«Oïu, senyores devotes»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Aquestos bons principis desvanesqué un blanquet fraricó, i Fontano, desenganyat de son natural, féu aquest romanç
Oïu, senyores devotes,
un devot desenganyat,
■
que els desenganys que vui usen
4
canten bé, si diuen mal.
   No penseu que estes endetxes
■
les canto jo de picat,
que no piquen les viandes
8
sense pebre i sense sal.
   Mes, si lo fibló em picava,
lo fibló em despicarà,
■
que los escorpins aporten
12
la medicina i lo dany.
■
   Són totes les vostres obres
vanitat de vanitats,
i així mai fareu paret
16
perquè treballau en va.
■
   En vanos i guants se mostren
■
los favors més senyalats,
perquè sien vent i cuiro
■
20
los favors i los galants.
   Ab un descuidat cuidado
■
lo que encobriu ostentau,
■
com també lo caçador
24
té barraca i té reclam.
■
   Al temps de girar les teles
■
mirau bé com les girau,
que tal vegada un xixell
■
28
al major flot esquivà.
   Quan les cordes de los enzes
les fan alçar i baixar,
a bé que alcen per vosaltres,
32
avisen a sos companys.
   Però si voleu caçar-los
ab les vergues que envescau,
com altres gasten lo vesc
36
vosaltres perdeu lo ram.
■
   Resten entre vostres rames
■
tantes plomes dels plomats
■
que, per més alt que brilleu,
40
tots los vols passaran alts.
■
   A certs devots de rapinya,
volàtils descomunals,
voleu fer servir per enzes
■
44
i serveixen d’espantalls.
■
   Ja la paloma té fel,
■
ab ungles de gerifalt,
■
i la xerradora garsa
48
no es contenta de xerrar.
   Com si fos un miquelet,
lo corb crida: «A carn, a carn!»,
■
mes no demana la morta,
52
si bé demana la sang.
■
   Sols una ploma prometen,
genovesos, los pardals,
■
que, per devots, imaginen
56
que no deuen ser pagans.
■
   Tots ocells son avestruços
■
ab ventrells extravagants,
que digereixen lo ferro
60
no podent gustar la carn.
■
   Espantades entre el vulgo
d’estes fantasmes volants,
■
les nostres pobres cuetes
■
64
no fan sinó tremolar.
   Si, cansades de la caça
vos divertiu en pescar,
los filats eixiran plens
68
de llenguados i verats.
   No restarà peix a vida
entre els bertrols i los hams,
perquè no els valdran les cames
72
ni les conxes los valdran.
   Però mirau per vosaltres
i guardau vostre cabal,
que los peixos grossos rompen
76
los bertrols, hams i filats.
   Mes jo, que só estat un dia
caçat millor que pescat,
ja que no tem a la pesca,
80
he de fugir lo parany.
■
   Ja só estat per causa vostra
rellotge desconcertat,
perquè sense la campana
84
poc importa lo batall;
■
   vui só rellotge de sol,
■
que demano lo més clar
i senyalo solament
88
si no hi ha núvols davant.
■
   No vull sofrir lo turment
d’eixos ferros abrasats
on se cremen tants llorenços
■
92
que són màrtirs, mes no sants.
■
   Ja no vull res ab vosaltres
que, a ruïna dels humans,
■
si plorau, plorau diluvis,
96
i tempestats sospirau.
   Monederes de favors,
alquimistes d’amistats,
■
mercaderes de lisonges
■
100
i surcidores d’enganys,
   les que als simples compradors
■
los donau per llebre, gat
i, sent los gats verdaders,
■
104
sempre sou llebres mentals;
■
   ja no vull res ab vosaltres,
un altre devot cercau,
que de tant estar devot
108
porto los genolls pelats.
   I vosaltres, ocellets
■
que presos passau lo cant,
■
o feu-les ser llibertades
112
o cobrau la llibertat.
■
   Si presumiu de devots
deuríeu estar postrats,
que estar de peus tantes hores
■
116
és contra lo natural.
