«Bella Taleristes, gran cosa de ram…»

 ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
A la mateixa ocasió envià un son company, ab una florera de lliris i cascalls, carta
[i]
Bella Taleristes,
■
gran cosa de ram, que si jo no l’alabo l’alabarà ningú o ninguna, ni la que té nom
■
de pedra, i de pedra variada de més colors que sa cara. L’alabaria si lo
■
4
ditxós Bernat no fos portador diligent, l’ambaixador elegant i expert torciman de
■
mos conceptes. I vostra mercè, bellíssima Talabistris (que ja no estic fresc ab
■
noms tan rancis), pot acceptar mon ram ab les caravanes d’una purga: c’est a
dire, tupant ab dos ditets d’alabastre l’alabastre de dos obertures àrbitre de les
■
8
roses i jassemins de sa bellesa, per on podrien arribar al cervell més preciós los
■
violents olors de les flors que vostra mercè ama més i més avorreix, que són
flors de reis, les primeres –com vostra mercè és la reina de les flors– i les altres,
■
les que fan dormir ab la fredor i vellar ab lo perfum,
■
12
                                                  flors que des de mon terrat
                                                  passen a vostre jardí,
                                                  si les marxita lo sol
■
                                                  dos les faran reflorir.
■

Resum

La tradicional lloança de la bellesa de la dama en base a l’oposició entre gessamins i roses (blancor de la pell i vermellor dels llavis) és aquí substituïda per una oposició entre unes altres flors, el lliri (blanc) i el cascall (vermell), que tenen els mateixos colors però propietats ben distintes: la primera és considerada flor dels reis, i la segona –de la qual deriven bona part dels opiacis– és sedant i pot induir el son. Atès que la rúbrica indica que aquesta carta va ser composta A la mateixa ocasió que aquella que la precedeix al manuscrit R, «A falta de flors», i que en ella es relata el somni d’Orítia, tal vegada s’ha de relacionar aquell somni amb el cascall enviat en aquesta carta.

Mètrica

Prosa + quarteta.

Testimonis

R p. 175.

Rúbriques

R: A la mateixa ocasio enviá un son companÿ ab una florera de lliris, y cascalls carta

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R, únic testimoni disponible.

Edicions anteriors

Miró (1995: II, 284-285).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • Taleristes: deformació jocosa del nom de Talestris, present en les composicions que precedeixen aquesta al manuscrit R.
  • gran cosa de ram: gran cosa és aquest ram.
  • nom de pedra: probablement es refereix a Anaxàrete (esmentada a la carta «A falta de flors», que al manuscrit R precedeix aquesta composició), a qui Afrodita va convertir en estàtua de pedra per la seva indiferència davant el patiment amorós d’Ifis, un jove pastor enamorat d’ella i que es va suïcidar perquè ella no el corresponia. En aquest passatge, l’al·lusió velada a Anaxàrete serveix al poeta per referir-se –bé que d'una forma hiperbòlica– a la manca de correspondència de la dama. | l’alabaria: la que té nom de pedra; la destinatària del text.
  • lo ditxós Bernat: cal entendre que es tracta del «company» al qual es feia referència a a la rúbrica. Si se’l considera ditxós és perquè, fent entrega del text a la dama, tindrà l’oportunitat de veure-la. | torciman: intèrpret.
  • Talabistris: deformació jocosa del nom de Talestris, present en les composicions que precedeixen aquesta al manuscrit R
  • tupant: 'Donar cops forts, sia agredint, sia per aplanar o pitjar una cosa' (DCVB, s.v. tupar). | alabastre de dos obertures: el nas.
  • roses i jassemins: aquestes flors s’utilitzen sovint en la caracterització de la bellesa femenina: la primera representa la vermellor dels llavis i la segona la blancor de les galtes.
  • flors de reis: els lliris. És una flor especialment relacionada amb la monarquia francesa (flor de lis).
  • les que fan dormir: es referix al cascall (Papaver somniferum, literalment, ‘rosella que fa dormir’), també dita dormidora o herba dormidora, perquè se n’extreuen l’opi i la morfina, d’efectes sedants.
  • marxita: panseix.
  • dos: dos sols; els ulls de la dama.