Lo Desengany. Poema dramàtic

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Lletra que es canta en lo principi 
    
[i]
Fama
                    Alerta, amadors, alerta:
                    no fieu en les paraules,
puix ara en la bellesa més divina
■
4
ha faltat lo valor i la constància.
    
Un
                    Qui penetra nostra esfera
■
                    ab les plomes argentades?
■
    
Fama
                    Jo só lo clarí del temps,
8
                    jo só la parlera Fama.
    
Un
                    Què nou accident inspira
                    la veu ab què ens desenganyes?
    
Fama
                    Ja les flames de Cupido
12
                    són del desengany les ares.
    
Un
                    Qual és lo subjecte?
    
Fama
                                                  Venus.
    
Un
                    I la causa?
    
Fama
                                                  La mudança.
■
    
Un
                    Qui a la mudança l’obliga?
    
16
Fama
                    De Saturno les paraules.
                    Alerta, amadors, alerta,
                    puix la bellesa més rara
                    per lo vilíssim Vulcano
20
                    olvida al déu de les armes.
■
                    Junten-se d’aquí al davant
                    lo rat penat i la garsa,
■
                    lo buitre i la filomena,
24
                    lo corb i l’àguila blanca,
■
                    que lo desig de casar
■
                    al més desigual iguala.
                    Alerta, amadors, alerta:
28
                    no fieu en les paraules,
puix ara en la bellesa més divina
■
ha faltat lo valor i la constància.
■
    
Les bodes de Vulcano i Venus o Desengany
Poema dramàtic
    
                                                            INTERLOCUTORS
    
                Tirsis / Nereo                                Piragmon
                Mireno / Mercuri                         Bronte
                Mauro, màgic                                Esterope                    cíclopes
                Cassolano, son alumno                Polifemo
                Vulcano                                         Flora
                Venus                                             Priapo
                Marte / Los Zelos                         Vertumno                    salvatges
                Apol·lo                                            L'Abril
                Lo Desengany                                Lo Maig
                Música                                            Pomona
    
Acte 1
Escena 1 
            Tirsis i Mireno
    
Tirsis
Esta que veus nativa arquitectura
■
de pardo i negre marbre fabricada,
■
cenyida de la bàrbara espessura,
4
dels caçadors i feres ignorada,
■
és la porta fatal, lòbrega, obscura
■
de la cova de Mauro celebrada:
escola singular de sa doctrina,
8
temple funest de Pluto i Proserpina.
    Aquí lo màgic ab la veu horrible
■
confon lo mar, refrena la ribera,
■
i en lo llibre del fat, imperceptible,
12
los contingents possibles considera,
la força dels caràcters invencible;
■
los influxos perturba de l’esfera,
los aspectes revoca de la Lluna,
16
i ab ella pot mudar nostra fortuna.
■
    
Mireno
Esta, Tirsis, vaníloqua doctrina
de deliris horrendos està plena,
puix sols idea arquètipa divina
20
sens fat algun nostra salut ordena.
D’esta primera causa s’origina
constant, de les segones, la cadena
■
que ministra, ab eterna dependència,
24
ordes de la suprema providència.
    
Tirsis
La cadena, oh Mireno, fabricada
■
de causes a l’arquètipa subjectes,
prevenint los efectes, tal vegada
28
ab los senyals declara los efectes.
Ab les terrenes sombres ofuscada,
ignora nostra vista los objectes,
■
pero de Mauro la ciència rara
32
ab los raigs de son geni los declara.
    Mes si en lo venider és poc segura
de Mauro la fatídica destresa,
almanco en la passada desventura
■
36
pot mitigar lo curs de ma tristesa.
    
Mireno
En va lo Cel, en va l’Infern conjura
■
per vèncer de mes penes la feresa,
■
que lo dolor que mos sentits domina,
40
més que la causa, sent la medicina.
■
    Ja Circe lamentà, sentí Medea
■
que no és amor ab herbes medicable;
a Febo demostrà nimfa penea
■
44
que la fletxa d’Amor és incurable:
doncs, en amor inútilment s’emplea
■
lo saber que judiques admirable.
Mes, qui deixant la cova tenebrosa
■
48
veloç penetra aquesta selva ombrosa?
Escena 2 
            Tirsis, Mireno, Casolano
    
Cassolano
                    Mirtomiro, asterotripos,
■
                    necroperos, floxifús,
                    antilupo, celibando,
■
52
                    nicticoros, artanuix!
■
    
Tirsis
                        Est és alumno de Mauro...
■
    
Cassolano
                    Qui m’altera lo conjur?
                    Qui gosa d’aquestes selves
■
56
                    penetrar lo lloc ocult?
■
                        Si us haveu perdut caçant,
■
                    sereu de veres perduts,
                    que los que veuen mes coves
60
                    no tornen a eixir a llum!
■
    
Mireno
                        Antes que tes veus m’espanten
                    ab lo fantàstic embust,
                    sabré si en aquesta espasa
64
                    tenen força los conjurs.
    
Tirsis
                        Aguarda, amic: si de Mauro
                    esperam nostra quietud,
                    no l’irrites ab tes ires.
■
    
68
Cassolano
                    Deixa, foraster, l’enuig,
                        puix que lo valor que ensenyes
                    tots mos rigors ha vençuts.
■
                    Havem de ser grans amics.
    
72
Tirsis
                    Ho estimam tots com és just.
■
    
Cassolano
                        Jo us ensenyaré mes obres
                    perquè conegau al punt
■
                    que no em coronen en va
76
                    los tròpics i los colurs.
    
Mireno
                        Qual és ton nom? Què exercici
■
                    te fa viure tan ocult?
    
Cassolano
                    Allà va ma romançada,
80
                    digna de major volum.
                        Jo só lo gran Cassolano,
                    tan gegantíssim que puc,
                    millor que lo vell Atlant,
■
84
                    sustentar los orbes junts.
                        A mi la nimfa més bella
                    que hagen vist terrestres ulls
                    (si enfalagats de sa vista
■
88
                    pogueren mirar son llum,
■
                        mes tan vana, tan mudable,
                    que dignament ha pogut
                    de torres i campanars
92
                    ésser lo penell més fluix)
■
                        favors me deia majors
                    i perdia al punt lo punt
■
                    per assentar mos cuidados
96
                    en lo llibre dels perduts.
■
                        M’olvidà per un indigne,
■
                    per un galant importú,
                    que a ser ella estada Pòrcia,
100
                    retratara a Marco Brut;
■
                        ni en açò m’estimo menos,
                    perquè està posat en ús
■
                    que sempre les més altives
■
104
                    eligen al més flantum;
                        ni per infeliç me tinc,
                    que en amor tan poc segur
■
                    restarà més venturós
108
                    l’olvidat que lo volgut.
                        Contret, doncs, en sa mudança
■
                    i tolit de son ergull
■
                    fiu una figa a l’Amor,
112
                    que és fruita contra son gust,
                        i doní una coça al món,
                    que, rodolant com un truc,
                volteja de tal manera
■
116
                    que ja l’he desconegut.
                        Restí per fer penitència
                    en aquest desert obscur
                    on de Mauro la doctrina
120
                    serena tots mos enuigs;
■
                        alguns anys só estat novici
                    de sos màgics estatuts
■
                    fins a alcançar dignament
■
124
                    aquest escolar capús,
■
                        on aguardo que mes obres
■
                    me puguen traure a llum
                    ab mitra i escapulari
■
128
                    i mil pintures damunt.
                        He fet veure ab mon art
                    que Merlín fou un merluç,
■
                    que a mon saber no arribaren
132
                    ni Fausto ni Abenisuf;
                        entre les bruixes só mag,
                    entre los magos só bruix,
■
                    calabriant los preceptes
136
                    i emborratxant los costums.
                        ¿Qui ha entès mai millor que jo
■
                    sedassets, cabells, engruts,
■
                    ampolles, conques, bacines,
■
140
                    ungüents, candeles, perfums,
                        nòmines, llàmines, cèrcols,
                    versos, caràcters, conjurs,
                    dogals, bacins i salives?
                    Ningú responeu?
    
144
Tirsis i Mireno
                                                  Ningú!
■
    
Cassolano
                        Qui ha empleat millor que jo
■
                    del gat guineo los ulls,
■
                    lo cor del negre moltó,
148
                    les entranyes dels difunts,
                        la maneta de l’albat,
■
                    ales de gall i de xup,
■
                    i del calàpet la sang?
■
                    Ningú responeu?
    
152
Tirsis i Mireno
                                                  Ningú!
■
    
Cassolano
                        Untar los peus i los polsos
                    d’ungüents, emplastres, betums;
■
                    eixir per la ximenea
■
156
                    com si isqués d’algun trabuc;
                        rompre en la nit los aires
                    com un ocellet nocturn
■
                    i trobar-se en mig instant
■
160
                    quatre-centes llegües lluny:
                        qui ho ha fet millor que jo
                    ningú, mos amics?
    
Tirsis i Mireno
                                                  Ningú!
    
Cassolano
                    Remendar edats i cares
■
164
                    ab lleixius, olis i sucs,
                        i los esgarros secrets,
                    ab vidre, seda i alum,
■
                    receptes totes dictades
168
                    per lo mateix Bersebuc,
                        qui ho ha fet millor que jo
                    ningú, mos amics?
    
Tirsis i Mireno
                                                  Ningú!
    
Cassolano
                    Mes ja veig eixir a Mauro
172
                    que m’ha encantat lo discurs;
                        mentres ell diu lo demés,
                    jo me’n torno a fer lo mut.
■
Escena 3 
            Mauro, Tirsis i Mireno
    
Mauro
Oh tu, que ab flors i minerals intentes
176
curar de ton amor la pena dura:
ab la cura fomentes la locura
■
i a la locura los furors augmentes!
    Oh quant a ton pesar experimentes
180
que fugen los remeis a qui els procura
■
i que per confessar ta desventura
■
a costa de ta vida l’alimentes!
■
    Passa la vida, doncs, sens estimar-la,
184
irrita les mudances i los zelos
que t’amenacen tràgica ruïna:
■
    veuràs en ta desditxa tos consuelos
perquè està la salut en no esperar-la,
■
188
i en lo dolor està la medicina.
■
    
Tirsis
                    Gran Mauro, de qui la Fama
                    les obres celebra doctes,
■
                    de les dos zones gelades
192
                    fins a la tòrrida zona!
■
    
Mireno
                        Grave honor de nostra pàtria,
                    feliç aplauso d’Europa,
                    de qui veneren lo nom
■
196
                    les províncies més remotes!
    
Mauro
                        Oh Tirsis, amic Mireno...
    
Mireno
                    Ha-hi cosa més portentosa?
                    Qui ha pogut dir-li mon nom?
    
200
Mauro
                    Deixau, deixau les lisonges.
    
Tirsis
                        Sols ofèndrer-te pogueren
■
                    les alabances indoctes,
                    que són àtomo lleuger
204
                    en l’esfera de tes obres.
■
                        Venim, doncs, amic il·lustre,
                    per a consultar...
    
Mauro
                                                  ¿Ignores
                    Tirsis, que ma vista interna
208
                    registra, contempla, nota
                    lo que neguen les distàncies,
                    lo que dubten les històries
■
                    i los successos que vénen
■
212
                    del Temps en les mudes plomes?
                    Ja sabí vostra vinguda
                    ab les causes doloroses
                    que a consultar ma doctrina
216
                    vos han guiat a ma cova.
(A l'un)        Miro ton cor oprimit
                    d’una mudança enganyosa.
(A l’altre)    Miro que en ton pit los zelos
220
                    igual sentiment provoquen.
■
[(A l'un)]    Tu mon favor sol·licites
                    per ta pena llastimosa.
[(A l'altre)] Tu negues, desesperat,
224
                    de mos caràcters la força.
■
[(Als dos)]    Doncs, ab un mateix efecte
                    serenant vostres congoixes,
                    de Tirsis puc correspondre
228
                    a l’amistat generosa
                    i convèncer a Mireno
                    ab l’argument de mes obres.
    
Mireno
                    Ja estic del tot convençut!
■
232
                    Geni soberà, perdona
                    de grosseres ignoràncies
                    la desconfiança tosca;
                    tu de mos dubtes has vist
236
                    la borrasca cuidadosa,
                    tu de mon cor llastimat
                    los zelos infames notes;
                    i puix los dubtes subjectes,
240
                    oh Mauro, mos zelos postra.
■
    
Tirsis
                    Mauro t’ha vençut?
    
Mireno
                                                  Espero
■
                    mon triümfo en sa victòria.
■
    
Mauro
                    No penseu, no, mos amics,
244
                    que la Tessàlia famosa,
                    que l’apacible Pancaia
                    o l’Amèrica remota,
■
                    fertilisa, oculta, exhala,
248
                    herbes, minerals, aromes,
■
                    que puguen donar remei
                    a les penes amoroses,
                    puix per obrar sos efectes
252
                    ningun medi proporciona
                    a passions de l’esperit
                    la medicina corpòrea.
■
                    És certa però difícil,
■
256
                    constant però dolorosa,
                    la que del cor llastimat
                    borra afligides memòries;
                    és lo remei invisible,
■
260
                    però ja per causa vostra,
                    ab fantàstica matèria
                    tindrà verdadera forma.
■
    
Tirsis
                    On trobarem eixa ditxa?
    
264
Mireno
                    On trobarem eixa glòria?
    
Mauro
                    Lo lloc vos descobriré
                    on la claredat ditxosa
                    feliçment il·lustrarà
268
                    de vostres enganys les ombres.
■
                    Oh Cassolano?
Escena 4 
            Tirsis, Mireno, Mauro, Casolano
    
Cassolano
                                                  Quid petis?
    
Mauro
                    Ensenya entre aquestes roques
■
                    lo mirall que a ma presència
272
                    tot lo venider demostra.
    
Cassolano
                    Articros, barricanuix,
■
(fent círcols) noc icrin, pericandolfa...
■
    
Mauro
                    Què dius?
    
Cassolano
                                                  Que ja t’obeesc.
■
    
276
Mauro
                    Veureu en la selva ombrosa
■
                    atractiva primavera
                    que flors immortals adornen.
    
(Corren una cortina i veuen-se dos salvatges que sustenten un mirall)
    
Mireno
                    Que novedat!
    
Tirsis
                                                  Que grandesa!
    
280
Mauro
                    En eixa esfera llustrosa
■
                    lo remei alcançaran
                    mudances, zelos, memòries.
■
    
Mireno
                    Tirsis, de l’amic Guidèmio
284
                    veig la selva venturosa,
■
                    d’Amor les fletxes actives,
■
                    de Venus l’enveja dolça.
    
Tirsis
                    Miro lo jardí, l’esfera
288
                    on ab soberana pompa
                    olor exhalen los astres,
■
                    vesten resplendor les roques.
    
Mireno
                    Quanta tirania! Oh quanta
■
292
                    candidíssima amazona
                    ab les armes de sa vista
                    la vista i la vida roba!
    
Tirsis
                    Que divinitats etèrees
■
296
                    més belles, més rigoroses!
                    De sos vitals esplendors,
■
                    llamps contra la vida formen.
    
                    (Corren la cortina)
    
Mireno
                    Oh portentos!
    
Tirsis
                                                  Oh prodigis!
    
Mireno
                    Oh meravelles!
    
300
Tirsis
                                                  Oh glòries!
    
Los dos
                    Oh belles dames, honor
                    de la invicta Barcelona!
■
    
Mauro
                    Lo lloc haveu vist insigne
304
                    que ab la bonança ditxosa
                    serenarà del dolor
■
                    les mal reprimides ones.
    
Mireno
                    Tos enigmes m’atormenten
■
308
                    ab desconfiances noves.
    
Tirsis
                    Si vols que cure l’olvit
■
                    zelos, mudances, memòries,
                    per què de l’amor ostentes
312
                    les fletxes més rigoroses?
■
    
Mauro
                    No interpreteu los secrets
                    que vostra ditxa disposen,
                    que los remeis de l’amor
316
                    entre impossibles se formen.
■
    
Mireno
                    I lo teatro eminent,
■
                    que ab l’adorno i ab la pompa
■
                    senyala alguna comèdia,
320
                    per nostra ditxa, ¿què importa?
    
Mauro
                    En eix eminent teatro
                    cessaran vostres congoixes,
                    on Fontano, per servir
324
                    a aquelles dames hermoses,
■
                    representarà ab Guidèmio,
                    zelos que a Marte desdoren,
                    falses de Venus mudances
■
328
                    i de Vulcano les bodes.
                    No és tragèdia, ball, comèdia,
■
                    ègloga, entremès ni loa,
                    però de tot lo dramàtic
332
                    és una harmonia nova.
■
                    Com amic vos pregara
                    que en l’empresa generosa
                    de Nereo i de Mercuri
■
336
                    representeu les persones.
                    Seguiu, seguiu sos designes,
                    i Melpòmene sonora
                    vos donarà lo remei
340
                    de les penes amoroses.
                    Anau, anau a complir
                    lo que los astres disponen,
■
                    i, sentint més les ferides,
344
                    alcançareu la victòria.
Escena 5 
                    Tirsis, Mireno
    
Tirsis
                    Doncs, adéu, honor del sigle!
    
Mireno
                    Adéu, aplauso d’Europa!
    
Tirsis
                    I vullen los cels benignes...
■
    
348
Mireno
                    Vulla l’esfera piadosa...
■
    
Junts
                    serenar ditxosament...
    
Tirsis
                    ... mudances...
    
Mireno
                                    ... zelos...
    
Tirsis
                                                  ... memòries.
Escena 6 
            Vulcano
    
Vulcano
                    Bronte, Estrope, Piragmon,
352
                    Polifemo, alumnos meus
■
                    que atronau estes sicílies
                    ab horríferos gemecs:
■
                    deixau l’enclusa estupenda,
356
                    rendiu fogosos martells,
                    i en lloc del pesat ofici
                    ressonen rises i plers;
                    no lo foc d’eixes fornals
360
                    derritesca los acers;
                    no bufe per totes parts
                    de vostres manxes lo vent,
                    o sia vent amorós
364
                    que en los pits més insolents
■
                    en flames d’amor canvie
                    los incendis de ferrer.
                    No respons, tosc Piragmon?
368
                    Esterope vil, no ho sents?
■
                    Callen Bronte i Polifemo
■
                    al regocijat accent?
Escena 7 
            Vulcano, Esterope, Piragmon, Bronte i Polifemo
    
Piragmon
                    Callo, perquè si soltara
372
                    als aires tota ma veu
■
                    se suspendrien les feres,
■
                    caurien morts los ocells,
■
                    estes fogoses muntanyes
■
376
                    se giraren al revés,
■
                    i altra vegada Sicília
                    se juntara al continent.
■
                    Mes, què nova causa és esta
380
                    que nostre ofici suspèn?
                    Què nova alegria muda
                    ton rigor antes sever?
    
Vulcano
                    Ah, Piragmon!, si sabies
384
                    quant favorable lo Cel
                    vol coronar de contentos
■
                    mon exercici funest,
                    ¿culpares de llastimats
388
                    encara mos accidents?
    
Piragmon
                    Comunica, doncs, la causa.
■
    
Vulcano
                    Està, Piragmon, atent.
                    Ja et recordes, mon alumno,
392
                    de quan, perseguit un temps,
                    era dels déus la folgança
                    i dels hòmens l’entremès,
                    tant que a deixar a ma pàtria
■
396
                    m’obligaren sos extrems,
■
                    i de caiguda tan gran
                    restí afollat i contret.
■
                    Però entre aquestes desditxes
400
                    fiu moltes gràcies al Cel
                    que sols del mal de mon cap
                    paguen la pena los peus.
                    Mes, després que la Fortuna,
■
404
                    ab noves ditxes, ha fet
                    que dorassen mes riqueses
                    lo ferro dels desacerts,
■
                    vol lo caducant Saturno,
■
408
                    déu lo més antic dels déus,
■
                    que pose un clau de carreta
                    a la roda de mos béns:
■
                    ma fortuna vol fixar
■
412
                    ab venturós casament,
                    i a Venus, sa filla hermosa,
                    benignament m’ha promès.
                    No coneixes sa hermosura?
    
416
Piragmon
                    Sols per fama la conec.
■
    
Vulcano
                    I qui és aquell que ab les obres
                    conèixer-la mai pogué?
                    Ab tot, per a regalar
■
420
                    mos delicats pensaments,
                    de sa bellesa gentil
                    un nou retrato vull fer.
■
                    Vinga lo tento i paleta,
424
                    vinguen colors i pinzells,
■
                    vinguen Ros, Arnau, Ripoll,
■
                    Casanoves i Cuquet;
                    i per millor retratar-la,
428
                    oh, qui en aquest punt tingués
■
                    l’art de Francisco de Guirre,
                    la destresa d’Altisent!
                    Mes no tinc de fer lo quadro
432
                    de vermelló i de blanquet;
                    o pinte’s ella mateixa
■
                    si tals colors requireix!
■
                    Està atent a la pintura
■
436
                    i veuràs que los cabells
                    caputxos són de baieta
                    sobre una cara de neu.
■
                    De sa columna de marbre
440
                    és lo front lo capitell
                    tan blanc que pot ésser blanc
                    de l’Amor més ballester.
■
                    Naveguen sos ulls hermosos
444
                    sens timó, veles ni rems:
                    negres barques de gaieta
                    sobre dos estanys de llet.
■
                    Lo vistós arc de les celles
■
448
                    està de pelfa cobert,
                    celles que a muntar conviden
■
                    al més altaner ginet.
                    La piràmide mocosa
■
452
                    és terme del pensament
■
                    i en lo afilat serviria
■
                    per llanceta d’un barber.
                    I les vergonyoses galtes
■
456
                    dos atzeroles de gel,
                    dos gessamins de coral,
                    dos perles són de clavell.
                    Ensenya un clot la barbeta
■
460
                    que mort i vida promet:
                    ah, qui del niu d’alabastre
■
                    serà lo ditxós ocell!
                    És fet de cristall lo coll,
464
                    tan clar i tan transparent
                    que se li veu coll avall
                    com baixa lo vi claret.
■
                    La blancura de les mans
468
                    sembla de formatge fresc,
                    mes lo càndido color
■
                    apar de mans de paper.
■
                    Lo demés de sa hermosura
472
                    cobre, Piragmon, un vel,
                    que sols podré retratar-ho
                    quan clave allí lo pinzell!
                    Tinc raó o no tinc raó
476
                    d’estar alegre i content?
                    A no ser coixo, faria
                    uns salts com uns escambells!
■
                    Deixau lo trist exercici,
480
                    reine sols lo passatemps,
■
                    reine Baco coronat
                    ab los pàmpols per llorers,
                    i per sa tarima prenga
■
484
                    lo més pompós carretell,
■
                    ab un embut per cadira
                    i una parra per dosser.
■
                    Ab la cara de vinagre
488
                    fuja lo treball funest,
                    resplandesca lo contento,
■
                    ab galtes de quatre vents;
■
                    les armes que treballàveu
■
492
                    en lo rutilant acer
                    sien miralls ostentosos
■
                    que adornen nostre retret.
                    Desentrenyinau los sostres,
496
                    escombrau lo paviment
                    i vesten brocats alegres
■
                    estes fumades parets!
    
Piragmon
                    Si pot tèmer un gegant
500
                    a qui Sicília obeeix,
■
                    no tement als enemics,
■
                    ara temo tos intents.
                    Temo que l’Amor altiu
504
                    te cega, puix que no veus
                    que ab eixa hacienda infeliç
■
                    compres ton dolor mateix;
                    mira que l’hermosa Venus
508
                    se riu de tos pensaments
                    i atropella rigorosa
                    de Saturno l’interés;
                    i si correspon amant
512
                    a algun ardor més discret,
                    mai tos medis bastaran
                    a vèncer l’amor primer;
■
                    mira que Marte les armes
516
                    a sa hermosura rendeix
                    i si l’obliga galant
■
                    ja t’amenaça valent.
                    No ha molt, Vulcano, que el veres
520
                    resplendir entre los déus,
                    coronat de blanques plomes,
■
                    armat de brunyit acer,
                    quan l’empresa i los colors
524
                    traïren sos pensaments,
                    ensenyant una firmesa
                    que tos afectes ofèn.
                    Mira que no ets prou galant
528
                    per a vèncer lo menyspreu,
■
                    ni el valor de ton ingeni
                    esmena tot lo demés;
                    recorda’t de tos principis,
532
                    de tos oficis primers,
                    quan en mecàniques obres
■
                    has gastat lo millor temps;
                    sien, sien mes raons
536
                    lo teu mirall verdader
                    i deixa l’hermosa Venus
                    a Marte, que la mereix.
    
Vulcano
                    Com, deixar? Insulso, intonso,
540
                    bàrbaro, vil, descortès!
■
                    Qui mereix millor que jo
                    de Venus l’amor honest?
                    Ja de Marte l’arrogància
544
                    a mon valor se rendeix
                    quan Saturno i tots sos fills
                    alaben mos pensaments.
                    Si temes sa valentia
548
                    majors efectes faré
                    que Marte ab la forta pica
                    ab l’enclusa i lo martell,
                    i si la bisarra Venus
552
                    no olvida l’amor primer,
                    porta que pot ésser falsa
■
                    ab pany i clau tancaré;
■
                    i perquè algun rossinyol
556
                    no penetre lo secret
                    clavaré una ferradura
                    en lo lloc més deshonest!
■
    
Piragmon
                    Així, doncs, te determines
560
                    a menysprear mos consells?
    
Vulcano
                    Sí, puix agraïda Venus
                    mes parts altives coneix.
■
    
Piragmon
                    I no mires un rival
564
                    galant, valent i discret?
    
Vulcano
                    Per molt que puguen ses parts
■
                    ma fortuna podrà més.
■
    
Piragmon
                    I si Venus, enganyosa,
568
                    ab la mudança t’ofèn?
    
Vulcano
                    Si jo la torno a son pare
■
                    tots sos enganys venjaré,
■
                    i, d’est modo vencedor
572
                    de son llunàtic extrem,
■
                    podré coronar mon cap
                    ab dos branques de llorer.
    
Piragmon
                    I puix per causa de Venus
576
                    los ferros vols que deixem,
                    quiçà per causa de Venus
■
                    podrem treballar tinters.
■
Escena 8 
            Marte i Apol·lo
    
Marte
                    Tristes, enormes Fúries,
580
testimonis eterns de mes injúries,
                    que ab les serpents irades
■
atormentau les ànimes danyades:
                    no maltracteu la mia
584
dels zelos ab la dura tirania!
Puix Al·lecto, Tesífone i Megera
■
fins ara han ignorat la nostra esfera,
■
¿com així vostra flama abrasadora
588
los regnes tiranisa de l’aurora
                    i, durament violenta,
en mon cor sos incendis alimenta?
    
Apol·lo
                    Suspèn, suspèn les ires,
592
que entre centelles de rigor conspires;
no ofengues ab los ecos de ta pena
de ton valor tranquil·litat serena;
tes armes immortals i soberanes,
■
596
impenetrables a passions humanes,
no seguesquen la còlera severa
■
d’Al·lecto, de Tesífone i Megera.
    
Marte
És tan justa la causa rigorosa,
600
oh Febo!, de ma pena llastimosa
que l’objecte diví de ma tristesa
fins en un déu disculpa la flaquesa.
■
    
Apol·lo
Què poder immortal, força divina,
604
al més altiu planeta predomina?
    
Marte
                    Amor, fill del firmament,
                    de la nit obscura fill,
                    que té del Cel lo immortal
■
608
                    i lo confús, de la nit;
                    Amor, que ab fletxes enceses
                    en lo centro cristal·lí
                    càndides nimfes subjecta,
■
612
                    portentos doma marins;
■
                    Amor, que ab major imperi
                    en lo regne de l’olvit
■
                    suspèn de Caront la barca,
616
                    lo carro de Plutó rig;
■
                    Amor, que al major dels déus
                    lleva lo llamp venjatiu,
                    i, en lloc del candor celeste,
■
620
                    de blanques plomes lo ciny,
                    és la causa de mes penes,
                    lo tirà més atrevit,
                    que a mon valor indomable
624
                    posa cadena infeliç.
■
    
Apol·lo
                    Què peregrina hermosura
                    al cego déu te rendí?
                    Què nereida de Neptuno
■
628
                    romp lo procel·lós safir?
                    Què hamadria de les selves
■
                    fletxa lo corbo marfil?
■
                    Què napea o blanca naia
■
632
                    la font habita o lo riu?
                    O què dea soberana
■
                    resplendeix sobre l’Olimp
                    que postrar puga les glòries
■
636
                    de tos alientos altius?
■
    
Marte
                    La reina de l’hermosura,
■
                    aquell incendi diví
                    que del mar tragué les flames
■
640
                    ab què abrasa nostres pits;
                    filla hermosa de Saturno,
■
                    de Xipre reina gentil,
                    i tirana rigorosa
■
644
                    de llibertats i sentits;
                    la sempre adorada Venus
                    és l’objecte peregrí
                    de mos desigs temeraris,
648
                    de mos afectes humils.
    