■
   I el que de vostra presó
■
desitja traure lo cap,
trobant-ne altra més estreta
120
quiçà se sossegarà.
   Fugiu l’exemple danyós
d’aquells devots consumats
que, consumint locutoris,
124
jamés poden consumar.
   Procurau ser favorits
com aquell de Caramany
i, cansats de donar voltes,
128
vindreu a morir gorans.
   Senyores, no parlo ab totes,
qui es senta prenga sa part,
que no sé culpar lo amable
■
132
així no el sabés amar.
■
   No sol·licito venjances
perquè lo cor no té mans:
ni sé avorrir, avorrit,
■
136
ni sé olvidar, olvidat.
   La nit s’adorna d’esteles,
als núvols rompen los raigs,
broten roses les espines
140
i té bonances lo mar;
■
   així, també entre les altres
hi ha objectes remuntats,
■
que lo més alt de l’Olimp
■
144
ignora les tempestats.

Resum

Vegeu poema «Altra vegada senyores». Aquesta composició és una de les més cèlebres de Fontanella, com ho demostra el fet que ha pervingut fins als nostres dies a través d’una dotzena de manuscrits. Sogues (2014: 217-223). Malgrat la seva transmissió autònoma, en origen formava part d’una seqüència narrativa més àmplia, la del Cicle dels Àngels i Jerusalem, en la qual el poeta estableix un intercanvi epistolar amb les monges dels convents dels Àngels i Jersusalem, i en festeja una de la primera de les comunitats monàstiques anomenada Belinda. En el marc d’aquesta història es produeix la situació següent: en un moment donat les monges fan creure a Fontano que mantenen una relació luxuriosa amb un frare, la qual cosa porta el poeta a sentir-se enganyat i a compondre aquest poema, que és una invectiva contra la falta d’honestedat i de virtut de les monges. Malgrat l’aparent agressivitat d’alguns dels versos, es tracta d’una composició burlesca, atenuada per l’evident to jocós i pel fet que no pretén ser totalitzadora, ja que Fontano acaba reconeixent que no pas totes les monges són com ell les ha descrit.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

A ff. 146-147v; B1 ff. 61v-65; B5 ff. 225v-226; B12 ff. 88v-89; C pp. 207-209; I2 ff. 117-118; L3 ff. 30-32v; L4 pp. 300-302; M ff. 84v-88v; P p.8-9; R pp. 154-157; V2 ff.148v-150v.

Rúbriques

A B12: Aquestos bons principis desvanesque un blanquet frarico, y Fontano desengañat de son natural feu lo romans ques segueix
B1: Romans
B5: Aquestos bons principis desvanesque un blanquet frarico, y Fontano desengañat de son natural y feu lo romans ques’ segueix
C I2 V2: [sense rúbrica]
L3: Aquestos bons principis desvanesqué un blanquet fraricó, y Fontano desenganyat, escrigue la satira ab lo romans seguent
MA: Aquestos bons principis desvanesque un blanquet frarico, y Fontano desengañat de son natural feu lo romans que se segueix. Romans.
P: A unas señoras monjas
R: Aquestos bons principis desvanesque un blanquet frarico, y Fontano desengañat de son natural feu aquest romans. Romans.

