«Morí ton pastor, Gileta»

       
Publica Gilet sa mort i la vida de son cor enamorat
Morí ton pastor, Gileta,
però son cor no morí,
com sols de l’amar vivia,
4
ama sempre i sempre viu.
   En soledat tenebrosa
lo deixaren afligit
la vida per no penar
8
i lo cor per no morir.
   Tirsis ab los morts reposa,
pateix son cor ab los vius.
Digau, Gileta adorable,
12
qual dels dos és més feliç?
   Tots són fortunats, Gileta,
que vostres ulls cristal·lins
han fet lo morir amable,
16
amable fan lo patir.

Resum

Gilet es converteix en un dels pastors de la tradició bucòlica que se suïcida per l’amor a Gileta i s’equipara a Tirsis. Així el cos de Gilet, com el de Tirsis, reposa amb el morts i el seu cor queda patint amb els vius perquè és de Gileta, però els dos són afortunats, tant el cor com el cos de Gilet, perquè els ulls d’ella converteixen tant la mort com el patiment en amables.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

Be p. 37-38; C p. 310-311; I2 f. 181; L4 p. 273-274; MA f. 121-121v; R p. 474; V2 f. 211v.

Rúbriques

Be: XLI
C L4: Altre
I2: Altra
MA: Explica lo ausent Gilet sa pena ala ingrata Gileta
R: Publica Gilet sa mort, y la vida de son cor enamorat
V2: Altra 30

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 

  • amar I2 L4 R V2] amor Be C MA
  • ama sempre R] sempre mor Be C I2 L4 MA V2
  • Tirsis C I2 L4 MA R V2] Trist Be
  • Gileta Be I2 L4 MA R V2] Gilet C
  • qual Be C I2 MA R V2] quals L4
  • vostres Be C I2 L4 R V2] vostros MA
  • versos afegits a Be C I2 L4 MA V2 que corresponen pràcticament a l’inici de la gileta «Quan és la flama perfeta»: «Quan és la flama perfeta, / un amant no viu en si: / si ja só mort en Gileta / com podré viure en mi? / Mes la ingrata tirania (ingratitud tirana Be L4) / no em ( no om. C MA) podrà més perseguir: / lo que en Gileta vivia / com pot en Gilet morir?»
  • ton pastor: Gilet.
  • cor: el cor de Gilet (ton pastor) és amb Gileta, i per això no mor.
  • El cor de Gilet viu gràcies a l’amor, i com que sempre ama, sempre viu.
  • La vida i el cor abandonen Gilet en una soledat tenebrosa. La vida l’abandona per no penar i el cor, per no morir. En conseqüència, Gilet (com Tirsis) reposa ab los morts (v. 9) i el seu cor pateix ab los vius (v. 10).
  • Tirsis: és un pastor habitual de la tradició bucòlica. En aquests textos, el suïcidi davant les penes amoroses no és un fet estrany, perquè en trobem diferents exemples des de Virgili a Garcilaso. El primer cas fou el del pastor Dafnis als Idil·lis de Teòcrit. El pastor Tirsis en les obres de Francisco de la Torre, Pedro Laínez, Joan Ramis i Ramis i Francisco de Figueroa se suïcida per amor, normalment per culpa de Filis. En el nostre poema s’equipara el suïcidi de Tirsis a la mort de Gilet, fins al punt que es barregen, ja que els versos 9-10 es refereixen a Tirsis, però després ja enllaça amb Gileta que converteix la mort i el patiment en amables.
  • Tirsis és mort per amor, però els seus sentiments, representats amb el cor, segueixen amb els vius perquè pateixen per culpa de l’estimada que continua viva.
  • Gilet demana a Gileta qui té més fortuna: el cos que reposa ab los morts o el cor que pateix ab los vius. En un principi es refereix als de Tirsis, però també són els de Gilet; ho sabem per la pregunta que dirigeix a Gileta, i amb aquesta associació arriba la resposta: els dos (cor i cos) són igual d’afortunats perquè els ulls de Gileta: fan lo morir amable (del cos) i amable fan lo patir (del cor); no es pot referir als de Tirsis perquè no té cap relació amb Gileta. | dos: el cos de Gilet, equiparat al de Tirsis, i el cor. | que: perquè.