«Terinda bella, singular i hermosa»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Tenint un amant zeloses queixes de sa dama, desconfiat, li representa lo rendit de son amor per a obligar-la
■
Terinda bella, singular i hermosa,
■
                que, ab voluntat segura,
                mon cor servir procura
4
en la cadena de l’amor gustosa,
■
                si al mig de la bonança
■
no atropellen mos zelos ma esperança.
    
Estimau lo dolor, mirau la pena
■
8
                de què ha tant que sou causa;
■
                donau alguna pausa
■
al veloç sentiment, que m’encadena;
                mirau, Terinda ingrata,
12
lo dany que em postra, lo rigor que em mata.
■
    
Rendit mon cor, ma llibertat rendida
                entre borrasques tantes
                se posa a vostres plantes
16
perquè de mi siau dura homicida.
                Oh, si tant meresquera
que ja morir a vostres mans poguera!
    
És possible, ai de mi!, que ma esperança,
20
                en mon amor fundada,
                se veja en vós burlada
quan de l’altre augmentau la confiança
■
                perquè jo, en penes tantes,
■
24
muira desesperat en vostres plantes?
    
Quan comencí d’amar vostra bellesa
                i mos danys advertireu,
■
                la flama afavoríreu
28
que dins mon pit vàreu mirar encesa;
■
                per què ab estes desditxes
creixeu mes penes i burlau mes ditxes?
■

Resum

Després de presentar-se com un enamorat devot i submís a la voluntat de la dama, el poeta li demana que tingui present el seu patiment amorós, el qual sembla causat per l’interès de la dama per un altre pretendent. El poeta també retreu a la dama que alimentés, en un primer moment les seves esperances. El text, que no presenta cap conclusió clara, fa la impressió d’haver estat abandonat per l’autor després de la cinquena estrofa.

Mètrica

Sextet-lira (AbbAcC)

Testimonis

B4 p. 207; C p. 217-218; I2 f. 123v-124; L4 p. 306-307; R p. 251-252; VG f. 44; V2 f. 158-158v.

Rúbriques

B4: Tenint un Amant zelosas queixas de sa Dama, desconfiat li representa lo rendit de son amor pera obligarla
C: Tenint un Amant zelosas quexas de sa Dama desconfiat li representa lo rendit de son amor pera obligarla
I2: Tenint un amant zelosas queixas de sa dama desconfiat li representa lo rendit de son amor
L4: Tenint un Amant zelosas quexas de sa Dama desconfiat li representa lo rendit de son amor
R: Tenint un amant zelosas queixas de sa dama; desconfiat li representa lo rendit de son amor, pera obligarla
V2: Tenint un amant zelosas queixas de sa dama, desconfiat li representa lo rendit de son amor pera obligarla

Sobre aquesta edició

Baso l’edició en el ms R. Corregeixo els errors evidents dels vers 13, 21 i 25.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 240-241).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • Terinda B4 C I2 L4 R V2] Tereza VG
  • mig B4 I2 L4 R V2] mitig C
  • mos B4 C I2 L4 R] los V2
  • ma C I2 L4 R V2] la B4; rendida V2] perduda B4 C I2 L4 R
  • meresquera B4 C I2 R V2] meresquere L4
  • ja C I2 L4 R V2] jo B4
  • veja C I2 L4 V2] veija B4, veÿa R
  • vostra bellesa B4] bella Terinda C I2 L4 R V2
  • comença a escriure perduda però corregeix per deixar-hi rendida V2. Aquesta lliçó és l’única que permet mantenir el patró de rima imposat a l’estrofa i, a més, fa més sentit que la que transmeten la resta de testimonis. És per tant, la que he optat per editar.
  • dura afegit en la interlínia superior, entre siau i homisida I2.
  • R dona aquí una lliçó (veÿa = veia) en un temps verbal (el pretèrit imperfet) que no concorda amb el que pertocaria pel sentit de l’oració (el present de subjuntiu). Per això la descarto i edito la de la resta de testimonis.
  • desesperat, després que la mateixa mà afegeixi es en la interlínia superior, esmenant la lliçó primera (desperat) R.
  • inicialment transcriu Bella Terinda, però després la mateixa mà ratlla la lliçó i afegeix vostre Bellesa a la interlínia superior B4. Això significa que, o bé es tracta d’una lliçó ope ingenii del copista, o bé que el copista té accés a un altre testimoni avui no conegut. Sigui com sigui (és impossible de determinar), aquesta lliçó és l’única que permet mantenir el patró de rima imposat a l’estrofa i, a més, fa més sentit que la que transmeten la resta de testimonis. És per tant, la que he optat per editar; abans de quant, sí ratllat I2.
  • Hipèrbaton: ‘en la cadena gustosa de l’amor’.
  • estimau: estimeu (=considereu). | mirau: mireu.
  • ha: fa.
  • donau: doneu.
  • dany: el patiment amorós. | rigor: el desdeny de la dama.
  • siau: sigueu.
  • meresquera: meresqués.
  • poguera: pogués.
  • se veja: es vegi.
  • de l’altre: probablement es refereix a un altre pretendent de la dama. | augmentau: augmenteu.
  • muira: mori.
  • perquè: per tal que.
  • mos danys: els meus patiments amorosos.
  • Hipèrbaton: ‘afavoríreu la flama que dins mon pit vàreu mirar encesa’.
  • creixeu: acreixeu, incrementeu. | burlau: burleu.
  • zeloses: geloses | li representa: li torna a presentar. | per a obligar-la: a correspondre el seu amor. En la concepció neoplatònica de l’amor, es considera que la persona estimada té l’obligació de correspondre la que l’estima.