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • usen A B1 C I2 L3 L4 MA P R V2] us B5 B12
  • picat A C I2 L3 L4 MA P R V2] pietat B1 B5
  • em A B1 B5 B12 C I2 L3 L4 P R V2] en MA
  • treballau A B1 C I2 L3 L4 P R V2] trabellau MA
  • cuiro A B1 C I2 L3 L4 P R V2] aÿre MA
  • los favors i los galants A B1 C I2 L3 L4 P R V2] tots los favors y los guans MA
  • barraca A B1 C I2 L3 L4 MA R V2] borrasca P
  • al major flot esquivà B1 I2 L4 MA R V2] no reste massa esquivat L3 P, al major flor esquivau A C
  • les R] los A B1 C I2 L3 L4 MA P V2
  • baixar A B1 C I2 L3 L4 P R V2] abaxar MA
  • resten A B1 I2 L3 L4 MA P R V2] restran C
  • morta B1 L3 P R V2] mort A C I2 L4 MA
  • eixiran A B1 C I2 L3 L4 P R V2] ixiran MA
  • los A B1 C MA L3 L4 P R V2] lo I2
  • lo parany A B1 L3 MA P R V2] los paranys C I2 L4
  • tants A B1 C I2 L3 L4 MA R V2] tant P
  • amistats B1 L3 L4 MA P R V2] amistat A C I2
  • surcidores A B1 C I2 L4 P R V2] surtidores L3, surxidoras MA
  • los gats verdaders A B1 C I2 L3 L4 P R V2] lo gat verdader MA
  • ocellets A B1 L3 MA P R V2] ó, ocellets C I2, o! aucellets L4
  • que B1 C R V2] perque A I2 L3 L4 MA P; de peus C R V2] om. A, de peu B1, drets I2 L3 L4 MA P
  • I el que A B1 C I2 L4 MA R V2] Lo qui L3 P
  • sossegarà A B1 C I2 L4 MA R V2] assossegarà L3 P
  • Caramany C I2 L4] Caramans A B1 L3 MA P R V2
  • gorans B1 C I2 L3 L4 MA P R V2] garans A
  • sa A B1 C I2 L3 L4 MA R V2] la P
  • les altres MA R P V2] vosaltres B1 L3, els altres A C I2 L4
  • Olimp A B1 B5 B12 I2 L3 L4 MA P R V2] olimpo C
  • les tempestats A B1 B12 L3 MA P R V2] la tempestat B5 C I2 L4
  • text perdut B12.
  • versos omesos a B5 i B12.
  • Caramans és una lliçó rebutjable, principalment perquè la rima és consonàntica amb el v. 128, aspecte inacceptable en l’assonància.
  • devot: nom que, irònicament, es donava als galants i admiradors de monges. Vegeu poema «Altra vegada senyores».
  • que vui usen»: que avui estan en ús entre els devots.
  • endetxa: lamentació poètica.
  • picat: ofès, irritat. I, encara, serveix per fer referència a algú que ha estat fiblat per un insecte. Fontano juga amb aquests significats i els combina amb el de cançó de picat és a dir, 'cançó satírica amb paraules que expressa irritació envers algú' (DCVB).
  • L’escorpí constitueix una metàfora del desig sexual. Es dóna la circumstància, a més, que el cos de l’animal, degudament processat, ha estat utilitzat en algunes cultures des de ben antic com a antídot contra el seu propi verí (Wasim Frembgen (2004: 111)).
  • L’autor aprofita el tòpic bíblic del vanitas vanitatis (Ecl. 1:2; 12:8) per construir un joc de veus entre els conceptes vanitat, en va i envà, que serveix per al·ludir a la vanitat de les monges, i que té continuació al vers 17 amb un tercer sentit, el de vanos (=ventalls).
  • Aquest passatge fa referència al costum de les monges d’intercanviar missatges amb els seus pretendents a través d’objectes com els ventalls i els guants. El passatge estableix un joc de paral·lelismes en el qual la triada vanos/vent/favors al·ludeix a les monges, i a la inconstància i volatilitat dels seus favors, i guants/cuiro/galants fa referència als seus devots, que són resistents com el cuir dels guants, ja que aguanten les maltempsades que calgui per poder comunicar-se amb les seves dames.
  • descuidat cuidado: oxímoron amb derivació.
  • lo que encobriu: amb els vanos. És a dir, la seva bellesa.
