«Si vol Amor que retrate»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Altre retrato de Gileta
Si vol Amor que retrate
■
l’hermosura de Gileta,
de ses ales són les plomes
■
4
quan dóna mon cor la tela.
■
   Ja sé que son resplendor
fins a les àguiles cega,
mes ser del Sol mariposa
8
és vanitat de les penes.
■
   Són los cabells adorables
■
dures i dolces cadenes,
perquè ab los llaços captiven
12
i ab lo color lisongeen.
■
   Lo front, que al cristall afronta,
■
mostra en dilatada esfera,
ab mitja lluna de plata,
16
de tot un cel la bellesa.
   Oh, que suaus amenacen,
■
arcs de Cupido, les celles;
mes, si ja maten los arcs,
20
què restarà per les fletxes?
   Flames los ulls disfressades
en dos negres meravelles
■
ab l’oscuredat il·lustren
■
24
i ab los esplendors aneguen.
■
   En competència feliç
roses i lliris peleen,
i entre la sang i la neu
28
resta la campanya incerta.
■
   Per dividir la batalla
lo nas afilat s’eleva,
però augmenta les victòries
32
sens cessar les competències.
■
   Petxina breu de coral,
la boca fragant ostenta
■
llàgrimes de l’alba en gràcies
36
i rises del dia en perles.
■
   Retrate Amor lo demés,
deixant algun temps la bena,
■
si a tan excels impossible
40
no és impossible la idea.
■

Resum

Gilet fa un retrat literari convencional de Gileta seguint els cànons de la descriptio puellae i deixant a Amor descriure la resta del cos.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

Be p. 16-17; C p. 302; I2 f. 176; L4 p. 268; MA f. 89v-90v; R p.439-440; V2 f. 203v-204.

Rúbriques

Be: VIII
C: Altre
I2: Altra
L4: Altre á Gileta
MA: Retrata Gilet la hermosura de Gileta. Romans
R: Altre retrato de Gileta
V2: Altra 8

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 328-329).

Referències bibliogràfiques

Rossich & Miralles (2014: 100).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • vol C I2 L4 MA R V2] vols Be
  • los R] sos Be C I2 L4 MA V2
  • cel R] sol Be C I2 L4 MA V2
  • suaus C I2 L4 MA R V2] suas Be
  • obscuredat C I2 R V2] obscuritat L4 Be, obscuretat MA; il·lustren Be C I2 L4 R V2] inlustran MA
  • boca Be C I2 MA R V2] poca L4.
  • ses ales: d’Amor | plomes: per dibuixar el retrat de Gileta.
  • la tela: per pintar el retrat de Gileta. 'Les teles del cor: fig., la part més pròxima al cor, considerada com a òrgan dels sentiments més intensos.' (DCVB)
  • penes: plomes, del llatí penna.
  • lisongeen: adulen. (DRAE). Sinèresi en la darrera síl·laba.
  • El front és tant brillant i blanc que competeix amb el cristall. Fa un joc fonètic, una paronomàsia, entre front i afronta.
  • Malgrat que la lluna només és una porció del cel, el front de Gileta, en forma de mitja lluna, presenta tota la bellesa del cel complet. | mitja lluna de plata: el front de color blanc de Gileta.
  • Notem la foscor dels ulls, que contravé la convenció.
  • Quiasme, los esplendors il·lustren i l’oscuredat anega. Els ulls de Gileta, malgrat ser negres (v. 22) i representar la foscor, produeixen esplendorosos i il·lustren, donen llum.
  • Contrast entre el vermell (roses / sang) i el blanc (lliri / neu) del rostre.
  • El nas no aconsegueix parar la batalla entre el blanc i el vermell, sinó que n’augmenta les victòries.
  • les dents.
  • bena: la que tapa els ulls de Cupido.
  • Anadiplosis, reprèn la paraula impossible del vers anterior. | tan excels impossible: la bellesa de Gileta no es pot descriure, només ens en podem fer una idea aproximada.