Nise > Biblioteca Digital > Autors > Autor

«Si del rigor lo poder»

Opcions de visualització

■Variants ■Comentaris a variants ■Notes #Línies

Fontanella, Francesc Torna a la pàgina d'Autors

Fa un amant una amorosa descripció de l’hermosura de sa dama

Si del rigor lo poder,

■

si l’imperi de l’amor,

o ignorau per apartats,

o no sabeu per remots,

pastors que en estes muntanyes,

en bisarria i valor,

■

sou cortesans d’estes selves,

■

i ciutadans d’estos boscs,

■

mirau en mes tristes penes

■ ■

i en mon turment pesarós,

■

lo que poden sos incendis,

■

lo que sa altivesa pot.

■

Jo só aquell que de Cupido

■

burlava el fogós ardor,

■ ■

tenint a burla ses fletxes,

tenint sa altivesa en poc;

■ ■ ■

jo só lo qui en estes selves,

■

ab l’instrument numerós,

■

cantava versos alegres

lo que ara ab endetxes plor.

■

Però ja passà aquell temps,

■

passà aquell estat ditxós,

ja l’amor per a venjar-se

augmenta en mi son furor.

■ ■

Una serrana tan bella

■ ■

que a les pastores i al sol,

i als pastors, fulmina incendis

d’afront, enveja i amor,

va venir a nostra aldea

(vinguera primer ma mort!,

■ ■

si bé prou per mi vingué,

■

dilatada ab sos rigors).

■

No són d’or sos cabells,

■

(que l’or imita fulgors

en sos llustres refulgents

de son color amorós),

■ ■

sinó de plata brunyida;

■

de marfil ters és son front,

iris que en cel tan diví,

■ ■

arc és de l’amor fogós.

■

Fletxes sos ulls de safir

■

i raigs lluminosos són,

■ ■

que ja aspiren per aurora

i presumen per a sol.

■

Les galtes de neu i rosa,

■ ■ ■

ab meravellós compost,

són original del maig

■

i de l’abril són afront.

■

Al fi, en tot es tan bisarra,

■

i tan divina és ab tot,

que sols ab tanta hermosura

■

pot ser igual mon amor.

■

Per esta, pastors, sospiro,

■

per esta peno, pastors;

■

teniu llàstima de mi

■

i guardau-vos de l’amor.

Resum

El poeta s’adreça a uns pastors per explicar-los que, després d’haver-se burlat de l’amor, s’ha enamorat d’una pastora i que això és ara la causa de les seves penes. Després de fer la descrioció de la dona, acaba demanant-los que tinguin llàstima d’ell i que evitin de sucumbir, com ell, a l’enamorament.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

B1 17-18v; B9 f. 2-3; C p. 175; I2 f. 101-101v; L4 p. 284-285; R p. 303-304; VG f. 43; V2 123v-124.

Rúbriques

B1: Fa vn Amât Vna amª descº de la hermª de sa Dª

B9: Queixas de un desditxat Pastor

C: Fa un Amant una amorosa descripcio de la hermosura de sa Dama

I2: Fa un amant una amorosa descripsio de la hermosura de sa dama

L4: Fa un Amant una amorosa descripció de la ermosura de sa Dama

R: Fa un amant una amorosa descripcio de la hermosura de sa Dama

V2: Fa un Amant una amorosa descripsio de la hermosura de sa dama

Sobre aquesta edició

Baso l’edició en el ms R. que esmeno únicament en els v. 16 i 45.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 255-256).

Comentaris

Els vostres comentaris:

Nom *

Email *

Comentaris *

Envia

rigor B1 C I2 L4 R VG V2] amor B9
d’estos boscs B1 C I2 L4 R V2] de aquest bosch B9
en B1 C I2 L4 R V2] â B9
en B1 C I2 L4 R V2] â B9
sos B1 C I2 L4 R V2] los B9
sas B9 L4 V2] las B1 C I2 R
sa B9 C I2 L4 R V2] la B1; en B9 C I2 L4 R V2] a B1
lo que ara ab endetxas plor B1 C I2 L4 R V2] lo qu’ab andetxas ara plor B9
l’amor B1 C I2 L4 R V2] lo mon B9
augmenta B1 I2 R V2] aumenta B9 C L4
a nostra B1 C I2 L4 R V2] a esta B9, en nostra C
vinguera B1 C I2 L4 R V2] vingués ja B9
dilatada ab B1 C I2 L4 R V2] de la vida â B9
en B1 C I2 L4 R V2] que B9; llustres B1 B9 C I2 R V2] lustres L4; refulgents B1 B9 C I2 L4 R] resplangents V2
de son B1 C I2 L4 R V2] donan B9
ters B1 C I2 L4 R V2] fet B9
en B1 C I2 L4 R V2] al B9
arc és B1 C I2 L4 R V2] es arch B9
sos B1 C I2 L4 R V2] los B9; safir B1 C I2 L4 R V2] safirs B9
espiren B1 B9 C I2 L4 R] espira V2; per B1 C I2 L4 R V2] a B9
Les B1 B9 L4 V2] Tes C I2 R; rosa B1 C I2 L4 R V2] grana B9
Al fi B1 C I2 L4 R V2] enfi B9
divina B1 C I2 L4 R V2] discreta B9; ab B1 B9 C I2 R V2] en L4
sols ab tanta C I2 L4 R V2] sols â tanta B1, la sua B9
pot ser igual mon amor B1 C I2 L4 R V2] no te comparació en lo mon B9

entre aquest vers i el següent transcriu el vers 17 (tenint sa altivesa en poch) i el ratlla sencer R.
editola lliçó de B9, L4 i V2, que sembla fer més sentit, en aquest cas, que la del testimoni base R.
edito la lliçó de B1 B9 L4 V2, que sembla fer més sentit, en aquest cas, que la del testimoni base R.

bisarria: «Força o grandesa d'esperit manifestada agradablement» (DCVB).
estes selves: aquests boscos.
mirau: mireu.
sos...sa: de l’imperi de l’amor. | altivesa: orgull, desdeny.
Cupido: divinitat romana de l’amor, responsable de l’enamorament i les passions amoroses.
burlava: evitava, esquivava.
altivesa: orgull, desdeny.
instrument numerós: l’expressió coincideix amb la que empra Lope al final del tercer cant de La filomena, quan explica la conversió de Filomena en rossinyol. No es pot descartar, però, que aquí l’expressió serveixi per fer referència a una lira, instrument poètic per excel·lència.
endetxes: «lamentació poètica», (DCVB, s.v. endetxa).
furor: violència.
serrana: dona que viu a la serra, a les muntanyes.
El jo poètic hagués preferit que li arribés la mort abans que veure arribar la pastora.
dilatada: allargassada. | sos: de la pastora.
Hipèrbaton: ‘l’or, en sos llustres refulgents, imita fulgors de son [=dels cabells de la serrana] color amorós’.
iris: arc de Sant Martí. | cel: el rostre de la dama.
La comparació dins la descriptio puellae de les celles o el front de l’estimada amb un arc i els ulls amb les fletxes amoroses és un tòpic propi de la visió neoplatònica de l’amor. En l’obra de Fontanella és recurrent: vegeu, a les giletes, «Quisiera yo retratarte» (v. 5: «Arco nevado tu frente»), «Belisa de les Giletes» (v. 9-12) i «Si vol Amor que retrate» (v. 17-20) (Castaño 2017), i, dins les cartes d’aquest mateix cicle, «Reverencia’t ja l’aurora» (v. 3-4). Sobre el tractament de l’arc i la fletxa en les descripcions femenines, vegeu Muñiz (2014: 175-189).
La lluïssor dels ulls de la dama és comparada hiperbòlicament a la dels primers raigs de sol del dia. Aspiren a competir amb l’aurora perquè poden presumir de ser el sol.
original del maig: és fa difícil explicar aquesta referència. Tal vegada sigui una referència al mes del natalici de la dama, o potser es deu al fet de considerar maig com el mes en què floreixen amb més esplendor les roses.
afront: «Vergonya i deshonor que pervé de qualque feta o dita» (DCVB).
bisarra: extraordinària.
peno: passo penes.
teniu: tingueu.