  • Al temps de girar les teles...: entre aquest vers i el 44 trobem una constant al·lusió a la tècnica de la caça amb teles, una tècnica per a la captura d’ocells sense mort. El poema insisteix en les referències a aquesta art de caça al llarg dels versos següents i estableix un paral·lelisme en el qual les monges són presentades com a caçadores i els devots com a ocells. Resumidament, la tècnica de la caça amb teles consisteix a envescar una verga (vara o objecte allargat) o una branca i situar-la al centre d’un parament de teles, a tocar d’un reclam que pot consistir en menjar, objectes de formes o colors vistosos o, fins i tot, un altre ocell, al qual s’anomena enze (v. 43). Un cop parada la trampa, cal esperar que l’ocell que es vol capturar s’acosti atret pel reclam i quedi enganxat –envescat– al bastó, o, si més no, que l’envescament li impedeixi de marxar volant i el faci caure damunt les teles parades.
  • xixell: en un sentit literal, un xixell és un ocell d’aspecte semblant al d’un colom, de color blavós amb una taca blanca a la part posterior del cos i bec negrós. En un sentit figurat, és un adjectiu que significa 'senzill, fàcil de ser enganyat' (DCVB).
  • flot: onada. En aquest cas, s’ha d’entendre el terme en un sentit figurat i com una al·lusió al moviment de les teles en tancar-se per capturar l’ocell. Amb la imatge que dibuixa aquest vers, Fontano vol posar de manifest que la tècnica de captura de les monges potser no resulta prou eficaç, ja que se’ls pot haver escapat algun ocell (=algun galant). Sembla lícit identificar amb el mateix poeta aquest ocell que se’ls ha escapat ja que, com veurem a partir del v. 77, Fontano malda per presentar-se com algú que s’ha sostret de la submissió amorosa per les monges.
  • enze: 'Persona aturada, mancada d’iniciativa i d’enteniment' (DCVB). El vers fa referència l’intercanvi d’objectes entre les monges i els seus galants a través de les finestres dels convents, emprant cordes.
  • les: les teles.
  • però...ram: Fontano insinua que les religioses estimulen el desig dels seus pretendents i que, en alguns casos, arriben a consumar-hi relacions. Amb tot, aquests casos constituïen més l’excepció que no pas la regla i per això aquí el poeta pretén advertir que festejar les monges acaba essent gairebé sempre una operació infructuosa per als devots, que gasten lo vesc (figuradament, ‘malgasten l’esperma’) perquè les monges no tenen cap possibilitat de mantenir una relació amorosa i sexual plena i continuada amb ells, atès que l’observança dels vots religiosos els ho impedeix. Les monges també poden sortir malparades d’aquestes relacions, perquè cal recordar que en alguns casos, si no havien arribat a professar, les novícies podien abandonar el convent i reintegrar-se a la vida civil. En aquest context, la referència a perdre lo ram al·ludeix a la seva virginitat i, alhora, a les seves possibilitats d’arribar a contreure matrimoni, unes possibilitats estretament vinculades amb la seva condició de verges. | vergues: la paraula verga, a més de designar específicament la vara o branca prima que s’utilitza en la caça amb teles, també és un sinònim de penis.
  • plomats: mancat de plomes, però també, dit d’algú a qui han robat. És un lloc comú en la literatura sobre monges acusar-les de robar els béns dels seus galants.
  • Aquests darrers versos donen a entendre que queden tants indicis dels pretendents a qui les monges han enganyat que per més goig que facin no caçaran a ningú més. El poema ho formula amb la idea que una verga envescada brilla, mentre que si hi queda alguna ploma d’ocell caçat ja no serveix com a reclam perquè els altres ocells adverteixen que es tracta d’un parany (la idea es completa en els versos que segueixen).
  • enze: en un sentit diferent al del v. 29: 'Ocell vertader o figurat que s’empra com a reclam en la caça amb teles per atreure els altres ocells' (DCVB).
  • Al·ludeix al costum de les monges de posar gelós un devot permetent el galanteig d’un altre. El poeta suggereix que aquesta pràctica genera l’efecte contrari al desitjat, és a dir, que el galant realment desitjat desisteix, tal com fa ell.
