Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«Coronats de llarga boga»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Comentaris a variants
■
Notes
#Línies
Fontanella, Francesc
Torna a la pàgina d'Autors
Romanç que escrigué Fontano embarcat, caminant per lo riu Mossa
Coronats de llarga boga
■
los ja decrèpits cabells
■
(en lloc de corals marítims,
4
de verdes canyes coberts),
tragué lo cap venerable
lo riu Mossa quan sabé
■
■
que torbaven proes tantes
8
son diàfano corrent;
però, com los estendards,
■
de l’aire aplauso parler,
■
■
li digueren les insígnies
■
12
del gran monarca francès,
isqué a venerar los lliris
■
■
sobre un carro, lo més bell
que per Fabis o Pompeios
■
■
16
Roma en sos triümfos véu.
■
Era una conxa lo carro…
(«Oh, poeta impertinent!»,
direu mos amics. «Com pot
■
20
la conxa sofrir tant pes?»;
però poc sabeu d’històries
si de Venus no sabeu
■
que al nàcar d’una petxina
24
tingué bressol i vaixell).
■
Sis barbs baios, cabos negres,
■
tiraven lo carro excels;
■
era l’auriga un tritó
■
28
i una anguila lo flagell;
■
pies, remuntades truites,
■
ab salmons per cavallers,
■
feien corona circumstants,
■
■
32
i relíquia, los
brochets
.
■
■
Quanta turba de sirenes
en les trones transparents
■
d’Amor cantaven la pàssia
■
■
36
ab enganyadores veus!
Sirenes: seminereides
■
(tan blanques que el riu mateix
■
pensà que sa neta espuma
■
■
40
s’era convertida en neu)
■
que al Carnestoltes semblaven
■
tant per sa forma insolent
com per començar en carn
44
lo que es rematava en peix.
■
Entre estes, lo pare Mossa,
■
fent índice del trident,
■
■
centro d’escamosa cúria,
■
■
■
48
alçà la caduca veu:
■
«Mirau, nimfes hermoses,
volant tanta bandera
■
on les flors resplendeixen generoses,
52
flors que propaguen, en l’adversa zona,
■
■
■
del Júpiter francès sacra corona;
■
■
■
mirau per cristal·lina vidriera
■
als dos ambaixadors que, ab nova glòria,
■
56
sobre els llorers marcials de sa victòria
■
sol·liciten pacífica olivera;
■
■
mirau aquesta armada
dels canons, de les plomes artillada
■
■
60
mentres suau tranquil·litat observa
■
Marte, dormint en braços de Minerva.
■
■
Aquella que advertiu primera barca
és del comte d’Avós, un jove il·lustre,
■
■
64
de qui los costums càndidos retrata
■
blanca paloma sobre creu de plata,
■
al qual envia lo francès monarca
perquè ensenye ab política ciència
68
nàixer, ans que les canes, la prudència.
■
■
De Monsiur de Servien és la segona,
■
■
noble ab les lletres, docte ab la noblesa,
■
generós esplendor de la francesa
■
72
que, ab virtut i eloqüència peregrina,
■
■
venç los sentits i els ànimos domina.
■
Madama de Servien, nova Bel·lona,
■
■
entre la pau vos fa guerra severa,
■
76
si no del Termodont clara amazona,
■
■
soberana deidat d’esta ribera.
Què molt, si de trofeos la corona
■
Amor, que de sos ulls los raigs venera
■
80
i, vent-la vencedora,
■
tem sos ardors i sa bellesa adora!
■
Mirau també a Monsiur de Fontanella
■
■
surcar ab altra barca esta ribera
■
84
i tremolar a l’aire altra bandera
perquè s’aclamen en remota zona
■
barres de Catalunya i Barcelona
■
i resten, ab l’honor de ses empreses,
88
quatre columnes de les flors franceses.
■
■
A l’aire dóna altra bandera ufana
■
Monsiur de Castro, que a Münster navega
■
■
en honra de sa pàtria lusitana;
92
mirau en mos cristalls, nimfes divines,
■
■
de Portugal les venerades quines.
■
■
La joventut francesa, generosa,
en altres quatre barques dividida,
■
96
galant concorre a aquesta empresa hermosa:
■
oh, quant Narciso son retrato mira!,
■
oh, quant Adonis tristament sospira
■
per Venus amorosa
100
que ab pena tanta deixa!
