«Ja sepultar-se intenta»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
[A Pau Claris. VIII]
          Ja sepultar-se intenta
difunt lo dia en la campanya undosa,
          ja de la nit ostenta
4
crepúscul cego ambigüedat dubtosa,
■
          i estela vespertina
ix quan lo Sol a l’occident s’inclina.
    
          Ja los ocells fan salva
■
8
als llustrosos prenuncis de l’aurora,
■
          ja els rosiclers de l’alba
Pomona espera, sol·licita Flora,
          i la mateixa estela
12
ix quan lo Sol per l’horisont anhela.
■
    
          Així, una estela culta
dora festiva esta prosàpia clara,
          ja quan Claris sepulta
16
en l’occident fatal, flama preclara,
          ja, quan ab glòria ufana,
gosa, en nou horisont, llum soberana.
■
    
          Estela tens benigna:
■
20
és est sol, Catalunya, i lluna il·lustre.
■
          I així, ab victòria digna,
venera son ardor, honra son llustre,
          i a més glòries anhela,
24
puix que en lo Cel tens tan feliç estela.
■

Resum

Poema insert al Panegíric per la mort de Pau Claris, apartat VI Claritas Stellarum. Tenint en compte l’escut heràldic dels Claris, una mitja lluna i una estrella, Fontanella transforma Claris en una nova estrella —comparable a l’estella vespertina i a la matutina, que acompanyen el crepuscle i l’alba del Sol—, motiu literari conegut com a catasterisme, que guiarà el futur de Catalunya.

Mètrica

Lires 6a 10B 6a 10B 6c 10C.

Testimonis

Pa f. [F3]v-[F4]; C p. 292-293; I2 f. 171; L4 p. 180-181; R p. 216; V2 f. 199v-200.

Rúbriques

Pa [sense rúbrica]
C I2 R V2: Liras
L4: Lyras

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en l’imprès Pa.
Cita al final del text de Pa: «Claritas Stellarum, Stella enim a Stella distat in claritate». Basada en 1 Cor 15,41: «Alia claritas solis, alia claritas lunae, et alia claritas stellarum. Stella enim a stella differt in claritate»

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 118-119).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • crepúscul Pa] crepuscol C I2 L4 R V2; ambigüedat Pa] ambiguetat C I2 R V2, ambigüitat L4
  • se inclina Pa] declina C I2 L4 R V2
  • ocells C I2 Pa R V2] aucells L4; fan salva C L4 Pa] fan la salva I2 R V2
  • llustrosos C I2 Pa R V2] lluminosos L4
  • tens C I2 L4 Pa R] tant V2
  • es C I2 L4 Pa R] en V2
  • Capvespre. | El Sol es pon rere l’horitzó marí (v. 1-2). | Hipèrbaton (v. 3-4): ‘El crepúscul cego ostenta [=mostra] ja [l’]ambigüedat dubtosa de la nit’. | I surt l’estella vespertina acompanyant el Sol quan es pon per occident (v. 5-6). Es tracta del planeta Venus, Hesperus en l’antiguitat: el fenomen es produeix en els mesos hivernals. És estranya la imatge dels dos primers versos, perquè a Catalunya el Sol no es pon rere el mar (que és a l’orient o llevant, per a nosaltres) sinó que ho fa, com diuen els versos 5-6, per ponent (occident). Cf. «Sepulta Febo sa claror divina», v. 1-2.
  • Contraposició a la lira anterior: la sortida del Sol, l’alba. | fan salva: piulen, a la primera claror del matí (=llustrosos prenuncis de l’aurora). | rosicler: el color rosat de l’inici del dia. | Pomona i Flora, deesses de la fruita, els jardins i horts, la floració, etc., com a símbols de la natura que espera l’arribada del dia per desplegar-se. | La mateixa estela: Venus, aquí ara com a ‘stella matutina’ (Phosphorus), que acompanya també la sortida del Sol. | per l’horisont anhela: en el sentit d’‘alena’ (DCVB: anelar «1. ant. Alenar violentament o amb fatiga»).
  • Així: Claris és comparat al planeta Venus, les estrelles vespertina i matutina. Com elles, daura, il·lumina (amb el seu exemple) la seva pàtria (prosàpia), tant quan mor (sepulta [la] fama preclara en l’occident fatal), com quan gaudeix ja de la Glòria del Paradís (nou horisont, llum sobirana); la mort de Claris i l’accés a la Glòria subsegüent són també equivalents al crepuscle i a l’alba de les dues primeres lires.
  • La veu poètica s’adreça ara a Catalunya (v. 20) perquè honori la nova estrella que és Pau Claris, que, des del Cel, serà suport del futur del país (i a més glòries anhela, v. 23). | sol ... i lluna il·lustre: Claris. | Potser la victòria del v. 21 al·ludeix a la de Montjuïc, del 26 de gener de 1641 (Claris va morir el 27 de febrer del mateix any); pel fet que l’estrofa sencera es projecta cap al futur, també pot fer referència a la victòria en el futur, a guanyar la guerra. | anhela (v. 23), ‘aspira’; el diferent sentit del mateix mot al v. 12 fa que es tracti d’una rima equívoca.