  • Entre aquest vers i el 64 es comparen els diferents tipus de devots de monges amb diferents tipus d’ocells.
  • gerifalt: també anomenat girfalc o falcó sagrat, es tracta d’un 'Ocell de la família dels falcònids, el més gran del seu gènere i molt preat en falconeria' (DIEC2).
  • A carn, a carn!: crit de guerra habitual de miquelets i bandolers.
  • la morta: la carn morta.
  • sang: metàfora de la virginitat de les monges.
  • genovesos: aquí, sinònim d’avariciosos. Des de l’època medieval, els catalans mantenien una forta rivalitat comercial i militar amb els genovesos, la qual cosa explica que sovint s’hi referissin de forma despectiva. | pardals: el pardal és 'home astut, aprofitat' (DCVB).
  • devots... pagans: per ser devots, consideren que no han de pagar (noti’s el joc de paraules entre devots i pagans, en el sentit religiós dels mots).
  • avestruços: a l’època, existia la creença que menjaven ferro. La imatge serveix per fer escarni dels devots de monges, que, en un sentit figurat, menjaven ferro perquè es passaven les hores vora les reixes de convents, esglésies i locutoris per poder comunicar-se amb les seves dames.
  • no podent gustar la carn: no podent arribar a consumar l’acte sexual.
  • Els ocells amb qui ha comparat fins aquí els devots de rapinya (corbs, pardals, estruços...).
  • Les cues dels devots ferms.
  • filats: xarxes de pesca. En sentit figurat, les reixes del convent.
  • bertrol: 'espècie de nansa cònica feta de malla de xarxa sostinguda amb cercles de fusta o de ferro, que serveix per pescar en els rius i torrents on l’aigua no duga molta envestida' (DCVB).
  • Probable metàfora pels òrgans sexuals.
  • vui só: avui sóc.
  • Al·legoria obscena. La veu poètica es compara a un rellotge de sol que deixa al descobert la broca quan no hi ha obstacles (núvols: se sobreentén, les altres monges) davant. | lo més clar: entengui’s ‘lo (sol) més clar’.
  • llorenços: d’acord amb la tradició cristiana, sant Llorenç va morir cremat en unes graelles. Els ferros abrasats del vers 91 fan referència al martiri del sant però també al que suposen, per als devots, les reixes dels convents.
  • a: per a.
  • lisonges: afalacs.
  • surcidores: sargidores, és a dir, reparadores de la virginitat, alcavotes.
  • simples compradors: compradors ingenus, els pretendents.
  • llebres mentals: ràpides en enganyar, astutes.
  • Passar lo cant es refereix al cantar dels ocells.
  • Exhortació als devots perquè esposin les seves dames o bé les oblidin.
  • devots...postrats: els devots estan tradicionalment agenollats, no pas drets davant de les reixes.
  • de vostra presó ... altra [presó] més estreta: sembla una exhortació als devots a abandonar els amors mongívols (cal recordar que els convents eren vistos com a presons, tant per moltes monges com pels seus devots) i cercar-ne d’altres de més satisfactoris i assequibles, tot i que al capdavall esdevindran també presons.
  • sentit irònic, en què s’al·ludeix a un prototípic galantejador de monges sense èxit de l’època. Personatge no documentat.
  • gorans: en sentit literal, un gorà és un 'ase de llavor, destinat a cobrir les someres i egües' (DCVB). En sentit figurat, és un 'home molt grosser d’enteniment o de conducta' (DCVB). Remet a la imatge de l’ase donant voltes en una sínia, que simbolitza la impossibilitat d’avançar en la relació amb la dama, alhora que serveix per desqualificar els galants.
  • ‘Qui es doni per al·ludida que s’ho apliqui’.
  • lo amable: sinèresi entre la o i la a.
  • ‘De la mateixa manera que no sé culpar allò amable (objecte d’amor), desitjaria no saber-lo amar’.
  • avorrir: tenir aversió.
  • Totes les coses negatives presenten una faceta positiva.
  • Així: igualment.