■
■
■
(Ensenyarà sa queixa
que de l’ausència los ardors ignora
■
qui pensava olvidar lo bé que adora.)»
■
104
Callà lo músic decrèpit
■
d’un grave cadarn ofès,
■
deixant cantar les sirenes
■
entre serenes i fred.
■
108
I una, la més socarrona,
■
quan altres ab dolça veu
de França cantaven laudes,
■
tals matines me digué:
■
112
«Ai, pobre pastor Fontano:
■
quin astre te converteix
de pastor en peregrí
i de peregrí en barquer?
■
■
116
Qui et fa seguir ab ta musa
lo so desigual dels rems
■
ab què mendigues aplausos
■
■
de peregrí i de flamenc?
■
120
I al fi, no content d’ofendre,
■
líric infeliç tant temps,
■
les nimfes del Llobregat
ab veu ronca, ab cant funest,
■
124
véns a profanar del Mossa
los caudalosos corrents,
on, ab la veu i color,
■
■
peix i no cisne pots ser.
■
■
128
Si vols ésser font sonora
mira que en lo curs violent
■
■
tanta atrevida fonteta
■
lo nom i la vida perd.»
132
«Valga el diantre la sirena!»,
■
■
■
diguí entre mi. «D’on ha tret
mal·lograda fuentencilla
■
■
per mal·lograr mos accents?»
■
■
136
Volguí provar, per venjar-me,
en justa còlera encès,
si del tomístic vexamen
■
■
■
restaven alguns acerts,
■
140
però ella, advertint mes ires,
en quant a dona temé,
■
com a nereida fugí,
i m’escapà com a peix.
■
144
Mirau què gentil descans,
mos amics, per un ausent,
■
que sols per les vostres cartes
guarda algun gust de retén.
■
■
■
148
Mes no importa aquell vexamen,
■
sols vosaltres no em vexeu:
■
■
■
del que aquí serà folgança
■
ací fou divertiment.
■
■
Resum
Tercer poema del cicle de Münster (veg. «
En lo bullici inquiet
» i «
Ja m’aguarda altra ribera
»). En aquest poema-epístola, que cal situar en el moment en què la comitiva francesa, catalana i portuguesa, naveguen el riu Mosa cap a Münster, hi intervenen tres veus: la del poeta, la del riu Mosa i la d’una sirena. En la primera part es descriu el riu Mosa segons el tòpic clàssic del déu-riu en el moment que els vaixells de l’expedició francocatalana solquen les seves aigües; després, pren la paraula el riu, que explica quina és la composició d’aquesta expedició: els ambaixadors francesos i els delegats català i portuguès, respectivament; finalment, a través de les veus d’una sirena i del propi poeta, Fontanella ironitza sobre la seva condició en aquell moment, rememora la seva participació en el certamen a Sant Tomàs d’Aquino (celebrat a Barcelona poc temps abans de la seva partida) i els amics absents.
Mètrica
Romanç + silves (v. 49-103).
Testimonis
A
p. 164-166;
B4
p. 126-128;
B5
f. 252v-256;
B12
f. 98v-100;
C
p. 188-191;
I2
f. 107-108v;
L4
p. 290-292;
R
p. 283-287;
V2
f. 135v-137v.
Rúbriques
A
: Altre romans que escrigué caminant per lo riu Mossa
B4
: Romans que escrigué Fontano embarcát en lo Riu Mossa
B5
: Altre romans que escrigue caminant per lo riu Mossa
4
B12
: Altre romans que escrigue caminant per lo riu Mossa
C
I2
: [sense rúbrica]
L4
: Romans que escrigue fontano en lo Riu Mossa, embarcat
R
: Romans que escrigué Fontano embarcat caminant per lo Riu Mossa
8
V2
: altre romans que escrigue caminant per lo riu mossa
Sobre aquesta edició
Basem l’edició en el ms.
R
. Corregim els errors dels v. 10, 27, 28, 39, 47, 89, 107, 121 i 149.
