«Tots los amadors militen»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Traducció de l’elegia nona del llibre primer dels Amors d’Ovidi
Tots los amadors militen,
■
té Cupido sos reals;
no dubtes, Àtic, no dubtes:
4
militen tots los amants.
    La que és hàbil per la guerra
■
és de Venus digna edat;
■
un vell per soldat és torpe,
8
torpe és un vell per amar.
    Los que el capità demana
en un soldat alentat,
estos anys la bella dama
12
en son amorós company.
■
    U i altre en terra reposa,
u i altre està desvellat:
u a les portes de la dama,
16
l’altre a les del capità.
    Dels que militen, l’ofici
■
consisteix en camí llarg;
així, si parteix la dama,
■
20
sens fi seguirà l’amant.
    Per les adverses muntanyes
i per los rius duplicats
ab la pluja, per les neus
24
més congelades romprà;
■
    no s’escusarà ab los vents
si los mars ha de surcar,
■
ni cercarà les esteles
■
28
benignes als navegants.
■
    Qui les fredors de la nit
i les neus sofrirà,
ab densa pluja mesclades,
32
sinó l’amant o el soldat?
■
    A l’u envien per espia
entre els enemics irats;
■
i l’altre, com enemic,
36
té los ulls en son rival.
    Est los llindars de l’amiga,
■
aquell les graves ciutats;
■
assitia l’un les portes
■
40
i l’altre romp los llindars.
    Sovint quan dorm l’enemic
assaltar-lo aprofità
i ferir ab gent armada
44
tot lo vulgo desarmat.
    Així caigueren de Reso
los esquadrons arrogants
i, captius, desempararen
■
48
a son senyor los cavalls.
    Del dormir, doncs, dels marits
los amants saben usar
i despertes armes mouen
■
52
contra enemics descuidats.
■
    Passar esquadres de guardes
i caterves vigilants
■
és de l’amant infeliç
56
i del soldat lo treball.
■
    Mars dubtós, incerta és Venus;
reviuen los subjectats
i el que apar que en ningun temps
60
pogué subjectar-se, cau.
■
    Doncs, qualsevol que a l’amor
■
peresa anomenarà,
■
cesse, cesse, perquè és propi
64
l’amor d’ingeni sagaç.
■
    Per la robada Briseida
s’abrasa Aquil·les lo gran;
oprimiu les gregues forces
■
68
mentres podeu, oh troians!
    A sa Andròmaca abraçava
■
anant Hèctor als combats,
i ella la celada altiva
■
72
donava a l’il·lustre cap.
■
    De Cassandra, Agamèmnon,
capità dels capitans,
amà, atònit, los cabells
76
per lo furor desgrenyats.
    Sentí los llaços fabrils,
captiu de Vulcano, Mars,
■
i en lo cel ninguna història
■
80
fou més celebrada mai.
    Pesat era jo mateix,
nat a l’oci descuidat;
mon ànimo afeminaren
84
de l’ombra i llit lo descans.
■
    Però, de l’hermosa dama,
■
lo cuidado m’incità,
■
manant-me que dolça paga
88
en sa milícia esperàs.
■
    D’aquí vigilant me veus,
■
me veus de nit peleant.
Qui no vol ser peresós
■
92
ame, doncs, i no ho serà.

Resum

Traducció al català d’Ov. Amores, I, 9 (quatre versos heptasíl·labs per a cada dístic de l’original). Sens dubte la predilecció de l’autor per aquest passatge del llibre dels Amors d’Ovidi, que compara el servei militar amb el servei amorós, té a veure amb la identificació que devia sentir amb la seva doble condició de militar i amant.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

A f. 127-130; B5 f. 204-207; B12 f. 76v-78v; C p. 225-229; CC; I2 f. 129-131; L4 p. 182-185; P p. 29v-30; R p. 141-146; V2 f. 162-164.

Rúbriques

A: Introduccio de la elegia nona del llibre primer dels amors de Ovidi
B5: Traductio de la elegia nona del llibre primer dels amors de Oudi [sic]
B12: Traductio de la [.]legia nona del llibre primer dels Amors de ouidi
C: Traduccio de la Elegia nona del llibre primer dels Amors de Ouidi
I2: Traduccio de la elegia nona del llibre primer dels amors de Ouidi
■
L4: Traduccio de la Elogia Nona del llibre primer dels amors de Ovidi
P: Traducció de la Elegia nona del Llibre 1er dels amors de Ovidi
R: Traduccio de la Elegia nona del llibre primer dels amors de ovidi
V2: Traducsio de la eglega nona del llibre primer dels amors de Ovidi
■

