«Fujo, gallarda Gileta»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Explica Gilet enamorat sa perplexitat en seguir o fugir de l’adorada Gileta i determina seguir
Fujo, gallarda Gileta,
i ferit segueix lo cor,
■
en què la punta i les ales
4
d’una sola fletxa són.
■
   Mentres la raó m’anima,
me retira la raó:
en vós demostra lo amable,
■
8
en mi culpa lo amorós.
■
   Fugir i seguir seran
temeritats les majors:
■
una per vós contra mi,
12
altra per mi contra vós.
■
   Seguesc i fujo una pena
■
sens evitar un error:
fujo la vida si fujo,
■
16
seguesc, si seguesc, la mort.
   No fugirà la tormenta
■
lo ardent o lo temerós,
■
si contraris los efectes
20
Caribdis i Escil·la són;
   igual naufragi amenaça
■
a qui no espera lo port:
o lo golf de l’impossible
24
o la penya del rigor.
   Perdonau, bella Gileta,
est prodigi lo més nou:
que segueix sens esperança
28
i pot fugir sens temor.
■

Resum

Gilet es debat entre fugir o seguir en el seu amor per Gileta: abandonar li suposa la pèrdua de la vida, equivalent a Gileta, però si persisteix persegueix la mort pel sofriment que li provoca. Finalment decideix seguir sense esperança. Es produeix en el poema una dualitat continuada entre dos blocs d’opòsits: d’una banda, fujo (v. 1, 13, 15, 28), ales (v. 3), retira (v. 6), mort (v. 16), temorós (v. 18), naufragi (v. 21), temor (v. 28); i de l’altra, segueix / seguesc (v. 2, 13, 16, 27), punta (v. 3), anima (v. 5), vida (v. 15), ardent (v. 17), port (v. 22), esperança (v. 27).

Mètrica

Romanç.

Testimonis

Be p. 33; C p. 308; I2 f. 179v; L4 p. 271-272; MA f. 122v-123v; R p. 453-454; V2 f. 208v-209.

Rúbriques

Be: XXXV
C L4: Altre
I2: Altra
MA: Torna, encara que sens esperança Gilet, al amors de Gileta. Romans
R: Explica Gilet enamorat sa perplexitat en seguir ó, fugir de la adorada Gileta, y determina seguir
V2: Altra 23

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 341-342).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • gallarda Be C L4 MA R V2] galarde I2
  • majors Be C I2 L4 R V2] magrs MA
  • error Be C I2 L4 R V2] rigor MA
  • o R] y Be C I2 L4 MA V2
  • Scil·la Be L4 MA R V2] cillas C I2; són C I2 L4 MA R V2] sou Be
  • amenaça Be C L4 MA R V2] amenaca I2
  • penya R] pena Be C I2 L4 MA V2
  • Perdonau Be C I2 L4 R V2] Permeteu MA
  • fugir Be C I2 L4 R V2] seguir MA
  • entre lo i amable, aba ratllat C.
  • Fujo: políptoton entre fugir (v. 9), fujo (v. 13), fujo... fujo (v. 15), fugirà (v. 17) i fugir (v. 28).
  • segueix: políptoton entre seguir (v. 9), seguesc (v. 13), seguesc... seguesc (v. 16) i segueix (v. 27).
  • La punta i les ales (les plomes) són les de la fletxa de Cupido.
  • La raó demostra allò que és digne d’amor en Gileta, però la mateixa raó provoca que Gilet es faci enrere (retira) del fet d’amar-la.
  • Fugir és una temeritat en favor de Gileta i en contra de Gilet; seguir ho serà en favor de Gilet i en contra de Gileta.
  • i 16 seguesc: segueixo.
  • Doble sentit de la paraula pena: càstig i llàstima.
  • Gilet és conscient que faci el que faci és un error.
  • la vida: la vida de Gilet és Gileta.
  • tormenta: la tormenta de l’amor.
  • L’ardent i el temerós de l’amor, és a dir l’amor desenfrenat i l’amor massa contingut, tenen efectes diferents, però acaben essent monstres per igual. «Si los efectes contraris són Escil·la i Caribdis»: tant allò ardent com allò temerós són igualment funestos. | Caribdis i Escil·la: Al·lusió a dos monstres a banda i banda de l’estret de Messina, segons la mitologia homèrica. Caribdis, que, disfressat de figuera, absorbia tres vegades al dia l’aigua del mar i tot el que hi surava, i Escil·la, sota la forma d’una dona envoltada de gossos que devorava a qui s’acostava.
  • L’amor no ateny cap port, només el naufragi, bé per no assolir cap objectiu (golf de l’impossible) o bé per topar amb un escull (penya del rigor).
  • Perdonau: Gilet es disculpa per decidir persistir en el seu amor, segueix encara que no té esperança, però podrà fugir tot i no tenir por, fet que consisteix en un prodigi (v. 26).