«Ínclita, excelsa Lise generosa»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Retrato impossible Ègloga de Fontano a una hermosura
«Ínclita, excelsa Lise generosa,
august blasó de ta prosàpia il·lustre,
que, en l’isla fortunada
4
on Tetis cristal·lina (i no espumosa)
■
ab flors i fruits corona i fertilisa
■
(mes no ab coral i perles) la campanya,
■
càndida resplendeixes Citerea,
8
de tres Gràcies fecunda i dos Cupidos
■
(nobles retratos de ta noble idea,
àguiles de virtut tan remuntades
■
com esteles del sol de ta bellesa),
■
12
escolta favorable ma tristesa.
»I tu, cor adorable de ma vida
■
i de mon cor (que és teu) vida adorada,
■
divina, sospirada Elisa mia
16
(mes ai, no: mia no, mes sospirada,
■
en qui virtut, ingeni, gentilesa,
■
gràcia, valor, agrado i bisarria
dos belleses componen soberanes
20
que adora i no comprèn Naturalesa),
escolta llastimada ma tristesa.
»I vosaltres, oh nimfes amoroses
■
que il·lustrau abrasant eixa campanya
■
24
ab flames, si temudes, aplaudides
■
(apacible Rosaura venerada,
amable Cèlia, Anarda celebrada,
Amaril·lis suau, Nicàsia bella,
28
Teresinda gentil, gallarda Isbella),
oh Gràcies que seguiu sempre ditxoses
la dolça Gràcia que a mon cor anima,
■
referiu-li ma tràgica firmesa,
■
32
si escoltau, més benignes, ma tristesa.
»Nereides generoses catalanes,
■
que del mar turbulent de Barcelona
la tormenta evitàreu alterada
■
36
quan del clar Llobregat per la ribera
■
gosau de Tetis la ditxosa esfera
■
que d’aplausos alegres vos corona
(oh Nimfa fortunada,
40
àngel i perla en nom i gentilesa;
Eurila bella, cèlebre Denisa),
a la divina Elisa
lo constant referiu de ma firmesa,
■
44
si escoltau, generoses, ma tristesa.
»Sirenes i napees orgulloses
■
de l’orgullosa Sena
(divinitats pintades,
48
de falses puntes vanament armades,
■
que, altives o envejoses,
negau al Sol la freda gallardia,
conformant ab la Lluna la bellesa),
■
52
escoltau admirades ma tristesa
■
i celebrau la causa soberana
de mon etern amor etern objecte;
cediu una ombra de bellesa vana
■
56
al sol il·lustre que entre dolces flames
llums de respecte, raigs d’amor fulmina,
■
que és Elisa divina;
adorau envejoses lo retrato
60
que d’un àtomo breu de sa bellesa,
■
imperfet, vos ensenya ma tristesa».
■
Començava l’aurora lluminosa
■
a dividir i perfilar de rosa
■
64
al cristall, al safir i a l’esmeralda
i entrava lo monarca dels planetes
■
en la casa de Gèminis florida
■
ab los raigs amorosos i fecundos
68
quan, en los marges de la vostra Sena
■
(Sena del gran Enric encadenada,
■
que adora enamorada
a l’Apol·lo aplaudit de nostres muses
72
i al Júpiter amat de nostra Europa),
■
lo llastimat i llastimós Fontano
■
augmentava ab dos fonts les vagues ones,
com obscuria ab un volcà los aires,
76
i ab sentiments iguals a sa firmesa
així cantant plorava sa tristesa:
■
FONTANO
(a una forçosa ausència)
Ribera de Sena altiva
que robes i que sustentes
80
mal fundades esperances,
■
ben fabricades grandeses;
   mirall undós on se miren
les piràmides superbes
84
que, rompent celestes orbes,
orbes espumats penetren;
■
   fertilíssims camps de plata
on agricultura certa
88
recull en tot temps los fruits
■
que alterna ab lo temps la terra;
   moble ciutat de les ones
que a la constant alimentes,
■
92
que, ab recíproca fatiga,
sempre vas i sempre restes;
■
   ponts en què l’altiu adorno
competeix ab la firmesa;
■
96
arcs que amenaçant als astres
jamés desparau les fletxes:
havent vist la bellesa peregrina,
la gràcia, lo candor, la gentilesa
100
de ma Elisa divina,
olvidàreu la pompa i la grandesa,
per adorar ses gràcies apacibles.