Apol·lo
                    On has vist a Venus bella,
■
                    si sos candors cristal·lins,
■
                    per les selves de Diana,
■
652
                    menyspreen lo cel empir?
    
Marte
                    A l’extrem del mar Pamfili
■
                    està Xipre, més feliç
                    per esfera d’Acidàlia
656
                    que per centro de l’abril.
■
                    Allí, vistosos los arbres,
                    d’eternes gales vestits,
                    vegeten verda esmeralda,
■
660
                    broten encesos robins;
■
                    princesa de flors, la rosa
                    corona dorada ciny
                    i, guardada entre ses armes,
664
                    és del camp l’emperatrís;
                    allí sa pompa desplega
                    més ufà lo gessamí,
■
                    tan honest en lo color
■
668
                    com en aliento, lasciu;
                    allí, fragant, lo clavell
                    de nou color embellit,
                    condensa l’aire en olors,
672
                    en sang l’esmeralda tiny;
                    allí alegres ocellets
                    lo lloc celebren festius,
■
                    i a batalles amoroses
676
                    són enamorats clarins.
                    Què molt, si Venus il·lustra
                    ab sos hermosos safirs
                    la serenitat dels aires,
680
                    la bellesa dels jardins!
                    Allí, prosseguint la caça,
                    la selva umbrosa rompí,
                    més impel·lit de mon fat
■
684
                    que de la caça impel·lit,
■
                    i viu un excels prodigi,
                    suspensió de mos sentits,
                    letargo de la memòria,
688
                    de mos afectes etxís;
■
                    viu de l’atrevit arquer
■
                    l’objecte més aplaudit,
■
                    i, cercant fera inhumana,
■
692
                    divina una fera viu.
                    Dormia la bella Venus,
■
                    i a mon afecte rendit,
                    encara coberts los ulls,
696
                    vibrava raigs cristal·lins.
■
                    Descuidadament airosos,
                    negres, los cabells gentils
■
                    de les desditxes que sento
700
                    eren lo prenunci trist.
■
                    Llaç de molts colors encesos
                    sa llibertat reprimí:
                    feliç llaç, que ho era menos
■
704
                    dels cabells que de mon pit!
                    Nevat, lo front resistia
■
                    a mos encesos desigs,
■
                    que ni lo sol de sos ulls
■
708
                    tanta neu pot derritir.
■
                    En sa cara se juntaren
                    en competència feliç
                    los lliris i los clavells,
■
712
                    la púrpura i lo marfil.
                    Càndida, afilada punta
■
                    la competència finí,
■
                    punta que a l’arquer alat
716
                    és la fletxa més subtil.
                    Tranquil·litat apacible
                    mostrava ab descuit lasciu
                    les més estimades perles
720
                    entre amorosos rubins;
                    baix los animats corals,
■
                    eren alabastres vius:
■
                    dolcíssima sepultura
724
                    de ma esperança infeliç!
■
                    Bella transparent columna
■
                    naturalesa erigí
■
                    per atlant més fortunat
■
728
                    de sos orbes cristal·lins.
■
                    Entre la neu i les flames,
                    hermós Montgibel, lo pit
■
                    ni encenia sos cristalls,
732
                    ni apagava mos sospirs.
■
                    Lo demés, obscur enigma
■
                    d’Edipo més atrevit,
■
                    ni ho permeté lo recato,
736
                    ni l’amor ho descobrí.
                    Negre, lo coturno airós
                    era blanc de mos desigs,
                    i ab sombra tanta cobria
740
                    dos àtomos de marfil;
                    ab la firmesa, los llaços
■
                    no pogueren encobrir
                    d’aquella ingrata mudable
744
                    los gessamins fugitius.
■
                    Així la viu, tan divina,
                    que mos afectes rendits
                    de sos nevats resplendors
748
                    foren sacrifici humil.
                    Desperta, sa vista hermosa
                    nous portentos descobrí:
■
                    oh fletxes, oh raigs, oh flames,
■
752
                    dolç incendi de mon pit!
■
                    Si Marte pot ser covard,
                    covard en sos ulls me viu,
                    i, ocupant Venus mon cor,
756
                    restí jo fora de mi.
■
                    No fou, no fou rigorosa,
■
                    perquè lo fat, enemic,
                    féu més dolços los principis
760
                    per fer més tristos los fins.
■
                    No repetesc lo favor
■
                    que mos ardors aplaudí,
■
                    que de tan caduques glòries
764
                    fora lisonja l’olvit;
                    no vull referir la ditxa
                    que coronà mos desigs,
                    que lo recato la calla
768
                    i lo silenci la diu.
■
    
Apol·lo
                    Si agraïda Citerea
                    tes dolces flames sentí,
                    tens causa de ser amant
772
                    mes no d’estar afligit.
    
Marte
                    Ara, referint contentos,
                    l’amor ha parlat per mi,
                    mes ja de mos tristos zelos
■
776
                    ou los furors venjatius.
                    En desesperades queixes
                    mudo l’amorós estil,
                    que no puc sense mudança
780
                    tals mudances referir.
                    Promet inhumà Saturno,
                    per un interès servil,
                    de Vulcano a les riqueses
784
                    d’amor lo premi diví,
■
                    i aquell adorat objecte
■
                    de mos afectes humils
                    muda en desdenys los favors
■
788
                    i la firmesa, en olvit.
                    Oh llastimosa mudança,
                    oh sentiment excessiu,
                    oh divinitat indigna
792
                    de l’aplauso de l’Olimp!
                    I així em deixes, que m’olvides
                    per un torpe, un atrevit
                    que de ma justa venjança
796
                    ha de ser objecte vil?
                    Que m’olvides? Ah, mudable!
                    Oh déus, oh fats enemics!
                    La terra, lo mar, los aires,
800
                    lo firmament i l’Empir,
                    com han sentit mes fineses,
                    senten mos furors actius!
                    Oh Saturno rigorós,
804
                    bàrbaro, cruel, inic,
■
                    oh divinitats injustes,
                    oh planetes venjatius,
■
                    acabau ma trista vida
808
                    si pot lo immortal morir,
                    que si és infinit mon cor,
                    és mon dolor infinit!
                    Ja despullo lo immortal
                    i ja intento...
    
812
Apol·lo
                                                  Marte, amic,
                    admiro de nou tes fúries
                    com la ternesa admirí.
                    En indignes sentiments,
816
                    en cuidados afligits,
■
                    no he vist a Marte zelós:
                    guerrers los zelos he vist.
                    Mes si desitges que el temps
■
820
                    que tos contentos finí
                    remedie tos pesars
■
                    o corone tos desigs,
                    no tan humil aplaudesques
824
                    aquell amor infeliç
                    o no tan fogós irrites
                    tos sentiments venjatius.
    
Marte
                    No intento, no, que lo temps
828
                    cure mos danys repetits,
■
                    que antes d’olvidar a Venus
                    podré olvidar-me de mi;
                    sols vull que lo temps ensenye
832
                    ab afectes excessius
■
                    lo immortal de mos ardors,
                    lo constant de mos sospirs.
■
    
Apol·lo
                    Si esperes que la firmesa
836
                    vença los fats enemics,
■
                    no mal·logres temerari
                    lo que alcançares rendit.
■
    
Marte
                    Quan Venus ab l’esperança
840
                    animarà mon patir,
■
                    callarà humil mon dolor,
                    si un zelós pot ser humil;
                    mes la ingratitud injusta,
844
                    lo desesperat olvit
                    no modera los incendis:
■
                    descobre las flames, sí.
    
Apol·lo
                    Quiçà no és mudable Venus,
848
                    i son dolor oprimit
■
                    paga tos sospirs en queixes
                    i tes queixes en sospirs.
    
Marte
                    Ai, amic! Antes que Amor
852
                    dominàs en nostres pits,
                    la ingratitud i la mudança
                    reina en los cors femenils.
    
Apol·lo
                    Però la flaquesa humana
856
                    no reina en los cors divins.
■
    
Marte
                    Ah, que és divina per tots
■
                    i inhumana per a mi!
■
    
Apol·lo
                    Doncs, què intentes?
    
Marte
                                                  Adorar-la
860
                    i, ab afectes afligits,
                    o finir mes esperances,
                    o coronar mos desigs.
    
Apol·lo
                    Assisteix, doncs, a les festes
864
                    que a les bodes dirigim,
                    sens que lo foc de l’amor
                    resplendesca en tos sentits.
    
Marte
                    Gelat Montgibel sepulte
■
868
                    d’amor los volcans actius,
                    si pot fingir un zelós
                    que, amant, no sabé fingir.
    
    Al que canten la quartilla següent, va eixint Venus
    
Música
                    En la més trista mudança
■
872
                    és més constant mon amor,
                    i és immortal lo dolor
                    de la difunta esperança.
■
    
Escena 9 
            Venus
    
Venus
                    Si bé la sort importuna
876
                    m’atormenta rigorosa,
                    esta firmesa amorosa
                    no es subjecta a la Fortuna;
■
                        ja no tem mudança alguna
880
                    la funesta confiança
                    i ab la mortal esperança
                    aspira a immortal empresa,
                    puix és major ma firmesa
■
884
                    en la més trista mudança.
■
    
                    Marte, mon amor primer,
                    mon ardor últim serà,
                    i per esfera tindrà
■
888
                    mon afecte verdader.
                        De Vulcano lo poder,
                    de Saturno lo rigor,
■
                    sols augmenten lo fervor
892
                    de l’amor desesperat,
                    perquè, com més desditxat,
■
                    és més constant mon amor.
    
                    Oh si la Parca homicida,
■
896
                    causa del pesar que sento,
                    com remata mon contento,
■
                    poguera finir ma vida!
■
                        De ma pena repetida
900
                    fora l’efecte menor.
                    Mes, ai turment, ai rigor,
■
                    ai desventura fatal,
■
                    que la causa és immortal
■
904
                    i és immortal lo dolor!
    
                    Mes no podent alcançar
■
                    lo consuelo del morir,
                    penes callar i sofrir,
908
                    amor fingir o callar.
■
                        I si Marte pot culpar
■
                    una forçosa mudança,
■
                    tindrà eterna la venjança
912
                    en ma llastimosa història,
■
                    que és immortal la memòria
                    de la difunta esperança.
■
Escena 10 
            Vulcano, Venus, Piragmon, Esterope, Bronte i Polifemo
    
Vulcano
                    Basta, músics sonorosos,
■
916
                    basta, cíclopes vassalls:
                    desinflau los instruments,
■
                    les porres desarbolau,
                    perquè ja sobra la mia
920
                    on Venus hermosa està,
                    i ma veu en ses orelles
                    és l’instrument més suau.
                    En veure sa bisarria,
■
924
                    oh quant he crescut!, oh quant!,
                    que ni la calça abultada
                    d’efecte tant és capaç!
■
    
Piragmon
                    Obeïm a ton imperi,
928
                    si bé en les festes nupcials
                    arbolada aquesta insígnia
■
                    és de l’Amor l’estendard.
    
Bronte
                    Per obeir ton accent
■
932
                    nostra música ha cessat:
                    què molt si Venus atenta
                    suspesa en ta veu està!
    
Vulcano
                    Te suspens, Venus gentil?
■
                    Ah! No és molt, ...
    
936
Venus
(a part)                                         Ha-hi pena igual?
    
Vulcano
                    ... que ma gallarda presència
                    suspèn la terra i lo mar.
Venus
(a part)        Ha-hi figura més estranya?
940
                    Ha-hi discurs més ignorant?
    
Vulcano
                    Ha-hi un amor més patent?
                    Ha-hi un afecte més clar?
■
    
Venus
                    No és molt, no, que així em suspenga
■
944
                    de ma fortuna l’estat.
■
    
Vulcano
                    És molt feliç ta fortuna?
    
Venus
(a part)        Sí fora, a ser jo mortal!
    
Vulcano
                    Ah, senyora, no detingues
948
                    en recato virginal
                    de l’ardor en què t’abrases
                    los indicis repressats.
                    Ja sé, ja sé que m’estimes,
■
952
                    no ho vulles més ocultar,
                    perquè en casa del ferrer
                    vendre les baldes no cal.
    
Venus
                    Si bé tes parts generoses
■
956
                    són molt dignes d’estimar,
                    la voluntat de Saturno
                    m’obliga més que tes parts.
■
                    T’estimo, puix així ho vol
■
960
                    ma fortuna i mon pesar.
                                        (a part)
                    Qui pensara que en los déus
■
                    tingués imperi lo fat!
    
Vulcano
                    No m’admiro que t’abrasen,
964
                    bonica dea, mes parts,
                    puix que basta mon aliento
                    a encéndrer una fornal.
                    Una fornal que és de pedra
968
                    per mi sempre està cremant:
                    i tu resistir podries,
                    feta d’ossos i de carn?
                    Ab eixa tendra pelleta
972
                    que apar de sucre rosat,
■
                    ab un coret amorós
                    que és de mantega d’azahar...
                    Si haguesses tingut lo cor
976
                    com un torró d’Alicant,
■
                    ab l’enclusa i lo martell
                    ja l’hauria esfrimolat!
                    Mes ara, que ets tota mel
980
                    i tota pasta real,
■
                    no em negues, Venus, tos llavis,
■
                    més dolços que un marsapà.
    
Piragmon
                    Què terneses!
    
Vulcano
                                                  Què dolçures!
■
    
984
Esterope
                    Què conceptes delicats!
■
    
Polifemo
                    Què fineses tan donoses!
    
Venus
(a part)        Què desvaris tan estranys!
■
                    Que Saturno haja volgut,
988
                    ab himeneo fatal,
■
                    de mos afectes primers
■
                    lo just ardor castigar!
                    I que així Marte m’olvide...!
■
992
                    Marte, objecte venerat
■
                    de mon infeliç amor,
                    de ma firmesa constant!
                    Mes, què he de fer, què he de fer
996
                    en desventura tan gran?
■
                    Com l’obeir és forçós,
■
                    culpa fora vacil·lar.
    
Vulcano
                    Com calles? Com no respons?
■
1000
                    Si l’amar-me t’ha torbat,
                    més que mai respongues, Venus,
■
                    que prou me parles callant.
■
    
Venus
                    Sols me suspèn ton amor,
1004
                    en mi tan mal empleat.
    
Vulcano
                    Mes digues: de ma persona,
■
                    què te n’apar? ¿No t’apar
■
                    que en estar cerca de mi
1008
                    és Apol·lo poc galant,
                    és poc eloqüent Mercuri,
                    és Neptuno un insensat,
                    és l’Amor un no sé qui
■
1012
                    i Marte és un tal per qual?
■
                    D’esta cara que me’n dius?,
                    tan en amors eficaç
■
                    que la vista de ma cara
1016
                    a les nimfes costa car!
■
                    No parles de ma estatura,
                    en què estic més inclinat
                    a agradar com a pigmeo
■
1020
                    que a espantar com a gegant:
                    no volguí més elevar-me,
                    que al principi cresquí tant
                    que ja hauria pogut avui
1024
                    tocar lo cel ab lo cap.
                    ¿No són res estos mostatxos,
                    tan fornidament poblats
■
                    que a no dar-los escudella
1028
                    los despoblara la fam?
                    Puix, què li falta a ma cara?
                    ¿Per ditxa no tinc bon nas,
■
                    nas que per lo agut podria
■
1032
                    ficar-se per totes parts?
                    I de mon tall, no t’admires?
■
                    O tinc tall o no tinc tall,
■
                    però lo tall que procuro
■
1036
                    tu solament lo tindràs!
■
                    No notes en estes cames
                    dos validíssims puntals?
                    Si fossen fets de figuera,
1040
                    foren més ben acabats?
                    I mon peu, ¿no té donaire
                    per fer un peu de xivau,
                    si bé per noves mudances
1044
                    ha deixat lo seguit pla?
                    Esta gorra, ¿no t’agrada,
■
                    tan ben ajustada al cap
                    com si fora, per immoble,
■
1048
                    clavada al front ab dos claus?
                    L’estoig de les indecències
                    no està molt ben adornat,
                    a bé que la ferramenta
1052
                    dintre les beines no cap!
    
Venus
                    Solament, senyor, m’admira
                    que un déu de tan altes parts
■
                    haja posat son amor
■
1056
                    en un objecte tan baix
■
    
Venus
                    Mira: en les majors altures
                    està bé la humilitat,
■
                    quant i més que sols Amor
1060
                    iguala los desiguals.
                    Puix jo me’n tinc per content,
■
                    deixa’t, deixa’t d’admirar,
                    i quan te ve la ventura
1064
                    abraça-la ab peus i mans.
                    Mira també que tes flames
                    en mon cor han pogut tant
                    que a no ser jo déu del foc
■
1068
                    ja m’hagueren socarrat.
■
                    Per tu deixí les Itàlies,
■
                    per tu olvido ma fornal,
■
                    i, embarcat dins un esclop,
1072
                    he passat aquestos mars.
■
                    Aporto per a servir-te
                    tots aquestos dragapans
                    que en lo punt fan mal parir
1076
                    al graner més ben prenyat.
■
                    Per tu, deixant lo mecànic,
■
                    de Xipre sóc ciutadà,
                    i ab l’espasa entravessada
■
1080
                    só dels déus lo tamorlan,
■
                    i solament ta hermosura
                    tots estos efectes fa.
    
Venus
                    Deixa cansades lisonges...
■
    
1084
Vulcano
                    Com lisonges? No hi ha tal!
                    Juro a Júpiter, mon pare,
                    que per ta causa he deixat
                    en les coves de Sicília
1088
                    ma ferramenta i fornal,
                    i he portat per a servir-te
                    mos fàmulos espigats,
■
                    que, com altres ballen l’aigua,
■
1092
                    te ballen lo vi davant.
    
Venus
                    Jo t’estimo eixes fineses.
■
    
Vulcano
                    I són dignes d’estimar,
                    puix són de mon cor penyores,
1096
                    de ma freixura, senyals.
■
    
                            Sona música
    
Venus
                    Mes, què música és aquella?
■
    
Vulcano
                    És lo mestre del palau
■
                    que a celebrar nostres bodes
■
1100
                    és vingut ab sos companys.
    
Venus
                    Com no vas a fer-los gràcies?
    
Vulcano
                    Anem-hi junts, que ja és tard
■
                    i los clarins d’Himeneo
■
1104
                    han tocat a consumar.
Venus
(a part)        Oh desditxa llastimosa!
                    Oh dolor desesperat!
                    Oh déus! Oh Marte mudable,
1108
                    per mi sempre estela errant!
    
Vulcano
                    Oh esperança fortunada,
                    cuidados ben empleats!
■
                    Oh Venus, per mi més dolça
1112
                    que lo sucre i vi brocàs!
■
    
Venus
                    Anem, anem a morir!
    
Vulcano
                    Vine, vine a consumar!
Acte 2
Escena 1 
            Dintre, un salvatge i Piragmon
    
Priapo
                    Aquí, guardes alentades
■
1116
                    d’estos jardins xipriotes!
    
Piragmon
                    Aquí, cíclopes valents
                    per qui l’univers tremola!
■
    
Priapo
                    Visca lo famós Idàlio!
    
1120
Piragmon
                    Visca Sicília famosa!
    
Ixen per una part los quatre cíclopes i per l’altra, quatre salvatges
    
Piragmon
                    Què salvatges llangardaixos...
    
Priapo
                    Què fantasmes d’Etiòpia...
    
Piragmon
                    ... pareixen estos jardins?
■
    
1124
Priapo
                    ... estes riberes avorten?
    
Piragmon
                    Verdes figures de murtra
■
                    que, ab gegantesca forma,
                    o sou plantes animades
1128
                    o sou ànimes frondoses, ...
    
Priapo
                    Nou espant d’esta campanya
                    que, ab eixes despulles tosques,
                    sou persones com a feres
1132
                    o feres com a persones, ...
    
Bronte
                    ... per què provocau altius
                    nostres maces vencedores?
    
Vertumno
                    ... per què resistiu ferotges
■
1136
                    a nostres ínclites porres?
    
Bronte
                    Com deteniu...
    
Abril
                                                  Com rompeu...
■
    
Esterope
                    ... ab les armes...
    
Maig
                                                  ... ab les porres...
    
Polifemo
                    ... los alumnos de Vulcano?
    
1140
Maig
                    ... de Venus l’oculta pompa?
    
Priapo
                    Doncs, ab Vulcano veniu?
    
Piragmon
                    Ell en Xipre nos convoca.
                    I vosaltres, sou de Venus?
    
1144
Priapo
                    Eixa és nostra major glòria.
                    Sou los ferrers que en Sicília
                    de l’Etna habiten les coves?
■
    
Piragmon
                    Jo só Piragmon, aquell
■
1148
                    que en la fornal escabrosa
                    l’espasa forma de Marte,
                    lo llamp de Júpiter forja.
■
    
Bronte
                    Jo só Bronte valerós,
■
1152
                    de qui lo martell atrona
■
                    del mar Carpaci les isles,
                    del mar Tirreno les costes.
■
    
Esterope
                    Jo só Esterope feroç,
1156
                    que ab la menor de mes forces
                    a Xipre puc fulminar
                    flamants de l’Etna les roques.
    
Polifemo
                    Jo só Polifemo, fill
■
1160
                    del Júpiter de les ones,
                    i del fèrtil Lilibeo
■
                    la fera més portentosa.
    
Piragmon
                    Mes vosaltres que habitau
1164
                    estes selves delicioses,
■
                    sou les guardes d’Amaltea
                    o sou de Flora les postes?
    
Priapo
                    Jo só lo potent Priapo,
1168
                    estimat de les pastores
                    per ser de tots los salvatges
                    la porra més valerosa.
■
    
Vertumno
                    Jo, cíclopes, só Vertumno,
1172
                    amant etern de Pomona,
■
                    que en la figura de vella
■
                    mostrí de jove la força.
    
Abril
                    Jo só l’Abril...
    
Maig
                                                  Jo, lo Maig...
    
Abril
                    ... que en les festes...
    
1176
Maig
                                                  ... que en les bodes...
■
    
Abril
                    ... lascius gessamins escampo.
■
    
Maig
                    ... escampo lascives roses.
    
Piragmon
                    Què furor, doncs, nos incita...
    
1180
Priapo
                    Què rigor, doncs, nos provoca...
    
Piragmon
                    ... a rompre sossiego tant?
■
    
Priapo
                    ... a alterar tanta concòrdia?
■
    
Bronte
                    Si nostre Vulcano insigne
1184
                    a Venus divina gosa,
■
                    ressonen festes i balls
                    en lloc de maces i porres!
■
    
Vertumno
                    Estes bodes celebrem
1188
                    ab conformitat ditxosa,
                    i lo menjar i la risa
                    nos eixample un palm les boques!
■
    
Polifemo
                    Mes, què música sentim?
■
    
Esterope
                    Oh que dolça!
    
1192
Abril
                                                  Oh que sonora!
    
Bronte
                    Què barbades caderneres!
    
Maig
                    Què rossinyols sense ploma!
■
    
Piragmon
                    És quiçà, feliç, Vulcano?
    
1196
Priapo
                    És quiçà Venus, hermosa?
    
Junts
                    O són tots junts que s’acerquen
                    per a celebrar les bodes?
    
Esterope
                    Previngam, doncs, una dansa.
■
    
1200
Vertumno
                    Formem una dansa nova.
    
Piragmon
                    Oh què salts!
    
Priapo
                                                  Oh què gambades!
    
Bronte
                    Què trencats!
    
Vertumno
                                                  Què cabrioles!
■
Escena 2 
            Vulcano i Venus
    
Vulcano
                    Callen, callen los cantors,
■
1204
                    cessen eixos instruments,
                    perquè en altres diferents
■
                    vull sonar los meus amors.
■
                        Ma Venus, tos resplendors
1208
                    tenen mon cor tan encès
                    que estic fet un portuguès,
                    salamandra, mariposa,
                    girasol, fènix i rosa,
1212
                    i tres-centes coses més.
■
    
                    De tan bella gentilesa,
                    de bellesa tan gentil,
                    ni mon ingeni subtil
1216
                    pot descriure la grandesa.
■
                        Aquí acaba ma agudesa,
■
                    puix, admirat i suspès,
                    ton donaire me té pres
■
1220
                    i m’abrasa ta hermosura
                    cervell, cor, tripes, freixura
                    i tres-centes coses més.
    
                    Lo menos de mon ardor
■
1224
                    no cap en lo que t’he dit;
                    millor ho veuràs al llit
                    per més que hi haja foscor.
                        Allí diré mon amor
1228
                    ab afecte més encès,
                    i si per cas no dic res,
■
                    parlaran més acertades
                    les festes, les abraçades
■
1232
                    i tres-centes coses més.
    
                    I com ab incendi viu
                    perdigant-me sempre estàs,
                    tendre mon pit trobaràs
■
1236
                    més que si fos de perdiu.
                        «Oh què amador tan actiu!»,
                    tu diràs a dos per tres,
                    «què Vulcano tan encès,
1240
                    què marit tan puntual,
■
                    què martell i que perpal!»,
■
                    i tres-centes coses més.
    
Venus
(a part)        Ja mon ardor, subjectat
1244
                    a la forçosa mudança,
■
                    tindrà ditxosa venjança
                    contra lo cor més ingrat.
■
(a Vulcano)     Ton ingeni celebrat
1248
                    me té obligada i rendida,
                    trobant-me tan agraïda
                    a ton afecte cortès
■
                    que, per estimar-lo més,
■
1252
                    deixo d’estimar ma vida.
■
    
                    Doncs, contesta...
    
Vulcano
                                                  Aguarda, espera,
                    que ab tan soberà favor
■
                    sobreeixirà mon amor
1256
                    per davant i per darrere.
                        Seràs la Venus primera
                    que done esplendor al dia,
■
                    seràs primera alegria
1260
                    de ma fornal en les coves,
                    i per remato de noves
                    basta ser l’esposa mia.
    
                    Mes, aguarda, Venus bella...
    
Venus
                    Què intentes, senyor?
    
1264
Vulcano
                                                  He vist
                    que a mon amor lisongeen
■
                    los cíclopes dansarins.
■
                    Inflau eixos instruments,
■
1268
                    la música repetiu,
                    i vostres martells seran
■
                    de ma fama los clarins!
    
            Dansen los cíclopes
    
Vulcano
                    No són galants mos vassalls?
1272
                    No són destres bailarins?
    
Venus
                    És estremat son donaire!
■
    
Vulcano
                    Què molt si em semblen a mi!
    
                        Criden dintre
    
                    Visca lo príncep de l’Etna!
1276
                    De Xipre, l’emperatriç!
■
    
Vulcano
                    Qui m’alborota lo barri?
■
                    Mes a Febo veig venir,
■
                    ab la cara d’albergínia
1280
                    i el cabell d’or barbarí;
■
                    a l’ambaixador dels déus
■
                    ab son caduceo he vist,
■
                    que juga atots a saltar
1284
                    ab los alats escarpins;
■
                    també miro al déu Nereo
■
                    ab lo trident cristal·lí,
                    lo príncep de les balenes,
■
1288
                    lo monarca dels delfins;
                    tristeses ensenya Marte
                    de mon contento en lo mig,
■
                    que un presumit de valent
1292
                    sempre ha de parèixer trist.
■
                    Mes ells entren per la sala...
    
Venus
(a part)        Mudable, fals, enemic:
                    ni ta atrevida presència
■
1296
                    podrà vèncer a l’olvit!
■
    
Vulcano
                    Oh singular alegria!
    
Venus
                    Oh sentiment venjatiu!
Escena 3 
            Mercuri, Marte, Apol·lo, Vulcano, Venus
    
Nereo
                    Que amorosa!
    
Apol·lo
                                                  Que divina!
    
Marte
                    Que mudable!
    
1300
Mercuri
                                                  Que gentil!
    
                        Criden dintre
    
                    Visca lo príncep de l’Etna!
                    De Xipre, l’emperatriç!
    
Nereo
De l’Etna de ton cor la flama encesa...
    
1304
Apol·lo
De l’amor fortunat tranquil·la glòria...
    
Mercuri
De Venus amorosa la bellesa...
    
Marte
D’himeneo fatal dura victòria ...
■
    
Nereo
... la ditxa...
    
Apol·lo
                ... lo contento...
    
Mercuri
                              ... la firmesa...
    
1308
Marte
... de mos zelos la tràgica memòria...
    
Junts
... en la sala de Júpiter divina
la Fama solemnisa peregrina.
    
Nereo
Així, deixant la soberana esfera,
■
1312
aplaudim esta boda venturosa.
■
    
Apol·lo
Així, reina divina citerea,
veneram ta hermosura generosa.
■
    
Mercuri
Mira a l’amor ab ditxa verdadera...
    
1316
Marte
Mira als zelos ab pena rigorosa...
■
    
Junts
... i a tes plantes servesquen de trofeo...
    
Marte
... espasa...
    
Nereo
               ... trident...
    
Apol·lo
                              ... lira...
    
Mercuri
                                             ... caduceo.
    
Vulcano
Vostre favor oreja ma ventura.
    
1320
Venus
Vostre contento augmenta ma alegria.
    
Marte
Oh paraules cruels, oh pena dura!
■
    
Venus
Oh de l’honor invicta valentia!
    
Vulcano
Sols no alabeu de Venus l’hermosura;
1324
engrandiu, celebrau l’hassanya mia,
o en lloc de sospitoses alabances
■
honrau nostres festins ab vostres danses.
■
    
                    Ja m’han sentit los cantors,
■
1328
                    ja los músics m’han sentit.
■
    
Mercuri
                    I ja, per seguir a Venus,
■
                    ton gust, Vulcano, seguim.
    
Vulcano
                    Mes, entengam: estes festes
■
1332
                    són per Venus o per mi?
    
Mercuri
                    Per los dos són, puix Amor
■
                    vos ha feliçment units.
    
Mercuri
                    Jo us prego, doncs, que del ball
1336
                    solament ne danseu mig,
■
                    perquè de la part de Venus
                    ella i jo vos ne afranquim.
    
        Al que canten la lletra següent, ballen los déus
    
Música
                    Quan himeneo feliç
1340
                    ditxosament encadena
                    la fortuna de Vulcano
                    i de Venus la bellesa,
                    quan los cupidos alegres,
1344
                    movent les ales lleugeres,
■
                    clavells i roses escampen
■
                    en lloc de flames i fletxes,
                    divinitats generoses
1348
                    del mar i de les esferes
■
                    aplauso nou sacrifiquen
■
                    a la bella Citerea:
■
                    Marte l’adora rendit,
1352
                    Mercuri humil la venera,
                    enveja Febo ses gràcies,
                    Nereo sos ulls enveja.
                    A tan noves alegries
1356
                    tributa flors Amaltea,
■
                    plantes i fruites, Pomona,
■
                    i Tetis, corals i perles;
■
                    la bisarríssima Flora,
■
1360
                    festivament lisongera,
■
                    del febrer en les borrasques
                    d’abril la pompa desplega;
                    los mars serena Neptuno
1364
                    i, en la ditxosa ribera,
■
                    per ponderar sa alegria,
                    muda les ones en llengües.
                    Los sols de Venus admiren
■
1368
                    los elements, les esferes,
                    i nous trofeos li formen
■
                    divinitats i planetes:
■
                    Nereo dona el trident,
1372
                    Apol·lo, la lira bella,
                    lo caduceo, Mercuri,
                    Marte les armes subjecta.
                    Oh reina de l’hermosura,
1376
                    soberana Citerea,
                    que les tenebres il·lustres
                    i les aurores alegres!,
                    oh Vulcano venturós,
1380
                    que ab repetides fineses
■
                    les flames torpes canvies
■
                    en amoroses centelles!,
                    sigles goseu immortals
■
1384
                    la feliç correspondència,
■
                    i sien vostre triumfo
■
                    los zelos i les enveges.
■
    
Vulcano
                    Grans planetes, déus insignes,
■
1388
                    per favor tan exquisit
                    vos donaré moltes gràcies,
                    si puc dar lo que no tinc,
                    però Venus ab les sues
1392
                    pot satisfer-vos per mi,
                    perquè supla una muller
■
                    les faltes de son marit.
                    I jo també per ma part
■
1396
                    vos faré presents molt rics,
■
                    perquè lo ser lliberal
■
                    me resta des de petit.
                    Daré a Mercuri una verga
1400
                    adornada ab colors mil,
                    ab les serpents de cartró,
■
                    les ales de pergamí.
                    A Apol·lo daré un llaüt
■
1404
                    de rems i vela guarnit,
■
                    i per instrument de boca
                    una trompa de París.
■
                    A Nereo, per pescar,
■
1408
                    un filat daré subtil,
■
                    compost de malles de jaco
■
                    i de suros de tapins.
■
                    Daré a Marte lo que vulla,
■
1412
                    sols estimant mos desigs;
■
                    porte per aquí la guerra,
■
                    deixe la pau per ací.
                    I no esteu, no, de casar-vos,
1416
                    perquè, juntant mos amics,
                    prometo que en vostres bodes
■
                    ballaré los matatxins.
    
Mercuri
                    Fama aplaudesca, immortal,
1420
                    lo generós de ton pit.
    
Vulcano
                    No de mon pit solament,
                    més avall té que aplaudir.
    
Apol·lo
                    Corone Dafne amorosa
1424
                    ton cap ab llorer diví.
    
Vulcano
                    No vull al cap embarassos,
                    basten, basten los que hi tinc.
■
    
Nereo
                    Dorades puntes provoquen
■
1428
                    los amorosos desigs.
    
Vulcano
                    Una punta sola sobra
                    per a Venus i per mi.
■
    
Marte
                    L’enveja, Vulcano, aclama
1432
                    de ton estat lo feliç.
    
Vulcano
                    Tots de mon ingeni envegen
                    lo remuntat, lo subtil.
■
    
Marte
                    Divina Venus, hermosa...
    
1436
Vulcano
(a part)        Aquí no puc més sofrir!
                    Requiebros en ma presència
■
                    i ja la primera nit?
                    O jo no m’entenc de zelos
1440
                    o són justos los que tinc,
■
                    i tan justos que m’apreten
                    més que aquestos borseguins.
■
                    Però, si m’apreten tant,
1444
                    com tan fred de peus estic?
■
                    Obre l’ull, guarda la mossa,
■
                    fora gorreros d’aquí!
■
(als déus)    Mes, deixant les cerimònies,
■
1448
                    indignes entre els amics,
                    puix los vostres compliments
■
                    a mi no em deixen complir,
■
                    entrau, per a reposar
1452
                    de la dansa i del camí.
    
Mercuri
                    Com estimam tos favors,
                    ta voluntat obeïm.
    
Apol·lo
                    Vulla lo Cel concedir-te
1456
                    ans de nou mesos un fill
                    que semble a Venus hermosa.
    
Vulcano
                    No ha de semblar sinó a mi.
    
Apol·lo
                    Cumplen tes ditxes los Cels.
    
1460
Marte
                    Cumplen los Cels mos desigs.
■
    
Junts
                    Visca lo príncep de l’Etna!
                    De Xipre, l’emperatriç!
    
        Al que se’n van, s’atura Marte a la cortina
    
Venus
                    Ah Marte, primera causa
■
1464
                    de mos encesos sospirs
■
                    i ja dolorós objecte
                    de mon furor venjatiu!
    
Marte
                    Ah Venus, primera glòria
■
1468
                    de mos afectes humils
                    i ja dolorosa causa
                    de mon turment infinit.
■
    
Venus
                    Tu deixares...
    
Marte
                                                  Tu olvidares...
    
Venus
                    ... mes fineses...
    
1472
Marte
                                                  mos sospirs...
    
Venus
                    ... ma esperança.
    
Marte
                                                  ... ma firmesa.
    
Venus
                    Oh, venjances!
    
Marte
                                                  Ai, olvit!
    
        Va-se’n Marte
    
Venus
                    Que bisarros han dansat
■
1476
                    en est teatro festiu!
■
    
Vulcano
                    Això no toca a la nòvia,
■
                    que toca al cap del marit.
■
    
Venus
                    No admires, doncs, la destresa?
■
                    No estimes la dansa?
    
1480
Vulcano
                                                  Sí,
                    la dansa molt bé m’agrada,
                    però no los dansarins.
                    No sé lo que significa
1484
                    tanta festa, tant festí.
                    Jo per amics los tenia,
■
                    però no per tan amics.
    
Venus
                    Allí miro a Flora bella,
■
1488
                    honor de nostres jardins.
    
Vulcano
                    Si alabes més als planetes,
                    a Flora alabo gentil.
■
Escena 4 
            Flora, Vertumno, Pomona, l’Abril, Maig i Priapo
    
Flora
                    Per princesa de les flors
1492
                    só dels jardins venerada
■
                    i a la flor de l’hermosura
                    vinc a rendir mes vassalles.
                    Que olorosa ve la rosa,
1496
                    alternant, ab nova gala,
■
                    les amoroses espines
                    i les verdes esperances;
                    allí la tendra poncella
■
1500
                    ix de guardes coronada,
                    mes a carícies del temps
                    importen molt poc les guardes;
                    que vergonyós lo clavell
1504
                    besa los peus d’Acidàlia,
■
                    venjatiu en lo color,
■
                    amorós en la fragància;
                    hipòcrita, el gessamí
1508
                    la pompa desplega casta
                    i entre la neu desdenyosa
                    incentius d’amor exhala;
                    la caduca meravella
1512
                    està de Febo venjada,
                    que ha perdut lo resplendor
                    entre meravelles tantes;
                    girasol, enamorat,
1516
                    cerca l’adorada flama,
                    però mirant estos sols
                    no sap on gire la cara.
■
    
Priapo
                    Jo só Priapo lo déu,
1520
                    d’estos horts eterna guarda,
■
                    espantador dels pardals
                    i defensa de les plantes;
                    als amics i enemics
1524
                    nues ensenyo mes armes,
                    de les ignorants temudes,
■
                    de les doctes adorades;
                    per a ser més aplaudit,
■
1528
                    no só déu de prendes altes,
                    i les hortolanes mies
                    en més estimen les baixes.
                    He vingut ab mos ministres
1532
                    a les bodes d’Acidàlia
■
                    perquè, faltant mon favor,
                    foren bodes sens substància.
                    Oh Vulcano, oh Venus bella,
■
1536
                    vulla l’esfera sagrada
■
                    que un abrasat priapisme
■
                    vostres desigs satisfaça!
■
    
Vertumno
                    Jo só l’amant de Pomona...
■
    
1540
Pomona
                    Jo la dea de les plantes...
■
    
Juntos
                    ... que oferim nostre tribut
■
                    a la Venus soberana.
    
Priapo
                    Com reina Priapo
■
1544
                    entre aquestes flors!
■
    
Flora
                    Faltant-li vergonya,
                    és senyor del món.
    
Junts
                    I el déu de l’amor?
1548
                    I el déu de l’amor?
    
Priapo
                    Son regne s’acaba,
                    puix domino jo!
    
Vertumno
                    Com vergonya falta
1552
                    aquí sobra tot!
■
    
Flora
                    En plural li sobra,
                    en singular, no.
    
Junts
                    I el déu de l’amor?
1556
                    I el déu de l’amor?
    
Priapo
                    Faltant-li mes armes,
                    és un déu capó!
    
Flora
                    Armat va de fletxes
1560
                    Amor valerós.
    
Priapo
                    Més fort que ses puntes
                    és lo meu estoc!
■
    
Tots
                    Vençut va l’Amor!
1564
                    Vençut va l’Amor!
    
Priapo
                    Despunta ses fletxes
                    contra mon valor.
    
Flora
                    Qualitat ostenta
1568
                    quan obligar vol.
    
Priapo
                    I jo sols oposo
                    quantitat major.
    
Tots
                    Vençut va l’Amor!
1572
                    Vençut va l’Amor!
    
Priapo
                    Quae non quid, sed quantum
■
                    se mira per tot.
■
                    Doncs, hermosíssima Venus,
1576
                    estar molt contenta pots
                    puix que de mes fortes armes
                    s’adorna lo teu espòs.
                    Deixe Saturno la dalla,
1580
                    Jove lo llamp volador,
■
                    lo grave trident Neptuno,
                    lo ganxo Pluto feroç,
                    Marte l’espasa invencible,
■
1584
                    l’arc i les fletxes lo Sol,
                    la dura alfanja Mercuri
■
                    i lo seu buirac Amor,
                    que lo martell de Vulcano
■
1588
                    ha de ser més poderós,
                    puix les influències mies
                    fortifiquen son fervor.
    
Flora
                    I a vosaltres, belles dames,
■
1592
                    que ab soberà resplendor,
                    il·lustrau de nostra Venus
                    l’himeneu venturós,
                    suplico que perdoneu
1596
                    de Priapo lo furor
■
                    i admetau de jardí pobre
■
                    aquestes rústiques flors.
    
Tots
                    Vençut va l’Amor!
1600
                    Vençut va l’Amor!,
                    puix Venus adora
                    son Priapo sol.
    
        Van-se’n Flora i los salvatges
    
Vulcano
                    Víctor, víctor i revíctor!
1604
                    Oh Venus hermosa, vols
                    que coronem esta festa
                    dansant algun ball los dos?
    
Venus
                    A mi em toca l’obeir.
■
    
1608
Vulcano
                    Me gusta, a fe de qui só!
                    Més m’agrades d’aqueix modo
                    que alabant als dansadors.
                    Vull pagar esta finesa
1612
                    ab mon ballar primorós;
■
                    veuràs lo que pot un novi,
                    veuràs lo que un coixo pot,
                    que en les danses amoroses
■
1616
                    tant com lo sa va lo coix.
                    Hola, menestrils insignes,
                    donau vent a nostre foc!
    
        Dansen Venus i Vulcano i a son temps ixen los Zelos i diuen los dos:
    
Vulcano
                    Mes què nova gruta miro,
■
1620
                    a falta de garrofons?
    
Venus
                    Què prodigi!
    
Vulcano
                                                  Què espectacle!
■
    
Venus
                    Què portento!
    
Vulcano
                                                  Què terror!
■
    
Venus
                    O Júpiter indignat
■
1624
                    vol castigar mos errors...
    
Vulcano
                    O algun follet soterrani
■
                    impedir mes festes vol...
    
Venus
                    ... o Tellus està indignada!
    
1628
Vulcano
                    ... o està l’Abisme envejós!
■
    
Venus
                    Què tristes serpents estígies
■
                    ixen a nostre horisont?
■
    
Vulcano
                    Què sabandiges tremendes
■
1632
                    cobren l’aire de pudor?
■
                    Què calàpets, què escorpins,
■
                    què escarabats, què dragons?
                    Ma Venus, salve’s qui puga,
■
1636
                    que ja deixo de ser coix,
                    puix contra les sabandiges
■
                    no val força ni valor.
    
        Van-se’n los dos corrent; ix Marte en figura dels Zelos i balla; i, en acabar-se lo ball, se corre una cortina i se veu lo Desengany
Escena 5 
            Lo Desengany i Marte
    
Desengany
                    Oh tu, vencedor planeta,
■
1640
                    indigne ja de tal nom
                    quan tes armes gegantees
                    rendeixes a un déu minyó!
■
                    Deixa dels zelos tirans
1644
                    lo desesperat ardor
                    i del pit més verdader
■
                    les veus amoroses ou.
    
        Tirsis i Mireno, cada un per sa part, s’assomen a la cortina, que són Nereo i Mercuri
    
Mireno
                    Què prodigi remuntat...
■
    
1648
Tirsis
                    Què soberà resplendor...
    
Mireno
                    ... admira nostra hemisferi?
    
Tirsis
                    ... il·lustra nostre horisont?
    
Desengany
                    Jo só lo clar Desengany,
1652
                    fill constant del temps veloç,
                    lo principi de l’olvit
                    i lo terme dels amors.
■
                    Esta lluminosa antorxa,
1656
                    est immortal esplendor,
                    de la zelosa tormenta
                    és lo favorable nord;
■
                    est cristall que representa
1660
                    les més enceses passions
■
                    és símbolo de prudència,
                    incentiu és del valor.
                    En ell veuràs, advertit,
1664
                    lo que ignores, amorós,
                    culpades tes esperances,
                    sens disculpa tos errors.
                    De la ceguedat injusta
■
1668
                    les sombres penoses romp:
                    obre los ulls agravats
■
                    d’una enganyosa afició;
                    mira que, ja transformat
1672
                    en un portento zelós,
■
                    ets més esclau de tes ires
■
                    que de ta esfera senyor;
■
                    mira que en lloc de l’acer,
■
1676
                    honor un temps bel·licós,
                    àspids te cinyen infames,
■
                    etern de ton front afront.
                    Aquella espasa fogosa
1680
                    que terror dels gegants fou
                    en les tenebres de l’oci
                    obscureix sos resplendors;
■
                    cessa la Fama sonora
1684
                    que celebrava ton nom
                    i dels clarins militars
                    cessa l’aplauso famós.
                    Castiga, doncs, en ta idea
1688
                    lo sentiment descompost;
■
                    per inútil lo desterra,
                    ja que per indigne no.
■
                    Ah, desterra d’una ingrata
1692
                    los mal estimats ardors!:
                    no pots amar-la sens culpa,
                    sens culpa olvidar-la pots.
                    Venus t’olvida, i adora
■
1696
                    son indigníssim espòs:
                    qui per Vulcano t’olvida,
                    mai meresqué ta afició!
                    Aprèn ja de sa mudança
1700
                    una mudança millor
                    que en ton estat immortal
                    eternise lo ditxós;
                    serà valor en ton pit
■
1704
                    si en Venus flaquesa fou,
                    puix adorar-la olvidat
■
                    fora olvidar ton valor.
■
                    I qui contra les mudances
1708
                    s’obstina més amorós,
                    o estima molt l’apetit
■
                    o l’honor estima en poc.
                    Ni colèric sol·licites
■
1712
                    venjar tos agravis nous,
■
                    puix los errors de Vulcano
                    seran venjança major.
■
                    Estes veus, planeta noble,
■
1716
                    filles són de ma afició.
                    Si ta fama no menysprees,
■
                    menysprear mes veus no pots.
                    Jo partesc ab confiança
■
1720
                    que les estimes ditxós,
                    i si no, tos sentiments
                    indignes són de ton nom.
    
        Corre’s la cortina i desapareix lo Desengany, i diuen Tirsis i Mireno des del mateix lloc
    
Mireno
                    Oh prodigis!
    
Vulcano
                                                  Oh portentos!
    
1724
Junts
                    Oh Desengany vencedor,
                    tu de Mauro a les promeses
                    dones succés venturós!
■
    
        Entren-se’n
    
Marte
                    Oh divinitat benigna!
1728
                    Oh Desengany generós,
                    que de mos sentits desterres
                    l’obscuredat i l’horror!
                    Eixa lluminosa antorxa
1732
                    ab lo llum de la raó
                    és faro de mes tormentes,
                    és de mos naufragis port.
■
                    En ton mirall resplendent
1736
                    he mirat més cuidadós
                    lo indigne de mos afectes
                    i lo injust de mos ardors.
                    Aquí ma porfia acaba,
■
1740
                    aquí cessa mon amor;
                    aquí finalment sepulta
                    lo silenci tenebrós
                    mal empleades fineses,
1744
                    mal reprimides passions,
                    mal fundades esperances
                    i mal pagada afició.
    
        Llança les vestidures així com va dient:
    
                    Obscures serpents horrendes
■
1748
                    que atormentàveu mon cor,
                    més que ab la mudança ingrata
                    ab lo sentiment zelós,
■
                    tornau a la vil Medusa
1752
                    que vostre principi fou
                    o cenyiu les tristes Fúries
■
                    en lo regne d’Aqueront.
■
                    Color funest de mos zelos,
■
1756
                    vui ha de veure lo món
■
                    que ja mos zelos despullo
                    com despullo son color.
                    Ja só altra vegada Marte,
■
1760
                    déus favorables, ja só,
■
                    com en amors infeliç,
■
                    en lo desengany ditxós.
Escena 6 
            Tirsis i Mireno, cada un per sa part
    
Tirsis
                    Oh Desengany vencedor,
1764
                    oh soberà tutelar,
                    epítima del pesar,
                    antídoto de l’amor!:
                        ta veu i ton resplendor
1768
                    és l’esperit de ma vida,
                    i ja dedica rendida
■
                    a tes ares venturoses,
                    ab les fletxes llastimoses,
■
1772
                    los senyals de ma ferida.
■
    
Mireno
                    Oh Desengany immortal,
                    que ditxosament serenes
                    la tormenta de mes penes,
1776
                    les memòries de mon mal!:
                        rendit, mon error fatal
                    testifica tes victòries,
                    i, en lo temple de tes glòries
■
1780
                    tranquil·lo, mon cor presenta
■
                    los senyals de la tormenta,
■
                    del naufragi les memòries.
■
    
Tirsis
                    D’una ingrata la mudança
1784
                    ja no atormenta mon cor, ...
■
    
Mireno
                    Ja no causa mon furor
■
                    de mos zelos la venjança, ...
■
    
Tirsis
                    ... ja s’ha mudat en bonança
1788
                    la tempestat de l’engany, ...
    
Mireno
                    ... ja mon sentiment estrany
                    s’és mudat en alegria, ...
    
Junts
                    ... puix reina en l’ànima mia
1792
                    vencedor lo desengany!
    
Tirsis
                    Mireno, ...
    
Mireno
                                    Tirsis?
    
Tirsis
                                                  ... has vist
                    en est teatro eminent
■
                    de les mudances i zelos
1796
                    únic fortunat remei?
■
    
Mireno
                    Ara he vist, Tirsis amic,
                    ab felicíssim succés
                    complit l’oracle de Mauro
■
1800
                    i vençut mon accident.
                    Vencedor, lo Desengany
                    mos errors ha descobert,
■
                    que en les sombres enganyoses
1804
                    és lo llum més verdader.
Escena 7 
            Tirsis, Mireno i Mauro
    
Mauro
                    Oh amics!
    
Tirsis
                                                  Oh Mauro, prodigi
                    singular de nostres temps:
■
                    que feliçment mos errors
■
1808
                    cedeixen a tos consells!
■
    
Mireno
                    Oh Mauro, cèlebre geni:
                    que faustament resplendeix
                    en la nit de ma ignorància
■
1812
                    lo claror de tos acerts!
    
Mauro
                    En lo tenebrós silenci
                    de la nit i del desert,
                    les raons del Desengany
1816
                    mos cuidados han suspès;
■
                    sa dolça veu generosa
■
                    he oït alegre i content,
                    i més content, més alegre,
1820
                    los efectes que sa veu.
                    He vingut a Barcelona
                    sobre el zèfiro lleuger
                    per donar a vostra ditxa
1824
                    regocijats parabens;
                    seguiu-la, amics, prosseguiu-la,
                    i fàcils vullen los Cels
■
                    donar firmesa immortal
1828
                    al fortunat accident.
■
                    Mes, perquè veloç mon geni
                    les soledats requireix,
■
                    ab igual prestesa torno
■
1832
                    a mon tranquil·lo secret,
■
                    pregant-vos sols que de Marte
                    los zelosos sentiments,
                    que la mudança de Venus
■
1836
                    per qui menos la mereix,
                    dels amorosos errors
                    sien lo mirall etern
                    on miren tots los mortals
1840
                    est desengany verdader.
■
    
Les femenils fineses amoroses,
ben declarades però mal sentides,
■
                    o acaben oprimides
1844
                    o es muden enganyoses,
que es junta rarament ab la bellesa
■
l’amor, la veritat i la firmesa.
■
    
        Va-se’n
    
Tirsis
                    Que ens deixes, Mauro?
    
Mireno
                                                  Que ens deixes?
■
    
1848
Tirsis
                    Ja romp los aires, lleuger.
    
Mireno
                    Cometa vola animat
■
                    sobre les ales del vent.
    
Tirsis
                    Mes de ses veus lo sentit
■
1852
                    restarà en mon cor imprès.
    
Mireno
                    Serà caràcter constant
                    contra el dolor més cruel.
    
Tirsis
                    I los zelos, les mudances
1856
                    que sentírem altre temps...
    
Mireno
                    I l’amor primer de Venus,
                    vençut del temor primer...
■
    
Tirsis
                    ... en la memòria...
    
Mireno
                                                  ... en lo cor...
    
Tirsis
                    ... sempre clars...
    
1860
Mireno
                                                  ... sempre presents...
    
Junts
                    ... de Mauro m’advertiran...
                    los saludables consells.
    
Tirsis
Puix la Venus més bella i més hermosa...
    
1864
Mireno
Puix la Venus més dolça i més afable...
    
Tirsis
... és inconstant...
    
Mireno
                ... és fàcil...
    
Tirsis
                              ... és mudable...
■
    
Mireno
... és fràgil...
    
Tirsis
                ... és lleugera...
    
Mireno
                              ... és enganyosa...
    
Tirsis
... com lo vent...
    
Mireno
                ... com l'esfera...
    
Tirsis
                              ... com la Lluna...
    
Mireno
... com lo mar...
    
Tirsis
                ... com lo temps...
    
1868
Mireno
                              ... com la fortuna.
Escena 8 
            Ixen Apol·lo i Marte, portant-li Apol·lo l’espasa
    
Apol·lo
Miro de ta mudança fortunada
                    efectes portentosos,
quan de ton cor invicta fortalesa
1872
                    ab desenganys ditxosos
■
burla dels zelos la tormenta irada,
apaga de l’amor la flama encesa
■
i, augmentant los aplausos de la fama,
■
1876
del feliç desengany segueix la flama.
Cobra, cobra l’acer, planeta il·lustre,
instrument bel·licós de tes victòries,
immortal testimoni de tes glòries.
    
1880
Marte
Ja de l’Amor no temo la venjança,
no recelo dels zelos la feresa,
■
ni d’una ingrata sento la duresa,
■
si en ton ingeni remuntat alcança
1884
felicíssim aplauso la mudança.
    
        Ix Mercuri, li dona la celada i diu:
    
Mercuri
Quan la Fortuna, a ton valor atenta,
trofeos dignes de ton cor augmenta,
esta celada mon amor te dona,
■
1888
de tes empreses bèl·lica corona.
    
Marte
Durarà sens mudança ma alegria
si així corones la mudança mia.
■
    
        Ix Nereo portant-li la rodella i diu:
    
Nereo
                    Quan generós desarmes
■
1892
dels zelos dolorosos les injúries,
                    quan has vençut les fúries
d’ingratitud injusta i rigorosa,
■
                    quan d’invencibles armes
1896
cenyí lo desengany ta empresa honrosa,
la rodella te dono fortunada,
jamés de la Fortuna maltratada.
■
    
Marte
Contra tanta defensa peregrina
■
1900
                    en va l’amor fulmina
■
tristes memòries, llàgrimes zeloses,
puix, a faltar les armes valeroses,
                    vostra amistat divina
1904
me donarà més cèlebres victòries
■
contra zelos, tristeses i memòries.
    
Apol·lo
Doncs, ta fama...
    
Mercuri
                ... ton nom...
    
Nereo
                              ... ta valentia...
    
Apol·lo
... celebrada...
    
Mercuri
                ... invencible...
    
Nereo
                              ... vencedora...
■
    
1908
Junts
... des del bressol de la rosada aurora
■
fins al sepulcre de l’autor del dia,
■
vençuda l’amorosa tirania,
del Desengany consagre a la grandesa...
    
Apol·lo
... les memòries...
    
Mercuri
                ... los zelos...
    
1912
Nereo
                              ... la tristesa.
■
    
Apol·lo
                    Mes, què música sonora
                    nostres esferes penetra?
    
Mercuri
                    Allí veig al déu Vulcano.
    