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim els errors evidents dels v. 3, 23, 79 i 83.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 171-176).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • té B5 B12 C I2 L4 R V2] de A P
  • Àtic A B5 B12 C I2 L4 P V2] Attice R
  • hàbil A B5 B12 C I2 L4 R V2] apte P; per la A B12 I2 L4 P R V2] per a la B5 C
  • que el A B5 B12 C I2 L4 R V2] que un P
  • U A B5 B12 C L4 P R] un I2 V2
  • u A B5 B12 C L4 R] un I2 P V2
  • u A B5 B12 C L4 P R] un I2 V2
  • que A B5 B12 C I2 L4 R V2] qui P
  • si B5 B12 C I2 L4 P R V2] li A
  • sens A C I2 L4 P R V2] sen B5 B12; amant B5 B12 C I2 L4 P R V2] galant A
  • neus A B5 B12 C I2 L4 P V2] veus R
  • ha A C I2 L4 P R V2] han B5 B12
  • cercarà A B5 B12 C I2 L4 P R] surcara V2
  • o A B5 B12 C I2 L4 R V2] y P
  • A l’u A R] A tu B5 B12, Al un C L2 V2, A un L4 P
  • irats A B5 B12 C I2 R V2] mortals L4, ayrats P
  • i A B5 B12 C I2 V2] om. L4 P; com enemic A B5 C I2 L4 R V2] com a enemich B12 P
  • assitia B5 I2 L4 R V2] assistia A B12 C P
  • ferir B5 C I2 L4 R V2] ferit A B12 P
  • desarmat A B5 B12 C I2 L4 R V2] desarmar P
  • captius A B5 B12 R] catius C I2 L4 P V2
  • senyor A B5 B12 I2 L4 P R V2] senor C
  • despertes A B5 B12 P R] despres las C I2 L4 V2
  • descuidats A B5 B12 I2 L4 P R V2] desuiats C
  • treball A B5 B12 I2 L4 P R V2] raball C
  • és A B5 B12 R, est P] om. C I2 L4 V2
  • i el que A B5 B12 C I2 L4 R V2] y qui P; que en ningun A B5 B12 I2 L4 R V2] en ningun P, que ningun C
  • que al A B5 B12 L4 P R] quel C I2 V2
  • Briseida A B5 B12 I2 R V2] Breseyda C L4 P
  • oprimiu A B5 B12 C I2 L4 R V2] opronim P
  • Andròmaca A B5 B12 P R] Andromeda C I2 L4 V2
  • la A B5 B12 C I2 L4 P R] om. V2
  • furor A B5 B12 I2 L4 P R V2] futur C; desgrenyats A C I2 L4 P R V2] desengreÿats B12
  • febrils A B5 B12 C R V2] fabrilis L4, fabrills P
  • captiu A B5 B12 R] catiu C I2 L4 P V2
  • cel A B5 B12 C I2 L4 P V2] cœl R
  • celebrada A B12 C I2 L4 P R V2] alabada B5
  • jo C L4 R] lo A B5 B12 P
  • afeminaren A B5 B12 C I2 L4 P V2] afeminarem R
  • l’ombra A B12 C I2 L4 P R V2] cambra B5
  • peresós A I2 L4 R V2] pereros B5 B12 C P
  • Un escrit davant de Hu, ratllat I2; hu escrit davant de Un, ratllat L4.
  • un escrit davant de hu, ratllat I2; hu escrit davant de un, ratllat L4; desvetllat cor. damunt despetllat L4.
  • un escrit davant de hu, ratllat I2; hu escrit davant de un, ratllat L4.
  • A un cor. damunt Al hu L4.
  • el vers sembla afegit amb una altra tinta (?).
  • des de de no es pot llegir per pèrdua de suport B12; després de llindars no es pot llegir per taca al paper I2.
  • després del primer mot, no es pot llegir per pèrdua del suport B12.
  • laltre escrit a continuació de land, ratllat V2.
  • ferir cor. en firir per una altra tinta I2.
  • desarmat cor. damunt desarmar L4.
  • mot final ratllat i a continuació caualls B5.
  • només és possible llegir ningun per pèrdua de suport B12; n’ afegit a la interlínia I2.
  • segon mot ratllat i a continuació anomenará B5; enomenara, escrit després de enamorara, ratllat V2.
  • om. B5.
  • la darrera paraula està esborrada I2.
  • entre era i mateix, hi ha un espai en blanc I2 V2.
  • militen: pertanyen a una milícia, són soldats.
  • reals: campaments de l’exèrcit.
  • Àtic: amic d’Ovidi.
  • L’edat que convé al combat coincideix amb l’edat per a l’amor.
  • Entengui’s Los [anys] que el...
  • Aquí s’elideix el verb demana (v. 9).
  • De la mateixa manera que el soldat ha de fer llargues marxes, l’amant seguirà l’amada a la fi del món.
  • En el sentit de crescuts per les pluges.
  • romprà: trepitjarà, avançarà.
  • No esperarà les constel·lacions propícies (per solcar el mar).
  • Creuament: com el soldat assetja les ciutats inexpugnables i en trenca les portes, l’amant assetja el llindar de l’amada i en romp els batents.
  • La tropa indefensa que dorm.
  • Al·ludeix a Resus, rei de Tràcia, que va ajudar Príam de Troia, però va ser vençut i mort per Diomedes, el qual li va sostreure els cavalls.
  • Travessar les files de sentinelles i cossos de guàrdia.
  • Mars: Mart.
  • De vegades els vençuts es recuperen, així com els que sembla que mai no seran debel·lats acaben caient.
  • Enteneu ‘l’amor és senyal d’enginy sagaç’.
  • Briseida, raptada per Aquil·les durant la guerra de Troia, va ser l’esclava favorita de l’heroi il·liàdic.
  • Hèctor, l’heroi troià, alternava les abraçades de la seva esposa amb el combat.
  • El rei de reis dels argius o grecs, Agamèmnon, va romandre atònit en veure la cabellera solta, com una bacant, de la filla de Príam, rei dels troians.
  • Al·ludeix al conegut episodi d’Odissea, VIII. | fabrils: forjats; aquí es refereix a la condició de ferrer de Vulcà, del llatí faber, ‘ferrer, forjador’.
  • Pesat: aquí en el sentit d’indolent.
  • afeminaren: afebliren.
  • de: per.
  • cuidado: ànsia (amorosa), oposat a la indolència (pesat) prèvia.
  • sa milícia: la de l’ànsia amorosa, en definitiva, la de l’amor.
  • D’aquí: des d’aleshores; per això (?).
  • elegia escrit damunt egloga, ratllat.
  • Una crida després d’eglega remet al marge: elegia, d’una altra mà.