«Lo primer d’ells és romà»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
A la creació del pontificat d’Alexandro VII
Lo primer d’ells és romà,
■
i lo segon, sienès,
i lo tercer, milanès,
■
4
lo quart, noble venecià,
■
   lo quint Campano se fa,
■
lo sisè fou espanyol,
■
mes lo setè, si Déu vol,
8
de Siena natural,
per la Iglèsia universal
entre los set serà sol.
■
Déu tot quant lo món conté
12
dintre sis dies creà
i en lo setè reposà
i beneí lo setè.
■
   Setè i Alexandro, a fe
16
que són renoms estos dos,
que signifiquen que vós
sereu Alexandro en guerra,
arc en pau per a la terra,
■
20
dia setè de repòs.

Resum

Poema escrit l’any 1655 en motiu de la proclamació del papa Alexandre VII (Fabio Chigi), candidat preferit de la cort hispànica per a la seu papal. Aquest i Francesc Fontanella havien coincidit anteriorment (1644-1645) al Congrés de Pau de Münster. El primer hi assistí com a nunci apostòlic i mediador entre les parts en conflicte, i el segon com a acompanyant del seu germà Josep Fontanella, representant de les institucions catalanes. La delegació catalana —integrada a la francesa— havia trobat en Chigi un contrincant dur per als seus interessos, «un autèntic mur de contenció per a la missió diplomàticoinformativa» (Busquets (2001: 250)), el qual no els acceptà com a interlocutors. El poema probablement fou enviat al Principat des del Rosselló ja que el recullen diversos manuscrits. Aquesta difusió contrasta amb l’escassa circulació que tingueren altres textos estrictament religiosos que només ens han estat transmesos pel cançoner de Ripoll. La primera dècima és un conjunt de mencions als sis papes precedents als quals sobrepassarà Alexandre VII en qualitats i accions laudables. La segona és una reflexió encomiàstica sobre el nom papal escollit per Fabio Chigi a partir d’una citació del Gènesi.

Mètrica

Dècimes.

Testimonis

C p. 199-200; CC; I2 f. 132; L4 p. 189; R p. 264; V2 f. 164v-165.

Rúbriques

C: A la creasio del Pontificat de Alexandro VII
CC: Desimas
I2 R: A la Creacio del Pontificat de Alexandro VII
L4: A la creacio del Pontificat de Alexandro sete
V2: A la Creasio del Pontificat de Alexandro 7

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Coincideix amb els ms. C I2 i L4.

Edicions anteriors

Miró (1995: II, 26-27).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • en C I2 L4 R] de V2
  • Referència al papa Alexandre I, sant, que exercí el pontificat a començament del segle I. Era natural de Roma, com menciona el primer vers.
  • Els papes Alexandre II (1061-1073), de nom Anselmo da Baggio, i Alexandre III (1159-1181), Rolando Bandinelli, eren naturals de Siena i Milà, respectivament.
  • Alexandre IV (1254-1261), nascut Rinaldo Conti, era d’origen noble (pertanyia a la família dels comtes de Segni) però no de Venècia, sinó de la regió d’Anagni (Laci), propera a Roma.
  • Alexandre V (1409-1410), de nom Pietro Filargis, és considerat per l’Església Catòlica com un antipapa, encara que no ha estat sempre així atès que el següent papa que va adoptar el nom d’Alexandre va utilitzar el numeral VI. Dins el context del Cisma d’Occident (1378-1417), Alexandre V sortí elegit al Concili de Pisa (1409) que pretenia destituir els dos papes rivals Benet XIII (Avinyó) i Gregori XII (Roma); a la pràctica el conflicte no es resolgué i es passà de dos papes contrincants a tres. L’expressió Campano se fa és una al·lusió metonímica (Campano=Novara) a Giovanni Campano, eminent matemàtic i astrònom del segle XIII, conegut també com Campano da Novara per haver nascut en aquesta ciutat del nord de l’actual Itàlia. Pietro Filargis o Pietro de Candia (=nom antic de l’illa de Creta durant la dominació veneciana) fou bisbe de Novara durant dotze anys. Tot i tenir orígens cretencs, una tradició força difosa i poc fonamentada el feia nascut al Piemont (prop de Novara) o dels voltants de Pavia o Bolonya (Enciclopedia dei Papi (2000: I, 610)).
  • Alexandre VI (1492-1503), nascut Roderic de Borja l’any 1431 a Xàtiva (=fou espanyol).
  • Alexandre VII (1655-1667), de nom Fabio Chigi (1599-1667), natural de Siena. Fontanella li augura amb un to elogiós que excel·lirà sobre els sis precedents.
  • Referència bíblica als sis dies de la creació (Gn 1, 1-31) i al setè de descans (Gn 2, 2-3).