■
Mes, si fóreu sensibles
■
104
d’Amor i de Fortuna a la inclemència,
■
sentiríeu ab mi l’amarga ausència.
■
Oceano d’edificis
■
on, en ones turbulentes,
108
la temeritat més alta
naufraga, mes no escarmenta;
   colossos on l’artifici,
■
animant a l’altivesa,
112
ment esperit en los bronzos
i moviment en les pedres;
   remuntada arquitectura
■
que ets, ab nova meravella,
116
molt alta per ser durable
i molt vana per ser ferma;
■
   marbres, pòrfidos i jaspes
■
on veu la Naturalesa
120
mendigar a l’art aplausos
lo valor de la matèria;
   jardins que a l’amor donau
la llibertat de les selves
124
i en frondosos laberintos
■
reteniu la primavera:
si vostres altiveses insensibles
miraren la divina bisarria
128
d’Elisa sospirada,
olvidàreu la pompa i la grandesa
■
per adorar ses gràcies apacibles;
■
mes, si fóreu sensibles
■
132
d’Amor i de Fortuna a la inclemència,
sentiríeu ab mi l’amarga ausència.
■
Oh cort del tot ignorada
per a vista més atenta,
136
constant sols en la mudança
i mudable en la firmesa;
   injustament favorable
■
a sempre falses sirenes,
140
on entorpeix a les obres
la màgica de la llengua;
■
   on la veritat per nua
i per pobra la modèstia
144
o grosserament s’ignoren
o ingratament se menyspreen;
   on firmesa i amistat
■
voluntàries se desterren,
148
fins que, ab l’olvidat Saturno,
■
torne altra vegada Astrea;
■
   on en la comuna roda
■
de contentos i de penes,
152
ni los favors asseguren,
ni los perills desesperen;
■
   mal acreditada escola
per esperances incertes,
156
en lo desengany caduc
a servir al temps ensenya;
■
   caos de tots los principis,
■
Babel de totes les llengües,
160
jardí de tots pensaments,
de totes plomes esfera:
■
tu pròpria, que menysprees la firmesa,
oh cort sempre enganyosa,
164
si mirares la dolça gentilesa
d’Elisa generosa,
imitares constant la flama mia;
■
mes, faltant la divina bisarria
■
168
que fa dolces les penes en presència,
■
sentiries ab mi l’amarga ausència.
■

Resum

Després d’una endreça a la cort vescomtal d’Illa de Rosselló i a la família d’Ardena, l’autor, apartant-se de l’ègloga renaixentista, factura un insòlit poema bucòlic urbà de potent visió barroca, on critica la ciutat i la cort parisenques. Formalment, la peça s’estructura a partir de la polimetria més lliure: l’exordi és en forma de silva, i les queixes de Fontano per l’absència d’Elisa −el nucli del poema− apareixen intercalades dins un romanç dividit en tres parts per sengles octaves d’art mixta. Els tres fragments en romanç s’adrecen, respectivament, al riu Sena (v. 78-97), a la ciutat de París (v. 106-125) i a la cort (v. 134-161). La ciutat és objecte de crítica per la pompa i l’artifici; la cort, com a lloc d’engany i hipocresia. L’obra degué ser composta a París l’any 1645 (veg. Valsalobre (2013)). La rúbrica al·ludeix a la impossibilitat de descriure gaire més que «un àtomo breu, imperfet, de la bellesa d’Elisa» (v. 60-61).

