«Aquell pastor desditxat»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Dona desconfiades queixes ab una carta ausent amant a sa dama i li representa la firmesa de son amor
Aquell pastor desditxat
■
que, en esta muntanya excelsa,
■
dubtoses pensà esperances
4
i ambigües cregué promeses;
aquell que de la desditxa,
entre l’olvit i l’ausència,
sufre ausent, plora olvidat,
8
desdenys, agravis i penes;
■
aquell a qui, irat, lo cel,
■
quan més sos pesars augmenten,
ab danys, enuigs i rigors,
12
maltracta, ofèn i atropella,
■
Fabi, en fi, que de l’amor
■
era en la ventura incerta,
dels demés sagals afront,
■
16
dels demés amants enveja,
aquesta carta us escriu
perquè, de vostra duresa,
los incendis i mudances
20
pugau distinguir en ella.
■
No us escriu perquè esperança
entre sos rigors conega,
■
que ausent i desesperat
24
sols la de la mort li resta;
■
ni perquè intente alcançar
■
de l’olvit, tras la nit negra,
■
abrasat, ciego i confús
28
lo sol de vostra bellesa,
sinó perquè, com lo cisne,
■
al morir son cant comença
demostrant d’amor tan viu
32
les esperances funestes,
i qual simple mariposa
veloç, enganyada i ciega,
quan més l’incendi l’abrasa
36
més està adorant l’incendi.
■
També us escriu, bella ingrata,
perquè no ignoreu fineses
que, lluny de vostre candor,
■
40
pena i sentiment augmenten,
■
lo qual vos demostraran
■
eixes plantes, eixes selves,
eixos camps, arbres i flors,
44
muntanyes, valls i riberes.
■
I, aquestes penyes mirant,
■
coneixereu que les penyes
de ser fermes han deixat,
48
vençudes de ma firmesa.
■
Si a las herbes preguntau,
■
jo imagino que les herbes
veus convertiran los aires,
52
i les verdes fulles, llengües.
■
I perquè vostra hermosura
(lo mal que remei no espera),
ja que no agraesca, estime,
■
56
ja que no estime, agraesca
i, en fi, tota la campanya
■
lo constant d’aquesta ausència
contra de vostres mudances
■
60
publica, aclama i celebra.
■
Mes, ja que fènix amor
■
lo ardent de sa ausència crema,
■
lo vostre favor de nou
64
donar-me vida poguera.
Preneu doncs, bella pastora,
de ma voluntat tan ferma
queixoses desconfiances
68
i desconfiades queixes.
I no olvideu un ausent
que a vostra ingrata bellesa,
■
humil, galant i gustós
72
se rendeix, postra i subjecta.
I no olvideu est pesar,
■
dany, rigor, mudança i pena,
puix és de vós l’olvidat
■
76
qui més vos ama i venera.
■

Resum

Caracteritzat com a pastor, el poeta escriu una carta a una dama anònima a la qual vol mostrar els els devastadors efectes que està tenint per a ell la seva absència i la seva manca de correspondència amorosa. Desesperançat, el jo poètic es representa amb imatges funestes que, com la del cigne moribund o la papallona nocturna que es crema en un fanal, simbolitzen, hiperbòlicament, el seu sofriment amorós. Amb tot, demana a la dama que contempli l’entorn bucòlic que l’envolta, el qual li farà veure que el fet que ell es trobi absent no ha suposat cap canvi en els seus sentiments. Uns sentiments que es mantenen ferms, constants i inalterables, motiu pel qual clou la missiva demanant-li que, malgrat tot, no l’oblidi.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

C p. 184-185; I2 f. 104v-105; L4 p. 289-290; R p. 312-313; VG f. 42; V2 f. 131v-132v.

Rúbriques

C: Dona desconfiadas quexas ab una carta un Ausent Amant à sa Dama y lÿ representa la firmesa de son Amor
I2: Dona desconfiadas queixas ab una carta un ausent amant a sa dama; ÿ li representa la firmesa de son amor
L4: Dona desconfiadas quexas ab una carta un ausent â sa Dama, ÿ li representa la firmesa de son Amor
R: Dona desconfiadas queixas ab una carta ausent amant á sa Dama, y li representa la firmesa d son amor
V2: Dona desconfiadas queixas ab una carta un ausent amant a sa dama y li presenta la firmesa de son amor