1916
Nereo
                    Allí miro a Venus bella.
    
Apol·lo
                    Ja himeneo desigual
■
                    per l’amorosa pelea
■
                    prevé de càndides plomes
■
1920
                    la dolcíssima palestra.
■
    
Mercuri
                    No veure ta bella ingrata
■
                    és l’hassanya més discreta.
■
    
Marte
                    No, Mercuri, que, després
■
1924
                    que en la zelosa tormenta
                    vencedor lo Desengany
                    cega obscuredat desterra,
■
                    ni m’ofenen los desdenys,
1928
                    ni m’obliga la bellesa,
                    ni m’inciten los desigs,
■
                    ni los zelos me subjecten.
Escena última 
            Venus, Vulcano, los quatre cíclopes, los quatre salvatges i, junts ab los déus, donen una volta per lo teatro
    
Vulcano
                    Alterat vinc de l’agüero,
■
1932
                    quan d’aquella gruta horrenda
                    ha eixit lo déu soterrani
                    a desbaratar les festes.
■
                    Mes ara entre mi mateix
1936
                    altre temor m’atropella:
                    tanta gala en estes bodes?
                    Tant Marte a la nit primera
                    Mes no vull dintre ni fora
■
1940
                    gravar mon cap ab quimeres,
■
                    i mentres jo tinc la mossa,
                    rebente Marte d’enveja!
    
Piragmon
                    Belles dames, si us enfada
1944
                    dels cíclopes la rudesa,
■
                    disculpau nostres errors
                    i culpau sols al poeta.
    
Priapo
                    Belles dames, si us ofenen
1948
                    salvatgeries grosseres,
                    puix té la culpa Priapo,
■
                    pague Priapo la pena.
    
Vulcano
                    Belles dames, si us obliga
1952
                    mon garbo, tall i presència,
■
                    pregau als déus immortals,
■
                    les discretes i concretes,
                    les gallardes i mariones,
1956
                    donzelles i no donzelles,
                    que us donen marit que puga
                    ser mona de mes fineses,
■
                    i prometo a vostres bodes,
1960
                    ab més gala, ab major festa,
                    esclatar de ballarí
                    i rebentar de poeta.
    
Venus
                    Belles dames generoses,
1964
                    en qui la Naturalesa
                    pròdigament repartí
■
                    l’hermosura i la prudència,
                    mirau, mirau com castiguen
1968
                    d’Amor les tiranes fletxes
                    una mudança fingida
                    ab mil penes verdaderes.
    
Marte
                    Perdonau, hermoses dames,
1972
                    de mos zelos les tristeses,
                    si el desengany de mes culpes
                    basta a disculpar mes penes.
    
        Fi

Mètrica

Lletra que es canta en lo principi
1-4                     Quarteta 7- 7a 10- 10a                    4
5-26                    Romanç (à-ə)                                22
27-30                Quarteta 10- 10a 7- 7a                    4

Acte I
1-48                        Octaves                                    48
49-174                    Romanç (ú)                            126
175-188                    Sonet                                        14
189-350                Romanç (ó/ɔ-ə)
351-578                 Romanç (é/ɛ)                        390
579-604                Silva                                        26
605-870                Romanç (í)                            266
871-874                 Quarteta 7a 7b 7b 7a                 4
875-914                Dècimes                                    40
915-1114                Romanç (à)                            200

Acte II
1115- 1202                Romanç (ó/ɔ-ə)                        88
1203-1262                Dècimes                                    60
1263-1302                Romanç (í)                                40
1303-1326                Octaves                                     24
1327-1338                Romanç (í)
1339-1386                Romanç (é/ɛ-ə)
1387-1490                Romanç (í)
1491-1542                Romanç (à-ə)                            216
1543-1574                Romancet pentasil·làbic (ó)     32
1575-1598                Romanç (ó/ɔ)                             24
1599-1602                Romancet pentasil·làbic (ó)    4
1603-1762                Romanç (ó/ɔ)                            160
1763-1792                Dècimes                                    30
1793- 1840                Romanç (é/ɛ)                            48
1841-1846                Sextet lira ABbaCC                    6
1847-1862                Romanç (é/ɛ)                             16
1863-1912                Silva                                            50
1913-1974                Romanç (é/ɛ-ə)                         62


Resum d’ús de les formes estròfiques
Romanç                                                            1658                82,73%
Dècimes                                                            130                    6,49%
Silves                                                                    76                     3,79%
Octaves                                                                72                     3,59%
Romancets pentasil·làbics                                36                     1,79%
Sonet                                                                    14                     0,70%
Quartetes                                                            12                     0,60%
Sextet lira                                                            6                     0,30%
Total                                                                2004                    100%

Testimonis

A f. 74-108; B1 f. 45v-46v [només els v. 423-462 i 467-470]; B5 f. 109-163; B12 f. 42v-60v; BO p. 193-358; C p. 3-40 [la Lletra per antes... és a la p. 133]; I2 f. 3-25v [la Lletra per antes... és al f. 81v]; L4 p. 86-112 [la Lletra per antes... és a les p. 213-214]; P p. 85-106; R p. 97-139; U f. 42v-67v; V2 f. 1-35 [la Lletra ques canta... és als f. 97v-98]; VG f. 25-36v [ms. àpode; es clou al v. 1646].

Rúbriques

Lletra que es canta en lo principi
A B5 B12 R: Lletra ques canta en lo principi
BO: Lletra que se canta al comensar la comedia que se segueix del Desengany
C: Lletra per antes del Poema drammatich
I2: Lletra per antes del poema drammatich
L4: Lletra per antes del Poema Drammatich del desengany ab resposta
P: Lletra per antes del Poema del Desenganÿ ab resposta
U: Lletra ques canta al principi de la comedia del desengañy
V2: Lletra que se canta antes de comensar lo Poema drammatich
VG: Lletra ques canta en lo principi del desenganÿ
    
Lo Desengany
A: Lo Desengany, poema dragmatich
B5 B12 C I2 L4 V2: Lo Desengany poema drammatich
■
BO: Comedia famosa intitulada Lo Desengany. Composta per Franzech [sic] Fontanella.
L4: Lo desengany. Poema dramatich
P: Desengany. Poema dramatich
■
R: Las bodas de Vulcano y Venus o Desengany. Poema dramatich
U VG: Lo Desengany poema dracmatich

Sobre aquesta edició

Lletra que es canta en lo principi
A partir de l’establiment de l’stemma per al conjunt dels testimonis de l’obra, editem el text seguint el ms. P (amb algunes esmenes, que justifiquem en les notes a l’aparat crític).
L4 reporta la Lletra enmig de textos poètics sense cap relació amb l’obra dramàtica; U transcriu la Lletra al final de Lo Desengany; C, I2 i V2 la reporten al final de tots els textos de la Tragicomèdia d’amor, firmesa i porfia; BO la reporta just entre el títol i la llista d’interlocutors (p. 193) i l’inici de l’escena primera (p. 196).

