Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«Tes prendes, Elisa mia»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Notes
#Línies
Garcia, Francesc Vicent
Torna a la pàgina d'Autors
A una monja verolosa
Mala Pasqua us dó Déu, monja corcada,
■
■
bresca sens mel, trepada gelosia,
■
■
formatge ullat, cruel fisonomia,
■
■
4
ab més puntes i grops que té l’arada!
■
■
D’alguna fossa us han desenterrada
■
per no sofrir los morts tal companyia,
■
quan eixa mala cara se us podria
■
8
i estava ja de cucs mig rosegada;
■
però, si sou de vèrmens escapada,
■
■
per a ésser menjar de les cucales
■
■
(que de mal en pijor la sort vos porta)
■
12
mantinga-us Déu la negra burullada,
■
■
i adéu-siau, que em par que em naixen ales
■
■
i em torno corb després que pic carn morta.
■
■
Resum
Atac furibund a la lletgesa d’una monja: el poeta descriu la seva cara gravada de verola servint-se de comparances extremades. El final del poema ens reserva un cop d’efecte suplementari: el protagonista es veu a si mateix com un corb picotejant un cadàver, senyal evident que hi ha hagut contacte físic amb el cos de la dona.
Mètrica
Sonet.
Testimonis
Edicions: A (p. 15), e (p. 8).
Manuscrits: A1 (p. 1), B5 (f. 43v), B7 (f. 13), B12 (dues versions: f. 54 i 69v), B14 (f. 124), B22 (f. 172v), B26 (f. 58v), Bo (p. 51), C1 (f. 91), C2 (f. 6), E1 (2 versions: f. 204-204v i 347-347v), E2 (3 versions [perdudes]: f. 29v, 82v i 155v), J1 (p. 201), L4 (p. 577), S1 (f. 64), U1 (p. 254), VG, Z8 (p. 283-284).
Rúbriques
A B12 (2ª v.): A una Mossa gravada de Verola. Soneto
A1 B22 S1: A vna monia veroloza . Soneto [Sonet S1]
B12 C1: A vna Vella. Soneto [Sonet C1]
4
B14: A vna Monja Pigotosa. Soneto
Bo: A una monja molt varolosa
E1 (1ª v.): Despedida de una Monja, fea, y muy picada de viruelas, empleada con Gente de sotana larga. Soneto
E1 (2ª v.): Despidese un devoto de una monja, muy fea, y picada de viruelas; dexandola empleada con Gente de sotana larga. Soneto
8
L4: Satirisa á vna Monja, despedintse de ella. Soneto
Sobre aquesta edició
La composició ens ha arribat a través de nombrosos testimonis. Aquí he prescindit de B5, B7, B12 (2ª versió), C2, J1, U1 i Z8, que es limiten a copiar A amb alguns errors. Recordem, per altra banda, que les composicions de E2 i VG avui són perdudes i que només ens n'ha arribat —sovint parcialment— el primer vers. Malauradament, la primera versió de B12, que procedia d'una tradició diferent de A, es limita al títol i els tres primers versos, que foren ratllats finalment. Tot i això, es llegeix pràcticament tot el text d'aquest fragment. A les variants és esmentat amb la sigla B12 i prou. L'edició c copia A, i algun canvi que hi ha deu provenir d'escrúpols dels editors: el més important és la substitució de Mala Pasqua per "Bon viatge". No ho faig pas constar a l'aparat de variants. Com de costum, m'he basat en el text de A i només canvio aquesta lliçó quan la totalitat dels manuscrits en donen una altra (amb l'excepció de la forma "vermes", al vers 9, que contradiu l'usus scribendi de l'autor). És el cas, per exemple, del primer vers, on he substituït "mossa" per monja, que és la forma que apareix a la majoria dels altres testimonis. Una última observació, encara: "celosia" (A) i "zelosia" (B22) es podrien considerar meres variants ortogràfiques; en tot cas, la lliçó tan majoritària gelosia fa pensar que aquelles formes obeeixen a una modernització (per castellanisme) de l'original.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
*
Email
*
Comentaris
*
Envia
Pasqua] Pasca [cor. sobre Pasqua] S1; us] uos A1 VG; monja corcada] Mossa corcada A, vella arrugada B12, vella corcada C1, om. VG
trepada] tapada Bo; gelosia] celosia A B12 (2ª v.), Zelosia B22
fisonomia] fesonomia B14
l’arada] una arada Bo, la bada C1
alguna fossa] algun fossar C1; us] vos [cor. damunt os B14] A1 B14 Bo C1; desenterrada] dessoterrada A1 Bo C1 E1 S1, desterrada B14
sufrir] sentir B14; morts] Mon [corregit damunt mors] Bo; companyia] companya Bo
quan] quant ja C1 S1
ja de cucs mig rosegada] de cuchs ja mitg menjada L4
sou] fou Bo S1; vèrmens] vermes [corregit damunt veureus] A A1 B14 Bo E1
per a ésser] per ser A1, per a esser B14, perque siau B12 (2ª v.) B22, para ser Bo, es per a ser C1, ya podeu ser E1, esperant ser L4, per a fer S1; menjar] menjada L4; les] om. L4
que] puix E1 (1ª v.), ques E1 (2ª v.); pitjor] pitgor B14; vos] os L4
burullada] barullada B14; [il•legible a B12 (2ª v.)]
em par] par me B14 E1, m apar B22, apar me L4
i em] y que m S1; torno] torne A1
Mala Pasqua
: insult, potser originàriament destinat als jueus i, per tant, doblement ofensiu.
trepada
: plena de forats.
ullat
: amb forats.
grops
: els nusos de la fusta.
vèrmens
: cucs.
cucales
: cornelles, espècie de corbs.
burullada
: el DCVB proposa per a aquest mot el sentit de ‘granellada’; però la forma
emburullat
de Jaume Roig (amb el sentit d’‘empastifat’: «era sullat, emburullat», v. 4956) fa pensar més aviat que significava ‘capa de brutícia’.
par
: sembla.
pic
: pico. En un temps en què era freqüent que hi haguessin penjats als afores de les ciutats, els corbs eren vistos sovint picant els cadàvers exposats a la intempèrie.