«Ai, adorable Gileta»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Ausent Gilet, participa sa mort a l’adorable Gileta, demanant per sa afició una pura llàgrima
Ai, adorable Gileta,
■
lo pobre Gilet és mort;
que pogué morir sens queixa,
4
però no viure sense cor.
   No pregunteu l’homicida,
pus que Gilet amorós
■
més que la vida estimava
8
a la causa de sa mort.
■
   Estela junta enemiga
contra l’innocent ardor
amb una llengua traïdora
12
un silenci generós.
   Mes Gilet ésser devia,
per resistir al rigor,
o ja immortal com un àngel
16
o ja invencible com vós.
   Mirau les funestes lloses
■
que sepulten a son nom;
correran sang les ferides
20
si ab vós s’acerca l’amor.
■
   Donau almenos, Gileta,
sens torbar vostre repòs,
una llagrimeta pura
24
a la més pura afició.

Resum

Gilet és mort i el desdeny de Gileta n’és la causa, però com ell l’estima més que la seva vida, només li demana que el plori.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

Be p. 40-41; C p. 312-313; I2 f. 182v-183; L4 p. 275; MA f. 104v-105; R p. 460; V2 f. 213v.

Rúbriques

C I2: Altra
L4: Altre
MA: Lamentas Gilet en sa Pessada Ausencia. Romans
R: Ausent Gilet participa sa mort ala dorable Gileta, demanant per sa afficio una pura llagrima
V2: Altra 36
Be: XLVI

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim els errors dels versos 1 i 19.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 352).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • adorable C I2 MA V2] adrorable R, adorada L4 Be
  • pus C I2 MA R V2] puix L4 Be
  • silenci Be I2 L4 MA R V2] silencia C
  • Mirau C I2 L4 MA V2 Be] Mirant R
  • s’ C I2 MA R V2] a L4, om. Be
  • El poema s’adreça a una segona persona.
  • causa: l’homicida de Gilet és Gileta, la causa de la seva mort.
  • «Estela enemiga junta un silenci generós [el de Gilet] amb una llengua traïdora [les males llengües] contra l’innocent ardor [l’amor de Gilet]».
  • funestes lloses: les de la tomba de Gilet.
  • correran sang: sagnaran.