Lo Desengany
A partir de l’establiment de l’stemma per al conjunt dels testimonis de l’obra, editem el text de l’obra seguint el ms. P (amb algunes esmenes, que justifiquem en les notes a l’aparat crític).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • puix A B5 BO C I2 P R V2] pus B12 L4 U VG
  • nostra A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] nustra VG
  • plomes A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] plumas B5
  • ab què ens desenganyes A B5 B12 C I2 L4 R U V2 VG] al quens desenganya BO, ab que nos desenganyas P
  • Ja A B5 B12 BO C I2 P R U V2 VG] Si L4
  • Venus A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] amor BO
  • I A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] om. BO VG
  • l’ A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] om. P
  • puix A B5 BO C I2 P R U V2] pus B12 L4 VG
  • Junten [pres. ind.] B5 B12 BO C P R] Junten [pres. subj.] A I2 L4 U V2 VG
  • penat B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] pena A
  • més A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] de P
  • puix A B5 BO C I2 P R V2] pus B12 L4 U VG
  • i feres ignorada A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] que feras ignoradas BO
  • obscura A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] escura BO
  • escola A B5 B12 BO I2 L4 P U V2 VG] escala C R
  • Plutó A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] Plato BO
  • la A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] sa C
  • lo llibre A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] los llibres BO; del fat C R] dels fats A B5 B12 BO I2 L4 P U V2 VG; imperceptible A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] imperceptibles B5
  • considera A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] consedera R
  • perturba A BO C I2 L4 P R U V2 VG] governa B5 B12
  • aspectes A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] apastes B5
  • puix A B5 B12 C L4 P U V2 VG] pus BO I2 R; arquetipa A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] Architypa C
  • algun L4 VG] algu A B5 B12 BO C I2 P R U V2
  • segones A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] segona BO
  • ordes A BO C I2 L4 P R U V2 VG] ordres A U
  • oh A B5 B12 BO I2 L4 R U V2 VG] om. C P
  • declara A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] aclara BO
  • les terrenes sombres A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] la terrena sombra BO; ofuscada A B12 BO C I2 L4 P R U V2] offuscadas B5 VG
  • los A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] om. L4 U; geni A B5 B12 BO C I2 V2 VG] ingeni L4 P R U
  • venider A B5 BO C I2 L4 R U V2 VG] venidor B12 P
  • fatídica A B5 B12 I2 L4 P R U V2] fatalica BO VG, fatica C
  • tristesa A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] tristura C
  • vèncer A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] veurer L4 U
  • que BO C I2 L4 P R U V2 VG] y A B5 B12; mos sentits A BO C I2 L4 P R U V2 VG] mosentits B5 B12
  • lamentà BO P V2] llamenta A B5 B12 C I2 L4 R U VG
  • amor A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] lo amor U; medicable A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] medigable BO
  • incurable A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] inevitable P
  • judiques A B5 I2 L4 P R U V2 VG] indicas B12 BO C
  • asterotripos A B5 B12 C I2 L4 R U V2 VG] Ateropitripos BO, Asserotripos P
  • necroperos B5 B12 P R] Nicroperos A, Nechroperos BO VG, Nestroperos C, Nectroperos I2 L4 U V2; floxifús A B5 B12 P R] Hochisifus BO, Hocsifus C I2 VG, Hocrifus L4 U, Hosifus V2
  • antilupo A B5 B12 BO P R VG] Antilopos C I2 L4 U V2
  • nicticoros A B5 B12 I2 R V2 VG] Nicticoros y BO, Nicticoyos L4 U, Necticoros P; artanuix A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] Artemix C
  • Est A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] Este BO
  • aquestes selves A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] aquesta selva BO
  • ocult A B5 B12 C I2 L4 P V2 VG] ocults R U, obscur BO
  • perdut A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] perduts BO
  • los A B5 C I2 L4 P R U V2 VG] als BO, lo B12; veuen A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] venen a BO
  • a eixir B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] eixir A
  • tes A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] las BO
  • sabré A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] sabras B5
  • puix que A B5 I2 L4 R U] pus que B12 BO VG, que puig C, puig P, puis que V2; ensenyes A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] ensenya C
  • vençuts BO C L4 P VG] vençut A B5 B12 I2 R U V2
  • Ho B5 B12 BO C I2 L4 P V2 VG] Ne A, No R U
  • tròpics A B5 B12 BO C I2 P R U V2 VG] topichs L4
  • ton A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] lo BO
  • terrestres A BO C I2 L4 P R U V2 VG] terrestes B5 B12
  • enfalegats A B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] enfalugats B12; sa B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] la A
  • son A B5 B12 P R] sa BO C I2 V2 VG, sos L4 U
  • penell A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] canmpanell U
  • deia majors A B5 B12 I2 L4 R U V2 VG] deia mayor BO, deian mos llavis C, feÿa majors P
  • m’olvidà per un indigne A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] Al fi me olvida mudable C; olvida A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] olvidaba U
  • ni en açò m’estimo menos A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] om. B5
  • que A BO C I2 L4 P R U V2 VG] y B5 B12
  • flantum A B12 C I2 L4 P R U V2 VG] insuls B5, flectum BO
  • amor A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] amar B5
  • l’ A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] om. R; volgut A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] valgut B5
  • que BO C I2 L4 R U V2 VG] y A B5 B12 P
  • serena A B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] serena a B5, serenara U
  • a A B5 B12 P R] om. BO C I2 L4 U V2 VG
  • aguardo A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] aguarda BO
  • mitra B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] mestre A
  • i A B5 B12 C I2 L4 P U V2 VG] ab BO R
  • que A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] y que L4 U; arribaren A B5 B12 BO P R VG] arriban C I2 L4 U V2
  • Abenisuf C I2 L4 (Abeniçuf) V2 VG] Abenisú A P R, Abonisu B5, Alemisuf BO, Albenicuf U
  • les bruixes A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] los bruixos BO; mag A B5 B12 P] magich BO C I2 L4 U V2 VG, Maig R
  • magos A B5 P R VG] mayos B12, magichs BO C I2 L4 U V2
  • calabriant A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] encalabriant B5; preceptes A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] conceptes P
  • entès A B5 B12 I2 L4 R U V2] fer BO, enses C, antes P, estes VG; mai A B5 B12 C I2 L4 P U V2 VG] om. BO R
  • cedassets B12 L4 P R V2] fadassets A BO I2 VG, sodassets B5, fadassers C, cedasset U
  • bacines A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] basins BO
  • bacins A B5 B12 C I2 P R U V2] bossins BO L4 VG; i A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] om. VG
  • responeu B5 B12 P R] respon A VG, me respon BO C I2 L4 U V2
  • guineo A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] guineyo B5
  • albat A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] abat BO
  • del A BO C I2 L4 P R U V2 VG] de B5 B12; calàpet A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] calapt R
  • responeu B5 B12 BO P R VG] respon A, me respon C I2 L4 U V2
  • emplastres A B5 B12 BO C I2 P R U VG] emplastes L4 V2 (enplastes)
  • eixir A B5 B12 P R] e aixir BO, de eixir C I2 L4 U V2 VG; ximenea I2 L4 P R U] ximinea A B5 B12 BO C VG, xemenea V2
  • un A B5 B12 BO C I2 L4 P R U VG] algun V2; ocellet A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] aucellet BO
  • trobar-se A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] trobantse BO VG
  • esgarros A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] escarros VG
  • i A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] om. BO
  • Bersabuc B12 P R VG] Bersabu A B5 BO C I2 V2, Belsebu L4 U
  • ho A BO C I2 L4 P R U V2 VG] om. B5 B12
  • fer A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] fet BO
  • ab C I2 L4 R U V2] en A B5 BO P, om. VG; i A B5 C I2 L4 P R U V2] om. BO VG
  • ab A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] y ab C
  • los A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] om. P; furors A C I2 L4 P R U V2 VG] favors B5 B12 BO
  • a qui els A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] als quels BO
  • per A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] om. U; confessar A B5 B12 P R] consolar BO C I2 L4 U V2 VG
  • irrita A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] evita L4 U
  • amenacen A B12 C I2 L4 P R U V2 VG] amançan B5, amanasa en BO
  • no BO C I2 L4 P R U V2 VG] lo A B5 B12
  • doctes A B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] docta B12
  • de les dos A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2] des de las P VG
  • Grave A B5 B12 P R VG] Gran BO C I2 L4 U V2
  • veneren A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] vensian VG; lo nom A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] los noms L4 U
  • àtomo A B5 B12 I2 L4 P U VG] atamo BO C R V2
  • interna B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] intenta A
  • successos B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] successors A B12
  • del C I2 L4 P R U V2] dels A B5 B12 BO VG
  • (A l’un) R] al hu A, a Tirsis U, a Tirs. I2 L4 V2, om. B5 B12 BO C P VG
  • (A l’altre) A R VG] a Mir. I2 L4, A Mireno U V2, om. B5 B12 C P U
  • sentiment provoquen A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] en sentiments propis BO
  • [(A l’un)] ] A Tir. I2 L4, A Tirsis U V2, om. A B5 B12 BO C P R VG; mon A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] un C
  • [(A l’altre)] ] A Mir. I2 L4 V2, A Mireno P, om. A B5 B12 BO C R U VG
  • de A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] a L4 U
  • Ja B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] Jo A
  • oh A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] a B5
  • en A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] de B5
  • vençut A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] convençut P
  • Amèrica A B5 B12 BO I2 P R V2 VG] Armenia C L4 U
  • sos A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] los BO
  • la B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] lo A
  • invisible A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] invencible BO VG
  • sa B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] la A; claredat BO C I2 L4 U V2 VG] doredat A B5 B12 P R
  • vostres A B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] vostros B12; ombres I2 P R V2] sombras A BO C L4 U VG, obras B5 B12
  • Oh A B12 BO P R V2] a B5 C I2 VG, ah L4 U; Cassolano A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] Cosalano BO
  • aquestes A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] aqueyas L4, aqueixas U
  • venider A B5 B12 BO P R VG] verdader C I2 L4 U V2
  • Articros C L4 P U] Acticros A B5 B12 BO I2 R V2 VG; barricanuix A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] barricanveix BO
  • noc icrin A I2 P R] voc icrin BO C L4 V2 VG, noc icrim B5 B12, boc irin U; pericandolfa A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] paricandola BO
  • ja A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] om. B5
  • Veureu A B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] Veurem B12
  • Guidèmio A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] Guidemo BO
  • selva A BO B5 B12 C I2 L4 P R U V2] sala VG; venturosa A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] ditchosa C
  • actives A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] altivas L4 U
  • esfera A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] esperia B5
  • astres B5 B12 BO C I2 L4 P R U VG] astros A V2
  • vesten A BO C I2 L4 P R U V2 VG] vostron B5, vestren B12; roques A B5 B12 P R] rosas BO C I2 L4 U V2 VG
  • Oh A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] y C; tirania A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] trania VG
  • roba A B5 B12 BO C I2 L4 R VG] roban P V2, me roba U
  • etèrees A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] astreas BO, eternas VG
  • esplendors A B5 B12 I2 P R V2] resplandors BO C L4 U VG
  • serenarà del A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] serebera lo L4, serenera lo U
  • enigmes A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] enemigas R
  • desconfiances B12 BO C I2 L4 U V2 VG] les confianças A B5 B12 P R
  • cure A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] dure BO VG
  • vostra ditxa A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] vostras ditxas L4 U; disposen A C I2 L4 P U V2 VG] disponan B5 B12 BO R
  • ab l’adorno BO C L4 P V2 VG] ab adorno A B5 B12 I2 R U; i ab la A B5 B12 BO C I2 L4 P R U VG] y la V2
  • eminent teatro A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] teatro eminent P
  • a A B5 C I2 L4 P R U V2 VG] de B12, om. BO
  • Guidèmio A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] Guidemo BO
  • Marte A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] Marta R
  • ball A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] tal BO
  • com amic A BO C I2 L4 P R U V2] com a amich B5 B12 VG; pregara A B12 P R] pregare B5, prega ya BO V2, prega ja C I2 L4 U VG
  • Mercuri A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] Mercurio BO
  • representeu B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] representen A B5
  • designes A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] desigs VG
  • Melpòmene A B5 B12 BO C L4 P R U V2 VG] Melpomena I2; sonora A B5 B12 BO C I2 L4 P R U VG] señora V2
  • astres A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] altres BO VG; disponen B5 B12 P R] disposan A BO C I2 L4 U V2 VG
  • Estrope I2 L4 V2] Esterope A U, Sterope B5 B12 BO C P R, Strope VG; Piragmon A C I2 L4 P R U V2 VG] Progmon B5, Pragmon B12, Priamon BO
  • atroneu A BO C I2 L4 P R U V2 VG] atronan B5 B12
  • enclusa A B5 B12 BO C I2 L4 P V2 VG] euclusa R U
  • fogosos B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] fagosos A
  • en A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] al L4 U; pesat A B5 B12 BO I2 P R V2 VG] passat C L4 U
  • risas BO C I2 L4 P U V2] risos A B5 B12 R VG; plers A B5 BO C I2 L4 P R V2 VG] plors B12 U
  • derritesca A B5 B12 L4 P R U V2] derriten en BO, dirritesca C I2 VG
  • respons A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] respon VG; tosc A L4 V2] tosco B5 B12 BO I2 P R VG, tu C, o tosch U; Piragmon A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] Priamon BO
  • Esterope A B5 B12 P R] Estrope BO I2 VG, Tu Estreope C, Y tu Estrope L4 U, Tu Estrope V2
  • callen A B5 B12 P R U V2] callau BO C I2 L4 VG
  • soltara A B5 P R] soltaran B12, soltava BO C I2 L4 U V2 VG
  • ma P R] la A B5 B12 BO C I2 L4 U V2 VG
  • ocells A B5 B12 C I2 P R V2 VG] aucells BO L4 U
  • al A B5 B12 L4 P R U] en BO C I2 V2 VG
  • Ah A B5 B12 L4 R U VG] O BO I2 P V2, Ay C; Piragmon A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] Priagmon BO
  • de B5 B12 BO C L4 P U V2 VG] ab A I2 R
  • culpares A B5 B12 BO I2 L4 R U V2 VG] disculparas C, culpara P; llastimats A B5 B12 I2 P R] llimitats BO VG, llastimat C U V2, llastimar L4
  • encara mos accidents A B5 B12 I2 L4 P R U V2] encara mos pensaments BO VG, de mon amor los extrems C
  • Comunica A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] Comunicam BO
  • Piragmon A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] Priajmon BO
  • deixar a A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] deixar U
  • sos A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] los BO
  • del mal A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] de mals L4 U
  • los A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] mos L4 U
  • mes A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] om. U
  • dorassen A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] adorassen BO
  • caducant A B12 C I2 L4 P R U V2 VG] caducat B5 BO
  • fama B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] ma fe A
  • regalar A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] regular P
  • pensaments C I2 L4 R U V2 VG] sentiments A B5 B12 BO P
  • fer A BO C I2 L4 P R U V2 VG] ser B5 B12
  • tento A B1 B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] tiento L4 U
  • colors A B1 B5 B12 BO C I2 L4 P R U VG] color V2; pinzells A B1 B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] pinzell VG
  • vinguen A B1 B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] veniu BO
  • aquest A B1 B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] est BO
  • l’art de Francisco de Guirre A B1 B5 B12 BO P R VG] de Guirre (Guirri I2 L4 U V2) lo colorit C I2 L4 U V2
  • la destresa C I2 L4 U V2] y la ditxa A B1 B5 B12 BO P R VG
  • i de A B5 B12 P R] ni B1 BO L2 L4 U V2 VG, i C; blanquet A B1 B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] banquet C
  • pinte’s A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] pintias B1
  • requireix B1 B5 P U V2] requereix A B12 BO C I2 L4 R VG
  • caputxos són A B1 B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] son caputxos P
  • de sa A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] desta B1 R
  • gaieta A BO C I2 L4 R V2 VG] Gaheta B1, baieta B5 B12 P U
  • les A B1 B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] sas BO
  • ginet A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] Gilet B1
  • i A B1 B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] om. BO; afilat A B1 B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] enfilat B12
  • per A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] de P; un A B5 B12 BO C I2 L4 R V2 VG] om. P U
  • i A B1 B5 B12 BO I2 P R VG] son C L4 U, om. V2; les A B1 B5 B12 BO C I2 P R U V2 VG] sas L4
  • de A B1 B5 B12 C I2 L4 R U V2] del BO VG, dos P; clavell A B1 B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] clavells P
  • clot A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] dot B1, clotet C; la B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] de A B1 R
  • alabastre A B1 B5 B12 BO C I2 R VG] alabastro L4 U
  • serà A B1 B5 B12 BO R VG] fora C I2 L4 U V2; ocell A B1 BO C I2 R V2] aucell B5 B12 L4 U VG
  • com A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] quant L4 U
  • Piragmon A B5 B12 I2 L4 R U V2 VG] Prigamon BO, Piramon C
  • podré A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2] pore VG; retratar-ho A B5 B12 BO C I2 R VG] retratarlo L4 U
  • a no ser coixo A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] q. a no ser tant coix L4, que a no ser coix U
  • reine A B5 B12 C I2 L4 P R U VG] regne BO V2
  • reine A B5 B12 C I2 L4 P R U VG] regne BO V2
  • llorers C I2 L4 P V2] llorer A B5 B12 BO R U VG
  • tarima A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] tiara BO
  • parra A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] porra C
  • treballàveu A BO C I2 L4 P R U V2 VG] treballavem B5 B12
  • en A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] ab P; rutilant A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] rutillat BO
  • nostre A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] vostre VG
  • desentrenyinau L4 R] desentereñinen A, deseteryñau B5, deseterÿnan B12, deseternynau BO, desseterinyau C, destrenyinau I2, desentrenyeu P, desterenyinau U VG, desteñinau V2
  • escombrau A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] escombreu P
  • estes A B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] estades B12
  • obeeix A B5 B12 BO I2 L4 P R U VG] obeix C V2
  • als enemics A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] al enemich C
  • l’interès A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] los intents R
  • a A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] om. BO VG; ardor A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] dador C
  • coronat A B5 B12 BO L4 P U V2 VG] coronant C I2 R
  • sos A B12 BO I2 P V2 VG] tos B5 C L4 R U
  • tos afectes A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] ton afecte U
  • lo A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] tant C
  • quan A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] y que C
  • sien A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] are B5; mes BO C I2 L4 U V2 VG] tas A B12 P R, estas B5
  • Com A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] Quem B5; deixar A B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] dexas B12; insulso A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] insulto BO; intonso B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] insonso A, intenso P
  • bàrbaro A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] barbero BO VG
  • temes sa A B5 B12 P R] temes la BO, temps a sa C, tems a sa I2 L4 U V2, tems a la VG
  • i lo BO C I2 L4 P R U V2 VG] ab lo A B5, i ab lo B12
  • la bisarra Venus A BO C I2 L4 P U V2 VG] Venus rigurosa R
  • olvida A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] olvido B5
  • porta que B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] per a qui A; que B5 P R] qui A B12, quem BO C I2 L4 U V2 VG
  • i A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] om. C
  • mires un rival A B5 B12 BO P R VG] mires quant pot Marte C, mires un Marte I2 V2, te embarassa (embrassa U) Marte L4 U
  • molt A B5 B12 C I2 L4 P R V2 VG] mes BO U
  • ab A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] en BO
  • Si A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] Y VG
  • sos A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] los U
  • dos A B5 B12 BO C I2 L4 P R U VG] las V2; branques A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] ramas C
  • los ferros vols que A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] vols que los ferros U
  • atormentau A B5 C I2 L4 P R U V2] atormentan B12 BO VG; danyadas A B5 B12 BO C I2 P V2 VG] damnades L4 R U
  • maltracteu A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] atormenteu L4, atormenta U
  • dels A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] del R
  • Tesífone A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] Tisifone R; Megera A B5 B12 BO C I2 L4 P U VG] Meguera R V2
  • la nostra A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] om. BO
  • regnes A B5 B12 BO I2 L4 R U V2 VG] reynes C P
  • sos A B5 B12 BO I2 L4 P R VG] los C U V2
  • que entre A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] contra B5; de rigor A B5 B12 P R VG] de amor BO, del amor C I2 L4 U V2
  • los ecos de ta A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] lo eco de la P
  • tranquil·litat A BO C I2 L4 P R U V2 VG] tranquillament B5 B12
  • tes A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] las BO
  • de B5 B12] om. A BO C I2 L4 P R U V2 VG; Tesífone C I2 L4 P U VG] Tisifone A B5 B12 R V2, Zesifonte BO; Megera A B5 B12 BO I2 L4 P U VG] Meguera C R V2
  • justa BO C I2 L4 U V2 VG] vista A B5 B12 P R
  • oh A B5 B12 BO I2 L4 R U V2 VG] ay C, a P
  • ma A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] ta U
  • en A B5 B12 C P R VG] a BO I2 L4 U V2
  • predomina A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] que domina BO VG
  • Amor A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] O, Amor BO
  • que té A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] junte L4 U
  • ab A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] en P; enceses A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] ensenyas P
  • subjecta A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] subjectes BO
  • doma A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] dona U
  • regne A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] reyne C
  • Caront A B5 B12 R VG] Acaron BO C I2 P U V2, Accarib L4
  • Plutó B5 B12 C I2 L4 P R U VG V2] Phebo A BO
  • del A B5 B12 P R] de BO C I2 L4 U V2 VG
  • plomes A BO C I2 L4 P R U V2 VG] plumas B5 B12; ciny A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] vist BO, ceny VG
  • infeliç A B5 B12 C I2 P R V2] feliz BO L4 U VG
  • cego A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] ciego VG
  • nereida A B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] Mereida B12; de A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] a B5
  • amadria A C I2 L4 P R U V2 VG] Amadrias B5, Madria B12, a medida BO
  • fletxa A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] fletxas R
  • blanca A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] banca C; naia A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] Naida BO
  • o A B5 B12 BO C I2 L4 P R U VG] om. V2; riu A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] niu BO
  • dea A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] Deia C
  • a A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] la U
  • menyspreen A B5 B12 I2 L4 R U V2] menyspreava BO, menyprea C P, menspreau VG; empir A B5 B12 L4 P R U V2] impir BO C I2 VG
  • gales A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] glorias P
  • dorada A B5 B12 C I2 L4 P R U VG V2] dora BO
  • ufà A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] usufa C
  • en A B5 B12 C I2 L4 P R U VG V2] ab BO
  • com A B5 B12 BO C I2 L4 P R U VG] quant V2; aliento B5 B12 BO I2 L4 P R VG] lo aliento A C U V2
  • nou P V2] son C L4 R U, mon A B5 B12 BO I2 VG
  • l’ A BO C I2 L4 P R U V2 VG] om. B5 B12
  • festius A P R] festiu B5 B12 BO C I2 L4 U V2 VG
  • sos A B5 B12 C I2 L4 P R U VG V2] los BO
  • prosseguint A B5 B12 BO I2 L4 R U VG V2] perseguint C P; caça A B5 B12 BO C I2 L4 P R VG V2] causa U
  • umbrosa A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] hermoza VG
  • mes impel·lit A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] me viu pellit BO VG; de mon A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] mes de P; fat B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] fet A
  • que A B5 B12 C I2 L4 P R U VG V2] y BO
  • la A BO C I2 L4 P R U V2 VG] una B5 B12; bella A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] hermosa BO
  • cuberts A B5 B12 BO I2 L4 P R U VG V2] que oberts C
  • raigs cristal·lins A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] incendis actius L4 U
  • airosos A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] airosa BO
  • llaç A BO C I2 L4 P R U V2 VG] clars B5 B12; molts R] mos A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG
  • sa A B5 B12 C I2 P R U V2 VG] la BO L4
  • feliç A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] o feliz BO; ho A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] om. BO VG
  • encesos A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] fogosos C
  • que A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2] puix C, qui VG; lo sol A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] los sols BO
  • derritir A B5 C L4 P R U V2] dirritir B12 BO I2 VG
  • juntaren A B5 B12 C I2 P R V2] juntavan BO L4 U VG
  • i A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] om. C
  • lo A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] om. VG
  • càndida, afilada BO I2 L4 P U V2 VG] candida i afilada A B5 B12 C R
  • alat A B5 B12 C I2 L4 P U VG V2] alt BO R
  • amorosos A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] de hermosos BO
  • corals A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] corats BO
  • alabastres A B5 B12 C I2 L4 P R V2] alabastros U
  • erigí A B5 B12 C I2 L4 P R U] elegi V2
  • Atlant A B5 B12 C I2 L4 R U V2] Athalans P
  • encenia B5 B12 C R] enseñava A BO I2 L4 V2, ensenÿa P VG, ensenaba U; cristalls A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] cabells BO
  • mos A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] sos BO
  • lo demés obscur A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] la demes obscura BO
  • airós A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] hermos P
  • àtomos A B5 B12 BO I2 L4 P U V2] atamos C R VG
  • ab la A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] obre BO, a la VG
  • sa A B5 B12 C I2 L4 P R U VG V2] la BO
  • portentos A B5 B12 BO I2 P R VG V2] contentos C L4 U
  • flames A B5 B12 C I2 L4 P R U VG V2] llamas BO
  • dolç incendi B5 BO C I2 P R V2 VG] dels incendis A B12 L4 U
  • fou no fou rigorosa A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] fonch no fonch rigoroso BO
  • lo favor A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] los furors BO
  • mos ardors A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] mon ardor BO
  • Citerea A B5 B12 I2 L4 P R U V2 VG] Citheria BO, Citrerea C
  • de A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] dich U
  • furors A B5 B12 C I2 L4 R U V2 VG] favors BO P
  • tals mudances A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] tal mudansa VG
  • desdenys A B5 B12 BO L4 R U V2 VG] desdeny C I2 P
  • Empir A B5 L4 P R U V2] impir B12 BO C I2 VG
  • bàrbaro A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] barbero VG
  • lo A B5 B12 BO C I2 L4 P R U VG] la V2
  • tes A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] las P
  • la A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] ta C
  • guerrers A B5 C I2 L4 P R U V2 VG] guerres B12, guerrer BO
  • que el C I2 L4 P R U V2 VG] aquell A, lo B5 B12, quest BO
  • pesars A B5 B12 BO P R VG] pensaments C I2 L4 U V2
  • tos A B5 B12 BO I2 R VG] los C L4 P U V2
  • ab A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] los U
  • patir A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] patit R
  • modera A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] moderan P
  • descobre A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] descobran P
  • i son A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] y en son R
  • en A B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] son B12
  • cors A B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] colors B12
  • Ah A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] Ay C
  • i A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2] om. P VG; a A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] om. U
  • les A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] sas P
  • resplendesca en A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] assistesca a L4 U
  • firmesa A B5 B12 C P R] finesa BO I2 L4 U V2 VG
  • esperança B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] empresa A
  • immortal B12 C I2 L4 P U V2 VG] mortal B5 BO
  • ma A B5 B12 BO P U VG] la C I2 L4 V2
  • lo rigor A B5 B12 BO I2 L4 P U V2 VG] los rigos C
  • lo fervor A B5 B12 BO I2 L4 P U V2 VG] los fervos C
  • més A B5 B12 BO C P VG] es I2 L4 U V2
  • Oh A B5 B12 BO P VG] Y C I2 L4 U V2
  • del A B5 B12 BO C I2 P V2 VG] lo L4 U
  • finir A B5 B12 C I2 L4 P U V2 VG] finar BO
  • menor A B5 B12 BO C I2 L4 U V2 VG] major P
  • lo A B5 B12 C I2 L4 P U V2 VG] mon BO
  • fingir A B5 B12 BO P VG] sufrir C I2 L4 U V2; o B5 B12 P] i A BO C I2 L4 U V2 VG
  • una A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] ma R
  • sonorosos A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] sonoros R
  • desinflau A BO P U VG] desumflau B5 B12 C I2 L4 R V2
  • ja sobra la mia A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] la musica sobra L4 U
  • sa A B5 B12 BO C I2 P R U V2 VG] la L4
  • a A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] om. P; ton imperi A B5 B12 BO P R VG] tos imperis C I2 L4 U V2
  • ton accent A B5 B12 I2 P U V2 VG] tos accents BO, son accent C L4 R
  • suspesa A B5 B12 BO C P R VG] suspensa I2 L4 U V2
  • Ah BO C I2 L4 P R U V2 VG] ay A B5 B12
  • No és molt, no A B5 B12 I2 L4 P R VG] No es molt BO C U V2
  • feliç ta A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] fel esta P
  • a ser jo A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] jo ser BO VG
  • Ah A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] Ay B5
  • virginal A B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] original B12
  • indicis A P] incendis B12 B5 BO C I2 L4 R U V2 VG
  • estimes A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] olvides BO
  • ho BO C P U V2] om. A B5 B12 I2 L4 R VG
  • cal A B5 B12 BO C I2 L4 P R U VG] val V2
  • així A B5 B12 BO P R VG] que així C I2 L4 U V2
  • mantega B12 C I2 L4 P U V2 VG] mantegra A B5 BO R
  • torró B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] toro A
  • esfrimolat A B12 P R] esgrimolat B5, esprimolat BO VG, rebentat C I2 L4 U V2
  • tos A B5 B12 BO I2 P R V2 VG] lo C, los L4 U
  • terneses A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] ternesa BO
  • desvaris B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] dolçuras A
  • no A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] nom U
  • parles A B5 B12 C I2 P R V2] pajas BO, parla L4 U, aplacas VG
  • qui C I2 L4 P U V2] quin A B5 B12 R VG, que BO
  • i Marte és BO C I2 L4 P U V2 VG] es Marte A B5 B12 R
  • amors A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] amor L4 U
  • No A B5 B12 P R VG] Nom BO C I2 L4 U V2; ma A B5 B12 BO C I2 P R VG] la L4 U V2
  • com a A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] com un U
  • tocar A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] trucar VG; lo L4 P U] al A B5 B12 BO C I2 R V2 VG
  • per A B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] que B12
  • fossen B5 B12 BO C L4 P U] foren A I2 R V2 VG
  • més ben A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] millor P
  • no té donaire A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] not dona aire BO VG
  • un A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] mon BO