Mètrica

Silves (1-77) + romanç (78-97) + octava d’art mixta ABaBCaDD (98-105) + romanç (106-125) + octava d’art mixta ABcDAaEE (126-133) + romanç (134-161) + octava d’art mixta ABAbCCDD (162-169).

Testimonis

A f. 167v-171v; B4 f. 106v-109v; B5 f. 257v-261v; B12 f. 100v-102v; C p. 280-286; I2 f. 166-169; L4 p. 176-180; P p. 9-10 [només v. 78-169]; P’ p. 36 [només v. 78-169]; R p. 236-242; V2 f. 195v-197.

Rúbriques

A: Retrato impossible. Elogia de Fontano á la Exa Sra Madona Luisa de Ardena y Aragon comptessa de Illas
B4 C I2 L4: Retrato imposible. Egloga A una Hermosura
B5: Retrato Impossible. Ecloga de Fontano ala Excelentissima Sra. Ma Dona Luisa de Ardena y Aragon Comptessa de Illas
B12: Retrato impossible. Ecgloga de Fontano ala Excelentissima Sa. Ma Dona Luisa de Ardena y Aragon Comptessa de Illas
P P’: A una forçosa ausencia
R: Retrato impossible. Egloga de Fontano A una Hermosura
V2: Retrato Imposible, egloga a una hermosura

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim els errors evidents dels v. 1, 35, 57, 115, 124 i 133. Els errors comuns amb el ms. B4 (82, 90 i 145), del mateix valor ecdòtic que R, es comenten a continuació.
Les dues versions que reporta el ms. P (P i P’) només transcriuen els v. 78-169.

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  
Envia
  • Lise A B4 B5 B12 C I2 L4 V2] Elisa R
  • il·lustre B4 L4 R] augusta A B5 B12 C I2 V2
  • fortunada A B4 B5 B12 C I2 R V2] afortunada L4
  • fertilisa A B4 B12 C I2 L4 R V2] fertileza B5
  • Citerea A B4 B5 C I2 L4 R V2] Cithereas B12
  • remuntades A B4 C I2 L4 R] remontada B5 B12 V2
  • i A B4 B5 B12 I2 L4 R V2] om. C
  • Isbella A B4 C I2 L4 R V2] Isabella B5, Isabela B12
  • a A B4 B5 B12 I2 L4 R V2] om. C
  • la A B4 B5 B12 C I2 L4 V2] lo R
  • Denisa A B4 B5 B12 I2 L4 R V2] de Nise C
  • referiu A B4 C I2 L4 R V2] reffireu B5 B12
  • orgulloses B4 B5 B12 I2 L4 R] argullosas A C V2
  • orgullosa B4 B5 B12 C I2 L4 R] argullosa A V2
  • ombra A B4 B5 B12 I2 L4 R V2] obra C
  • raigs A B4 B5 B12 C I2 L4 V2] raitg R
  • en un R] de un A B4 B5 B12 C I2 L4 V2; breu A B4 B12 C I2 L4 R V2] brau B5
  • rosa A B5 B12 C I2 L4 R V2] rosas B4
  • a A B4 B5 B12 R] om. C I2 L4 V2
  • marges A B4 B5 B12 C I2 R V2] margens L4
  • volcà A B4 C I2 L4 R V2] volia B5 B12
  • cantant A B4 C I2 L4 R V2] constant B5 B12
  • Sena A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] Serra P P’
  • se A B5 B12 I2 L4 P P’ V2] te B4 C R
  • recull A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] revull P P’
  • lo B4 B5 B12 C I2 L4 P P’ R V2] tot A
  • moble A B5 B12 C I2 V2] noble B4 L4 P P’ R
  • que ab A B4 B5 B12 C I2 R] y q. ab L4, y ab P P’, y que ab V2
  • desparau A B4 B5 B12 I2 R V2] disparau C L4 P P’
  • olvidàreu A B4 B5 B12 I2 L4 P P’ R V2] olvidau C
  • ses A B5 B12 C I2 L4 P P’ R V2] las B4
  • Mes A B4 C I2 L4 P P’ R V2] Me B5 B12
