«Si a la gran dignitat d’eixa presència»

 
Garcia, Francesc VicentTorna a la pàgina d'Autors
Oració panegírica que es digué en la Paeria de la ciutat de Lleida sobre l’elecció del rector d’aquella universitat literària en persona de don Felip de Berga i d’Aliaga per la nació valenciana
                    [fragment]
 Si a la gran dignitat d’eixa presència,
veguer il·lustre, que la fúria estranya  
4
desfàs de Caco i vences la insolència
com Hèrcules segon d’esta campanya;
si a eix resplendor de gran magnificència,
paers d’esta ciutat, honor d’Espanya,
8
fóra proporcionada ma Talia,
en tan terrible angústia no em veuria.
No em pren lo cor la púrpura de Tiro,
per més que als ulls sa gran finor suborna:
12
de béns tan peremptoris no m’admiro,
que la Fortuna els porta i se’ls ne torna,
per lo que ab justa causa me retiro.
És la virtut que a l’ànimo us adorna:
16
ni la comprèn lo llímit ni la ralla
del breu temps de la vara i la gramalla.
 
Però, com los reflexos lluminosos
20
nats de la sua glòria soberana
són dins mon pensament tan grandiosos
que acovarden la musa inútil, vana,
sols se veuran efectes vergonyosos
24
en ma faç, oh paers!, de vostra grana;
si ja no em favoreix aqueix aspecte
seminari d’amor i de respecte.  
 
28
¡Volgués lo Cel que, d’aquells rics matisos
que il·lustren lo demés d’est auditori
(de qui els encomis, sobre marbres llisos,
grava la Fama en sos taulons de vori
32
i ab ells de son palau adorna els frisos
perquè son gran valor sia notori),
com los vener, ab reverència muda,
així ho poguera dir ma llengua ruda!
36
 
Sobre est tan just recel que m’acovarda,
lo desigual assumpt que en aquest dia
ha emprès la mia musa, tosca i tarda,
40
me posa en major ànsia i agonia;
perquè és sa vena inútil i bastarda
empleada en tan ampla praderia,
com si per un gran tros de terra campa
44
una tasseta d’aigua sols s’hi escampa.
 
¿Què podré dir d’aquell a qui us presenta
vui ab tan gran aplauso nostra Escola
48
i, ab vostres vots, diu que serà contenta
de governar-se ab sa prudència sola,
si dels blasons que son valor sustenta
la idea gran tan remontada vola
52
que al més agut ingeni troba en calma
de veure tant llorer i tanta palma||
 
Si tan fàcil com fou en lo conclavi
56
posar los ulls en don Felip de Berga
ho fos no fer a ses virtuts agravi,
no em veuria ab pressura tan soberga;
tinc per molt cert que l’orador més savi
60
que es trobe des de Ganges a Pisuerga
no tindria tant corrent ni tanta còpia
que en est empleo no patís inòpia.
 
64
Als d’Europa la roba de Cambaia,
àmbar, almesc i algàlia de la Xina,
lo betum i coral d’aquella plaia,
benjui, riubarbo i porcellana fina,
68
l’èbano, calambuc i àloes desmaia:
tanta droga i aroma els desatina,
i de Venècia umplen duana i domo
canyafístula, encens i cardamomo.
72
 
Mes no ha vingut d’Orient tanta riquesa
en diamants, robins, perles i aljofre
(ab què es cobre d’Espanya la noblesa
76
de perles ja com de cabells Onofre),
ni ses mines, ab l’or de més finesa
ni ab la plata acendrada, lo real cofre
han enriquit jamai de tal manera
80
com enriquir-se vui l’Estudi espera.
 
De presidència eternament honrosa,
oh paers purpurats, deixareu mostra,
84
quan ab just títol no la fes lustrosa
la gran prudència i vigilància vostra,
sols perquè ab eixa gràcia generosa
puja de punt l’Academia nostra
88
ab lo valor que vostra mà li dóna,
fiant-la del govern de tal persona;
 
d’una persona tal, que governara
92
tot un imperi gran, si li cabera
la sort que gosa nostra Escola ara,
i, a mil províncies que regir poguera,
com un altre Solon les legislara,
96
puix la prudència en ell tan s’acelera
que, si brins d’or en sos bigots se filen,
de son saber les canes lo jubilen.
 
100
Fiau-la a aquell que, sent de Bergues planta,
quilats tan grans a sa noblesa ajusta
que la deixa pagada ab altra tanta
glòria com rep de sa família augusta;
104
doncs, si elegiu rector ab gràcia tanta,
bé podeu inferir, ab raó molt justa,
que ha de donar a vostra Escola amplària
fent-la una jerarquia literària.
108
 
Fiau-la a un descendent del qui li fia
lo gran Felip aquells designes seris
ab què rig tan estesa monarquia
112
i aspira a posseir eterns imperis:
ensaig serà lo d’esta Academia,
per est altre Felip, dels ministeris
que li promet la favorable estela
116
que en ell tan bons prenuncis nos revela.
 
Fiau-la al que per prenda amada el presa:
aquell que li han fiat, de les ovelles
120
que Cristo té en la ibèrica devesa,
les que més blanques són i les més belles,
a qui l’antiga Roma les mans besa
ab molt certa esperança de que aquelles
124
virtuts grans que l’adornen són la prova
de que los peus li besarà ab la nova.
 
Nebot, vull dir, dels dos grans Aliagues;
128
a l’un dels quals sa majestat lo crida
per a que li ministre, de les plagues
de Cristo, aquell licor d’eterna vida,
i, sens pretendre les honroses pagues
132
ab què sa llarga mà sempre el convida,
representa en lo real confessionari
un altre Ramon, un altre Hilari;
 
136
i del que, ab tan desperta vigilància,
des de la sede sacra de València
dóna al Cel de mil ànimes ganància
i confon la diabòlica potència:
140
muda’l la Sort d’una en altra estància,
a sos mèrits cercant correspondència;
ja el té en Albarrracín, i ja en Tortosa,
i ja en l’arquebisbat, cadira honrosa.
144
 
Aquestes qualitats, que el món venera,
en ell no causen arrogància alguna:
en la virtut, no en la noblesa, espera,
148
que aquella és pròpria dot, esta és comuna;
i és molt cert que, onsevulla que nasquera,
ell mateix se comprara la fortuna
i, per més que ja en tinga, és bé que es sàpia
152
que donarà nou lustre a sa prosàpia.
 
Bé que, ab tals exemplars, lo Cel aviva
en lo qui ha de regir nostre museo
156
les consonàncies de virtut nativa,
ab què suspèn al món millor que Orfeo,
la Fama emprèn ab veu sonora i viva
fer-ho a saber del Caspi al mar Egeo,
160
i a quants habiten de Cracòvia a Meca,
en lo punt que el veuran ab lloba i beca.
 
Lo sacro Apol·lo es vestirà de gala,
164
pentinarà sa rossa cabellera,
èmulo fet del qui no sols iguala
sa llum, mes l’excedeix en gran manera;
perquè, si bé es contempla, aquesta sala
168
de lletres i virtut és una esfera:
Don Felip és lo Sol que la il·lumina,
i, en cada cor, d’amor cria una mina.
 
172
Ja no tindrà més fam ni més bravea
la mar, que ab boques de bromera plenes,
aprés que ha devorada la riquea,
la nau, com os, escup en les arenes;
176
donaran a Neptuno i Citerea
música regalada les sirenes,
quan en sos reines líquids entre Segre
i, ab esta nova, ses deidats alegre.
180
 
Qui mira en sos cristalls a les divines
nimfes compondre sa bellesa rara,
i ses llengües tocades ab les fines
184
venes que el mineral més ric empara,
dirà que a celebrar en les marines
sales aquesta nova ja es prepara;
però, per més que llengües d’or hi aplica,
188
més que les llengües és la nova, rica.
 
De tan feliç succés la bella Flora
també voldrà mostrar-se satisfeta
192
i, plena d’alegria, traure fora
la nata de ses obres més perfeta;
sa blanca mà li donarà l’Aurora,
d’aljófar retocant cada floreta,
196
com la que està de Cèfalo obligada
i don Felip de Berga sols li agrada.  
 
Ab lo vel de Cambrai brodat de plata,
200
i de púrpura i or la mantellina,
i aquella saia que el valor remata
de quanta pedra hi ha preciosa i fina,
sa gràcia adornarà, ab què d’amor mata
204
a l’amant que segueix sa llum divina,
i, en fe del que han guanyat nostres escoles,
plourà sobre elles roses i violes.
 
208
Les nou germanes, sempre agermanades
en fer a don Felip favors insignes,
com comencen a veure premiades
ses grans virtuts, de major glòria dignes,
212
perquè en tot l’orbe sien celebrades
prometen que han de fer cantar mil cignes:
¡Compliu, muses sagrades, la promesa,
donant-me nou favor a nova empresa!
216
                            [...]
 

Sobre aquesta edició

Reproduïm l'edició següent: Rossich & Valsalobre (2006).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia