«Brama, ocupada de rabioses penes»

     
Soneto
Brama, ocupada de rabioses penes,
del fort lleó la natural feresa
quan l’astut caçador, ab sa destresa,
4
lligat lo deixa ab trampes i cadenes;
    brama ab mil boques de bromera plenes
en senyal de sa fam i sa bravesa
lo mar, que aprés que es menja la riquesa
8
escup la nau, com os, en les arenes;
    brama lo cel, si ab qualitats contràries
los elements en ses regions s’alteren,
ab què l’aire condensen, i l’inflamen;
12
    bramen les infernals i temeràries
Fúries, que el fi de son dolor no esperen;
però més pròpriament los àsens bramen.

Resum

El poema descriu, a partir dels diversos sentits del verb “bramar”, el rugit del lleó, el brogit del mar, el fragor de la tempesta i els crits de les Fúries, per concloure amb l’acudit que pròpiament són els ases que bramen. En definitiva, el sonet no fa sinó explanar els significats del verb amb l’ordre lògic invertit, és a dir, acabant amb el sentit més comú. El que en resulta és una altra paròdia dels recursos poètics. Notem que la imatge dels versos 5-8 serà reaprofitada al poema «Ara baixes la vista envers la immunda», 153-156.

Mètrica

Sonet.

Testimonis

Edicions: A (p. 6), e (p. 4).
Manuscrits: B7 (f. 11), B14 (f. 127v-128), B22 (f. 170), B26 (f.55), Bo (2 versions: p. 81 i 89), C1 (f. 69v), C2 (f. 3-3v), D2 (2 versions: f. 20 i 28v), E1 (2 versions: f. 280v-281 i 335v-336), L4 (p. 586), S1 (f. 65-65v), U1 (p. 9), VG, Z8 (p. 287-288).

Rúbriques

A B14 B22 Bo (2ª v.): Soneto
Bo (1ª v.): -
C1 D2 (1ª v.): Sonet [ratllat D2 (1ª v.)]
e: A la propietat del bram dels asas, comparantlo ab altres brams
D2 (2ª v.): Soneto. Al bramar dels asens
E1 (1ª v.): Que encara que lo lleo, la mar, lo Cel, y las furias Infernals bramen, empero, mes propriament braman los asens. Soneto
E1 (2ª v.): Que aunque el leon, la mar, el Cielo, y las infernales furias bramen; pero el rebuznar del jumento, es el mas proprio bramar. Soneto
L4: Declara a qui mes propriament se li aplica lo bramar. Soneto
S1: Al Bram de vn Asa. Sonet

Sobre aquesta edició

Els manuscrits B7, C2, U1 i Z8 copien l'edició princeps: no tenen rellevància textual. La versió de e també copia A, però hi afegeix un títol que resumeix l'argument del poema. Per al text m'he basat en A. Les diverses versions manuscrites coincideixen quasi exactament amb el text base, amb una variant de poc relleu al vers 8.

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 

  • Brama] Brame B14; rabioses] rabiosa Bo (2ª v.); penes] furias B22, pena Bo (2ª v.), peñas L4
  • del fort lleó la natural feresa] lo llao feros ab colara y brauesa Bo (1ª v.), lo feros llao ab sa brauesa Bo (2ª v.)
  • brama ] brame B14
  • sa] la L4; fam] fan B14; i sa] y de sa S1; Bravesa] feresa Bo (1ª v.)
  • lo] la Bo C1 E1 L4; es] om. B14; la] sa D2
  • nau com os] prempreciantla Bo (1ª v.), mar com a or Bo (2ª v.), nau com a os C1 D2 (1ª v.) L4 (2ª v.) S1, nau com lo os D2 (2ª v.), nau com cos D2 (1ª v.); ses] las A
  • lo cel si ab] lo cel ab Bo, el cel si be ab D2 (2ª v.); qualitats] calitats Bo D2 (2ª v.) L4
  • condensen] condensa Bo (1ª v.); i l’inflamen] inflama Bo, i Inflaman D2 (2ª v.)
  • el fi] al fi B22 S1
  • àsens] Ases Bo, ases D2 (2ª v.), ausens L4
  • Fúries: divinitats infernals, ministres de la venjança dels déus. Són tres: Al·lecto, Tisífone i Megera.