  • de fortuna A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] fortuna P P’
  • sentiríeu B4 I2 L4 P R V2] sentireu A B5 B12 C P’; amarga A B4 B5 B12 I2 L4 P P’ R V2] marga C
  • bronsos A I2 L4 R V2] bronses B4 P P’, braços B5 B12
  • i A B4 C I2 L4 P P’ R V2] o B5 B12
  • que ets A B12 C I2 L4 P P’ V2] que es B4, ques’ B5, quest R
  • marbres A B4 B5 B12 C I2 L4 P P’ R] marbes V2; pòrfidos A B4 B12 C I2 L4 P P’ R V2] perfidos B5
  • la matèria A B4 B5 B12 C I2 L4 P P’ R V2] las materias P
  • que al B4 L4 P P’ R V2] quel A B5 B12 C I2
  • frondosos A B4 B5 B12 C I2 P R V2] frondoso L4, frondos P’; laberintos A B4 L4 P P’ V2] liberentos B5 B12, liberintos C, labyrinthos I2, liberinthos R
  • miraran A B4 B5 B12 I2 L4 P P’ R V2] miravan C
  • adorar A B4 B5 B12 I2 L4 P P’ R V2] adornar C; ses A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] las P P’
  • fóreu A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] fosseu P P’
  • sentiríeu A B4 C I2 L4 P P’ R V2] sentireu B5 B12; mi A B4 B5 B12 C I2 L4 P P’ V2] om. R
  • del A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] de P P’
  • favorable A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] favorables P P’
  • a] ay A, ah! B4 B5 B12 C I2 R V2, ab L4, y P P’
  • ingratament A B5 B12 C I2 L4 P P’ V2] ignorantment B4 R
  • on firmesa A B4 B5 B12 C I2 L4 P’ R V2] hont la firmesa P
  • l’ B4 B5 B12 C I2 L4 P P’ R V2] om. A; olvidat A B4 B12 C I2 L4 P P’ R V2] olvit B5
  • mal B4 C L4 P P’ R V2] mala A B5 B12 I2
  • caos de tots los principis A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] centro de la confusió P P’
  • esfera A B4 B12 C I2 L4 P P’ R V2] espheras B5
  • menysprees A B4 B5 B12 C I2 L4 P’ R V2] menysprea P
  • mirares A B4 B5 B12 C I2 P P’ R V2] miras L4
  • sentiries B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] sentirás A P P’; ab A B4 B5 B12 I2 L4 P P’ R V2] en C
  • l’error de R és evident, segurament atret pel destinatari últim del poema, Elisa.
  • fora de la branca de R/B4, hi ha aquest error comú a tota la resta de testimonis, que deriven, doncs, d’un mateix subarquetip que va cometre un error per atracció del primer mot del vers.
  • no es llegeix fins a cor, per pèrdua de suport B12.
  • no es llegeix fins a cor, per pèrdua de suport B12.
  • no es llegeix fins a suspirada, per pèrdua de suport B12.
  • no es llegeix fins a ay, per pèrdua de suport B12.
  • només es pot llegir qui virtut ingeni [...]tilesa, per pèrdua de suport B12.
  • només es pot llegir [......] valor [..]rado [.] bisarria, per pèrdua de suport B12.
  • només es pot llegir [......] lesas [......] pon [...]beran[...],per pèrdua de suport B12.
  • no es llegeix fins a asau illustrant, per pèrdua de suport I2.
  • no es llegeix fins a flammas, per pèrdua de suport I2.
  • en, afegit en la interlínia per A.
