«Si jo t’adoro, Gileta / què hi faràs i què hi faré»

       
Disculpa son amor
Si jo t’adoro, Gileta,
què hi faràs i què hi faré
quan jo no puc fer-hi menos
4
ni tu sabràs fer-hi més?
   Què puc fer quan admirables
raigs de dos sols, tos cabells,
fan dorada la cadena
8
i lo presoner content?
   Puc jo rompre d’estos llaços
lo inevitable poder
a què l’un Cel me destina
12
i un altre cel me rendeix?
   És mon error si la flama
de tos amables ullets,
essent prodigi dels altres,
16
és la ceguedat dels meus?
   Puc resistir als etxissos
d’un agrado lisonger
que, obligant fins ab les penes,
20
fa suau fins el desdeny?
   Mes, qui té la culpa, ingrata,
per la pena que pervens,
de ser tu la més amable
24
o ser jo lo que ama més?
   Disculpa, doncs, ma tendresa,
dolça Gileta i cruel,
o si me dónes la culpa,
28
dóna’m també lo remei.

Resum

Gilet s’exculpa dels sentiments per Gileta, ja que ell no pot fer més que amar-la tant per les seves qualitats humanes com divines, i li demana que el disculpi o que el correspongui.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

L4 p. 216; R p. 443-444.

Rúbriques

L4: 73
R: Disculpa son amor

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim l’error evident del v. 5.

Edicions anteriors

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 

  • Què L4] Ho R
  • pervens R] prevens L4
  • om. L4.
  • dos sols: d’una banda l’astre i de l’altre el sol diví que l’ha creada.
  • Cel: l’objecte del destí amorós està predeterminat pel Cel.
  • altre cel: el mitològic de Venus o d’Amor. Aquesta duplicitat es relaciona amb els sols del vers 6.
  • dels: per als.
  • ceguedat: l’amor produeix la ceguesa en qui el pateix.
  • lisonger: adulador.
  • pervens: 'que prové de tu' (DCVB s.v. pervenir).
  • amable: digna d’amor.