  • seguit A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] seguir P
  • les beines no A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] la bayne no i BO
  • posat A B5 B12 C I2 P R V2 VG] ponsat BO, portat L4 U
  • objecte A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] subjecte C
  • humilitat A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] humanitat BO
  • los A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] als P
  • me’n A B5 B12 BO I2 L4 P U V2 VG] me C R
  • tes A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] las L4 U
  • ja m’hagueren A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] iam aguera VG
  • olvido A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] deixi BO; ma A B5 B12 C I2 P R V2 VG] la BO L4 U
  • passat aquestos A B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] passat a aquestos B5
  • dragapans A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] tragapans R
  • entravessada B5 B12 I2 L4 P R] atravessada A C U V2 VG, travesada BO
  • eixes A BO C I2 L4 P R V2 VG] estas B5 B12 U
  • aquella A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] aquesta BO
  • celebrar A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] cebrar P
  • Anem-hi BO C I2 L4 P U V2 VG] Anem A B5 B12 R
  • consumar A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] retirar L4 U
  • vine a consumar A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] a ferme afortunat L4 U
  • d’estos A B5 B12 BO I2 L4 P U V2 VG] de tos C
  • per qui BO C L4 P V2 VG] perque A B5 B12 I2 R U
  • Idàlio A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] Ytalo P
  • Etiòpia A BO C I2 L4 P U V2 VG] Altiopia B5 B12 R
  • estos B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] exos A
  • murtra A B5 B12 BO C I2 L4 P R VG] murta U V2
  • sou B5 I2 L4 P R V2] son A B12 BO C U VG
  • sou B5 I2 L4 P R V2] son A B12 BO C U VG
  • Nou A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] No me BO; d’esta campanya A B5 B12 C I2 L4 R U V2] de las campajes BO, de estas montanyes P, destas campanyas VG
  • tosques A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] foscas P
  • provocau A BO C I2 L4 P R U V2 VG] provocan B5 B12
  • ferotges B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] feratges A, feretges R
  • porres A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] obras BO VG
  • oculta A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] culta P
  • nos B5 BO C I2 L4 P U V2] non A B12 R VG
  • sou BO C I2 L4 R U V2 VG] som A P, y son B5, son B12
  • habiten A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] abitau BO
  • lo llamp A B5 B12 BO P R VG] los llamps C I2 L4 U V2
  • atrona A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] astrossa R
  • Carpaci] Craspaci A R, Crapaci B5 B12 BO VG, Cicilia C, Ciculo I2, Egeo L4 U, Caspi P, Caspio V2; isles B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] iras A
  • Tirreno A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] Tirrenys C
  • Esterope A B5 B12 BO C P R] Estrope I2 V2 VG, Estrope tan L4 U
  • flamants A B5 B12 C I2 L4 P U V2 VG] flamas BO
  • del B5 B12 C L4 VG] de A BO I2 P R V2, dels U; Júpiter de les ones A B5 B12 BO C I2 P R VG] deu Neptuno y de [caràcter il·legible]hoa L4, deus Neptuno y de Shoa U, Júpiter y de las onas V2
  • estes B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] essas A; delicioses A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] delitosa BO
  • sou A B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] son B12
  • sou A B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] son B12
  • potent Príapo A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] Priapo potent L4 U
  • la porra més valerosa A B5 B12 BO C I2 P R U V2 VG] ma forsa mes portentosa L4
  • Jo, cíclopes A B5 B12 BO C I2 L4 P R U VG] Y yo siclops V2
  • amant A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] amat BO
  • vella A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] vell R
  • mostrí B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] mostro A; la força A B5 B12 P R VG] la forma BO, las forças C I2 L4 U V2
  • Jo, lo Maig BO L4 V2] Yo so lo Maig A B5 B12 C I2 P R U VG
  • sossiego BO P U VG] sossego A B5 B12 C I2 L4 R V2
  • a A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] om. P
  • festes A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] rises BO VG
  • en A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] y en BO
  • celebrem A B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] celebram B12
  • palm A B5 L4 P R U VG] pam B12 BO C I2 V2; les boques A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] la boca BO
  • Que A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] O que P; sense A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] sempre U
  • gambades A B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] gambas B12
  • en A B5 B12 BO I2 P R V2 VG] ab C L4 U, altres A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] altros BO VG
  • la A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] ma BO VG
  • ma A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] la U
  • menos A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] menor R
  • si per cas A B5 B12 BO I2 P R V2 VG] per si a cas C
  • perdigant-me A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] predignament BO, predignatme VG
  • tendre A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] tindre BO
  • actiu A B5 BO C I2 L4 P U V2 VG] altiu B12
  • encès A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] cortes L4 U
  • estimar-lo A B5 B12 BO P R VG] estimarte C I2 L4 U V2
  • estimar A BO C I2 L4 P R U V2 VG] estar ab B5, estar B12
  • favor B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] furor A B12
  • ma A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] om. C; en A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] a BO VG; les A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] mas C
  • basta A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] bastara P; la A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] om. L4 U
  • dansarins A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] baylarins BO
  • inflau A C L2 L4 P R U V2 VG] infla B5, inflan B12 BO
  • i A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] que BO
  • de l’ A BO C I2 L4 P U V2 VG] de B5 B12 R; Etna A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] Athna R
  • alborota A BO P] abalota C I2 L4 U V2, albarota B5 B12 R VG
  • atots B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] ab tots A; saltar A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] saber BO
  • balenes A B5 B12 C I2 L4 R U V2 VG] ballenas BO P
  • parèixer A B12 C I2 P R V2] apareixer B5 BO L4 U VG
  • ta A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] om. P
  • a l’ A B5 B12 BO I2 P R U V2 VG] mon C L4
  • Etna A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] Athna R
  • Etna A B5 BO C I2 L4 P U V2 VG] Athna R, Atha B12
  • venturosa A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] tan gustosa BO
  • citerea BO I2 L4 R U V2 VG] de Cytera A B5 B12, de Citerea C P
  • zelos A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] zelosos C
  • I A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] om. C; servesquen A B5 BO C I2 P R V2 VG] senescan B12, servesca L4 U
  • espasa B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] Esposa A, Esfera R
  • favor A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] honor L4 U; oreja A B5 B12 BO I2 P R VG] exalta C L4 U V2
  • Oh ... oh A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2] Ay ... o C
  • Oh A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2] Ay C
  • nostres A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] vostres VG
  • cantors A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] cantos C
  • I A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] om. C; seguir A B5 B12 P R] servir BO C I2 L4 U V2 VG
  • units A B5 B12 C I2 L4 R U V2 VG] onints BO, unit P
  • són A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] om. P
  • danseu A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] fasau BO VG
  • afranquim A B5 B12 BO C I2 R U V2 VG] enfranquim L4 P
  • himeneo A B5 BO I2 L4 P R U V2 VG] Himineo B12, Himeno C
  • cupidos A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] cuydados P
  • clavells A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] clavell BO
  • sacrifiquen A B5 B12 BO C I2 L4 P R U VG] sacrificaren V2
  • humil A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] humilment P
  • ses A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] las P
  • sos B12 BO C I2 L4 P U V2] los A B5 VG
  • la pompa A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] las pompas BO
  • i A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] om. C
  • muda B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] mudas A B12; ones A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] olas L4 U
  • li A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] om. R
  • que A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] y BO
  • goseu B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] gosen A, gosan B12
  • i A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] que BO; sien vostre A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] sien en vostre VG; vostre triumfo A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] vostres triunfos BO
  • satisfer-vos A B5 B12 BO I2 L4 R U V2 VG] satisferos C, satisfer P
  • i A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] om. C; per A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] de BO
  • cartró A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] carto L4 U
  • pergamí A C I2 L4 P U VG] pregami B5 B12 BO R V2
  • vela A B5 B12 I2 L4 P R U] velas BO C V2 VG
  • pescar A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] pesar BO
  • aquí A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] allí R
  • casar-vos A B5 B12 BO I2 L4 P U V2 VG] cansarvos C R
  • en A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] a BO
  • matatxins B5 I2 L4 V2] matutxins A R P U, matuxins B12, matotixins BO, matotxins C, matoixins VG
  • Fama A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] flama C
  • més avall té que A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] q. més tindra q. L4, que mes tindra de U
  • ton A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] un P; ab A B5 B12 C I2 L4 P U V2 VG] de BO R
  • al A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] en lo BO
  • basten, basten A B5 B12 C I2 L4 P R V2 VG] basta basta BO U; los A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] lo BO; hi A BO I2 L4 P R U V2 VG] om. B5 B12 C
  • sobra A B5 B12 P R] basta BO C I2 V2 VG
  • remuntat A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] delicat L4 U
  • la A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] a la P
  • són justos los A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] con yustos BO
  • pero BO C I2 L4 P U V2 VG] mes A B5 B12 R
  • deixant A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] deixau BO VG
  • puix B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] per A
  • reposar BO C I2 L4 U V2 VG] reparar A B5 B12 R, repassar P
  • tas BO C I2 L4 R U V2 VG] las A B5 B12, la P; ditxes A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] ditxa P; los cels C I2 L4 P R U] lo cel A B5 B12 BO V2 VG
  • Cumplen los Cels BO C I2 L4 P U V2 VG] Cumpla lo Cel A B5 B12 R; mos desigs A B5 B12 BO P R U V2 VG] mon desitg C (desitix) I2 L4
  • Etna A BO C I2 L4 P U V2 VG] Athna B5 B12 R
  • Ah A I2 L4 P R U V2 VG] Ay B5 B12 C, A BO
  • encesos A BO C I2 L4 P R U V2 VG] excessius B5, excessos B12
  • Ah A I2 L4 P R U V2 VG] Ay B5 B12 C, A BO; glòria A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] causa BO
  • turment infinit A B5 B12 C I2 L4 P R V2 VG] torment infeliz BO, furor venjatiu U
  • deixares A B5 B12 BO R VG] no deixas C, deixas I2 L4 U V2, olvidares P; olvidares A B5 B12 BO R VG] no olvidas C, olvidas I2 L4 U V2, deixares P
  • ma esperança A B5 B12 BO P R U VG] mas esperanças C I2 L4 V2
  • Oh venjances A B5 B12 BO P R VG] ay venjança C, o venjança I2 L4 U V2; Ai A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] y C; olvit A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] olvits BO
  • est A B5 B12 BO C I2 L4 P R U VG] aquest V2; teatro A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] treato R
  • nòvia A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] nuvia BO
  • la destresa A BO C I2 L4 P R U V2 VG] las destresas B5 B12
  • tenia A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] estimo L4 U
  • no per A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] nols vull L4 U
  • gentil A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2 VG] jentin C
  • só A B5 B12 BO I2 P R U V2 VG] jo C L4
  • i A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] om. L4 U
  • olorosa ve BO C I2 L4 U V2 VG] olors llança A, uffana sempre P, olorosa de B5 B12 R
  • alternant A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] que alternant BO; ab A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] de R; gala A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] gloria U
  • tendra A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] tindra P
  • ix A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] ÿ P
  • les guardes A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] la guarda BO
  • Hipòcrita, el gessamí A B5 B12 BO I2 L4 R U VG] Hipocrit al jassemi C P V2
  • neu A B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] veu B12
  • incentius A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] incendis BO
  • entre meravelles A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] entre las maravellas P
  • l’ A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] de R
  • dels A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] de P
  • i enemics A B5 B12 BO L4 P R U VG] y als C I2 V2
  • nues ensenyo A B5 B12 BO C I2 R V2 VG] atemoriso ab L4 U, ensenyo nuas P
  • de les ignorants B5 B12 C I2 P R V2 VG] dels ignorants A, de los ignorants BO, igualment de tots L4 U
  • adorades A B5 B12 C I2 P R V2] ignoradas BO VG
  • més A BO C I2 L4 P R U V2 VG] me B5 B12
  • no A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] om. L4 U; altes A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] tan altas L4 U
  • i A B5 B12 P R] que BO C I2 L4 U V2 VG; hortolanes A B5 BO C I2 R V2 VG] hortalas B12, hortelanas L4 P U
  • Oh Vulcano A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] A Vulcano BO
  • satisfaça A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] satisfaga U
  • nostre B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] vostre A
  • Venus A B5 B12 BO C I2 P R U V2 VG] dea L4
  • tot A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] toc BO
  • sobra A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] falta P
  • ses C BO I2 L4 U V2 VG] las A B5 B12 P R
  • meu A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] mes R
  • ses A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] las P
  • Qualitat A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] Qualitats P
  • quant A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2 VG] qual U
  • puix A B5 B12 C I2 L4 P R V2 VG] per BO, pues U
  • Saturno A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] Laturno R
  • Plutó B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] Phebo A, Pluton BO
  • invencible A B5 B12 BO P R U VG] y la pica C I2 L4 V2
  • les A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] om. BO
  • Amor A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] lo amor BO
  • de A B5 B12 C L4 P U V2 VG] del BO I2 R
  • Priapo A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] Piapo BO
  • admetau A B12 I2 L4 P U V2 VG] admeteu B5 BO C R
  • Priapo A B5 B12 BO C I2 P R V2 VG] princep U
  • mi em BO C I2 P U] mi A B5 B12 L4 R V2 VG
  • als A B5 B12 BO I2 P R U V2 VG] los C L4
  • mon A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 V] un BO
  • sa BO C I2 L4 R U V2 VG] so A B5 B12 P; va A B5 B12 P R U] val BO C I2 L4 V2 VG
  • menestrils B5 B12 C I2 L4 R U V2 VG] ministrils A BO, menistrils P
  • nostre A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2 VG] vostre P
  • garrofons A C P R U] garrafons B5 I2 L4 V2, gorrofons B12 VG, forrofons BO
  • espectacle B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] espectaculo A
  • indignat A B5 BO C I2 L4 P R U V2 VG] indignitat B12
  • follet A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2 VG] tollit R; soterrani A B5 B12 BO C I2 L4 P R U VG] seterrani V2
  • Tellus A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] Tetis BO; irritada A B5 B12 P R U VG] indignada BO C I2 L4 V2
  • escorpins B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2 VG] escorpions A
  • qui A B5 B12 C I2 L4 P R U V2 VG] quis BO
  • contra A B5 B12 BO C I2 L4 P R U VG] entre V2
  • gegantees A B5 B12 R] gegantescas BO C I2 L4 U V2 VG
  • dels amors A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2] del amor C
  • est A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2] es U; esplendor A B5 B12 I2 L4 P V2] resplendor BO C U, replandor R
  • est A BO C I2 L4 P R U V2] es B5 B12
  • ignores A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2] ignora R
  • obre A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2] obras R
  • enganyosa A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2] danyosa P
  • ets A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2] es U
  • acer A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2] llorer C
  • etern] eterns A B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2
  • obscureix sos A B5 B12 C I2 R V2] a oscurit sos BO, escurex sos L4, escureix los P, ha escurit los U; resplendors A B5 B12 BO C I2 P R U V2] esplendors L4
  • Ah A I2 R V2] Ay B5 B12, Ab BO U, Y C P, om. L4; desterra A B5 B12 C I2 L4 P R V2] desterro BO, destreza U; d’una A B5 B12 BO C I2 P R U V2] ja de L4
  • Vulcano A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2] Vulca ja P
  • mai A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2] mes P; meresqué A B5 B12 C I2 P R U V2] meresca BO L4
  • en ton C P] en tot A R, tot B5 B12, ton BO I2 L4 U V2
  • eternise A B12 BO C I2 P R V2] eternisa B5 L4 U
  • ton A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2] tot R
  • adorar-la A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2] adorantla U
  • molt A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2] en molt U
  • ni A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2] no C; sol·licites A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2] solicita U
  • Si ta fama no menysprees A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] Y si no meñspreas ta fama BO
  • prodigis A B5 B12 BO C I2 L4 R V2] prodigi P U; portentos A B5 B12 BO C I2 L4 R V2] portento P U
  • generós A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2] venturos P
  • obscuredat B5 B12 R U V2] obscuritat A BO C L4, obscuretat I2, escuritat P; horror A B5 B12 BO P R] error C I2 L4 U V2
  • lo A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2] la P
  • faro B5 B12 BO C I2 L4 R U V2] farol A P
  • de A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2] a U
  • obscures A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2] escuras P
  • atormentàveu A BO I2 L4 U V2] atormentau a P, atormentaven B5 B12 C R
  • Medusa A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2] mudança R
  • Aqueront A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] Aquarot BO
  • color B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] calor A
  • son A B5 B12 BO C I2 P R U V2] lo L4
  • ja A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2] yo C
  • ja A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2] jo C
  • amors A B5 B12 BO C I2 P R U V2] amor L4
  • epítima B5 B12 C L4 P R] epitama A, epitina BO, epitime I2 V2, ephitimia U
  • i A B5 B12 P R] que BO C I2 L4 U V2; dedica A B5 B12 BO C I2 L4 P R U] dedico V2
  • les A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2] sas U
  • los senyals A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2] lo senyal U
  • les memòries B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] la memoria A
  • error B5 B12 C I2 P R V2] amor A BO L4 U
  • tes A BO C I2 L4 P R U V2] las B5 B12
  • del naufragi les memòries A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2] dels naufragis la memoria U
  • aturmenta A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] atormentan BO
  • reina A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2] regna P
  • únic fortunat A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2] un infortunat C
  • complit B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] complert A
  • ha descobert A B5 B12 BO C I2 P R V2] ha descoberts L4, ja descuberts U
  • amics A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2] amicho R
  • nostres C I2 L4 P U V2] nostre A B5 B12 BO R
  • ma A B12 BO C I2 L4 P R U V2] la B5
  • lo B5 B12 BO P R U] la A C I2 L4 V2; acerts A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2] accents P
  • sa A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2] la U
  • que A B5 B12 BO C I2 L4 P R U] de V2; sa A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2] se R
  • zèfiro B5 B12 BO C I2 L4 R U V2] zafiro A, zeffir P
  • parabens A C I2 L4 P R U V2] parabiens B5 B12 BO
  • prosseguiu-la A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2] prosseguila P
  • requireix A B5 B12 BO C P R V2] requereix I2 L4 U
  • prestesa A B5 BO C I2 L4 P R U V2] presta B12
  • que A B5 B12 BO P R U] en C I2 L4 V2
  • ben declarades però mal sentides A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] mal declaradas pero ben sentidas BO
  • o es muden, enganyoses A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2] es mudança enganyosa P
  • junta rarament A B12 C I2 L4 P R U V2] juntament B5, justa rarament BO
  • deixes, Mauro A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] deixau Mauro BO
  • lleuger A B5 B12 C I2 L4 R U V2] lleugers BO P
  • Cometa A B5 B12 C I2 L4 P R V2] Mira com BO, Lo home U
  • ses veus B5 B12 BO C I2 L4 P R V2] las veus A, sa veu U
  • el dolor més A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2] lo dolor P
  • lo mar A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2] la mar R; lo temps A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2] el temps R
  • ta B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] la A
  • irada C I2 L4 P R V2] ayrada A B5 B12 BO U
  • fama B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] forma A
  • acer A B12 BO C I2 L4 P R U V2] ser B5
  • recelo A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2] rezela R
  • ni A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2] no C
  • a A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] om. BO
  • si A B5 BO C I2 P R U V2] y B12 L4
  • generós A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] doloros BO
  • injusta A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2] justa U
  • ceny A B5 B12 BO C P R (ceñi) U] ciny I2 L4 V2
  • te A B5 B12 BO C I2 P R U V2] de L4; fortunada A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] afortunada BO
  • Contra A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] Quantra BO
  • fama B5 B12 BO C I2 L4 P R U V2] fortuna A; nom A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] valor BO
  • invencible A B5 B12 BO C I2 P R U V2] Aplaudida L4
  • rosada A B5 B12 I2 P R U V2] daurada BO, dorada C L4
  • consagre A B5 B12 BO I2 P R U V2] consagra C L4; a la grandesa A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] las grandesas BO
  • la tristesa A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] las tristesas BO
  • miro A B5 B12 BO C I2 P R U V2] veix L4
  • pelea A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2] palestra C
  • prevé B5 B12 BO C I2 L4 P R V2] preneu A, prove U
  • ta bella A B5 B12 P R U] tan bella C I2 L4 V2, la tua BO
  • després A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2] despues C
  • en A B5 B12 BO C I2 P R U V2] om. L4
  • obscuredat B5 B12 BO I2 P R U] obscuritat A C L4 V2
  • les festes A B5 B12 BO I2 L4 P R U V2] la festa C
  • fora A B12 BO C I2 L4 P R U V2] afora B5
  • mon A B5 B12 BO P R U] lo C I2 L4 V2
  • i mentres A B5 B12 BO C I2 L4 U V2] mentres P R; tinc A B5 B12 BO C I2 L4 R U V2] tinga P
  • rebente A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2] rebentme R
  • enfada A B5 B12 C I2 L4 P R V2] obliga BO, enfadan U
  • cíclopes A B5 B12 BO C I2 P R U] ciclopos L4, siclops V2
  • té A B5 B12 BO C I2 L4 P R V2] q. te U; la culpa Priapo A B5 B12 BO P R U] Priapo la culpa C I2 L4 V2
  • pregau A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] pregan BO
  • concretas A B5 B12 C I2 L4 P R] contretas BO U V2
  • i A B5 B12 BO C I2 P R U V2] om. L4
  • donen R] done un A B5 B12 BO C I2 L4 P U V2
  • repartí A B5 B12 C I2 L4 P R U V2] repati BO
  • rebutgem la lectio singularis de P.
  • Si cor. amb llapis Ja L4.
  • amor ratllat BO.
  • error evident de P en l’omissió; el corregim.
  • lo afegit interl. sup. B5.
  • error evident de P que corregim.
  • els v. que tanquen la composició apareixen en el mateix ordre que els v. 1-4 a C I2 L4 P V2 VG; en canvi, els reprodueixen a la inversa dos a dos (3-4, 1-2), tot tancant simètricament la composició inicial, A B5 B12 BO R; per la seva banda, U transcriu primer els v. 29-30 després l’acotació Repeteix i a continuació els v. 27-30, tot el grup sencer, com a l’inici (v. 1-4) i tanca amb l’acotació Van sen.
  • la u de vaniloqua afegida inter. B5.
  • arquetypa ratllat, afegit interl. sup. omnipotent B5.
  • malgrat que la major part dels manuscrits (entre ells P i R) duen algu, aquest adjectiu es refereix a persona i s’usava algun per a coses, que és l’opció que hem triat; a partir de sal... no es pot llegir BO.
  • vers omès B12; afegit a la interl. iguals nostra eleccio y sa influencia B5.
  • la darrera s d’offuscadas, ratllada VG.
  • la darrera paraula, il·legible BO.
  • error de la branca de P que comporta hipermetria, coincidint ab les lliçons de L4 i U; L4 i U han omès los per corregir el còmput mètric i la pauta accentual.
  • ma ratllat i cor. en ta en la interl. sup. per altra mà V2.
  • lo amor, lo ratllat L4.
  • doncs en amor instrument se emplea, vers (v. 45, copiat abans d’hora), ratllat V2.
  • error evident de P, que corregim; del (Amor), la darrera lletra ratllada I2.
  • admirables, s ratllada U.
  • unbrosa ratllat, cor. interl. sup. tenebrosa V2.
  • ratllat Hocsifus, a continuació Hosifus V2.
  • veuan ratllat, cor. interl. sup. vehuan V2.
  • sabras cor. damunt sabre B5.
  • valor cor. damunt qalor C.
  • rebutgem la lectio singularis de P.
  • axo es lo q. vuy se estila afegit a la interlínia per una altra mà, sens dubte d’algú que detecta l’absència d’un vers i en fa una inventio a partir del sentit del v. següent B5.
  • insuls, afegit per una altra mà, en l’espai en blanc deixat pel copista, que no entenia el seu antígraf B5.
  • mon, ratllat, i amor escrit a continuació I2.
  • la substitució de que per y pot ser un error per atracció de la conjunció del vers anterior en el mateix punt comès independentment per P i pel subarquetip d’A B5 B12.
  • pugan cor. damunt pogan R.
  • després d’arriba, no es pot llegir B12; me ratllat, cor. interl. sup. no V2.
  • davant de la diversitat en el nom àrab, optem per la solució més propera a la denominació antiga (i que compta amb altres mss. amb final en –suf); no es pot llegir més enllà d’Aben B12.
  • magich cor. damunt mach B5.
  • rebutgem l’error per lectio facilior de P.
  • bacins cor. damunt bacines A.
  • ximenea cor. damunt ximinea per la mateixa mà R.
  • considerem un error la forma en que reporta P; a penes es pot llegir més enllà de la primera síl·laba B12.
  • l’omissió de l’article a P és un error evident.
  • optem per la lliçó que reporten majoritàriament testimonis de les dues branques.
  • sols ofendrerte pogueren (v. 201) ratllat i a sota copiat el vers corresponent BO.
  • lisonjas afegit en la interl. sup. damunt longevas, ratllat B12.
  • interna cor. damunt intenta B5; ignora ratllat i afegit a continuació interna B12.
  • lisonjas ratllat i afegit en la interlínia sup. historias A.
  • restituïm l’acotació en què Mauro s’adreça al personatge seguint la pauta del ms. R al v. 217.
  • restituïm l’acotació en què Mauro s’adreça al personatge seguint la pauta del ms. R al v. 219.
  • de cor. damunt a, amb llapis L4.
  • obrar cor. damunt obras V2.
  • malgrat que els ms. principals coincideixen en la lliçó doredat, un mot sense sentit, considerem que es tracta d’un error comú paleogràfic que remunta al subarquetip d’aquest grup de ms.; optem per la lliçó de l’altra branca.
  • venider cor. damunt venidor B5.
  • esphera, ratllat, i escrit a continuació esperia B5.
  • sembla més adequada al context sintàctic la forma singular roba.
  • és evident, pel context, que les confiances que reporta el subarquetip a de què depenen A B5 B12 P i R és un error (veg. nota als v.) i optem per la lliçó de l’altra branca.
  • vostra cor. damunt nostra B5.
  • rebutgem la lectio singularis de P.
  • pregare cor. damunt pregara B5.
  • representeu cor. damunt representen B5.
  • a pesar de comptar amb testimonis de les dues branques i ser majoritària, la forma Esterope (o Sterope) s’ha de rebutjar perquè comporta hipermetria (que altres ms. intenten salvar modificant el darrer nom); només la forma Estrope, fent elisió amb Bronte, ofereix un còmput correcte.
  • atronau cor. damunt atronan B5.
  • pesat cor. damunt passat amb llapis L4.
  • la forma tosco de P i altres provoca hipermetria.
  • entre regosijat i accent, extrem, ratllat I2.
  • la forma singular del verb a P no s’adiu amb el context, perquè Vulcà d’adreça aquí a Piracmó.
  • del mal cor. damunt de mals, amb llapis L4.
  • dorassen cor. damunt donassen C.
  • considerem sentiments una lliçó menys adequada al context; ambdues, pensaments i sentiments les trobem en les dues branques, per bé que podem pensar en un error poligenètic, una lectio facilior, del subarquetip d’A B5 B12 i de P (a la mateixa branca de l’stemma) i de BO (en l’altra), perquè és més fàcil el pas de llegir pensaments i transcriure sentiments que no pas al revés, perquè potser és més comuna l’associació ‘sentiment delicat’ que no pas ‘pensament delicat’, per bé que aquí la ironia del personatge ens inclina cap a la forma pensaments.
  • el ms. B1, que reporta solament els versos 423-462 i 467-470, encapçala el fragment amb la rúbrica Vna descripció de Venus.
  • Francisco apareix en la forma abreviada Franco A R.
  • ni ditxa ni destresa no deuen procedir de l’original; ditxa sembla un error evident, un mot inapropiat en el context, per bé que procedeix de l’arquetip de què prové tota la tradició conservada, per tal com el reporten les dues branques; destresa sembla correcció d’un grup de manuscrits que depèn d’un mateix subarquetip per retornar al vers un sentit més vinculat al context. Tot i poder decidir una conjectura de lliçó original, preferim optar per una de present en la tradició, la del grup de manuscrits C I2 L4 U V2.
  • de afegit a la interl. A.
  • rebutgem la lectio singularis de P.
  • considerem baieta una lectio facilior (B5 B12 P U) per gaieta, especialment si baieta ha aparegut just abans (v. 437).
  • versos omesos P (per raons de censura?).
  • rebutgem la lectio singularis de a l’inici de vers de P; i també la seva omissió de l’article un.
  • rebutgem la lectio singularis dos clavells de P.
  • versos omesos P (per raons de censura?).
  • versos omesos P (per raons de censura?).
  • retratarho cor. damunt retratarlo R.
  • entre treball i funest, hone ratllat VG.
  • de la diversitat de formulacions del mot, acollim la lliçó de R; rebutgem la lliçó de P que és aliena a la resta de la tradició.
  • rebutgem la lectio singularis de P.
  • estas cor. damunt estades A.
  • tos cor. damunt sos B5.
  • la lliçó tas, que remunta al subarquetip a, és un error evident ja que Piracmó es refereix a les seves pròpies raons.
  • intenso és una banalització evident de P.
  • vers omès B5 B12.
  • no en la interl. sup. sobre vol, ratllat BO.
  • salva ratllat i afegit a continuació iradas B5.
  • considerem que damnades és correcció independent de R i del subarquetip de L4 i U; atormentau cor. damunt atormentan B5.
  • vers omès VG.
  • vers omès BO.
  • P fa reynes aquí però regne al v. 614; optem per la lliçó majoritària.
  • rebutgem la lectio singularis de P.
  • és obvi que hi ha una errada en el arquetip que afecta tota la tradició, de manera que el vers resulta hipomètric; el subarquetip de B5 B12 ho resol ope ingenii afegint-hi una preposició; hem decidit incorporar aquesta proposta d’una part de la tradició per obtenir un vers mètric.
  • més que probable error paleogràfic iu/ui de l’antecent comú a A B1 B5 P i R.
  • rebutgem la lectio singularis (en per ab) i l’error evident ensenyas P.
  • optem per la forma més tradicional, Caront; potser Acaron és confusió per Aqueront, el riu?
  • deu en la interl. sup. damunt d’amor, ratllat VG.
  • alientos cor. damunt alimentos B5.
  • gentil escrit després de feliz, ratllat VG.
  • el v. és escrit a continuació del següent, ratllat C.
  • error evident de P (i C).
  • rebutgem la lectio singularis de P.
  • armas, escrit interl. sup. damunt ramas, ratllat BO.
  • lo afegit interl. sup. A.
  • mon amb llapis af. interl. damunt son, ratllat amb llapis L4; damunt mon, nou afegit a la interl. sup. I2.
  • perseguint per prosseguint és lectio facilior P (i C).
  • sembla que tota la tradició que deriva de l’arquetip conté el possessiu mos que en aquest context no fa sentit; R devia innovar: acceptem aquesta proposta.
  • sa escrit a la interl. sup., damunt la, ratllat, amb llapis L4.
  • juntaren cor. damunt juntavan, amb llapis L4.
  • versos omesos BO VG; en aquest espai, cuidados vaix advertir, add. BO.
  • és obvi que el context reclama encenia, oposat a apagava (v. 732): optem per la lliçó de B5 B12 C i R.
  • rebutgem la lectio singularis de P.
  • error evident de P.
  • torpe cor. damunt tort BO.
  • furors cor. damunt favors B5.
  • vers omès U.
  • la confusió paleogràfica entre los/tos és fàcil i afecta diversos testimonis: optem per la forma més acordada a la resta del parlament d’Apol·lo.
  • malgrat que la forma del plural està d’acord amb el subjecte doble (ingratitud, olvit), optem per rebutjar les lectiones singulares de P, diversa de la resta de testimonis, d’una banda i altra de l’stemma, probablement una intervenció del copista per restablir el que va considerar una manca de concordança (que no era així considerada al Siscents).
  • versos 880-909 omesos R.
  • mortal cor. damunt immortal C.
  • vers omès A.
  • fervor afegit després de furor, ratllat B5 BO; fervor afegit després de rigor, ratllat B12.
  • considerem la lectio singularis de P un error, que desestimem; menor afegit després de millor, ratllat BO.
  • rigor afegit després de dolor, ratllat BO.
  • aquest vers està inserit després del 903 U.
  • dolor afegit després de rigor, ratllat BO.
  • error paleogràfic evident de P.
  • retingua cor. damunt detingue B5.
  • virginal cor. damunt original B5.
  • malgrat que un nombre alt de testimonis, considerem que incendis és una lectio facilior per indicis, atreta pels mots ardor i abrases del vers anterior (error comès de manera independent); veg. la nota als v. 947-950.
  • rebentat és escrit per una altra mà en l’espai en blanc deixat després d’hauria I2.
  • vers omès VG.
  • vers omès BO C.
  • venerat afegit a continuació d’una paraula ratllada B5.
  • vers omès L4 U.
  • és afegit en la interlínia entre com i lo obeir pel copista de R, però probablement es va equivocar de lloc ja que contradiu la resta de testimonis; mes sent lo obehir forços és el vers alternatiu de C.
  • parlo cor. damunt una altra paraula il·legible B5.
  • y quant garbos es lo tall / que de ell podrian aprendrer / los mes ayrosos galants P.
  • encara que mes gentil / sera lo que tu tindras L4 U.
  • rebutgem la lectio singularis de P.
  • rebutgem la lectio singularis de P.
  • versos omesos L4 P U (per censura?); editem segons la lliçó de la resta de manuscrits, aquí coincidents.
  • rebutgem la lectio singularis de P.
  • retirar, ratllat i, a continuació, escrit en llapis, consumar L4.
  • ferme fortunat, ratllat i afegit interl. sup., a llapis, consumar L4.
  • vers omès R; els testimonis atribueixen la veu a Salvatge (com diu l’acotació inicial) però és evident, pels versos que venen a continuació, que es tracta de Priapo, portaveu i representant dels salvatges (també al v. 1119).
  • error evident de P.
  • Etiopia cor. damunt altiopia B5.
  • sou cor. damunt son B5.
  • sou cor. damunt son B5.
  • rebutgem la lectio singularis de P.
  • rebutgem la lectio singularis de P.
  • provocau cor. damunt provocan B5.
  • la veu de la segona part del vers s’identifica en els testimonis com a Salvatge 3, però més endavant (v. 1175) aquesta serà identificada com a Abril, per la qual cosa canviem ja aquí aquesta acotació.
  • la veu de la segona part del vers s’identifica en els testimonis com a Salvatge 4, però més endavant (v. 1175) aquesta serà identificada com a Maig, per la qual cosa canviem ja aquí aquesta acotació (el mateix passa al v. 1140). Veg. el que exposem a la nota al vers sobre la inadequació del mot porres, reportat per tota la tradició (excepte la probable correcció tardana de BO i VG).
  • rebutgem la lectio singularis de P.
  • error de P, perquè el context demana la segona persona del plural.
  • la variant de P (i algun altre testimoni) no fa sentit.
  • la tradició reflecteix un problema generalitzat. Optem per corregir l’error comú a tota la tradició per la forma adequada: Carpaci, antigament ben documentat (p.e., Carpatium mare a les Etimologies d’Isidor).
  • al marge del vers, una crida en llapis remet al final de la pàgina on es trascriu en llapis el vers Del Júpiter de las onas L4. Davant de dues lliçons equipolents de / del, distribuïdes en les dues branques, que, pel fet de ser una partícula gramatical menor, poden ser considerades com a variants independents, optem per triar la més adequada al context.
  • sou cor. damunt son B5; Amalthea cor. damunt Amaltha VG.
  • sou cor. damunt son B5.
  • al marge del vers, una crida en llapis remet al final de la pàgina on es trascriu en llapis el vers: Jo so lo potent Priapo L4.
  • els testimonis identifiquen aquestes veus amb Salvatge 3 i Salvatge 4, però pel que diuen han de ser considerats els personatges Abril i Maig (també als v. 1176-1178); malgrat la coincidència de P amb bona part dels testimonis (i probablement BO L4 i V2 ho corregeixen per evitar la hipermetria), hem de considerar la repetició de la forma verbal só en la segona part del vers (la de Maig) com un error que comporta hipermetria.
  • festas escrit a continuació de selvas, ratllat BO.
  • celebrem cor. damunt celebram B5.
  • acotació al marge del vers: Sona musica dins P.
  • gambadas cor. damunt gambas B5.
  • instruments cor. damunt instrumentos R.
  • els ms. L4 i U substitueixen aquests versos (1225-1231) per aquests altres, per raons evidents de censura: ni lo que guarda mon pit / pot explicar mon primor / no culpes donchs mon amor / si de atent y de cortes / desacredita lo ences / y parlan mes eloquents / mas penas mos sentiments.
  • vers omès R.
  • afegit ences en la interl. sup. en llapis, damunt de cortes L4.
  • cortes afegit després de rendit, ratllat C.
  • fornal cor. damunt fortunal B12.
  • remato escrit a continuació de nostre, ratllat B12.
  • la lliçó bastara de P comporta hipermetria.
  • Athna cor. damunt Hthna R; Ethna cor. damunt Athna B5.
  • Athna cor. damunt Hthna R; Ethna cor. damunt Athna B5.
  • Athna cor. damunt Hthna R; Ethna cor. damunt Athna B5.
  • la lliçó de P comporta hipermetria.
  • copia aquests dos versos, invertits, entre els v. 1312-1313 BO.
  • oreja ratllat i aumenta af. interl. sup. BO; oreja ratllat i exalta af. interl. sup. I2; honor ratllat i favor af. interl. sup. amb llapis L4.
  • versos omesos VG.
  • hazaña cor. damunt pena A.
  • el copista transcriu els dos versos, els ratlla, i els torna a copiar a continuació I2.
  • l’omissió del verb, comporta hipermetria P.
  • l’error de P és evident.
  • alas cor. damunt alta, ratllat I2.
  • humilment, a P, comporta hipermetria.
  • rebutgem la lectio singularis de P.
  • vers omès R.
  • l’omissió de P comporta hipometria.
  • Ja Cupido ab fletxa de or / a los dos nos ha ferits L4 U.
  • rebutgem la lectio singularis de P.
  • pero cor. damunt mes B5.
  • creiem que la lliçó correcta és la que reporten P i els testimonis de l’altra branca (per bé que P es trobi ja amb una lliçó paleogràficament complexa; en tot cas, reporta una lliçó més acostada a reposar que no pas a reparar); vos, afegit a reparar per una altra mà B5.
  • veg. nota al v. 1301.
  • P intercanvia les formes verbals enfront de la resta de la tradició.
  • mas esperanças, les s dels plurals ratllades per altra mà I2 L4.
  • entre aquest vers i el següent, transcriuen l’acotació Vassen Marte C I2 P U V2; L4 només transcriu Vassen i algú afegeix amb llapis Marte.
  • nols vull ratllat amb llapis, af. interl. sup. no per L4.
  • la manca de sentit de la lliçó de la rosa, del subarquetip que origina tota la branca de P R etc. fa que testimonis com A i P facin propostes ope ingenii; optem per la lliçó de l’altra branca de l’stemma.
  • error evident de P.
  • rebutgem la lliçó sense sentit clar de P (i C V2).
  • neu cor. damunt veu B5.
  • exala cor. damunt exalta B5; des de l’a d’amor el fragment és il·legible.
  • l’addició de l’article a P comporta hipermetria.
  • la afegit interl. sup. corregint dadorada B5.
  • ulls ratllat i un mot il·legible escrit a continuació (probablement sols) B12.
  • vers omès L4 U; entre y i enemichs, als afegit interl. sup. B5.
  • L4 i U reporten un vers diferent: no sent de ningu ignoradas.
  • entre hortala i nas, mias, ratllat B5.
  • els ms. L4 i U substitueixen aquest vers per aquest altre, per raons evidents de censura: per ellas mon garbo aclaman.
  • els ms. L4 i U substitueixen aquest vers per aquest altre, per raons evidents de censura: lo mes important los falta.
  • dea ratllat amb llapis i Venus afegit interl. sup. L4.
  • l’acotació del personatge és Priapo en tots els testimonis excepte en L4 i VG en què hi figura Vert[umno].
  • flors afegit a continuació de selvas, ratllat BO; entre entre i aquestas hi ha una paraula ratllada V2.
  • rebutgem la lectio singularis de P, que no s’avé al context (veg. v. 1552).
  • substitueix el vers per per a res no es bo, per raons de censura L4.
  • considerem que la lliçó que transmet la branca de P és poc adient i optem per la de l’altra branca que s’adiu millor al context, fent referència a les fletxes amoroses de la intervenció anterior de Flora; cf. v. 1565.
  • rebutgem la lectio singularis de P.
  • rebutgem la lectio singularis de P.
  • buyrach cor. damunt bayrach R.
  • versos omesos L4; versos en una sola línia BO.
  • als afegit interl. sup. damunt los ratllat amb llapis L4.
  • per bé que P coincideix amb el subarquetip d’A B5 B12, i R amb la resta, considerem que so ha de ser un error derivat de la possibilitat de confondre sa amb el possessiu femení i del context musical del fragment.
  • error evident de P.
  • terror escrit a continuació de temor, ratllat I2.
  • versos 1639-1646 omesos P; editem aquests versos segons la lliçó de R.
  • amb aquest vers i l’acotació immediata posterior, acaba el testimoni VG.
  • la lliçó de R (i BO C U) constitueix un error perquè repeteix una rima de poc abans (v. 1648); la r de resplendor ratllada C (mateixa mà?).
  • les tres primeres síl·labes del vers no es poden llegir BO.
  • desestimem la lectio singularis de P.
  • introduïm una modificació contra tota la tradició: eterns ... afront és inviable per error de concordança; tant podria ser un error en un mot o en l’altre; ara bé, considerem que el copista que esà per damunt de la tradició conservada, que ha vist la paranomàsia front/afront i essent aquesta darrera paraula final de vers és difícil que s’equivoqui en aquest punt; en canvi, arrossegat d’alguna manera pel plural àspids del v. anterior a què es refereix l’afront pot haver fet plural el que en l’original devia ser singular: etern.
  • davant la diversitat, optem per la lliçó que compta amb més testimonis; en tot cas, la forma de P (Y), amb C, no conserva la vocal que d’una manera o altra tots els altres testimonis reporten, i per tant la considerem espúria.
  • entre i i adora, te ratllat B12.
  • rebutgem la lectio singularis (i lliçó impossible al XVII) de P.
  • la variant de P no fa sentit; meresque corregit amb llapis damunt meresca L4.
  • la diversitat de lliçons és palesa en aquest punt, per bé que la forma tot sembla que no fa sentit; la lliçó que reporten C P, els més propers per cada banda a l’arquetip de què depèn tota la tradició, és la que fa més sentit per al conjunt dels v. 1699-1702.
  • esternise cor. damunt eternisa amb llapis L4.
  • valor afegit després de cor, ratllat B5.
  • en afegit en la interl. sup amb llapis L4.
  • davant de la unanimitat de les dues branques en les formes plurals, desestimem les singulars de P (i U).
  • error evident (per atracció del v. 1726) de P.
  • essent el mateix mot, optem per la forma que té més testimonis.
  • desestimem la lectio singularis de P.
  • en aquest context només pot ser faro: rebutgem l’error de P.
  • optem per la lliçó atormentàveu perquè és l’única que s’avé al context en què Mart parla a les serpents en segona persona en tot el fragment; la resta són errors paleogràfics; desestimem la lectio singularis de P (a més, el context demana una forma en passat).
  • error afegit en la interl. sup. amb llapis, damunt amor, ratllat L4.
  • vers omès i afegit amb llapis los senyals de la tormenta L4.
  • furor cor. damunt favor C.
  • desestimem la lectio singularis de P (probablement una correcció lingüística del copista del XIX).
  • entre mauro i progidi, amich, ratllat U.
  • a tos afegit en la interl. sup. damunt a mos, ratllat BO.
  • rebutgem la lectio singularis accents de P (que hem de considerar un error en un context que reclama amb claredat una oposició a ignorància, v. 1811).
  • la lliçó de P comporta hipometria.
  • el context demana una segona persona del plural: error de P.
  • rebutgem la lectio singularis de P (que a més no s’avé a l’estructura paral·lela amb el v. 1843).
  • entenem que l’adjectiu s’aplica a Mauro i no pas als aires: rebutgem la lliçó de R (i BO) (cf. els dos versos següents).
  • desestimem la lectio singularis de P.
  • temor cor. damunt temps R.
  • fasil escrit després de ratllar fagil fragil fra BO.
  • flama cor. damunt fletxa U.
  • mudança cor. damunt mudas B5.
  • honrosa cor. damunt honra B12.
  • te afegit en la interl. sup, damunt de, ratllat, amb llapis L4; te cor. damunt de U.
  • ton nom afegit en la interl. sup. damunt ta valentia, ratllat V2.
  • miro afegit en la interl. sup. damunt veix, ratllat, amb llapis L4.
  • en afegit entre q. i la, amb llapis L4.
  • desigs afegit a continuació de desdenys, ratllat BO.
  • rebutgem la lliçó que reporten R i P perquè ofereix un vers coix per l’elisió de la conjunció inicial (la lectio singularis tinga de P probablement va ser un canvi del copista en advertir la hipometria).
  • no es pot llegir la primera paraula del vers BO.
  • y afegit amb llapis entre gallardas i marionas L4.
  • és evident que tota la tradició conservada depèn d’una lliçó errònia en aquest punt (done un) perquè no concorda amb els déus del v. 1953; probablement la lectio singularis de R, que adoptem, prové d’un intent de restablir la concordança.
  • Venus; és rara en el sentit d’única, singular.
  • Mart.
  • Junten-se: juntin-se. | d’aquí al davant: a partir d’ara.
  • El model antic d’aquesta cohabitació impossible és Is 11:6-8: «El llop conviurà amb l’anyell, / la pantera jaurà amb el cabrit... ». Cf. Garcilaso Égloga I, 155 i s. | filomena: el rossinyol. El nom prové de la mitologia: Filomena (o Filomela), filla del rei d’Atenes, va ser violada per Tereu, el marit de la seva germana, el qual li va tallar la llengua perquè no pogués explicar a ningú la seva agressió; els déus la van convertir en rossinyol i des de llavors amb el seu cant dona veu a les seves queixes.
  • ‘Lo desig de casar iguala al més desigual’. És a dir, l’enamorament ofusca de tal manera que no se saben percebre les diferències entre els dos contraents. | desigual iguala: derivatio.
  • nativa: natural.
  • pardo: gris.
  • La cova és l’única (singular) escola de la doctrina de Mauro.
  • Plutó i Prosèrpina són déus romans de l’inframon.
  • confon: altera. | refrena la ribera: atura el riu.
  • ‘i en l’invisible llibre del destí’.
  • contingents: tot allò que pot esdevenir-se o no, en contraposició a allò ineluctable.
  • El sintagma ve regit també pel verb considera del v. anterior. | A diferència de l’anterior, aquest vers remet a les coses en principi impossibles. Els caràcters són els del llibre del fat. Entengui’s: ‘la força invencible dels caràcters’.
  • Es refereix a l’esfera dels estels fixos, la vuitena i darrera de les esferes del cosmos geocèntric, on residien els estels, els quals influeixen damunt l’esdevenidor humà.
  • Els aspectes fan referència a la situació dels astres del sistema solar en relació als altres; en aquest cas de la Lluna respecte a la resta. | revoca: cancel·la. | Probablement el vers es refereix a la influència d’aquestes posicions respectives o conjuncions dels astres damunt dels éssers humans.
  • Entenem: ‘amb la veu (v. 9) pot canviar la nostra fortuna’.
  • vaníloca: vana, jactanciosa.
  • Només Déu (idea arquètipa divina) pot disposar la nostra salvació (salut), sense necessitat del destí.
  • ‘D’aquesta primera causa (=idea arquetipa divina) neix la cadena constant de les segones causes, la qual (primera causa) administra ordres de la providència suprema (=Déu) amb eterna dependència’.
  • ‘La cadena de las causes de (subjectes a) la causa arquetípica potser precedeix els efectes mitjançant senyals’ (que són els que el mag pot percebre —i, doncs, potser modificar-los—, abans que n’executin l’efecte).
  • Idea platònica segons la qual el món material (terrenes ombres) impedeix accedir directament a la idea o arquetip de les coses.
  • Hipèrbaton: ‘la ciència rara de Mauro los [=los objectes, v. 30] declara ab los raigs de son geni’.
  • en lo venider: pel que fa al futur, al pronòstic.
  • Al·ludeix a la destresa de Mauro per anunciar el destí o fat.
  • almanco: almenys.
  • El subjecte de conjura és Mauro.
  • que: perquè, ja que.
  • Mireno avança aquí un dels leitmotifs de l’obra: el dolor del remei serà més dur que mantenir la causa del conflicte amorós; cf. v. 177-178, 188 i pàssim.
  • Circe i Medea són dues màgiques de la literatura clàssica; la primera apareix a l’Odissea, enamorada d’Ulisses; la segona, a l’obra homònima d’Eurípides, enamorada de Jason.
  • Al·lusió a l’episodi d’Apol·lo i Dafne, nimfa filla de Peneu.
  • doncs: així doncs.
  • El saber màgic de Mauro. | judiques: jutges, consideres.
  • espanten: espantin.
  • irrites: irritis.
  • al punt: immediatament.
  • Els colurs són «Cadascun dels dos cercles de l’esfera que es tallen perpendicularment en els pols i toquen l’eclíptica en un els punts equinoccials i l’altre en els solsticials» (DCVB). El sentit dels versos 73-76 és que Cassolano es vanta de ser amb justícia altament considerat arreu per les seves obres.
  • Atlant (o Atles) era un tità preolímpic a qui, en perdre la revolta contra els déus o titanomàquia, Zeus va imposar el càstig de portar el cel i la terra (los orbes) damunt les espatlles.
  • hagen: hagin.
  • ‘Perdre el punt’ equival a ‘perdre l’estat perfecte, malmetre’s’. | al punt: immediatament, a l’acte.
  • Entenem que les preocupacions (cuidados) de Cassolano s’inscriuen (assentar) en el llibre dels perduts, és a dir, que no tenen cap acollida, no obtenen cap favor de la nimfa (v. 85); cf. «Posar una cosa en el llibre dels perduts: donar-la per perduda, o per incobrable» (DCVB, s.v. llibre).
  • Pòrcia era esposa de Marc Juni Brut, un dels assassins de Juli Cèsar; es va suïcidar quan va saber de la mort del seu marit. El sentit dels versos en relació a l’episodi clàssic no resulta clar; no podem descartar el recurs a l’acudit (notem que les paraules són de Cassolano) mitjançant les paraules Pòrcia i Brut (‘marc brut’, d’una pintura), que remeten a mots poc elegants. | retratara: retrataria, seria igual com.
  • ‘No per això em tinc per poc’.
  • ‘És el més habitual’.
  • flantum: potser flatum (?) o relacionat amb el llatí flatus, en el sentit fig. de carregat de fums, orgullós, vanitós?
  • Perquè l’amant en curs haurà de patir les vel·leïtats i mudances de la nimfa (cf. v. 89-92).
  • Contret: «Privat del moviment total o parcial del cos» (DCVB).
  • tolit: «Paralitzat; mancat de l’ús o moviment del cos o d’algun membre» (DCVB).
  • Fer una figa és fer el gest ofensiu de mostrar el dit del mig estès mentre es clouen els altres o bé mostrar el dit polze entre l’índex i el dit del mig amb el puny clos.
  • truc: palet de riera.
  • estatuts: normes, ensenyaments.
  • És a dir, fins assolir un cert grau ‘acadèmic’ en el ram. | capús: «Vesta llarguera, a manera de capa amb capulla, que es duia en els segles XV-XVII» (DCVB).
  • ‘em facin obtenir prestigi’.
  • Al·ludeix jocosament als honors que hauria d’obtenir.
  • Merlín: mag protector del rei Artús en les llegendes de l’anomenada matèria de Bretanya.
  • Fausto: potser la primera cita en la literatura catalana del personatge d’origen alemany, el mag que va pactar amb el diable; Abenisuf: potser remet a Ahmad al-Buni, el nom complet del qual és Shihab al-Din Ahmad ibn Ali ibn Yusuf al-Buni al-Maliki al-ifriqi (la cursiva és nostra), autor sufí del segle XIII del Shams al-Ma’arif (El llibre del Sol de la Gnosi), un text sobre ocultisme i talismans; potser el nom va romandre popularment per esmentar genèricament un mag d’origen àrab.
  • calabriant: barrejant.
  • Cassolano llança una enumeració d’estris, mètodes, activitats i productes vinculats a la màgia tradicional. | sedassets: sedassos petits. | bacines: la bacina era un gibrell o plat fondo, generalment de metall, com el bací (v. 143), que usualment utilitzava el barber. | nòmines: la nòmina era «ant. Cèdula o placa on persones supersticioses escrivien certs noms considerats com a posseïdors de virtut contra encantaments i altres perills» (DCVB).
  • xup: òliba.
  • Aquests versos al·ludeixen a les creences de l’època sobre la bruixeria: els espais de pas (com finestes, xemeneies, etc.) o llindes d’accés als espais alternatius, l’associació amb la nit i els animals nocturns, com també la capacitat per al trasllat instantani en l’espai.
  • Remendar: sargir (perquè semblin més joves).
  • esgarros: esquinços (s’entén, de l’himen).
  • Bersebuc: Belzebú (Belzebub o Belzebuc, antigament), un altre nom de Satanás o Llucifer.
  • Mauro s’adreça a Tirsis.
  • A còpia de proclamar la seva desgràcia l’alimenta, en detriment de la pròpia vida.
  • En comptes d’apaivagar les gelosies i mudances amoroses, les incita amb els remeis equivocats.
  • El guariment (de la malaltia amorosa) prové (més) d’acceptar-ne el malestar i el dolor que produeix (que no pas en els remeis convencionals de la màgia a l’ús). És un leit motif de l’obra.
  • Des d’un pol a l’altre passant per l’equador (és a dir, arreu).
  • Grave: seriós, important (llatinisme).
  • Ha-hi: hi ha.
  • lisonges: afalacs.
  • pogueren: podrien.
  • àtomo: àtom, cosa molt petita i lleugera.
  • esfera: conjunt.
  • Mauro és capaç de conèixer fets llunyans, aclarir esdeveniments del passat i conèixer el futur. | v. 212: l’al·legoria del Temps sol ser representada en la iconografia antiga com un vell barbut amb ales. Les seves plomes són mudes perquè el temps avança silenciosament, sense adonar-nos-en.
  • (A l’un): a Tirsis (també al v. 221). | Miro: veig (també al v. 219).
  • (A l’altre): a Mireno (també al v. 223).
  • caràcters: habilitats (cf. «Se llama tambien el singular atributo, virtud, habilidad, empeño, ò exercicio de un sugéto ò Nacion, por el qual es conocido, y se distingue de otros» (D.Aut. s.v. character).
  • Correlació trimembre, amb les correspondències Tessàlia/fertilisa/herbes, Pancaia/exhala/aromes, Amèrica/oculta/minerals (veg. Rossich 2012: 215-216). | Tessàlia és una regió grega on vivia la màgica Medea; Pancaia, una illa mítica descrita pel filòsof grec Evèmer, era terra d’encens; Amèrica era coneguda per l’or i argent. Tots tres components (herbes, aromes, minerals) formaven part dels apòzemes i filtres amorosos. Al llarg d’aquests versos, Mauro descarta tota eficàcia d’aquests beuratges per a la malatia amorosa.
  • Mauro estableix amb total contundència la impossibilitat que els remeis per al cos siguin eficaços per guarir les passions de l’esperit (teoria que era el fonament de la màgia tradicional). Cf. Ovidi, Met. I, 523: «ei mihi, quod nullis amor est sanabilis herbis».
  • certa: segura, eficaç.
  • la: la medicina.
  • Ja que les preparacions màgiques tradicionals són ineficaces en el mal d’amor, Mauro proposa una nova teràpia, difícil i dolorosa tant com certa i constant: amb els conceptes aristotèlics de matèria i forma, introduirà la proposta de l’espectacle teatral com a catarsi i solució eficaç als problemes amorosos que presenten Mireno i Tirsis. Sobre tota aquesta qüestió, veg. Valsalobre (en premsa). | tindrà: obtindrà.
  • Quid petis?: Què manes?
  • esfera llustrosa: la superfície del mirall.
  • Guidèmio: personatge de la Tragicomèdia d’amor, firmesa i porfia, esmentat també a les epístoles literàries com a Manílio Guidèmio; probablement és un criptònim que remet a una persona real de l’entorn de l’autor, potser un tal Emmanuel Guiamet i Lledó, que va ser tutor de Joan Fontanella, fill de Francesc i la primera dona, Helena Serra.
  • memòries: records.
  • esfera: aquí, l’espai, el jardí que contemplen.
  • vesten: vesteixen.
  • Els personatges s’adrecen ara a la part femenina del públic assistent a la representació.
  • En aquest passatge els dos amics, en haver vist un jardí ple d’imatges referides a l’amor, dubten de les propostes de Mauro: Mireno retorna a l’escepticisme inicial; Tirsis no entén que les convencions amoroses que semblen poblar aquell espectacle que veu siguin apropiades per guarir els seus dolors amorosos.
  • Mauro recomana als dos amics que suspenguin la raó (i l’intent d’interpretació de coses que s’escapen als humans) i confiïn en la seva proposta de remei. | disponen: disposen (també al v. 342).
  • Mireno és el primer a fer referència a un espai teatral en la visió que contemplen (que no ha estat esmentat abans) i demana quina funció ha de tenir en la ditxa promesa per Mauro (v. 314). | eminent: en el sentit de ‘superior, excel·lent’ (cf. v. 1794).
  • Al·lusió al fet que l’autor mateix i un amic seu (Guidèmio, veg. v. 283) són actors (no se’ns diu quins personatges assumeixen) en la representació inserida.
  • desdoren: treuen brillantor, avergonyeixen.
  • Les mudances de Venus no són falses, sinó reals; hem d’entendre que són alhora mudança i falsedat (en comptes de lleialtat a Mart).
  • Fragment en què Fontanella expressa l’originalitat formal de l’obra que ha escrit, que no s’avé amb cap dels subgèneres dramàtics coneguts. El concepte harmonia i l’atribució de sonora a Melpòmene (v. 338) fan pensar que som davant d’una obra teatral de caràcter musical. Certament, en l’obra, les al·lusions a música, cant i ball són molt freqüents, a més del personatge anomenat Música.
  • pregara: pregaria.
  • Mauro sol·licita de Tirsis i Mireno que, no solament contemplin l’obra inserida que s’hi representarà sinó que hi actuïn com a personatges, adoptant els rols dels déus Nereu i Mercuri, respectivament (tal com diu la relació de personatges que encapçala l’obra). Mercuri, l’Hermes grec, és el missatger dels déus als homes i protector del comerç; la iconografia tradicional el representa amb un casc amb ales, el caduceu o bastó amb dues ales en un extrem i dues serps entrellaçades i unes sandàlies alades (cf. v. 1281-1284). Nereu és un déu marí, representat amb barba blanca i un trident, a cavall d’un tritó (cf. v. 1285-1288).
  • sos designes: entenem que es refereix als designis del desenvolupament de l’obra que regeix Mauro.
  • Melpòmene: musa de la tragèdia; aquesta al·lusió remet al fet que la solució dels mals amorosos dels dos personatges serà vehiculada a través de la catarsi (d’aquí les contínues referències al remei com a difícil i dolorós), amb la contemplació-actuació a l’obra que just ara comença (que no té res de tràgica).
  • vullen: vulguin.
  • vulla: vulgui. | esfera piadosa: sinònim de ‘els cels benignes’ (v. 347).
  • Sobre aquests quatre ciclops, veg. els v. 1147 i s. La mètrica del vers 351 reclama la forma Estrope, enfront de l’habitual Esterope de les didascàlies, de la llista de i del v. 368, en què Esterope és l’única forma possible perquè el vers sigui mètric. Justament la forma Estrope ens indica quina devia ser la pronúncia de la forma habitual de quatre síl·labes: Esterope i no pas Estèrope.
  • atronau: d’atronar, «Atordir a crits o gran remor» (DCVB). | sicílies: relatiu a l’illa on resideixen Vulcà i els ciclops, ajudants seus a les fargues dins del volcà Etna.
  • horríferos: neologisme compost d’horribles (o horrísons) i feroços.
  • El fragment repassa tots els elements d’una farga (enclusa, martell, manxes, fornal), els elements amb què es treballa (foc, vent) i els materials (acer).
  • rendiu: abaixeu, deixeu anar, abandoneu.
  • ofici: de ferrer.
  • ressonen: ressonin. | rises: riallades.
  • derritesca: fongui.
  • los pits més insolents: sinècdoque per ciclops, gegants grollers i rústics.
  • Les flames de la fornal.
  • regocijat: alegre.
  • soltara: soltés, deixés anar.
  • suspendrien: restarien atònites, admirades.
  • fogoses muntanyes perquè són volcans.
  • 376 i 377 giraren i juntara són formes del condicional: girarien i juntaria.
  • sabies: sabessis.
  • Al·lusió a Saturn (Cel), que pretén afalagar Vulcà prometent-li la seva filla Venus, però això farà més evidents les calamitats físiques del déu. Recordem que Vulcà, déu del foc, dels metalls i la metal·lúrgia, l’Hefest dels grecs, va sortir en defensa de la seva mare Hera quan aquesta disputava amb Zeus; aquest darrer el va precipitar fora de l’Olimp i va caure a la Terra; de resultes de la caiguda va romandre coix (d’altres vegades s’explica que era coix de naixement i sa mare, avergonyida, el va llançar de l’Olimp per desentendre’s); a més de malgirbat i coix, era lleig i ple de sutge de la farga. | culpares: culparies. | 387-388: ‘encara pensaries que he estat desgraciat?’.
  • Està: estigues.
  • Veg. nota v. 384-388.
  • Tot i les calamitats que descriu encara ha de donar gràcies als déus perquè, de les seves atzagaiades, només n’hagi restat coix (veg. nota als v. 384-388). | paguen: paguin.
  • L’expressió indica que Vulcà sap que és gràcies al seu patrimoni que Saturn ha promès la seva filla amb el déu coix: aquesta riquesa dissimula o contraresta (daura) les seves misèries (el ferro dels desencerts).
  • Saturn (el Cronos grec) pertany a la primera generació dels déus, prèvia a la de Júpiter (Zeus) i els olímpics. | caducant: caduc, vell.
  • Posar un clau de carreta entre els pals de la roda de la Fortuna, per així immobilitzar-la en aquest moment feliç. | pose: posi.
  • El subjecte de vol fixar és Saturn.
  • tento: «Tiento: En la Pintúra es una varita, ò bastoncillo, que se tiene en la mano izquierda con un boroncillo de borra, ò perilla redonda à lo último, para que no lastíme el lienzo.» (Dic. Aut.). És, doncs, un bastó que usaven els pintors per mantenir el pols, recolzant-lo perpendicularment damunt la tela, quan la mà contrària (la mateixa que sostenia la paleta de colors) pintava detalls.
  • Sobre aquests set pintors contemporanis de Fontanella a Barcelona, veg. Miralpeix (2018).
  • Està: estigues (a Piragmon).
  • El caputx o caputxa corona la faç blanca de Venus; la baieta és un teixit fluix, de baixa qualitat, per la qual cosa la metàfora té una intenció clarament desidealitzant, com passa a la resta dels versos d’aquest retrat com a descripció barroera, casolana, pròpia d’un personatge com Vulcà.
  • El port del cos (de marbre per la blancor de la pell).
  • blanc: dilogia; en el primer cas és el color, en el segon la diana per al déu Amor, que dispara fletxes (aquí amb ballesta).
  • gaieta: atzabeja, un tipus de lignit. Les negres barques són metàfora per les nines dels ulls. És interessant observar que Vulcano, quan descriu Venus de manera barroera i jocosa, diu que té els ulls negres; en canvi, Apol·lo, quan al seu torn farà la descripció de la mateixa Venus, que és una rèplica idealitzant d’aquesta d’ara, definirà els ulls de la dea com a blaus, seguint els estàndards de la poesia petrarquitzant (v. 678).
  • El blanc dels ulls.
  • Dilogia: ara les celles equivalen a ‘selles’ de montura.
  • altaner: orgullós.
  • El nas. És probable que hi hagi un record del vers «érase una pirámide de Egito» del sonet A una nariz de Quevedo contra Góngora «Érase un hombre a una nariz pegado».
  • Just sota el front (rere el qual hi ha el cervell = pensaments) hi ha el nas amb qui fa terme o frontera.
  • llanceta: mena de bisturí, per fer sagnies, obrir abscesos, etc.
  • Notem la sèrie d’antítesis blanc (gel, gessamins, perles) - vermell (atzeroles, coral, clavell).
  • càndido: blanc.
  • apar: sembla.
  • cobre: cobreix.
  • clave: clavi; notem la procacitat de l’expressió.
  • A no ser: de no ser, si no fos.
  • Entenem, salts alts com escambells (en definitiva, no gaire alts, ja que l’escambell és un tamboret baix).
  • reine: regni.
  • A la manera d’Apol·lo, Bacus lluirà una corona, no de llorer, sinó de pàmpols o fulles del cep.
  • carretell: bota petita.
  • fuja: fugi.
  • resplandesca: resplandeixi.
  • La iconografia tradicional representava els vents dels quatre punts cardinals com a cares amb les galtes inflades per bufar.
  • De l’acer se’n feien les armes.
  • sien: siguin.
  • retret: espai o cambra on habiten els ciclops i Vulcà.
  • vesten: vesteixin. | El brocat és un teixit brodat amb or o argent, aquí instal·lat per cobrir parets a mode de domàs.
  • Es refereix a la promesa de Saturn esmentada als v. 407-414.
  • Venus posa en situació difícil l’interès de Saturn, que ha promès la seva filla a Vulcà a canvi de les riqueses d’aquest; en certa manera, la ven (cf. v. 565-566, 781-784, 957-958).
  • Al·lusió a l’amor de Venus per Mart, més discret que el que sacseja a Vulcà.
  • Piragmon encerta en els seus pronòstics: la faula clàssica (Od. VIII, 266-366) ens diu que quan Venus i Vulcà seran matrimoni, Mart i Venus reprendran la relació, cometent adulteri (veg. Valsalobre 2009) (veg. també v. 506).
  • L’amor primer de Venus és Mart, com es veurà en el desenvolupament de l’obra.
  • obliga a Venus, és a dir, la seva galanteria amorosa cerca la correspondència de la deessa.
  • no ha molt: no fa gaire temps. | el: Marte. | veres: veieres, vas veure.
  • Es deu referir a l’empresa o ensenya i colors que devia portar Mart en honor del seu servei amorós a Venus, a la manera cavalleresca, els quals van revelar (traïren) els seus sentiments.
  • Els ofèn perquè mostra que els afectes de Vulcà no semblen tenir acollida en Venus per la fermesa amorosa de Mart.
  • insulso: sense gràcia (Aut.); intonso: ignorant (Aut.).
