«A falta de flors…»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Esta carta l’acompanyava
[i]
A falta de flors, oh, cosineta amable! –que falten totes on vostra vista falta–, vos
■
envio una clàusula florida del jardí d’Orítia, que he llegida esta nit –o escrita, o
■
somiada...
■
4
Quan la negra divinitat introduïdora del silenci fos testimoni favorable a la
■
loqüència més fortunada i, com ves les insígnies de la Fama en los ulls del
firmament, prengués de la mateixa les orelles i les llengües; quan, ja no
■
insensibles, los edificis repetissen lo cadàver sens cos de la nimfa que, per amar
■
8
a ______restà veu i no nimfa; quan esta juntàs en vostre elogi lo de
Cèsar ab lo d’Anaxàrete –que l’un no olvidava sinó les L. i l’altra no olvidava
sinó les F.– per fer, d’una part, ditxoses les injúries, desditxades, per l’altra, les
fineses, vostre O seria sempre lo mateix O; i, si en la divina princesa del
12
Termodont i dels cors poguera cabre imperfecció, ja les més celebrades que
imitades belleses d’una i altra Talestris –interior i exterior–, (que, castigant
temeritats del pensament desmenten les de la llengua), fins a la mateixa
imperfecció farien amable perquè V,O, –tan olvidada com és–, tributaria a les
■
16
unes sa admiració i veneraria l’altra ab lo rendiment. I la S. i T. que no se
pronuncien podrien testificar vostra soberania, com és la segona en lo cor per lo
nom vencedor de la tirana sempre dolça, i la primera en lo cor i en la cara –ab lo
que falta a la roda sempre inconstant– és insígnia noble de ma esclavitu
■
20
gloriosa.
Me despertí llastimada dels afectes d’Orítia i, si no són dignes de vostra atenció
tota, encara sobra que donen matèria al divertiment agradable de vostre singular
■
ingeni en favor
24
                                                                                                                     de vostra cosina
                                                                                                                           O, O,
■
                                                                                                                                        B.T.H

Resum

La veu poètica s’atribueix a Orítia, que s’adreça a Talestris, i que es desdobla en dues veus més: la que presenta i acomiada el text, i la que escriu el cos central de la missiva. Aquest cos central és la narració d’un somni. Hi trobem un seguit d’enigmes confegits a partir del que semblen ser les inicials de diverses persones o personatges, que, per ara, no hem sabut resoldre.

Mètrica

Prosa.

Testimonis

L3 f. 43-43v; R p. 175-176.

Rúbriques

L3: Y esta carta la acompañava
R: Esta carta lacompañava

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R, del qual esmenem únicament l’error manifest de la línia 9.

Edicions anteriors

Miró (1995: II, 283-284).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • loqüència R] eloquencia L3; fortunada R] afortunada L3
  • Cèsar L3] caçar R; L R] L.L. L3
  • sinó les F.F.] sinó F R]
  • ja R] y á L3
  • tirana R] tirania L3
  • insígnia R] insigne L3
  • me R] mes L3
  • encara R] entera L3; sobra R] sobre L3
  • O, O, R] O.,O., L3
  • B.T.H. R] om. L3
  • Deixa un espai en blanc que indica amb una línia baixa R.
  • La lliçó caçar no té sentit en aquest context R.
  • Tenint present les sigles anterior –les eles– apareixen esmentades en plural, considerem que aquí la lliçó en singular i sense article és una abreviatura i, per tant, que és incompleta R. Amb tot, atès que l’article ja dóna el número plural de les sigles, malgrat que L3 dóna dues F, n’editem únicament una.
  • A R «testificar» es troba sobre la línia, entre «podrian» i «vostra». El copista devia adonar-se que se n’havia oblidat i l’afegeix aquí, amb una petita fletxa que indica on s’ha de situar la paraula.
  • a falta de flors: la carta que al manuscit R precedeix aquesta (Entre vivent i difuncta) anunciava un enviament de flors per part d’Orítia a Talestris. | cosineta: no hem pogut documentar cap relació de parentiu entre Orítia i Talestris; probablement sigui Fontanella qui la inventa.
  • clàusula: 'Disposició especial d'una llei, reglament, testament, contracte, etc.' (DCVB). | Orítia: nom d’una de les reines de les amazones. Va emprendre una campanya contra Atenes que estigué a punt de guanyar però, en no aconseguir-ho, avergonyida, no gosà retornar a Temiscira –capital del país de les amazones–, i va morir retirada a Megara.
  • Noti’s que el plantejament de la carta és ambigu: aparentment, qui l’escriu és una suposada cosina d’Orítia, i la destinatària seria Talestris (línia 12); però el mateix text que la carta podria haver estat només «llegida» o «somiada» per la dita cosina i, per tant, escrita per algú altre, com per exemple, el mateix Fontanella.
  • negra divinitat introduidora del silenci: podria referir-se a Nicte (o Nox), divinitat que encara la Nit en la mitologia grega i llatina. | testimoni: noti’s que, tant aquest terme com clàusula (2) i els verbs repetir (7) i testificar (17) tenen, també, connotacions jurídiques.
  • com: quan. | ves: veiés (la negra divinita; la Nit).
  • pregues: pren. | de la mateixa: de la Fama.
  • repetissen: joc amb les veus del verb repetir, concretament, entre 'Tornar a dir o tornar a fer' i 'Demanar a algú que sigui reintegrat quelcom' (DCVB). Aquest segon significat del verb és propi del llenguatge jurídic.
  • veu i no nimfa: es refereix a la nimfa Eco, que, en no ser corresposta per Narcís, es va anar esllanguint fins que no quedà d’ella res més que la veu (='cadàver sense cos'). | esta: la Nit.
  • Anaxàrete: en la mitologia grega, donzella de Xipre que va menysprear l'amor del pastor Ifis, fins i tot després que ell se suïcidés davant de casa seva. Els déus la van convertir en estàtua. | l’un…l’altra: Cèsar i Anaxàrete.
  • les F.: podria tractar-se d’una al·lusió velada a Francesc Fontanella a través de les inicials de seu nom i cognom. D’aquesta manera, se l’equipararia amb el dissortat Ifis, desdenyat per Anaxàrete.
  • princesa del Termodont: Talestris.
  • olvidada: desmemoriada.
  • I la S. i T. … esclavitud gloriosa: joc a l’entorn del jeroglífic tradicional de la idea d’esclavitud. Aquest jerogrífic estava compost per una essa i un clau. El clau, en aquest cas, és substituït per una T, que correspon a la inicial del nom de la dama, i val tant per al seu nom literari, Talestris, com per al seu nom real, Teresa. | en lo cor i en la cara: als esclaus se’ls solia tatuar al rostre una essa i un clau, que certificaven la seva condició d’esclau. | la roda sempre inconstant: la fortuna.
  • la segona: la segona de les dues darreres lletres esmentades, és a dir, la T.
  • la primera:
  • dels: pels. | són: els afectes.
  • tota encara sobra: vostra atenció. | donen: donin.
  • singular ingeni: perspicàcia, enginy. El que es necessita per poder resoldre els enigmes que aquesta carta planteja al lector.
  • B.T.H.: no hem pogut aclarir la correspondencia d’aquestes inicials, per bé que sembla probable que la T i la H corresponguin a les inicials de Teresa Ham.