Edicions anteriors
Rubió (1956: 569, v. 82-88; 573: v. 112 i v. 120-123);
Costa, Quintana & Serra (1991: 283-288)
a partir del manuscrit
B5
;
Miró (1995: II, 208-212)
;
Miró (1998: 117-122)
;
Rossich & Valsalobre (2006: 251-253, v. 1-48)
;
Valsalobre, Miralles & Rossich (2015: 69-78)
;
Miralles (2015a: 206 - 207, v. 49-103 i 136-139)
;
Miralles (2016: v. 25-32, 49-61, 83-89, 120-131)
.
Referències bibliogràfiques
Rubió (1956: 569 i 573);
Valsalobre (2008: 81)
;
Miralles (2016)
[en premsa];
Miralles (2015a)
[en premsa];
Miralles (2015b: 204)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
Email
Comentaris
Envia
aplauso A B5 B12 C I2 L4 V2] aplaso B4 R
venerar A B4 B5 B12 R] veurer C I2 L4 V2; los A B4 B5 B12 R] sos C I2 L4 V2
o B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] y A; Pompeios A B4 B12 C I2 L4 R] Pompeos B5 B12 L4
l’ A B5 B12 C I2 L4 V2]
om.
B4 R
anguila A B5 C I2 L4 (angila B12 V2)] aguila B4 R
pies remontades C I2 R V2] pias remendadas A, per remendade B5 B12
per B4 C I2 L4 R V2] de A B5 B12
corona B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] carena A; circumstants A B5 B12 I2 L4 R V2] brillant B4
reliquia B4 R] reliqua C I2 L4 V2, rebica A, ribica B5 B12; brochets B4 R (broxets C I2 L4 V2)] broquets A B5 B12
les trones B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] los tronos A
pàssia B4 B5 B12 C R] passio A I2 L4 V2
que el B4 B5 B12 C I2 R V2] qual A
neta B4 B5 B12 C I2 R V2] nata A; espuma A B4 B5 B12 C I2 L4 V2] esquma R
estas A B4 B5 B12 R] estos C I2 L4 V2
del B4 C I2 L4 R V2] lo A B5 B12
centro B4 C I2 L4 R V2] cetro A B5 B12; escamosa A B4 B5 B12 C I2 V2] ensamosa R
adversa A B4 B5 B12 C I2 R V2] ardenta L4; zona B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] ora A
francès A B4 B12 C I2 L4 R V2]
om.
B5
sa B4 B5 B12 C I2 R V2] la A
plomes A B4 B12 C I2 L4 R V2] plumas B5
mentres A B4 B5 B12 C I2 R V2] mestres L4
dormint B4 B5 C R] dormit A B12 I2 L4 V2
de B4 C I2 L4 R V2] om. A B5 B12; Avos A B4 B5 B12 C I2 R V2] Alvos L4
càndidos A B4 B5 B12 I2 L4 R V2] candido C; paloma A B4 B5 B12 C I2 R V2] ploma L4
ans A B4 C I2 L4 R V2] antes B5
Monsiur B5 C I2 R] Musier A, Monsieur B4 L4, Mosiur V2; Servien A B4 C I2 L4 R V2] Savien B5
i B4 C I2 L4 R V2]
om.
A B5
vos fa A B4 C I2 L4 R V2] vos fara B12, nos fara B5
Termodont A B4 C I2 L4 R V2] Tormodont B5 B12
si B4 C I2 L4 R V2] que A B5, qui B12
de A B4 B12 C I2 L4 R V2]
om.
B5
Monsiur C I2 R V2] Musier A, Monsieur B4, Mossiur B5 B12, Monsier L4
esta B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] la A
aclamen A B4 B5 B12 C I2 L4 R] aclama V2
dóna A B5 B12 C I2 L4 V2]
om.
B4 R
Monsiur C I2 R V2] Musier A, Monsieur B4 L4, Mossiur B5 B12
mirau en B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] miraban A
dividida A B4 C I2 L4 R V2] divididas B5 B12
galant B4 B5 C I2 L4 R V2] volant A; aquesta A B4 B5 B12 C I2 R V2] esta L4; hermosa B4 C R] honrosa A B5 B12 I2 L4 V2
tanta deixa A B4 C I2 R V2] tanta ditxa B5, tant ditxosa L4
que de A B4 C I2 L4 R V2] de que B5; ausencia A B4 B5 C I2 L4 R] absentia V2
entre serenes i fred A B5 B12 C I2 L4 R V2] unas fisgonas cansons B4; serenas I2 C L4 V2] sirenas A B5 B12 R
astre B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] astro A
y A B4 B5 B12 L4 R V2]
om.