  • firmesa, afegit al final tristesa L4
  • comensa, -va afegit en la interl. sup (per una altra mà?) V2.
  • oblidat y llastimós, afegit al marge, amb crida B4.
  • del primer mot, només llegim -ava, per pèrdua de suport I2.
  • el primer mot no es llegeix per pèrdua de suport I2.
  • vers omès C.
  • error evident de R, B4 i C (són les piràmides que es miren, reflecteixen, a la superfície del riu Sena). Aquest error comú postula un subarquetip per a R i B4; entenem que C el comet de manera independent.
  • noble és lectio facilior per moble (mot que s’adiu perfectament al context). L’error posa de manifest de nou la dependència de R i B4 d’un subarquetip, del qual depenen també P i P’ i, en aquesta part del text, també de L4, que sembla disposar de diversos antígrafs per a aquest text (ja que de vegades llegeix amb l’altra branca: v. 64, 82, 115).
  • y, a l’inici del vers, afegit al marge esquerre I2. L’afegit de la i (y) a L4 i V2 (i afegit posteriorment a I2) fa hipermètric el vers; P i P’ o llur antígraf se’n van adonar i van eliminar que per salvar la hipometria.
  • només es llegeix el primer mot (o) B12.
  • del primer mot només llegim -untada B12.
  • error al subarquetip de B4/R (i comès independentment per B5): ha de ser que ets, en segona persona, que és com la veu poètica de Fontano s’adreça als elements seguint el cànon de l’ègloga.
  • ser oblidat, afegit en la interlínia sup. per la mateixa mà V2.
  • una mà posterior afegeix a en la interlínia sup., entre la e i la l I2.
  • trencacolls en tota la tradició: cap de les propostes fa sentit perquè trenca el lligam sintàctic i/o de sentit amb el ver anterior (en aquest fragments de romanç, els versos van lligats per parelles o quartets). Postulem una preposició a que dota de sentit al dos versos.
  • error en el subarquetip de B4/R, probablement per atracció de l’ignoren del vers anterior. La resta de ms., pertanyents a les dues branques, reporten la lliçó correcta.
  • mala: una mà diferent ratlla la a final I2.
  • no es llegeixen les dues darreres síl·labes del vers B12.
  • les s de dolça i pena ratllades; entre pena i presencia, ab sa afegit a la interlín. sup. per la mateixa mà B5.
  • Lise: pressumiblement, Lluïsa d’Aragó i d’Aybar, muller de Josep d’Ardena i de Sabastida, vescomte d’Illa des del 1646.
  • isla: Illa de Tet, al Rosselló.
  • Tetis: aquí, la Tet, riu cristal·lí (perquè és d’aigua; veg. nota a «On Tetis fugitiva», v. 1), però no escumós, com correspon només al mar (Tetis).
  • no ab coral i perles: continua el joc de distingir entre el riu i el mar (v. 4).
  • Citerea: Venus. L’oració arrancava al vers 3: «en l’isla fortunada (illa de Tet)... resplendeixes com una altra Venus, però càndida».
  • Lise tenia tres filles (gràcies) i dos fills (cupidos).
  • Vocatiu: tots aquests versos constitueixen l’endreça a Lluïsa d’Aragó.
  • Elisa: dama rossellonesa no identificada. Al mateix psuedònim s’adrecen també els poemes «Era del dia aquella edat primera» i «Ara sí que ets divina, Elisa mia».
  • bisarria: 'força o grandesa d’esperit manifestada agradablement' (DCVB).
  • dos belleses: potser es refereix a les belleses externa (perfecció física) i interna (perfecció moral).
  • nimfes amoroses: les dames del casal d’Illa al·ludit o del seu entorn.
  • Pseudònims bucòlics de les nimfes del v. 22. | gràcies: les dames esmentades als versos immediats anteriors. | gràcia: la dama objecte del poema, Elisa (cf. v. 15).
  • referiu-li: a Elisa (cf. v. 42-43).