Sobre aquesta edició

Baso l’edició en el ms. R. Corregeixo els errors evidents dels versos 4, 23 i 65, així com l’omissió del vers 60.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 270-272).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • cregué C I2 L4 V2] creguí R
  • sufra L4 R V2] sufre C I2; plora I2 L4 R V2] plore C
  • Aquell a qui R V2] Aquella que C L4, Aquella qui I2
  • augment I2 R] aumenta C L4 V2
  • desesperat C I2 L4 V2] desperat R
  • ignoreu C I2 R V2] ignorau L4
  • augmenten I2 R] aumentan C V2, augmenta L4
  • Lo qual C I2 R V2] lo que L4; demostraran I2 L4 R V2] desmotran C
  • estime L4 R V2] astima C I2
  • bella C I2 L4 V2] della R
  • a C I2 R V2] om. L4
  • la forma verbal que transcriu R és gramaticalment incoherent amb el subjecte de l’oració (Aquell pastor), per la qual cosa considero la lliçó errònia i edito la dels altres testimonis.
  • precedint aquest vers, n’hi ha un de completament ratllat, il·legible C.
  • La lliçó d’R fa la impressió de ser un error de transcripció, en el qual el copista oblida una síl·laba. En prescindeixo i edito la de la resta de testimonis.
  • il·legible després de Tambe, per deteriorament del manuscrit I2.
  • ho ratllat i al damunt afegit no per una segona mà, en llapis L4.
  • vers omès R. Edito el vers que reporten, sense variants, la resta de testimonis.
  • finesx ratllat i, corregit a sobre per Fenix I2.
  • R comet un error de lectura o de transcripció. Rebutjo la lliçó i edito la que proporcionen la resta de testimonis.
  • il·legible abans de un I2.
  • abans del qui hi ha una creueta, però no sembla remetre a res I2.
  • És a dir, el poeta, que aquí es presenta sota la figura d’un pastor. | desditxat: malaurat.
  • muntanya excelsa: probablement, Montjuïc. La muntanya barcelonina és anomenada de la mateixa forma a «Ve de nit i de baieta» (v. 45) i de «Torre excelsa, alta atalaia», en el poema que té aquestes expressions com a primer vers i que forma part del Panegíric.
  • Hipèrbaton: ‘pensà dubtoses esperances i cregué ambigües promeses (=les que li degué fer-li la dama)’. És a dir, pensà que les esperances que tenia en relació a l’amor de la dama eren dubtoses i que les promeses d’ella eren ambigües.
  • desditxa: infortuni.
  • sufre: sofreix.
  • agravis: greuges.
  • sos: del pastor (=del poeta).
  • maltracta: el subjecte d’aquest verb és ‘lo cel’, metàfora de la dama, que és qui maltracta el pastor.
  • Fabi: És una de les màscares bucòliques més freqüentment associades a l’autofiguració de Lope de Vega, i la que el cèlebre autor madrileny utiliza a La Dorotea. | Noteu l’aliteració en efa d’aquest vers.
  • afront: ofensa.
  • Hipèrbaton: ‘Us escriu aquesta carta perquè pugau distinguir en ella los incendis i mudances de vostra duresa’.
  • sos: de ‘vostra duresa’ | conega: conegui.
  • Sols li resta l’esperança de la mort.
  • intente: intenti.
  • tras: darrere de. | nit negra: el temps que la dama porta sense atendre les requestes amoroses del poeta.
  • cisne: cigne. Des de l’antiguitat clàssica, existeix la creença que el cigne emet un cant dolç i melodiós en el moment abans de morir. És un animal consagrat al déu Apol·lo, que regeix la música i els poetes. La imatge serveix per indicar que el poeta se sent agònic.
  • Fa al·lusió al tòpic de la papallona nocturna que, no podent evitar sentir-se atreta per la llum, s’hi acosta fins acabar cremant-s’hi.
  • us escriu: el pastor (= el poeta).
  • lo qual: que pena i sentiment augmenten. | Representació del locus amoenus o entorn bucòlic idealitzat, en el qual es troba la dama. Podria referir-se al Pla de Barcelona, però també podria ser el Rosselló, especialment si la dama interpel·lada en aquest poema fos la mateixa que la dels poemes que el precedeixen i el continuen, la rossellonesa Maria Teresa Ham.
  • Hipèrbaton: ‘I, mirant aquestes penyes’. | aquestes penyes: les de la ‘muntanya excelsa’ del v. 2.
  • de: per. El poeta vol transmetre a la dama que la constància del seu amor és major que la fermesa de les roques de la muntanya des d’on escriu.
  • preguntau: pregunteu.
  • Noteu l’ús transitiu del verb ‘convertir’ en un context en què no li pertocaria. Després de desfer l’hipèrbaton, i tenint present el zeugma, el passatge s’ha de llegir com segueix: ‘[les herbes] convertiran los aires [en] veus / i les verdes fulles [en] llengües’
  • agraesca: agraeixi. | estime: estimi.
  • estime: estimi. | agraesca: agraeixi.
  • campanya: els camps.
  • vostres mudances: vostres canvis de parer.
  • lo ardent: cal practicar una sinèresi entre la o de lo i la a de ardent per satisfer el còmput sil·làbic.
  • Literalment: ‘Ja que l’amor, que és com un fènix, crema (i ressorgeix) l’absència (de la persona estimada)’. La imatge recorda els v. 34-36 de la carta anterior («quan ton incendi tirà / si mariposa m’abraça / fènix m’anima a l’instant»). Recuperar el favor amorós de la dama reviscolaria el poeta, que es troba prop de la mort per la tristesa que li genera el seu desdeny.
  • un ausent: si és el poeta qui es troba ausent, i si la muntanya excelsa és Montjuïc, resulta versemblant pensar que ell és a Barcelona i la dama no. Podria ser que la dama continués sent Amaril·lis, com en els poemes anteriors, ja que suposem que aquest nom emmascara la dama rossellonesa Maria Teresa Ham.
  • est pesar: aquesta pena.
  • de vós l’olvidat: aquell de qui vós us heu oblidat (=el poeta).