C I2
so A B4 B5 B12 C I2 L4 R]
om.
V2
aplausos B4 C I2 L4 R V2] aplauso A B5 B12
i de B4 B5 B12 C I2 L4 R] i A V2
líric A B5 B12 C I2 L4 V2] siric R (si ric B4)
ronca A B4 B12 C I2 L4 R V2] ronca y B5
veu B4 B5 C I2 L4 R V2] neu A B12; color B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] calor A
cisne B4 C I2 L4 R V2] cigne A B5 B12
valga el A B4 B5 B12 C I2 R V2] vayal L4
fuentecilla A B4 B5 B12 I2 R V2] fontecilla L4
mos accents B4 C I2 L4 R V2] mon accent A B5 B12
tomístic A B5 B12 C I2 L4 R V2]
om.
B4
temé A B4 B12 C I2 L4 R V2] terme B5
guarda B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] guardo A
vexeu A B5 B12 I2] dexeu B4 C R L4 V2
del A B4 B5 B12 C I2 R] quel V2
fou A B4 C I2 R L4 V2] son B5 B12
Mossa
[corregint
Possa
?] B4.
No es llegeix l’inici del primer mot [li di]
gueren
B12.
Pompeos
corregit per una mà posterior, en llapis
Pompeyos
L4.
No es llegeix el final dels dos versos I2.
tiravan
corregint
tiraban
B4;
exels
, corregit posteriorment, amb llapis
ecxels
L4.
om.
L4.
Nereydas
corregint
Neyerdas
? R.
La forma insòlita
esquma
, única en el ms. R, fa pensar que es tracta d’un error de còpia i per això l’hem corregida a patir dels altres testimonis.
no es llegeix a partir de
semb
[laven] B12.
ensamosa
corregint
encamosa
R.
ribera
bandera
B4;
valsa
volant
V2.
Part de les últimes síl·labes o mots a final de vers, interlineats i entre claudàtors A.
adversa
en llapis per una mà posterior, corregint
ardenta
L4.
no es llegeix a partir de
cor
[ona] B12.
so
[interl.
b
]
rels
R.
esquinçat, no es llegeix el final dels v. 60-68 i tampoc la totalitat dels v. 69-73 B12.
las
, afegit al marge L4.
y
interl. I2.
balleta
Bellona
L4.
franceses
, afegeix i després ratlla un vers que diu
Monsiur de Castro un…
I2.
esquinçat, no es llegeix l’inici dels v. 93-98 i tampoc la totalitat dels v. 99-102; del v. 103 només es conserven les tres darreres lletres B12.
Adonis
, afegeix i ratlla a continuació,
susp
, i afegeix [interl.
trist
]
ament
B4.
tanta
corregint
tant
, a la interlínia A;
dexa
corregint un mot il·legible A;
tanta deixa
en llapis per una mà posterior, corregint
tant ditxosa
L4.
fransa
corregint
frances
A;
llaudes
laudes
B12.
aixi
al fi
B4.
la
corregint
lo
R.
violent
corregint
ardent
? R.
Vayal
corregit a llapis, posteriorment, per
Valgal
L4.
es llegeixen amb molta dificultat pel mal estat del manuscrit B12.
aserts
afegeix al marge una altra mà, amb una crida
affers
V2.
No es llegeix el principi del mot de cada vers B4.
Canvi d’ordre dels v. 147-146 B4.
vexa
[interl.
men
] A.
vexeu
corregint
dexeu
I2.
boga
: bova, planta semblant al jonc que 'es fa pels aiguamolls i llocs d’aigua de curs lent' (DCVB).
Els
cabells
són metàfora del curs de l’aigua fluvial.
Mossa
: el riu Mosa. Mantenim la grafia amb doble
s
perquè ha de reflectir una determinada pronúncia (veg. «
Ja m’aguarda altra ribera
», v. 5).
com
: com que.
parler
: que parla, parlant. Així, els estendards són com un aplaudiment mogut per l’aire i parlen en la mesura que, amb les seves figures, expliquen de quin exèrcit són.
los lliris
: les flors de lis dels estendards francesos.
