«Si lo ram no va a cant d’orgue»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Enviant-li un altre ram ab esta lletra
Si lo ram no va a cant d’orgue,
■
—dameta, lo temps ho fa—,
vostra purga m’encadarna
■
4
quant jamés purgo mon mal.
   Voldria fer una lletra
■
que mon ram acompanyàs,
mes en lo cap dels cantors
8
floreix sens lletra lo ram.
   No admireu, bella dameta,
si solfes agenes van,
■
puix qui les envia és vostre,
12
i més vostre qui les fa.
■

Resum

Composició galant l’únic propòsit de la qual és participar a una dama la devoció amorosa del seu enamorat, efectuant diversos jocs conceptuals entorn de la idea d’un possible acompanyament musical del text.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

B1 p. 69v-70; L4 p. 872; R p. 172-173.

Rúbriques

B1: Enviarenli un altre ram ab esta lletra
L4: Enviarenli altre ram ab esta lletra
R: Enviantli un altre ram ab esta lletra

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R, coincident amb B1.

Edicions anteriors

Miró (1995: II, 231).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • dameta B1 R] Janeta L4
  • mon B1 R] lo L4
  • cant d’orgue: polifonia (cant a diverses veus).
  • ho fa: el temps sí que va a cant d’orgue. El sentit d’aquesta afirmació, però, és opac. Podria ser una al·lusió a la meteorologia o a l’estació de l’any en què és escrita la composició.
  • m’encadarna: 'emmalatir de cadarn' (DCVB, s.v. encadarnar). Enconstipar-se.
  • quant: per tal com. | jamés: mai. | mon mal: l’enamorament.
  • lletra: poema, text per cantar.
  • solfes agenes: acompanyament musical. A l’època, era molt habitual la pràctica del contrafactum, que consistia a prendre les melodies de cançons preexistents i substituir-ne la lletra per una de pròpia. És el que sembla que Fontanella fa en aquesta peça, per bé que no tenim constància de quina era la melodia a la qual aquest text es devia adequar, ni tan sols si, en compondre el text, el poeta pensava en alguna melodia en particular.
  • qui les envia...qui les fa: és el mateix subjecte: el poeta.