«La pau, de l’abundància acompanyada»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
A l’insigne jurisconsult lo doctor Joan Pere Fontanella, Francisco Fontanella son fill dedica
La pau, de l’abundància acompanyada,
a nostra pàtria tornarà ditxosa
i lo sigle feliç, l’edat dorada,
4
que Europa sol·licita afectuosa.
■
Bel·lona, ab tants trofeos fatigada,
■
deixarà la palestra bel·licosa,
i les armes, o mudes o confuses,
■
8
mendigaran aplauso de les Muses.
■
    
Júpiter, moderant sobre l’esfera
la còlera de Marte venjativa,
■
influirà la ditxa verdadera,
12
desterrarà l’ambició nociva:
l’irascible furor que l’orbe altera
cedirà a la potència intel·lectiva,
i augmentant Catalunya antigues glòries
16
tindrà la pau per fruit de ses victòries.
■
    
I així, pare i senyor, pus adornada
ab toga consular vostra prudència
lo timó de la pàtria afortunada
20
regí de Marte en la major violència,
■
ja és temps que vostra ploma altra vegada
il·lustre la feliç jurisprudència,
■
ploma que de Minerva ab l’olivera
■
24
vaticine la pau que Europa espera.
■
    
Asilo de les lleis, d’Astrea glòria
■
i guia dels consults, vostra doctrina
viurà perenne en la constant memòria
■
28
que Catalunya a vostre nom destina;
viurà los sigles d’immortal història
■
de Temis en l’esfera cristal·lina,
pus vostra ploma, a qui la Fama aclama,
32
vola més altanera que la Fama.
■

Resum

Cant a la pau, de to optimista i solemne, imprès per primera vegada l’any 1645 en el segon volum de les Cathaloniae Decisiones de Joan Pere Fontanella, pare de l’autor. L’obra es va publicar amb retard com a conseqüència de l’agitació dels temps, i aquest escrit laudatori de Francesc Fontanella es devia compondre amb anterioritat, probablement durant l’estada al Congrés de Münster (1643-1645). Francesc havia assistit a les negociacions de pau acompanyant el seu germà Josep, que era el representant de la Diputació del General i del Consell de Cent i del qual també trobem en el volum patern un text liminar signat el juliol de 1644 a Westfàlia.

Mètrica

Octaves reials.

Testimonis

Ca2 f. [4]; I2 f. 149-149v; L4 p. 172-173; V2 f. 184v-185.

Rúbriques

Ca2: AL INSIGNE Iuris Consult LO DOCTOR Ioan Pere Fontanella, Francisco Fontanella son fill Dedica. OCTAVAS
I2: Altre elogi al segon tomo de las mateixas obras. Al insigne jurisconsult lo Doctor Joan Pere Fontanella, Francisco Fontalla [sic] son fill dedica estas Octavas
L4: Altre elogi al 2. tomo de las matexas obras. Octavas
V2: Altre elogi al segon tomo de las mateixas obras. Al insigne Jurisconsult lo Doctor Joan Pere Fontanella, Fransisco Fontanella son fill dedica estas octavas

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en l’imprès Ca2, coincident amb I2.

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • les Ca2 I2 V2] sas L4
  • Temis Ca2 I2] Thetis L4 V2
  • Astrea escrit dues vegades, ratllada la primera V2.
  • ratllat memoria abans d’historia I2.
  • En la mitologia clàssica, la Pau (Eirene per als grecs; Pax per als romans) tenia com a atribut la cornucòpia (abundància). La banya buidada vessant de flors, fruites i riqueses representa la prosperitat i, en aquests versos, Fontanella sospira perquè la guerra fineixi portant la victòria i la puixança a Catalunya. El poeta sembla augurar, al mode virgilià (cf. la IV Bucòlica), un canvi dels temps i el retorn de l’Edat d’Or que Europa sol·licita, en clara referència al Congrés de Münster.
  • Bel·lona: dea de la guerra.
  • Els èxits militars requeriran la celebració poètica.
  • Júpiter (cap del panteó romà) és l’únic capaç de dominar la còlera venjativa de Mart (déu de la guerra), fill seu.
  • tindrà: el subjecte és Catalunya (v. 15).
  • Joan Pere Fontanella va ocupar el primer rang de l’escena política (la toga consular fa referència al fet que fou conseller en cap de Barcelona entre el desembre de 1640 i el novembre de 1641) en un dels moments més sagnants de la guerra dels Segadors: «vostra prudència regí lo timó de la pàtria afortunada en la major violència de Marte». | violència: sinèresi.
  • Ha arribat l’hora que el pare deixi la política i l’acció (v. 17-20) i que torni a les ocupacions que li són pròpies: escriure sobre jurisprudència.
  • il·lustre i vaticine: present de subjuntiu.
  • olivera: Minerva, dea romana de la saviesa, és equiparada a voltes amb la grega Atenea, una dea guerrera que té com a símbol l’olivera; la branca d’olivera s’associa amb la pau i certifica qui la branda com a civilitzat. Així, la ploma del pare, acompanyada de la pacífica Minerva, ha de ser preàmbul de la pau.
  • la pau que Europa espera: el 1648, tres anys després de la publicació d’aquestes octaves, es ratificaren els acords de Münster i Osnabrück que van posar terme a la guerra dels Trenta Anys. L’avinença entre París i Madrid arribà més tard, l’any 1659, amb el Tractat dels Pirineus i la divisió de Catalunya.
  • viurà perenne: cf. l’epíleg d’Ovidi a Les Metamorfosis i el d’Horaci a les Odes (III, 30).
  • «Viurà los sigles d’immortal història en l’esfera cristal·lina de Temis». | Temis: deessa grega de la justícia. És la mare d’Eirene, una de les tres Hores, personificació de la pau.
  • més altanera: més amunt.