«Aquell llibre immaculat»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors

A la puríssima concepció de Maria

Lletra a duo

1            Aquell llibre immaculat
■
           en què castíssim amor
           escrigué l’alta paraula
■
4
           té borró de culpa? [2] No.
■
1             Aquella serpent nociva,
■
           causa del primer error,
           pogué profanar l’ermini
■
8
           que és del Redemptor blasó? [2] No.
2             No és esta la clara aurora
■
           que desterra nostra nit
■
           i ab dia festiu il·lustra
12
           de la Iglésia lo jardí? 1 Sí.
■
2             No és lo planeta apacible
           en què l’amador feliç
■
           elegí tenda amorosa,
16
           i blanques armes vestí? 1 Sí.
[1]             Vara virginal fecunda
■
           de la més hermosa flor
           patí de l’hivern infame
■
20
           la rigorosa presó? 2 No.
2             No és esta la sempre bella,
           la vencedora Judit,
■
           que al més cruel Holofernes
24
           més valerosa rendí? 1 Sí.
■
               De tant esplendor diví
           repetim vui lo blasó.
■
           En ombres de culpa? 2 No.
28
           En candors de gràcia? 1 Sí.

Resum

Primera composició de la primera sèrie de poemes dedicats a la Immaculada Concepció al ms. R. Lletra a dues veus dedicada a la Verge Maria, en què es realça la seva qualitat d’ésser exempta del pecat original. L’autor compara la seva puresa amb la vara d’Aaron i amb Judit, la salvadora del poble d’Israel, entre d’altres. L’ús d’imatges que remeten a la blancor de la Verge n’emfatitzen la puritat, com ara l’ermini, les blanques armes i les flors que broten de la vara d’Aaron. Imatges que, alhora, es contraposen a borró, primer error, nit, hivern infame, Holofernes, imatges pel pecat original.

Mètrica

Romanç (que alterna les rimes en o i en i; la darrera quarteta és de rima consonàntica).

Testimonis

A f. 176v-177; B1 f. 22v; C p. 155; I2 f. 92; L4 p. 208; R p. 334; M f. 136-136v; V2 f. 110.

Rúbriques

A: A la purissima Concepcio de Maria
B1: A la Concepció lletra â duo
C: A la Purissima Concepcio de Maria
I2: A la Purisa Concep. de Maria
L4: A la Purissma concepcio de Maria
M: ala Concepció De Maria Sssa Romans
R: Ala Purissima Concepcio de Maria Lletra á duo
V2: Lletra a la Purisima Consepsio de Maria Sa

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. B1. Corregim els errors evidents dels versos 26 i 28. Els números 1 i 2 al marge indiquen les dues veus que interpreten el text. Quan el text no ho indica expressament, hem posat els números entre claudàtors.
En el manuscrit A, entre les v. 24 i 25, s’hi insereix el poema «Qui ha vist una blanca rosa».

Edicions anteriors

Miró (1995: II, 81-82).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • serpent nociva A B1 C I2 L4 R V2] corpent naciva M
  • profanar A B1 C I2 L4 R V2] profonar M
  • del B1 C I2 L4 M R V2] de A
  • es A B1 C I2 M R V2] om. L4
  • alegre dia A B1 C I2 L4 M V2] dita festiu R
  • Iglesia A B1 C I2 L4 R V2] intelligencia M
  • amador A B1 C I2 L4 R V2] amor M
  • tenda A B1 C I2 L4 R V2] tenta M
  • vencedora A B1 C I2 L4 M V2] vencedero R
  • vui A C I2 L4 M V2] vens B1, veus R
  • ombres B1 C I2 L4 M] sombras A, obras R, ombra V2
  • candors A C I2 L4 M R V2] candor B1
  • no es llegeix la darrera síl·laba A.
  • per raons de simetria evidents en el poema, en què alternen les veus 1a i 2a, substituïm el núm. 2 que apareix a I2 i R per l’1, com correspon.
  • no es pot llegir el vers I2.
  • només es pot llegir candors de I2.
  • Metàfora de la verge Maria, exempta de pecat.
  • Al·ludeixen a la concepció sense participació humana de Jesús (=alta paraula).
  • borró: taca.
  • La serp, entesa per la tradició cristiana com el diable, no pot temptar l’ermini, metàfora de la verge Maria. La imatge al·ludeix a la blancor, símbol de virginitat. | primer error: pecat original.
  • Contraposició de la claredat i la foscor, el camí de Déu i el camí del pecat, respectivament.
  • dia festiu: la festivitat de la Immaculada, el 8 de desembre.
  • Jesús, l’amador feliç, troba aixopluc en la tenda amorosa, és a dir, en el ventre de Maria, metaforitzada en planeta apacible.
  • Déu manifesta la seva elecció mitjançant una vara. Aquest vers al·ludeix a Nm 17,23 («Moisès va col·locar les vares davant el Senyor, a la tenda de l’aliança del Senyor. Quan l’endemà Moisès va entrar-hi, la vara d’Aaron, de la tribu de Leví, havia brotat i florit, i les flors havien produït ametlles madures»). Aquí la vara és metàfora per Maria.
  • hivern infame: metàfora pel pecat original.
  • Al·ludeix a l’escena bíblica en què Judit, hebrea salvadora del poble jueu, decapita el general Holofernes i aconsegueix d’alliberar, tota sola, la ciutat de Betúlia. | cruel Holofernes: metàfora també pel pecat original.