  • Les dames barcelonines.
  • Tetis: aquí, la mar (Mediterrània). | Al·lusió a la situació bèl·lica que es vivia a Barcelona. Interpretem que les dames van abandonar la ciutat per mar. | gosau: gaudiu.
  • Pseudònims bucòlics de les dames de Barcelona i una al·lusió més críptica a la que és àngel i perla en nom i gentilesa.
  • Les dames parisenques. | napees: ninfes dels boscos.
  • Perquè són puntes de vestit, i no fletxes.
  • Probablement, Fontanella insisteix en la crítica de les dames parisenques pel costum de cobrir-se el cap (veg. el sonet «Aquest fang que Lutècia denomina»). Sigui com sigui, és evident que hi ha una correlació deliberada entre aquesta poca estima cap al sol de les dames parisenques i el fet d’instar-les a reconèixer la superioritat de la bellesa d’Elisa, aquell «sol il·lustre que fulmina raigs d’amor» (v. 56-57).
  • imperfet: adj. de retrato (v. 59), perquè és impossible de descriure fidelment (cf. la rúbrica: Retrato impossible).
  • Els rius, el mar i els prats, respectivament.
  • monarca dels planetes: el Sol.
  • Gèminis abraça del 22 de maig al 23 de juny.
  • Enric: Enric IV (1598-1610), rei de França.
  • Apol·lo i Júpiter al·ludeixen a Lluís XIV, el rei Sol.
  • dos fonts: els ulls plorosos.
  • Pels sospirs ardents sorgits del seu pit.
  • Ribera: riu.
  • Al·lusió als edificis que, alhora, s’eleven cap al cel i es reflecteixen a l’aigua del riu.
  • camps de plata: el riu. Interpretem que l’agricultura certa que totes èpoques recull fruit (oposada a l’agricultura convencional la qual ofereix les collites segons les estacions) és l’activitat pesquera.
  • moble: mòbil.
  • la [ciutat] constant: París.
  • L’aigua sempre corre, però el riu sempre hi és.
  • La solidesa de la construcció dels ponts s’uneix a la seva decoració artística.
  • arcs: dels ponts.
  • olvidàreu: la forma del verb és la de l’imperfet de subjuntiu, però el sentit que convé aqui és el del condicional: olvidaríeu, com als v. 128 i 166.
  • La ciutat de París.
  • colossos: les estàtues i escultures.
  • ment esperit: ‘fingeix que hi ha esperit’; l’artifici artístic fa que semblin vives les escultures. Notem l’ús transitiu del verb mentir.
  • Interpretem ‘en els quals la Naturalesa veu el valor de la matèria humiliar-se cercant uns aplaudiments que només l’art li pot donar’.
  • a l’amor: entenem ‘als enamorats’.
  • miraren: miressin, veiessin. | bisarria: veg. v. 18.
  • olvidàreu: veg. v. 101. Notem que el poeta repeteix aquí els v. 101-105.
  • ignorada: mal coneguda.
  • Lament perquè la cort parisenca es decanta cap a opinions o veus falses.
  • màgica: substantiu. És a dir, ‘on les paraules valen més que els fets’.
  • Fins que no retornarà l’Edat d’Or (representada per Saturn i Astrea, deessa de la justícia), no retornaran la fermesa i l’amistat (cf. Tragicomèdia d’Amor, Firmesa i Porfia, v. 574-575, 1179-1180 i 3104-3105; veg. Pòrtulas 2006).
  • La roda de la Fortuna.
  • Ni els favors són garantits ni els perills són definitius.
  • L’experiència dels desenganys ensenya a acceptar que les coses no es poden aconseguir sense que passi temps. El desengany és caduc perquè és vell com la humanitat.
  • tu pròpria: fins i tot tu.
  • mirares: miressis, veiessis.
  • imitares: imitaries; cf. v. 101 i 129.
  • bisarria: veg. v. 18.