En aquest sentit: «sobre un carro tan bell com el més bell que hagi vist Roma per celebrar les victòries dels seus generals».
El poeta es dirigeix als seus amics (veg. «
En lo bullici inquiet
», v. 29 i 41; «
», v. 2), hi parla amb un diàleg fingit: ell és a Münster i ells, absents; torna a invocar-los de nou al final de la composició (v. 145).
Venus va néixer de l’escuma del mar i del sexe tallat del Cel (Urà). Se la representava sobre una petxina arrossegada per dos tritons.
baios
: ‘bais’ (de color blanc d’or, normalment aplicat als cavalls). |
cabos
: 'voz náutica. La cuerda entera que sirve en los navíos, y el pedazo que se corta o ha quedado de ella' (
Aut.
). | Els
barbs
són blancs (
baios
) i amb taques
negres
; cf. Jacinto Polo de Medina, «En un bayo, cabos negros, / que en una andaluza yegua / engendró el viento y, al padre / con veloz planta atropella» (citat per
Aut.
, s.v.
bayo
).
Vers hipermètric. |
circumstants
: al voltant.
relíquia
: ‘el que resta’, llatinisme (
Labèrnia
, s.v.
relíquia
). |
brochets
: en francès, ‘lluços de riu’. Entenem que els
brochets
són la
relíquia
, o sigui l’estela que el carro deixa enrere.
pàssia
: passió.
Les
sirenes
(v. 37) tenen una
forma insolent
: són meitat
carn
i meitat
peix
; s’assemblen, a més a més, al
Carnestoltes
, moment de l’any en què es deixa de menjar
carn
per menjar
peix
(noti’s també el joc amb el mot
Carnestoltes
, que comença amb les quatre lletres del substantiu
carn
).
índice
: senyal, ostentació.
escamosa cúria
: la cort d’animals aquàtics.
caduca veu
: vella, perquè és la veu d’un ancià.
adversa zona
: en territori enemic.
Júpiter francès
: el rei de França. |
sacra corona
: la corona del rei francès, dit el rei Cristianíssim.
cristal·lina vidriera
: les aigües del riu.
dos ambaixadors
: Claude des Mesmes i Abel Servien (veg.
infra
).
pacífica olivera
: les branques d’olivera són el símbol de la pau i es considera aquell que les branda com a civilitzat. Recordem que la comitiva s’adreça a Münster per obtenir un tractat de pau.
Els
canons
com a símbol de la guerra i les
plomes
, de les lletres (en referència a la presència de qui, com el poeta, combat amb les lletres i no amb els
canons
).
Minerva representa els valors de la vida civilitzada (és a dir, la pau que es vol aconseguir a Münster) contra Mart, déu de la guerra.
comte d’Avós
: Claude des Mesmes, comte d’Avaux, nomenat per Mazarin plenipotenciari a Münster. En la seva caracterització, predomina el color blanc (
costums càndidos
, v. 64;
blanca paloma, creu de plata
, v. 65;
les canes
, v. 68).
blanca paloma sobre creu de plata
: creu de l’orde de cavalleria francesa de l’Esperit Sant. El comte d’Avaux en fou membre i, de 1637 a 1643, secretari.
Perquè ensenyi a ser prudent tot i ser jove (
ans que les canes
).
Monsiur de Servien
: Abel Servien, marquès de Sablé, també nomenat per Mazarin plenipotenciari a Münster.
la francesa
: l’armada francesa (v. 58).
Madama de Servien
: Agustine Le Roux, esposa del marquès de Sablé, lloada per la seva bellesa i caràcter (v. 75-81).
del Termodont clara amazona
: les amazones, conegudes pel seu caràcter guerrer, vivien a la vora del riu Termondont (Capadòcia).
corona, venera, vent
(veient),
tem, adora
: el subjecte és Amor.
vent-la
: veient-la.
Monsiur de Fontanella
: Josep Fontanella, delegat català a les negociacions de Münster, i germà de Francesc Fontanella, que l’acompanyà com a ajudant.
barres de Catalunya i Barcelona
: les quatre barres de la bandera de Catalunya i de Barcelona, respectivament.
