«Lo color d’una esperança»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
A altra purga envià lo mateix un ram guarnit d’azul, ab esta lletra
Lo color d’una esperança
que ja ha perdut lo color
és tot de mar per a mi,
4
és tot del cel per a vós.
■
   Lo zelós i lo celeste,
és tormenta i és favor,
■
a qui, en lo mar de l’amar,
8
veu lo nord i no lo port.
   Quan, del cel en vostres gràcies
i del mar de mos temors,
més que els colors, los efectes,
12
són vistosa reflexió,
   ja no temo los perills
perquè, en tan amable golf,
més que penós lo naufragi
16
és lo temor criminós.
■

Resum

Igual que a «Corona en vostra esfera», aquí la veu poètica sembla abandonar l’esperança de ser correspost per la dama.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

L4 p. 873; R p. 178.

Rúbriques

L4: A altra purga enviá lo matex un ram, guarnit de Azul ab esta lletra
R: A altra purga envia lo mateix un ram guarnit de Azul ab esta lletra

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R, que esmenem únicament als versos 7 i 9, per dos errors manifestos.

Edicions anteriors

Miró (1995: II, 233).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • de l’amar L4] de l’amor R
  • de L4] en R
  • vistosa R] virtuosa L4
  • editem segons la lliçó de L4 per dues raons: la primera és que l’expressió mar de l’amar és recurrent en Fontanella i pren aquesta forma eufònica, que no aconseguiria amb amor; la segona és que en el context d’aquesta quarteta, una tercera rima en o trencaria l’harmonia de la rima.
  • la lliçó no té sentit R.
  • abans de reflecció hi ha una lletra que podria ser una p o una q i que sembla un error L4.
  • lo color: el blau, del ram.
  • joc continuat de contrastos entre mar, zelós i tormenta, d’una banda, caracteritzant la veu poètica, i cel, celeste i favor, de l’altra –i en contrast–, representant la dama.
  • criminós: criminal.