Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«Fujo, gallarda Gileta»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Comentaris a variants
■
Notes
#Línies
Fontanella, Francesc
Torna a la pàgina d'Autors
Explica Gilet enamorat sa perplexitat en seguir o fugir de l’adorada Gileta i determina seguir
Fujo, gallarda Gileta,
■
■
i ferit segueix lo cor,
■
en què la punta i les ales
4
d’una sola fletxa són.
■
Mentres la raó m’anima,
me retira la raó:
en vós demostra lo amable,
■
8
en mi culpa lo amorós.
■
Fugir i seguir seran
temeritats les majors:
■
una per vós contra mi,
12
altra per mi contra vós.
■
Seguesc i fujo una pena
■
sens evitar un error:
■
■
fujo la vida si fujo,
■
16
seguesc, si seguesc, la mort.
No fugirà la tormenta
■
lo ardent o lo temerós,
■
si contraris los efectes
20
Caribdis i Escil·la són;
■
■
igual naufragi amenaça
■
a qui no espera lo port:
o lo golf de l’impossible
24
o la penya del rigor.
■
■
Perdonau, bella Gileta,
■
■
est prodigi lo més nou:
que segueix sens esperança
28
i pot fugir sens temor.
■
Resum
Gilet es debat entre fugir o seguir en el seu amor per Gileta: abandonar li suposa la pèrdua de la vida, equivalent a Gileta, però si persisteix persegueix la mort pel sofriment que li provoca. Finalment decideix seguir sense esperança. Es produeix en el poema una dualitat continuada entre dos blocs d’opòsits: d’una banda,
fujo
(v. 1, 13, 15, 28),
ales
(v. 3),
retira
(v. 6),
mort
(v. 16),
temorós
(v. 18),
naufragi
(v. 21),
temor
(v. 28); i de l’altra,
segueix / seguesc
(v. 2, 13, 16, 27),
punta
(v. 3),
anima
(v. 5),
vida
(v. 15),
ardent
(v. 17),
port
(v. 22),
esperança
(v. 27).
Mètrica
Romanç.
Testimonis
Be
p. 33;
C
p. 308;
I2
f. 179v;
L4
p. 271-272;
MA
f. 122v-123v;
R
p. 453-454;
V2
f. 208v-209.
Rúbriques
Be
: XXXV
C
L4
: Altre
I2
: Altra
4
MA
: Torna, encara que sens esperança Gilet, al amors de Gileta. Romans
R
: Explica Gilet enamorat sa perplexitat en seguir ó, fugir de la adorada Gileta, y determina seguir
V2
: Altra 23
Sobre aquesta edició
Basem l’edició en el ms.
R
.
Edicions anteriors
Miró (1995: I, 341-342)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
*
Email
*
Comentaris
*
Envia
gallarda Be C L4 MA R V2] galarde I2
majors Be C I2 L4 R V2] magrs MA
error Be C I2 L4 R V2] rigor MA
o R] y Be C I2 L4 MA V2
Scil·la Be L4 MA R V2] cillas C I2; són C I2 L4 MA R V2] sou Be
amenaça Be C L4 MA R V2] amenaca I2
penya R] pena Be C I2 L4 MA V2
Perdonau Be C I2 L4 R V2] Permeteu MA
fugir Be C I2 L4 R V2] seguir MA
entre
lo
i
amable
,
aba
ratllat C.
Fujo
: políptoton entre
fugir
(v. 9),
fujo
(v. 13),
fujo... fujo
(v. 15),
fugirà
(v. 17) i
fugir
(v. 28).
segueix
: políptoton entre
seguir
(v. 9),
seguesc
(v. 13),
seguesc... seguesc
(v. 16) i
segueix
(v. 27).
La
punta
i les
ales
(les plomes) són les de la
fletxa
de Cupido.
La raó demostra allò que és digne d’amor en Gileta, però la mateixa raó provoca que Gilet es faci enrere (
retira
) del fet d’amar-la.
Fugir
és una
temeritat
en favor de Gileta i en contra de Gilet;
seguir
ho serà en favor de Gilet i en contra de Gileta.
i 16
seguesc
: segueixo.
Doble sentit de la paraula
pena
: càstig i llàstima.
Gilet és conscient que faci el que faci és un error.
la vida
: la vida de Gilet és Gileta.
tormenta
: la tormenta de l’amor.
L’
ardent
i el
temerós
de l’amor, és a dir l’amor desenfrenat i l’amor massa contingut, tenen efectes diferents, però acaben essent monstres per igual. «Si los efectes contraris són Escil·la i Caribdis»: tant allò ardent com allò temerós són igualment funestos. |
Caribdis i Escil·la
: Al·lusió a dos monstres a banda i banda de l’estret de Messina, segons la mitologia homèrica.
Caribdis
, que, disfressat de figuera, absorbia tres vegades al dia l’aigua del mar i tot el que hi surava, i
Escil·la
, sota la forma d’una dona envoltada de gossos que devorava a qui s’acostava.
L’amor no ateny cap
port
, només el
naufragi
, bé per no assolir cap objectiu (
golf de l’impossible
) o bé per topar amb un escull (
penya del rigor
).
Perdonau
: Gilet es disculpa per decidir persistir en el seu amor, segueix encara que no té
esperança
, però podrà fugir tot i no tenir por, fet que consisteix en un
prodigi
(v. 26).