«Tanta temor, Teresa, tanta pena»

 ■  
Garcia, Francesc VicentTorna a la pàgina d'Autors
Soneto ab labirinto
            [FACSÍMIL]
    
CRISTO
Tanta temor, Teresa, tanta pena,
entre excessives glòries i alegries!
Repara i mira que agraviar podries
4
esta esperança de ma llum serena.
    Sossega, esposa casta, i asserena
aqueixa pena, que han bastat les mies
dar durador descans d’infinits dies
■
8
en les eternes sales per estrena.
■
    
TERESA
    Ja la intricada i fosca nit inica
en bellesa de glòria veig se’m muda:
sou, sens dubte, Senyor, sol de Teresa;
12
    vostra esclava ab un clau se vivifica,
■
segura, Espòs, que sou Vós, en sa ajuda,
torre, glòria, descans i fortalesa.
    
            Que és torre el nom del Senyor
16
            diu un profeta sagrat,
■
            i est labirinto intricat
            és una torre, lector.
    
            En la qual, si pujaràs,
20
            davallant a plom la vista,
            per obliqua i recta llista
            de qui és Teresa veuràs.
■
    
            Que ella, en èxtasi elevada
24
            i de salvar-se dubtosa,
            per via miraculosa
            de Cristo és aconsolada.
    
            No et receles de pujar,
28
            pus qui davallar ne vol
            escala de caragol
            i dreta la pot trobar.
■
    
            Emperò si a cas te canses,
32
            dintre de la torre mira:
            trobaràs una cadira
            en què, si et cansa, descanses.
    
            Perquè, al que no fuig lo cos
36
            d’emplear-se en esta empresa,
            és torre de fortalesa
            i cadira de repòs.

Resum

Teresa de Jesús, persuadida pel seu confessor, dubtava que les seves visions no fossin una argúcia del diable. En aquest diàleg, Jesucrist se li apareix per tranquil·litzar-la. Sonet en forma de laberint que es va publicar amb una postil·la que donava compte de la presentació original del text. Inicialment es tractava d’un objecte poètic en forma d’una torre amb una cadira a dins, on s’havia pintat el text multiacròstic; i va ser exposat en el marc de les festes de beatificació de Teresa de Jesús, a Barcelona (1614). El sonet repeteix el nom de Teresa de Jesús disset vegades, per mitjà d’«un acròstic convencional, cinc mesòstics, deu catadiagonòstics i un hipograma en el darrer vers» $(Serra 2000: 170)$. L’explicació complementària, versemblantment, és del mateix Garcia.

Sobre aquesta edició

Reproduïm l'edició següent: Rossich & Valsalobre (2006).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • dar: sobreenteneu ‘per’ (per dar).
  • les eternes sales: la Glòria celestial. | estrena: gratificació, premi.
  • Paronomàsia: el clau de la creu vs. l’esclava. El joc de mots venia afavorit pel fet que s’acostumava a marcar els esclaus al foc amb una S i la figura d’un clau.
  • Pr 18,10.
  • Tant verticalment com inclinadament es llegeix: ‘de Jesús’.
  • El nom de la beata es pot llegir en línia recta o avançant alternadament a dreta i esquerra.