Amb l’honor de les empreses de Josep Fontanella, les quatre barres catalanes (v. 86) esdevindran suport (
columnes
) de França (
flors
[de lis]
franceses
).
a l’aire dóna altra bandera ufana / Monsiur de Castro
: Monsiur de Castro (Luiz Pereira de Castro, representant portuguès a Münster) fa ostentació a l’aire d’una altra bandera.
mos cristalls
: és a dir, les aigües del Mosa, que reflecteixen la imatge de la bandera portuguesa (v. 93).
venerades quines
: les
quines
són «las armas de Portugal, que son cinco escudos azules puestos en cruz, y en cada escudo cinco dineros de plata en aspa. Los cinco escudos representan las cinco llagas de Christo, señor nuestro, y contados estos con los veinte y cinco dineros componen los treinta en que fue vendido a los judíos» (
Aut.
, s.v.
quinas
). La bandera havia perdut les
quines
quan Portugal es trobava sota el govern de la monarquia hispànica, però les recuperà amb la seva independència, després de la Guerra de Restauració, el 1640; és per aquesta raó que les
quines
són
venerades
.
Narcís s’enamorà de la pròpia imatge, que veia reflectida en les aigües d’una font.
Afrodita (la romana Venus) i Persèfone es disputaven el bell Adonis; Zeus decidí que viuria una tercera part de l’any amb una i una tercera part amb l’altra, i que la tercera part restant podria decidir anar amb qui volgués. Adonis trià viure dues terceres parts de l’any amb Afrodita, per això aquí
sospira per Venus
i la «deixa ab tanta pena».
músic decrèpit
: el riu Mosa (cf. v. 48).
Afectat per un greu refredat.
La
serena
és la humitat de l’aire a la nit.
socarrona
: burleta.
laudes, matines
: les
matines
són, en la litúrgia de les hores, la primera de les hores canòniques del dia; les
laudes
són la part de l’ofici diví que es diu després de les matines. És a dir, la sirena
més socarrona
(v. 108), que diu
matines
, va per davant de les altres, que canten
laudes
.
Fontano
és el pseudònim pastoral del poeta Francesc Fontanella, que ha passat a convertir-se en
peregrí
pel fet d’acompanyar el seu germà Josep en el periple de Münster, que ja feia mesos que durava, i que ara es veu abocat a fer de
barquer
(sobre la fòbia marinera de Fontanella, veg. Miralles 2015a).
Cf. «mendigar a l’art aplausos» («
Ínclita, excelsa Lisa generosa
», v. 120).
El cigne (
cisne
), que la tradició diu que canta dolçament abans de morir, és un animal consagrat al déu Apol·lo, que regeix la música i els poetes (veg. «
En lo bullici inquiet
», v. 30).
violent
: sinèresi.
tanta
: molta.
Exclamació despectiva: «Caram de sirena!» |
diantre
: eufemisme per
diable
.
mal·lograda fuentecilla
: font estroncada, que no raja. De nou, un joc amb el substantiu
font
: en aquest cas es tracta de la inspiració de la sirena, i no del propi poeta, que ha fet burla de la capacitat poètica de Fontanella. Notem el rebaix: si la de Fontano era una
fonteta
(v. 130), la de la sirena ni hi arriba, és una
mal·lograda fuentecilla
.
accents
: en el sentit de ‘versos’, ‘poema’.
tomístic vexamen
: al·lusió al vexamen d’acadèmia que, amb motiu de les festes de Sant Tomàs, llegí Francesc Fontanella a Barcelona el 15 de març de 1643, just abans de marxar cap a Münster (cf. «
Ja m’aguarda altra ribera
», v. 111).
La sirena (v. 132) és temerosa com una
dona
, fuig ràpidament com una nimfa marina (
nereida
) i s’escapa com un
peix
gràcies a la seva cua.
mos amics
: veg. v. 19.
algun gust de retén
: algun plaer de reserva.
vexeu
: El poeta demana no ser objecte de crítica.
En la llengua antiga es poden contraposar
aquí
i
ací
:
aquí
indica el lloc on se situa aquell que rep el parlament (els amics) i
ací
senyala l’espai de l’emissor (Fontano). (DCVB, s.v.
aquí
). |
folgança
: diversió, gaudi. |
divertiment
: ‘evasió’. En aquest sentit: mentre que a mi em serveix per evadir-me, vosaltres hi riureu.