal advertir que l'estat defectuós de S1 havia fet il•legibles alguns mots dels primers versos, que han estat posteriorment restituïts erròniament, com ho proven algunes restes de tinta. Per això, he inclòs les variants que n'han resultat a l'aparat d'errors. Per altra banda, la lliçó de D2 (2ª versió) és tan innovadora en els versos finals (la intensificació de la càrrega pronogràfica deu obeir a la sola iniciativa d'un copista) que els reprodueixo independentment en apèndix. Per a l'establiment del text m'he basat en A, excepte allà on els manuscrits donen una lliçó diferent. Hi ha, però, un cas en què m'he apartat d'aquest criteri. Al vers 12, A coincideix amb B22 en la lliçó "que no só bo ni só molt ric"; però no s'explicaria a partir d'aquí per què tots els altres testimonis se'n separen. La lliçó majoritària és que jo no só bo ni mal ric (B14, C1, E1 i L4). Ara bé; el fet que això obligui a desaccentuar bo en favor de só, contravenint la naturalitat prosòdica, podria explicar la tendència dels altres testimonis a esmenar-ho, i, doncs, que n'hagin aparegut versions cada vegada més allunyades: A1 (que és hipermètrica), S1 (que continua essent mal accentuada), la 1ª versió de D2 (que resulta absurda), i la 2ª versió de D2 (que resulta absurdíssima). Potser és un altre problema la discrepància entre mal ric i "molt ric"; ben mirat, però, la lliçó "ni só molt ric" és inversemblant per banal, i clarament una lectio facilior enfront de ni mal ric: si aquesta fos la interpretació correcta, el poeta jutjaria negativament els mals rics que tenen tots els plaers que desitgen, i alhora salvaria els bons rics que administren amb sobrietat els béns. Però, segurament, el sentit que explica totes les anomalies prosòdiques i semàntiques (inclosa la de negar-se a si mateix la qualitat de bo) és un altre: el que resulta d'entendre bo i mal en contraposició: 'no sóc (ni) bo(n) ni mal ric' [perquè sóc pobre]. La petita irregularitat sintàctica d'usar bo en lloc de 'bon' es podria explicar tal vegada per ser una expressió fixada. Finalment, tot i que podria estranyar, al vers 7, la construcció un feix de llenya sec (en comptes de la forma més natural 'un feix de llenya seca'), les observacions de Coromines sobre la generalització primerenca de la forma "cego" (veg. DECLC, s. v. cec) i la comparança amb 37,1 impedeixen atorgar a la lliçó singular de B14 "cech" del vers 7 cap més valor que el d'una variant merament ortogràfica. És evident, doncs, que la rima ha obligat a construir la frase aplicant
l'adjectiu sec al feix i no a la llenya: 'un feix sec de llenya'.

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • Ai] om. B14 VG; dama] dona D2 (2ª v.); d’escac] de sach E1 S1 VG
  • Crec que deveu pensar que só] io crech que [que vos E1] pensau que só A1 B14 D2 (1ª v.) E1 L4, crech que pensau que sia yo C1, crec deveu de pensar so D2 (2ª v.); llec] Rich S1
  • no m’ha caigut lo groc del bec] he conegut lo vostre bec A1; groc] gros S1
  • lo mar] la mar E1; só estat] sesta S1
  • fletxes porta] fechas aporta A1; en son] ab son D2 (1ª v.), lo D2 (2ª v.)
  • no traurà] nom traura D2 (2ª v.) L4, no traure S1; de mon cor sols] de mon cor sol B14, sols de mon cor D2 (2ª v.) S1; un gemec] un trist gemec D2 (2ª v.)
  • passà] passà B22; el] lo A1 B22 D2 (2ª v.) S1, ja B22; que] om. B14; feix] cech B14
  • pujava al sacrifici, com] puiaue Io al sacrifici de A1, pujava al sacrifici com a B22
  • dóna] dara A1, done B14 B22 L4; en] om. A1, a C1; vostre] quel D2 (2ª v.); emboc] enbroch B22
  • guanye] guanyen B14; marso el joc qualsevol] per março quiscun L4, março lo joch qualsevol A1 B14, al S1; truc] Ruch B22 S1
  • jo] om. A B22 D2 (1ª v.); bo] boig S1; ni mal] ni so molt A A1 B22, ni mal ni D2 (1ª v.), ni so S1
  • golós] gelos A1, om. B22
  • Amor sap que no em pesca] sab Amor nom pescarà E1, Amor sap que no em pesa A1; tan] tal D2 (1ª v.)
  • dama d’escac: L’edició de 1703, a diferència dels manuscrits, interpreta que Descac és un cognom. En realitat, sembla més encertat veure-hi un motiu —un "senyal"— adreçat a la dama, ja sigui per elevar-la sobre els peons (els homes), ja sigui perquè la dama en el joc dels escacs es mou lliurement i ataca en totes direccions.
  • llec: 'mancat d’estudis, de coneixements en alguna matèria' (DCVB).
  • que no m’ha caigut lo groc del bec: que sóc un ingenu (cf. DCVB, s.v. bec). El símil es basa en el fet que els pollets tenen una protuberància groga sobre el bec que cau després de néixer (o se’ls hi treu, perquè hi ha la creença popular que els impedeix de menjar).
  • tras: malgrat | La imatge del drac, aquí, és usada pel seu caràcter singular, i també com a símbol d’una força irresistible.
  • quantes fletxes: totes les fletxes que.
  • traurà: el subjecte és l’Amor (Eros, o Cupido).
  • Isaac, ignorant per què havia de servir, carregava el feix de llenya amb el qual el seu pare Abraham l’havia de sacrificar, complint així un manament de Déu.
  • pic: piqui.
  • se’m dóna un clau: no m’importa gens | emboc: postverbal d’‘embocar’ (tenir coit), fornici.
  • guanye marso: derroti completament, deixi sense cap basa (terme provinent d’alguns jocs de cartes; cf. DCVB, s.v. marso) | truc: envit, aposta, acte de posar diners al joc de cartes (cf. Esteve, Belvitges & Juglà, s.v. trucar). El significat és clar: ‘no m’importa que algú obtingui, gràcies als diners, el que ara tinc (i a més gratuïtament)’.
  • El sentit és: ‘encara que jo no soc [ni] bo[n] ni mal ric (perquè soc pobre)’.
  • emboc: agafo amb la boca.