  • temes: tems.
  • Hipèrbaton: ‘faré majors efectes ab l’enclusa i lo martell que [no pas] Marte ab la forta pica (=llança)’; l’al·lusió és obscena.
  • amor primer: Mart (cf. v. 514).
  • Davant l’amenaça de competidors amorosos, el desconfiat Vulcà, amatent només als aspectes sexuals, proposa un cinturó de castedat per Venus.
  • Al·lusió obscena: altives, és a dir, que s’alcen.
  • mires: veus, consideres.
  • Veg. v. 509-510.
  • Cf. v. 513-514.
  • llunàtic extrem: canviant decisió.
  • dos branques, una per a cada banya (per l’adulteri de Venus).
  • Notem la coincidència completa de les cinc síl·labes darreres dels versos 575 i 577; així en tots els testimonis.
  • los ferros: sinècdoque per la feina de ferrers.
  • quiçà: potser.
  • L’al·lusió que fa Piracmó al canvi laboral dels ciclops en el futur, si Vulcà persisteix en la seva dèria de festejar Venus, dels ferros als tinters, està relacionat amb el fet que els tinters eren fets de banya (de bou), amb la qual cosa prenuncia un possible cas d’adulteri (cornut). Cf. «de cornut i de ferrer» (v. 20 de l’anònima Faula de Vulcano, Venus i Marte: Rossich & Valsalobre ed. 2006: 132).
  • Les Fúries, Erínies o Eumènides, són personificacions mitològiques infernals de la venjança contra certs crims: Al·lecto, Tisífone i Megera (cf. v. 585 i 598). Per això Mart les esmenta com a testimonis eterns del ‘crim’ comès contra ell. Tenen els cabells cenyits per serps i turmenten, segons Virgili, les ànimes dels difunts a l’Hades. | danyades: damnades, condemnades.
  • La mia ànima.
  • Mart se sorprèn que, si fins aleshores no havia tingut cap conflicte amorós (les Fúries han ignorat la nostra esfera, la relació amb Venus), ara la gelosia el corrogui.
  • Et queixes ofuscat pel turment amorós.
  • ‘Ab los ecos de ta pena no ofengues (=ofenguis) [la] tranquil·litat serena de ton valor’.
  • seguesquen: segueixin. En definitiva: Apol·lo demana a Mart que no es deixi dur per l’ofuscació de la passió amorosa (v. 591-598).
  • causa rigorosa: la mudança de Venus.
  • Febo: altre nom d’Apol·lo.
  • objecte diví: Venus.
  • més altiu planeta: Mart. | predomina: supera.
  • Amor és subjecte d’una llarga oració que troba el verb al v. 621 (és). Mart al·ludeix a diversos mites relatius a Amor, Cupido o Eros. | 605-608: és alhora un déu (nascut al cel) i fill de Nix o Nicte, la nit en alguns mites. | 609-612: potser al·ludeix a l’episodi de Nimfea, una nimfa o criatura mitològica de les aigües, enamorada de Eros. | 613-616: es refereix a l’episodi de Plutó, enamorat de Prosèrpina per causa d’una fletxa d’Amor, a la qual va raptar i dur a l’infern com a reina. | 617-620: al·ludeix a l’episodi de Júpiter transformat en cigne per seduir Leda.
  • ciny: cenyeix.
  • cego déu: Cupido.
  • Les nereides, les hamadries (hamadríades), les napees i les naies (nàiades) són les nimfes del mar (procel·lós safir, pel color blau), dels arbres, dels boscos i de les aigües, respectivament (cf. «De Fontano la queixa llastimosa», v. 25-26). | 630: l’hamadria arma (fletxa; de «fletxar: armar o parar un arc posant-hi la fletxa a punt de tirar»: DCVB) un arc de vori (corbo marfil). La imatge es basa en la presentació de Siringa al llibre I de les Metamorfosis ovidianes: la nimfa hamadríade és seguidora de Diana i només es distingeix d’aquesta perquè porta un arc ‘de banya’, mentre que el de Diana és d’or (Met. I 689-697).
  • puga: pugui.
  • Venus.
  • Venus neix al mar, a prop de la costa de Pafos (Xipre), de les gotes de sang caigudes a l’aigua quan Cronos (Saturn) va tallar els genitals a Urà.
  • Malgrat que algunes fonts mitològiques afirmen que Venus és filla de Júpiter (entre ells Homer), també n’hi ha que la fan filla de Saturn, tradició que segueix aquí Fontanella.
  • Cf. nota al v. 639.
  • candors cristal·lins: imatge per bellesa radiant de Venus
  • les selves de Diana es refereix als boscos, lloc on habitualment caça la deessa Diana. Venus freqüenta els boscos per comptes de residir a l’Olimp.
  • Pamfília és una regió de la costa meridional d’Àsia Menor: l’expressió equival a ‘a l’extrem de la Mediterrània, on hi ha Pamfília’.
  • Acidàlia és un dels epítets de Venus (cf. Virgili, Aen. I, 720). Xipre és més feliç per ser l’espai, el lloc de referència (esfera) de Venus, que no pas per tenir una primavera perpètua (per les bondats del clima).
  • verda esmeralda: les fulles.
  • robins: les flors.
  • ciny: cenyeix.
  • Protegida per les espines.
  • Contraposa el blanc de la flor del gessamí, símbol de la innocència, amb l’olor (aliento) sensual: el perfum del gessamí s’ha vinculat tradicionalment amb l’amor i la sensualitat, i és sabut que les flors tenen propietats ansiolítiques i narcòtiques.
  • El clavell taca (tiny: tenyeix) de vermell la verdor (esmeralda) dels prats.
  • safirs: ulls blaus. Veg. la nota al v. 445.
  • rompí: irrompí, vaig penetrar.
  • etxís: encís, encanteri.
  • L’arquer és Cupido.
  • L’objecte més aplaudit és Venus, mare de Cupido.
  • Cercant un animal (per caçar).
  • Amb els ulls closos.
  • airosos: solts a l’aire.
  • Sorprèn, després del correctiu de negres a blaus aplicat als ulls, en funció de qui descriu Venus (v. 445 i 678), que Apol·lo defineixi el cabell de Venus com a negre, contra tota expectativa en un fragment petrarquitzant.
  • prenunci: anunci, presagi.
  • Venus duu els cabells lligats amb una cinta o llaç de colors.
  • El front blanc com la neu.
  • El rostre combina la blancor (lliris, marfil) de la pell i la vermellor (clavells, púrpura) de les galtes.
  • El nas, només blanc, fineix la competència entre blanc i vermell dels versos anteriors.
  • Cupido.
  • perles i robins són metàfores per dents i llavis (igual que alabastres i corals, respectivament, als v. 721-722; els corals són animats perquè es mouen).
  • La boca de Venus és sepultura de l’esperança de Mart perquè d’allà surten les paraules que neguen la continuïtat de la relació.
  • El coll com a Atlant (cf. v. 83) que sosté les diverses parts del cap de Venus (orbes cristal·lins).
  • El pit és un volcà, amb neu al cim i flama dins (=el pit té la pell blanca fora i la flama interna dins, és a dir, la passió amorosa, que el pit amaga); Montgibell (o Mongibel, Mongibello) és una antiga denominació de l’Etna.
  • Ni les flames encenen sos cristalls (la pell del pit, cobert); ni la neu apaga el desig.
  • Al·lusió a l’episodi de la quimera i l’enigma plantejat a Èdip en l’obra de Sòfocles Èdip, rei. | lo demés al·ludeix al sexe.
  • Les sabates o sandàlies (coturno) de Venus no permeten de veure’n els peus blancs (àtomos de marfil). Notem l’antítesi (que no contrast de colors) entre el mot negre (pel color de les sabates) i el mot blanc, diana o objecte de desig de Mart.
  • Malgrat la fermesa de les sandàlies de Venus, és possible de veure’n part dels peus blancs (gessamins); són fugitius perquè és mouen, caminen.
  • Fins ara la descripció de Venus era feta mentre dormia. En obrir els ulls, l’influx amorós sobre Mart és definitiu. | sa vista: la seva visió, el fet de veure-la (desperta).
  • Expressions relacionades amb la teoria neoplatònica de l’amor, segons la qual, a partir del moment en què es produeix l’enamorament, l’afectat pel sentiment amorós abandona el propi cos per traslladar-se al de la seva estimada si aquesta l’accepta.
  • Mart es lamenta que la rebuda inicial de Venus va ser positiva, la qual cosa ha fet més dura la trista situació del present, quan ha estat rebutjat per Venus, que el substitueix per Vulcà, i en dona la culpa al fat o destí, sempre advers.
  • Mart al·ludeix implícitament a una relació sexual (favor) amb Venus. | repetesc: repeteixo. | recato: pudor, honestedat.
  • Citerea és un altre nom de Venus.
  • ou: oeix, escolta.
  • mudança d’estil i mudances pels canvis d’actitud de Venus vers ell, Mart.
  • Hipèrbaton: ‘Inhumà Saturno, per un interès servil, promet a les riqueses de Vulcano lo premi diví d’amor [=Venus]’.
  • Venus.
  • Vulcà. | torpe: en el sentit moral d’impur, obscè (DCVB); cf. «Ja Marte ab Venus se junta, / a pesar del torpe vell / que de l’Etna en les cavernes / monòculos rig ferrers»: v. 20-32 del poema de Fontanella «Dessobre la sexta esfera».
  • Empir o Cel Empiri, lloc més enllà dels nou cercles dels cosmos geocèntric ptolemaic, residència de Déu, àngels, etc.
  • senten: sentin.
  • planetes: sinònim de déus, ja que molts planetes tenen nom de divinitat: Mart, Venus, Saturn, Mercuri...
  • de nou: Apol·lo es refereix a les fúries d’ara (v. 781-812) i recorda les de l’inici de l’escena (v. 579-602).
  • Apol·lo es refereix als versos de Mart que cantaven les excel·lències de Venus (cf. v. 773). | ternesa: tendresa.
  • cuidados: preocupacions.
  • Enteneu ‘sinó que he vist els gelos guerrers’. És a dir, Mart s’ha rendit al combat dels gelos, essent dominat per aquests.
  • Apol·lo aconsella Mart que, davant la disjuntiva de recuperar l’amor de Venus (corone tos desigs) o bé apaivagar el dolor per la pèrdua amorosa (remedie tos pensaments), no hauria d’haver estat tan generós en descriure l’amor per Venus (la ternesa del v. 814) (v. 823-824) o bé no ha d’exclamar-se amb tanta animadversió (v. 825-826), respectivament. | aplaudesques: aplaudeixis (en el sentit de ‘donis per bons’). | irrites: irritis, excitis.
  • Resposta als v. 819-821 d’Apol·lo. | cure: curi.
  • En aquests versos, Mart aposta pel paradigma de l’enamorat literari tradicional, d’arrel trobadoresca, que es manté fidel al servei amorós a pesar del dolor i el rebuig (cf. encara els v. 839-842 i 859-862). | ensenye: ensenyi, mostri.
  • vença: venci.
  • Perquè les afirmacions de fidelitat i fermesa amorosa (v. 831-834) són incompatibles amb el furor que ara expressa Mart.
  • Apol·lo vol fer entendre a Mart (com Piragmon a Vulcà a l’escena anterior) que potser té una percepció equivocada respecte de Venus.
  • descobre: descobreix, mostra.
  • dirigim: dediquem (a les noces de Venus i Vulcà).
  • resplendesca: resplendeixi, es reflecteixi.
  • Montgibel: veg. v. 730. | sepulte: sepulti, colgui.
  • L’inici de l’acotació entre aquests versos, Al que canten..., equival a ‘Mentres canten...’.
  • La Música introdueix el monòleg que farà Venus a continuació (cf. v. 883-884).
  • esta firmesa: la de Venus mateixa.
  • L’amor de Venus (per Mart) no està subjecte als canvis de la Fortuna, roman invariable.
  • La confiança d’estimar Mart és funesta perquè provocarà dolor. Aquesta confiança, junt amb la mortal esperança, aspira a mantenir la contradicció (la d’obeir Saturn) la qual cosa és gloriosa (=immortal empresa). En fi, la mudança forçosa, obligada per Saturn, conviu en Venus amb la fermesa del seu amor cap a Mart.
  • esfera: aquí equivalent a premi darrer.
  • La causa és Mart (cf. v. 903).
  • De la mateixa manera que acaba amb la meva felicitat.
  • Mart.
  • En aquest punt, amb aquesta adversativa (mes), Venus, després de tants escarafalls de dolor, tantes promeses de lleialtat i tantes exclamacions demanant la mort (impossible) es plega finalment a les circumstàncies (cf. v. 995-998).
  • La venjança de Mart per la mudança culpable de Venus serà el record etern de l’episodi.
  • L’esperança que canviïn les coses i que es recuperi l’amor amb Mart.
  • Les al·lusions obscenes són evidents (com als v. 924-926). | desarbolau: desarboreu, abatiu.
  • Al·lusions obscenes paleses: de la causa (la bisarria de Venus) s’obté l’efecte d’una erecció l’abast de la qual supera visiblement (cf. v. 941-942) els marges de la indumentària de la zona genital. | bisarria: «força o grandesa d’esperit manifestada agradablement» (DCVB).
  • ton imperi: les teves ordres.
  • insígnia: les porres arborades, erectes.
  • L’escolta embadalida.
  • Aquí ‘suspendre’ en el sentit de restar encantada, admirada (també al v. 938).
  • Ha-hi: hi ha.
  • Vulcà pren l’apart sarcàstic de Venus per una mostra de la confusió de Venus sotmesa als seus ‘encants’. Tot i que també pot referir-se a com és de vistent el seu amor (cf. v. 924-926).
  • Venus, irònica, respon que el que l’admira és la seva trista circumstància o fortuna, que l’obliga a plegar-se als desitjos de Vulcà per ordre de Saturn, el seu pare.
  • Novament Vulcà interpreta malament les al·lusions de Venus i pensa que es refereix a la seva fortuna material i demana si és quantiosa (feliç).
  • Nova sortida irònica de Venus, que diu que seria feliç si fos mortal, per morir d’amor per Mart (cf. v. 898).
  • Vulcà ve a dir a Venus: no dissimulis en forma de pudor els indicis que revelen l’ardor de la passió. | recato: pudor, honestedat. | repressats: refrenats, reprimits.
  • vulles: vulguis.
  • Cf. el proverbi ‘Al ferrer no li vagis a vendre baldes’, és a dir, al perit no el vulguis enganyar en la seva matèria.
  • Dilogia: les parts generoses són tant les riqueses de Vulcà com les seves potències genitals.
  • Cf. v. 405-414, 509-510, 565-566, 781-784.
  • pensara: pensaria, hagués mai pensat.
  • sucre rosat: «sucre esponjat» (DCVB, s.v. sucre); «El que se hace artificialmente, esponjado à manéra de panál, que de ordinário sirve para tomar con él el agua fria: por cuya razón se llama tambien pan, ò panál de azúcar. En algunas partes le dán diferentes nombres, como esponjado, voládos, &c.» (Aut., s.v. azúcar). | apar: sembla.
  • azahar: tarongina, flor del taronger; la mantega i oli de tarongina es feien servir per al tractament de la pell i per les seves propietats sedants.
  • esfrimolat: d’esfrimolar, «Esbocinar, desfer en trossets petits» (DCVB).
  • La pasta reial era «composta de farina d’ametlla i sucre» (DCVB s.v. pasta).
  • donoses: atractives, agradables.
  • Cf. 957-958. | himeneo: casament.
  • L’amor per Mart.
  • Aquí es revela un malentès, perquè Mart, com sabem, no l’ha pas oblidada; tanmateix, tots dos creuen que l’altre ha actuat amb voluntat contrària a la continuïtat de la relació amorosa.
  • respongues: respon (forma imperativa).
  • S’enceta aquí (i fins al v. 1052) una autodescripció física delirant de Vulcà.
  • apar: sembla.
  • La visió del vis de Vulcà espanta les nimfes. | cara-car: paronomàsia.
  • Aquestes expressions (i les dels v. 1037-1044) ens recorden que Vulcà és un déu físicament estrafet, coix, etc., per haver caigut de l’Olimp (cf. v. 384-388).
  • S’entén poblats de paràsits diversos, que cal alimentar.
  • per lo agut: per com és d’agut.
  • tall: port, figura.
  • que procuro: de què tinc cura.
  • El tall és ara de carn, segurament al·lusió obscena.
  • La fusta de figuera és de mala qualitat: és tova i fa de mal cremar. | foren fets: el subjecte és puntals.
  • donaire: gràcia.
  • un peu de xivau: potser es refereix a un pas de dansa o a una manera de caminar. | xivau és ‘cavall’ en occità.
  • Al·lusió a les dificultats per caminar, ja que és coix.
  • La gorra ajustada és un atribut tradicional de la iconografia d’Hefest/Vulcà.
  • immoble: immòbil (probablement per estar fixada al cap perennement i formar-ne ja una unitat, amb la brutícia que li deu fer de substància adhesiva).
  • Dilogia: altes parts tant val per altura social, moral, etc. com per fer una al·lusió obscena.
  • Les flames de la passió amorosa que li atribueix Vulcà.
  • Recordem que Vulcà és ferrer i treballa amb foc.
  • Sicília, on hi ha l’Etna, llar de Vulcà i els ciclops (cf. v. 1087).
  • dragapans: golafres (els ciclops) (de dragar, «Engolir, menjar molt i de pressa»: DCVB).
  • ‘En un instant buiden el rebost més ben proveït’.
  • De l’ofici de ferrer, com dels artesanals, se’n deien oficis mecànics.
  • El Tamerlà va ser un antic conqueridor turcomongol; aquí val genèricament per mariscal, per cap militar dels déus.
  • lisonges: afalacs.
  • Els ciclops, fàmuls o criats de Vulcà, que eren de tot menys espigats (magres).
  • Ballar-li l’aigua a algú és una locució que equival a adular-lo, afalagar-lo.
  • freixura: el cor.
  • El mestre de capella de palau, el director del conjunt musical i coral d’una institució.
  • Himeneo: el déu del matrimoni.
  • Es refereix a consumar el matrimoni, és a dir a «tenir el primer acte carnal els units en matrimoni» (DCVB).
  • cuidados: procupacions o plans, els establerts amb Saturn per assolir Venus.
  • vi brocàs: «Cordial fet amb vi, sucre, canyella i altres espècies» (DCVB, s.v. hipocràs).
  • Aquí: veu o crida als membres del grup que comanda: ‘(veniu) aquí’ (també al v. 1117). | guardes: vigilants, sentinelles. | alentades: animoses, valentes. | Sobre Príap, veg. v. 1167.
  • Idàlio: Idalion, antiga ciutat xipriota, centre de culte a Venus.
  • d’Etiòpia: per l’aspecte ennegrit, pel sutge, de la pell i vestits dels ciclops, ferrers que treballen dins del volcà Etna (cf. v. 1145-1146).
  • Aquest vers presenta diversos problemes: 1) els que duen porres són els salvatges, no pas els ciclops (veg. v. 1136); i per tant porres ha de dir-ho Estèrope mentre que Maig ha de fer referència a armes; 2) porres no pot ser paraula de rima, ja que és la immediata anterior (v. 1136); 3) però armes tampoc no pot ser perquè no rima. És un error de tota la tradició? Malgrat tot, mantenim la forma que transmet tota la tradició manuscrita sense poder oferir una alternativa.
  • Piragmon o Piracmó (o Arges segons altres fonts, el llamp) pertany, com Brontes (el tro) i Estèropes (el llampec), a la primera generació de ciclops, gegants amb un sol ull al front, fills d’Urà i Gea. Aquí apareixen com a ajudants del déu ferrer Vulcà.
  • Cf. nota al v. 1147.
  • mar Carpaci nom que rebia una porció del mar que banyava les illes de l’Egeu entre Creta i Rodes.
  • Cf. nota al v. 1147.
  • ‘Puc disparar les roques flamejants de l’Etna cap a Xipre’, a mode de projectils.
  • Polifem, fill de Neptú i de la nimfa Toosa, és un ciclop d’una generació posterior a la dels tres anteriors (cf. nota al v. 1147), que apareix a l’Odissea homèrica.
  • Neptú, que igual com Júpiter comanda els déus, ell comanda els déus i éssers del mar.
  • Lilibeo: antiga ciutat de la costa oest de Sicília (avui Marsala).
  • guardes: sentinelles. | Amaltea: nimfa nodrissa de Júpiter, la qual va ser propietària del corn de l’abundància o cornucòpia; és símbol de la fertilitat de la natura.
  • Flora: divinitat que representa la floració i l’esclat de la primavera. | postes: vigilants, sentinelles.
  • Príap és el déu responsable de la fecunditat de la terra, de la germinació de les plantes i de la maduració dels fruits, i protector del bestiar i de la virilitat masculina; la iconografia tradicional el representa amb una verga descomunal (cf. potent).
  • El déu Vertumne presideix els canvis estacionals de la natura.
  • Vertumne podia canviar d’aparença a voluntat; d’aquesta manera va prendre l’aspecte d’una vella per acostar-se a la nimfa Pomona i conquerir el seu amor (Ov., Met. XIV, 654 s.).
  • lascius gessamins: cf. v. 667-668.
  • gosa: gaudeix.
  • ressonen: ressonin.
  • previngam: preparem.
  • El trencat és un pas de dansa.
  • Callen: callin.
  • cessen: cessin.
  • Al·lusió obscena.
  • Sobre l’ús del refrany de les «Coplas de trescientas cosas más», veg. Rossich (2012: 223-225).
  • donaire: gràcia.
  • perdigar és «sofregir la perdiu» (DCVB).
  • S’entén puntual a dur a terme el dèbit conjugal.
  • Un perpal és una barra de ferro per fer palanca; al·lusió obscena.
  • Per mandat de Saturn i per pretès rebuig o oblit de Mart.
  • Venus pren la decisió d’esposar-se finalment amb Vulcà com a venjança contra Mart.
  • Al·ludeix al fenomen de l’estel de l’alba o del matí, és a dir «el planeta Venus, que sol aparèixer a la matinada, abans de sortir el sol» (DCVB, s.v. estel). | done: doni.
  • noves: notícies; és a dir, com a culminació (remato) de les notícies.
  • lisongeen: afalaguen, lloen.
  • donaire: gràcia.
  • Vulcà.
  • Venus.
  • Febo: un dels epítets d’Apol·lo.
  • or barbarí: «oripell, làmina de llautó per imitar l’or» (DCVB, s.v. barbarí).
  • Mercuri (recordem que és Mireno). Cf. v. 334-336.
  • caduceo: el caduceu és un bastonet amb dues ales en un extrem i dues serps entrellaçades, atribut de Mercuri.
  • Els atots són els trumfos d’un joc (de cartes, etc.); els alats escarpins (v. 1284) són el seu trumfo, el seu avantatge respecte dels altres déus.
  • En la iconografia tradicional de Mercuri, els escarpins (o sabates lleugeres) duen ales, perquè ha de traslladar-se de l’Olimp a la terra per comunicar els missatges dels déus als homes (cf. v. 1281).
  • Recordem que Nereu és Tirsis disfressat de déu. Cf. v. 334-336. | miro: veig.
  • Contrast entre les simultànies tristor de Mart i alegria de Vulcà. | ensenya: mostra.
  • himeneo: himeneu, casament (himeneo fatal també a v. 988).
  • Els déus han baixat de l’Olimp per celebrar a Xipre el casament.
  • citerea: de Xipre (=Venus).
  • servesquen: serveixin.
  • Cada déu ofereix com a trofeu o ofrena per les núpcies el símbol que el caracteritza.
  • oreja: aireja, difon.
  • ‘No lloeu només la bellesa de Venus; difoneu i celebreu (també) la meva gesta’.
  • Les lloances a Venus són sospitoses per a Vulcà perquè n’és gelós i recela dels altres (cf. 1331-1332 i 1335-1338).
  • entengam: entenguem(-nos).
  • afranquim: alliberem, disculpem.
  • himeneo: casament.
  • esferes: les òrbites on giravoltaven els planetes (cf. v. 806).
  • Citerea: epítet de Venus.
  • Amaltea: veg. v. 1165.
  • Sobre Pomona, veg. v. 1540 (cf. v. 1172).
  • Tetis: deessa marina.
  • Flora: veg. v. 1166. | La ‘bisarria’ és la «força o grandesa d’esperit manifestada agradablement» (DCVB).
  • lisongera: afalagadora.
  • Flora, personificació de la primavera, fa sorgir el temps primaveral en el borrascós i fred febrer.
  • Es deu referir a les onades que trenquen suaus en la platja, com llepant la sorra; llengües que, alhora, pregonen la nova del casament.
  • sols: ulls. | admiren: en el sentit de ‘són admirats per’.
  • Recordem que Mercuri, Venus, Mart, Vulcà i, en certa manera Apol·lo, déu Sol, són ‘planetes’ alhora que déus.
  • torpes: deshonestes.
  • ‘Gaudiu durant segles immortals la vostra feliç consonància.
  • La gelosia i l’enveja dels altres.
  • Veg. v. 1370.
  • supla: supleixi.
  • Notem en els versos següents com els anunciats presents molt rics seran, contràriament, coses banals i de ben poc valor.
  • lliberal: generós.
  • Es refereix al caduceu, la vara o bastó característic de Mercuri, aquí de fireta.
  • llaüt: dilogia, perquè en principi fa pensar que es refereix a un instrument musical (recordem que Apol·lo apareix representat amb una lira) però finalment al·ludeix a una embarcació.
  • La trompa de París, trompa de boca o guimbarda, és un instrument musical menut, que se sosté amb les dents, en forma de ferradura o lira de metall que fa de marc a una llengüeta, que es percudeix amb un dit, sent-ne la cavitat bucal la caixa de ressonància.
  • filat: xarxa.
  • malles de jaco: al·ludeix a la cota de malla curta, fins a la cintura.
  • Els tapins eren sandàlies de suro folrat amb cuir.
  • vulla: vulgui.
  • ‘només que tingui en compte els meus desigs’.
  • no esteu: no us estigueu.
  • matatxins: danses burlesques que parodiaven danses guerreres de l’antiguitat.
  • aplaudesca: aplaudeixi.
  • Al·lusió obscena.
  • Aquí Dafne, la nimfa convertida en llorer per escapar de la persecució d’Apol·lo, apareix com a personificació de l’arbre, amb les fulles del qual es coronen els poetes.
  • embarassos: obstacles, dificultats.
  • dorades puntes: les fletxes amoroses de Cupido. | provoquen: provoquin.
  • Al·lusió obscena.
  • requiebros: afalacs, floretes.
  • El borseguí és una «sabata alta fins al turmell o fins prop del genoll, cordada per davant amb cordons que passen per dins una sèrie d’ullets» (DCVB).
  • Cf. la locució popular «tenir fred de peus», ‘sentir enveja’ (i per ext. gelosia).
  • Vulcà s’ho diu a ell mateix.
  • gorreros: gorrers, que assisteixen a festes i convits sense ésser-hi convidats.
  • S’entén complir el dèbit conjugal; Vulcà es lamenta perquè amb tanta cerimònia no el deixen un moment sol amb Venus.
  • Cumplen: compleixin.
  • ‘Bisarro’ és la persona «que manifesta de manera agradosa la força o grandesa d’esperit» (DCVB).
  • Entenem: ‘Això no toca dir-ho a la núvia perquè equivaldria a una ofensa (toca = afecta), com dient que li posa banyes’.
  • miro: veig.
  • Venus.
  • La poncella de la rosa ja duu les espines com a sentinelles (guardes) però serveixen de ben poc enfront del pas (carícies) del temps.
  • Acidàlia: font de Beòcia on es banyaven Venus i les nimfes; Acidàlia és també epítet de Venus, perquè se solia banyar en aquesta font (veg. v. 1532).
  • venjatiu: pel color vermell (cf. v. 672).
  • El gessamí és hipòcrita perquè mentre mostra el color blanc de la innocència (v. 1508-1509) exhala un perfum que incita al desig (v. 1510) (cf. v. 665-668).
  • Al v. 1511 es refereix a la planta de la família de les convolvulàcies, mentre que al v. 1514 les meravelles són les exquisideses de Venus. La meravella s’anomena també flor de nit perquè obre les flors cap al vespre; per això té desig de venjança de Febo, el Sol, ja que no la ve a veure mai; però ara se n’ha pogut venjar per tal com aquest ha resultat menyspreat, en veure superat el seu resplendor pel de les exquisideses que irradia Venus.
  • adorada flama: el Sol.
  • estos sols: els ulls de Venus.
  • on gire: on giri, on girar.
  • guarda: sentinella.
  • La figura de Príap s’usava antigament com a espantaocells en els cultius.
  • Hiat entre i | enemics.
  • Les armes de Príap són els genitals.
  • Entenem ‘de [les persones] ignorants...’
  • prendes: qualitats.
  • Al·lusió obscena.
  • Acidàlia: Venus (veg. v. 1504).
  • Per bé que sens substància vols dir ‘sense interès, sense suc ni bruc’, és possible pensar que el vers conté alguna al·lusió obscena que devia ser palesa a l’època (substància?), perquè els dos manuscrits (L4 U) que canvien sistemàticament els versos que contenen expressions d’aquesta mena per altres formulacions, per evidents raons de censura, transcriuen aquí un de ben diferent i blanc: lo més important los falta.
  • esfera sagrada: els cels, la residència dels déus.
  • priapisme: terme mèdic que defineix l’erecció continuada i dolorosa del penis, sense estimulació sexual; aquí refereix el triomf i domini del sexe, l’amor cruament carnal.
  • Cf. v. 1171-1174.
  • Pomona és la deessa romana de la fruita, dels arbres fruiters, els jardins i els horts.
  • Entenem que li sobren vergonyes (plural de vergonya del v. 1551), és a dir, genitals.
  • El capó és un gall castrat.
  • Al·ludeix a Amor.
  • ‘Que no qui, sinó quant’.
  • se mira: es veu.
  • Naturalment, totes les al·lusions de Príap a armes, martell de Vulcà (v. 1587), etc., fan referència als genitals.
  • La iconografia convencional de Saturn a l’època el representava com un vell amb barba i una dalla.
  • Jove és Júpiter.
  • ganxo: probablement al·ludeix al ceptre de dues punxes amb què la iconografia convencional representa Plutó, déu de l’inframon o món dels morts, entre altres atributs.
  • El Sol és Apol·lo; l’arc i les fletxes és un dels seus atributs en la iconografia, al costat de la lira.
  • L’alfanja o alfange és un sabre corbat; notem la definició i l’exemple del D.Aut.: «Espécie de espada ancha y corva, que tiene corte solo por un lado, y remáta en punta, y solo hiere de cuchilláda. Lat. Acinax, acis. MEN. Coronac. fol. 15. Quando Perséo se la cortó con el alfanje de Mercúrio» (s.v. alfanje); de la consulta de diverses obres de mitografia i emblemàtica d’època moderna hispànica s’observa que un dels atributs de la iconografia de Mercuri a l’època era l’alfange. És el falcato ense, ‘punyal falçat’, amb què Mercuri talla el coll a Argos a Ovidi, Met., I, 717.
  • Flora interpel·la les dames del públic.
  • Probable al·lusió obscena ja que en l’afer sexual (danses amoroses) ser o no ser coix no afecta a la qüestió.
  • Els menestrils, ministrils o ministrers són els músics, però també un «instrument de buf» (DCVB, s.v. ministril); Fontanella juga amb els dos sentits.
  • miro: veig. | La gruta que veu ara Vulcà reapareix al v. 1932.
  • ‘Garrofó’ és variant formal de ‘garrafó, garrafa petita’. Entenem els versos com que Vulcà percep la gruta com si fos una al·lucinació, per bé que no ha begut.
  • Tellus és la deessa que personifica la terra nodridora, equivalent a la grega Gea.
  • Abisme: Infern.
  • Serps que provenen de la llacuna Estígia; equivalen a serps infernals.
  • Surten, emergeixen a la superfície de la terra, provinents dels inferns subterranis.
  • sabandiges: bestioles.
  • cobren: cobreixen.
  • A Mart. | planeta: veg. v. 806.
  • gegantees: gegantines.
  • déu minyó: Cupido.
  • El de Desengany.
  • ou: oeix, escolta.
  • Notem com tan bon punt ha aparegut a escena el Desengany, les acotacions remeten no ja a Nereo i Mercuri, sinó a Tirsis i Mireno, perquè és a ells a qui va dirigit indirectament el missatge, l’acceptació catàrtica, no als personatges que encarnaven a la representació inserida; imaginem que el públic en devia reconèixer el canvi a través d’alguna mutació en la caracterització dels personatges, primer de pastors a déus, i ara a l’inrevés.
  • Al·ludeix a la llum de la raó, guia enfront del domini de les passions (veg. v. 1732).
  • est cristall: el mirall referit als v. 271, 280...; és símbol de la representació teatral inserida a què han assistit Tirsis i Mireno.
  • Les passions baixes i grotesques que han mostrat en escena Venus i Vulcà.
  • La representació (el mirall) comporta un coneixement, per damunt de la ignorància (ceguedat, v. 1667) a què sotmeten les passions.
  • Al·ludeix a la figura de Zelos amb què ha aparegut ara Mart a escena.
  • ta esfera: la teva persona, tu mateix.
  • ‘àspids (=serps verinoses) infames et cenyeixen (=coronen), i i constitueixen un etern afront de ton front’.
  • Castiga: rebutja, condemna (el sentiment de la gelosia=sentiment descompost).
  • La gelosia és un sentiment que ha de ser desterrat no tant per indigne com per inútil.
  • El Desengany desestima la convenció literària de l’amant que es manté fidel a la dama encara que aquesta el rebutgi (cf. v. 831-834).
  • El Desengany reprova també la solució de la venjança per honor. | sol·licites: sol·licitis.
  • El Desengany pronostica l’episodi tradicional de l’adulteri de Venus (Od. VIII) (cf. v. 513-514).
  • veus: les admonicions o consells del Desengany.
  • partesc: me’n vaig.
  • ‘Tu procures l’èxit venturós a les promeses de Mauro’ (cf. v. 255 i s., 265 i s., 270 i s., 280-283).
  • porfia: obstinació.
  • Veg. v. 1705-1712.
  • Medusa tenia serps al cap en comptes de cabells.
  • Les Fúries o Erínies, que turmenten les ànimes dels difunts a l’Hades o llar dels morts (regne d’Aqueront, v. següent), també duen serps cenyides al cap.
  • vui: avui.
  • Hem d’entendre que recita aquests versos traient-se en escena la capa, túnica o sobrevesta de gelós, de color verd, groc o blau, segons les fonts.
  • epítima: epítema, medicament tòpic.
  • memòries: records (també a v. 1782).
  • tranquil·lo: tranquil; tranquil (també en les formes femenina tranquil·la o tranquil·le) apareix en català al s. XIV però és molt molt poc comú (no es recull en diccionaris fins al de Labèrnia al s. XIX: tranquilo); la forma tranquillo que duen la majoria dels manuscrits (9), al costat de tranquilo (3), era encara una forma de transició fins al tranquil que s’estableix clarament al XIX (DECat).
  • ‘La venjança de mos zelos ja no causa mon furor’.
  • Cf. v. 317.
  • que: com de (també al v. 1810).
  • Han cancel·lat les meves preocupacions.
  • Entenem que Mauro valora més el efectes del Desengany que no pas les seves paraules (veu).
  • zèfiro: zèfir, vent de ponent.
  • Alegres felicitacions.
  • Seguiu-la: a la ditxa.
  • vullen: vulguin.
  • El desengany amorós.
  • Veg. v. 1780.
  • De l’exemple de la gelosia de Mart (causada per la mudança de Venus per Vulcà) tothom ha d’extreure l’ensenyament del desengany veritable. La sintaxi del fragment es desplega així: ‘pregant-vos sols que de Marte los zelosos ... , que la mudança de Venus..., ... sien lo mirall...’.
  • Aquests versos reprodueixen els conceptes de la Lletra que es canta...
  • Notem les correlacions simètriques entre 1865 i 1867 (inconstant / com lo vent, fàcil / com l’esfera, mudable / com la Lluna) però creuades entre 1866 i 1868 (fràgil / com la fortuna, lleugera / com el temps, enganyosa / com la mar).
  • Apol·lo s’adreça a Mart. En els v. següents, 1869-1905, Apol·lo, Mercuri i Nereo retornen a Mart les armes que els indignes sentiments passionals li havien fet perdre (cf. v. 1639-1642). | miro: veig.
  • Cobra: recobra, recupera. | acer: metonímia per espasa. | planeta: veg. v. 806.
  • mudança: la seva, de Mart, d’enamorat passional a desenganyat (també al v. 1890).
  • Notem que (a diferència del v. 1647) en l’escenari mitològic Tirsis i Mireno tornen a adoptar l’aparença dels personatges Nereo i Mercuri per proveir Apol·lo de les armes perdudes.
  • celada: casc.
  • rodella: escut rodó.
  • jamés: jamai, mai.
  • fulmina: projecta, executa.
  • donara: donaria.
  • Des de l’alba fins a quan el Sol es pon.
  • (ta fama... v. 1906) ‘consagri a la grandesa del desengany...’ (v. 1912).
  • himeneo desigual: per la disparitat de les persones que es casen.
  • amorosa pelea i dolcíssima palestra són oxímorons.
  • Mercuri proposa a Mart de no confluir amb els personatges de Vulcà i Venus per no obrir les antigues ferides.
  • agüero: auguri, averany (veg. v. 1619).
  • Piracmó s’adreça a les dames del públic. El mateix faran a continuació Vulcà (v. 1951), Venus (1963) i Mart (1971).
  • garbo: «Esveltesa de figura i gràcia de moviments» (DCVB).
  • concretes: podria ser un joc lingüístic entre els prefixos contradictoris dis- / con-; les concretes serien el contrari de les discretes (per tant, indiscretes, xerraires, xafarderes).
  • mariones: aquí més o menys oposat a gallardes (ben plantades), potser al·ludeix a dones poc agraciades.
  • donen: donin.
  • mona: imitador; el que diu Vulcà és que han de sol·licitar marits que s’emmirallin en ell.
  • drammatich, ratllada la primera m
  • Entre desengany i poema, del ratllat