Vull començar ab veu d’Amor queixosa

 
I
   Vull començar ab veu d’Amor queixosa
i ab greus sospirs cantar de ma ventura:
del que he sofrit sol·licitant la cura
4
per tenir ferm dins mi pensa amorosa;
   no mai deixant una ànsia congoixosa,
cercant saó de finir ma tristura
i, ab desesper, sens mai trobar mesura,
8
de concertar ma vida tan penosa.
   Tan sols graesc l’avís que Amor me dóna
que em mostra clar ses enganyoses manyes
i els desconcerts ab què els seus galardona.
12
   Sé lo que pot, per plans i per muntanyes,
sé que fui pres, amant dins Barcelona,
sens mai campar de penes tan estranyes.

Mètrica

Sonet.

Sobre aquesta edició

Edició de Pep Valsalobre per a Nise.cat.

Comentaris

Els vostres comentaris: