Nise > Biblioteca Digital > Autors > Autor

«Mala Pasqua us dó Déu, monja corcada»

Opcions de visualització

■Variants ■Notes #Línies

Garcia, Francesc Vicent Torna a la pàgina d'Autors

A una monja verolosa

Mala Pasqua us dó Déu, monja corcada,

■ ■

bresca sens mel, trepada gelosia,

■ ■

formatge ullat, cruel fisonomia,

■ ■

ab més puntes i grops que té l’arada!

■ ■

D’alguna fossa us han desenterrada

■

per no sofrir los morts tal companyia,

■

quan eixa mala cara se us podria

■

i estava ja de cucs mig rosegada;

■

però, si sou de vèrmens escapada,

■ ■

per a ésser menjar de les cucales

■ ■

(que de mal en pijor la sort vos porta)

■

mantinga-us Déu la negra burullada,

■ ■

i adéu-siau, que em par que em naixen ales

■ ■

i em torno corb després que pic carn morta.

■ ■

Resum

Atac furibund a la lletgesa d’una monja: el poeta descriu la seva cara gravada de verola servint-se de comparances extremades. El final del poema ens reserva un cop d’efecte suplementari: el protagonista es veu a si mateix com un corb picotejant un cadàver, senyal evident que hi ha hagut contacte físic amb el cos de la dona.

Mètrica

Sonet.

Testimonis

Edicions: A (p. 15), e (p. 8).
Manuscrits: A1 (p. 1), B5 (f. 43v), B7 (f. 13), B12 (dues versions: f. 54 i 69v), B14 (f. 124), B22 (f. 172v), B26 (f. 58v), Bo (p. 51), C1 (f. 91), C2 (f. 6), E1 (2 versions: f. 204-204v i 347-347v), E2 (3 versions [perdudes]: f. 29v, 82v i 155v), J1 (p. 201), L4 (p. 577), S1 (f. 64), U1 (p. 254), VG, Z8 (p. 283-284).

Rúbriques

A B12 (2ª v.): A una Mossa gravada de Verola. Soneto

A1 B22 S1: A vna monia veroloza . Soneto [Sonet S1]

B12 C1: A vna Vella. Soneto [Sonet C1]

B14: A vna Monja Pigotosa. Soneto

Bo: A una monja molt varolosa

E1 (1ª v.): Despedida de una Monja, fea, y muy picada de viruelas, empleada con Gente de sotana larga. Soneto

E1 (2ª v.): Despidese un devoto de una monja, muy fea, y picada de viruelas; dexandola empleada con Gente de sotana larga. Soneto

L4: Satirisa á vna Monja, despedintse de ella. Soneto

Sobre aquesta edició

La composició ens ha arribat a través de nombrosos testimonis. Aquí he prescindit de B5, B7, B12 (2ª versió), C2, J1, U1 i Z8, que es limiten a copiar A amb alguns errors. Recordem, per altra banda, que les composicions de E2 i VG avui són perdudes i que només ens n'ha arribat —sovint parcialment— el primer vers. Malauradament, la primera versió de B12, que procedia d'una tradició diferent de A, es limita al títol i els tres primers versos, que foren ratllats finalment. Tot i això, es llegeix pràcticament tot el text d'aquest fragment. A les variants és esmentat amb la sigla B12 i prou. L'edició c copia A, i algun canvi que hi ha deu provenir d'escrúpols dels editors: el més important és la substitució de Mala Pasqua per "Bon viatge". No ho faig pas constar a l'aparat de variants. Com de costum, m'he basat en el text de A i només canvio aquesta lliçó quan la totalitat dels manuscrits en donen una altra (amb l'excepció de la forma "vermes", al vers 9, que contradiu l'usus scribendi de l'autor). És el cas, per exemple, del primer vers, on he substituït "mossa" per monja, que és la forma que apareix a la majoria dels altres testimonis. Una última observació, encara: "celosia" (A) i "zelosia" (B22) es podrien considerar meres variants ortogràfiques; en tot cas, la lliçó tan majoritària gelosia fa pensar que aquelles formes obeeixen a una modernització (per castellanisme) de l'original.

Comentaris

Els vostres comentaris:

Nom

Comentaris

Envia