Nise > Biblioteca Digital > Autors > Autor

«En la més nova ventura»

Opcions de visualització

■Variants ■Comentaris a variants ■Notes #Línies

Fontanella, Francesc Torna a la pàgina d'Autors

Celebra un amant sa ditxa per haver-li donat la mà sa dama des d’una reixa Romanç a una senyora monja

En la més nova ventura,

■

en la ditxa més feliç,

felicitat més ditxosa

■

i contento més festiu,

en lo bé, glòria i favor

■

que, rendit, postrat i humil,

agracia, aclama, adora,

■

mon ser, mon cor i mon pit,

■ ■

quines gràcies oferir-te,

quin agraïment i quin

aplauso puc afectar,

afecte dec aplaudir?

■

Però si, Amaril·lis bella,

per a monstrar-me agraït,

■ ■

iguals dec donar les gràcies

d’est favor tan gran en mi,

■

quin cabal podrà bastar,

■ ■

quin poder podrà suplir,

■ ■

si no entra en compte el tesor

■ ■ ■

de mon amor excessiu?

Pren, doncs, mon amor en compte,

■ ■

pren la voluntat que et tinc,

■

de mes llàgrimes lo mar

■

i l’aire de mos sospirs.

■

En l’esfera d’una reixa

■

de ta mà los gessamins

■ ■

(o per millor dir esteles,

o aurores, per millor dir)

■ ■

toquí, quals sols abrasants,

■ ■

i al temps mateix que els toquí

■

la nit juntí ab lo fulgor

■ ■ ■

per a què més resplendís:

■

cinc foren sombres obscures

■ ■ ■

les que ab sos raigs enllací,

■

perquè si eren cinc les sombres

sos fulgors també eren cinc.

■

Qual en l’eriçat desembre

■ ■

envia l’hivern marxit,

■ ■

sepultant en neu les plantes,

■

fletxes de nevat marfil,

així, Amaril·lis hermosa,

tos resplendors cristal·lins,

■

ab tes cinc nevades fletxes,

■ ■

varen abrasar mon pit.

Mes, què molt que l’abrasassen

si, fulgurants basiliscs,

■ ■

quant me rendien tes mans

■ ■

me postraven tos safirs!

■ ■ ■

Però, divina Amaril·lis,

ja que en tos altars divins

he subjugat mes potències

■ ■

i he consagrat mos sentits,

■

te suplic (així jamai

■

desfaça lo Temps inic

lo color de ta bellesa,

de ta frescor lo matís)

■ ■

que no sepultes, ingrata,

en l’abisme de l’olvit

■ ■

de mon amor les memòries,

que en mi sempre ha d’estar viu.

■

Açò, divina Amaril·lis,

■

ab ses llàgrimes escrit,

■ ■

te consagra i te dedica

■ ■

qui et desitja més servir.

Resum

Esclat de joia i agraïment de la veu poètica pel fet que ha tocat la mà de la seva dama (una monja) a través d’una reixa, a la qual promet amor perenne i li demana que no l’oblidi.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

A f. 175v-176v; B1 f. 11-12; B5 f. 269-270; B8 f. 88v-89; C p. 181-183; CC; I2 f. 104-104v; J f. 131v-132; L4 p. 225-226; L4' p. 288; P p. 11; R p. 288-289; V2 f. 129-130.

Rúbriques

A: Romans á una S^ra. monja

B1: Celebra un amant la ditxa de haverli donat la ma sa dama per vna rexa. Romance

B5: Romans a una señora monja

B8: Un amant agrait

C: Celebra un Amant sa ditxa per hauerlÿ donat la ma sa Dama desde una rexa

I2: Celebra un amant sa ditxa per auerli donat la ma sa dama des de una reixa

J: A un favor de una ma. R[oman]s

L4 P: A un favor

L4': Celebra un Amant sa ditxa per haverli donat la ma sa Dama desde una rexa

R: Celebra un amant sa ditxa per haverli donat la Ma sa Dama des de una reixa. Romans á una señora monja

V2: Celebra un amant sa ditxa per haverli donat la ma sa dama dende una reixa

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.
L4 i L4’: la lletra és d’Agustí Eura, que parteix d’antígrafs distints.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 266-268); Valsalobre, Miralles & Rossich (2015: 159-161).

Comentaris

Els vostres comentaris:

Nom *

Email *

Comentaris *

Envia

bé B1 B8 C I2 J L4’ R V2] de A B5 L4 P
aclama B1 B5 B8 C I2 L L4 L4’ P R V2] aclamada A; adora A B1 C I2 L4 P R V2] y adora B8 J L4’
mon A B1 B8 C I2 L L4 L4’ P R V2] om. B5
dec A B1 B5 B8 C I2 J L4’ P R V2] puc L4
monstrar-me R] mostrarme A B1 B5 B8 C I2 L4 P V2, amostrarme L4’ J
d’est A B1 B5 B8 C I2 J L4 P R V2] del L4’; en A B1 B5 B8 C I2 L4 L4’ P R V2] ab J
cabal B1 C I2 J L4’ R V2] caudal A B5 B8 J L4 P
podrà A B1 B8 C I2 J L4 L4’ P R V2] podria B5; suplir B1 B5 B8 C I2 L4’ R V2] sufrir A J L4 P
tesor A B5 B8 C I2 J L4 L4’ P R V2] thresor B1
doncs A B1 B5 B8 C I2 J L4’ P R V2] pues L4
et A B1 B5 B8 C I2 L4 L4’ P R V2] om. J
mar B1 B5 B8 C I2 J L4 L4’ P R V2] amor A
i l’ A B1 B5 B8 C I2 J L4’ R V2] lo L4 P
una A B1 B5 B8 C I2 J L4 L4’ R V2] ma P
ta mà B1 B8 C I2 J L4’ R V2] tas mans A B5 L4 P
o aurores A B1 B5 C I2 J L4 L4’ P R V2] no aurora B8
sols A B5 B8 C I2 J L4 L4’ P R V2] son B1; quals sols A B1 B5 B8 C I2 J L4’ P R V2] qual sol L4; abrasants A B1 B5 B8 I2 J L4 L4’ P R V2] abrasats C
i A B1 B5 B8 C I2 L4 L4’ P R V2] qu J; temps mateix A B5 B8 C I2 J L4 L4’ P R V2] mateix temps B1
juntí B1 C I2 L4’ R V2] compti A B5 J L4, conti P, canti B8
perquè més resplandís A B1 B5 B8 C I2 J L4 L4’ R V2] per a mes resplandir P
obscures A B1 B5 B8 C I2 J L4 L4’ R V2] escuras P
sos A B5 B8 C I2 J L4 L4’ P R V2] tos B1; enllací A B1 B5 B8 C I2 L4 L4’ P R V2] ellassí J
sos A B5 B8 C I2 L4 P R V2] tos B1, los J L4’
qual A B1 B5 C I2 L4 L4’ P R V2] o qual B8, y qual J; eriçat A B1 B5 B8 C I2 L4 L4’ P R V2] fret J
l’ B1 B5 B8 C I2 J L4 L4’ P R V2] de A; hivern A B1 B5 B8 C I2 J P R V2] invern L4 L4’
sepultant A B1 B8 C I2 J L4 L4’ P R V2] supultant B5; neu A B5 B8 C I2 J L4 L4’ P R V2] neus B1
tos A B1 B5 B8 C I2 J L4’ R V2] los L4 P
ab A B1 B8 C I2 J L4’ R V2] a B5, de L4; tas A B1 B5 C I2 J L4’ P R V2] las B8 L4
fulgurants C I2 L4’ R V2] fulgurant B1, fulgrans B8
rendien B1 C I2 L4’ R V2] rendiren B8
postraven dos C I2 L4’ R V2] portavan dos B1, portaven mos B8
subjugat A B5 B8 I2 J L4’ R V2] subjectat C L4 P
consagrat A B5 B8 C I2 J L4 L4’ P R V2] conegut B5
suplic A B5 B8 C I2 J L4’ R V2] suplico L4 P
ta B8 C I2 J L4’ R V2] ton B5 L4 P
l’ C I2 L4’ R V2] om. A B5 B8 J L4 P; abisme A B5 B8 C I2 L4 L4’ P R V2] abismes J
ha A B8 C I2 J L4 L4’ P R V2] he B5
ab ses llàgrimes escrit B1 L4’ R V2] en mes llarch escrit B8; ses C L4’ R V2] tas B1, mas A B5 J L4 P; escrit B1 J L4’ R V2] he escrit A B5 C L4 P
te consagra i te dedica B1 C L4’ R V2] consagra en qui te dedica A B5, consagra en ques di digne B8, consagrant ab quet dedica J, quet consagra y te dedica L4 P

Entre la rúbrica i el primer vers, figura la nota «Inédita», afegit per una mà posterior B8.
no es llegeix a partir de podra ba J.
sufrir, ratllat i cor. per suplir B8 I2.
del darrer mot, només llegim tr J.
del darrer mot, només llegim co J.
om. J.
toqui, ratllat i cor. per compti A; compti, ratllat i cor. per junti I2.
del darrer mot, només llegim obscu J.
om. A B5 J L4 P; afegits entre columnes I2.
om. B1 (salt d’igual a igual).
ton, ratllat cor. per ta I2.
lo afegit en la interlínia I2.
només es pot llegir escrit I2.
les síl·labes prèvies a gra, esborrades I2.

2-3 / 11-12: noteu la doble derivació amb quiasme.
Correlació trimembre: «mon ser, rendit, agracia lo bé; mon cor, postrat, aclama la glòria; mon pit, humil, adora el favor».
monstrar: mostrar.
tesor: tresor.
Els dits (blancs) de la mà.
quals: com. | Els dits (v. 26) són qualificats de sols abrasants perquè encenen la passió.
la nit: anticipació, els dits d’ell (v. 33).
Els dits d’ell.
Qual: de la mateixa manera que.
marxit: naturalment l’hivern no es marceix al desembre; més aviat sembla voler indicar la seva capacitat marcidora: cf. v. següent.
Els dits d’ella.
basiliscs: animal fabulós tan verinós que mata amb la sola vista. Aquí és metàfora pels ulls de la dama.
quant: tant com.
safirs: ulls.
potències de l’ànima: enteniment, memòria i voluntat.