Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«Brama, ocupada de rabioses penes»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Notes
#Línies
Garcia, Francesc Vicent
Torna a la pàgina d'Autors
Soneto
Brama, ocupada de rabioses penes,
■
del fort lleó la natural feresa
■
quan l’astut caçador, ab sa destresa,
4
lligat lo deixa ab trampes i cadenes;
brama ab mil boques de bromera plenes
■
en senyal de sa fam i sa bravesa
■
lo mar, que aprés que es menja la riquesa
■
8
escup la nau, com os, en les arenes;
■
brama lo cel, si ab qualitats contràries
■
los elements en ses regions s’alteren,
ab què l’aire condensen, i l’inflamen;
■
12
bramen les infernals i temeràries
Fúries, que el fi de son dolor no esperen;
■
■
però més pròpriament los àsens bramen.
■
Resum
El poema descriu, a partir dels diversos sentits del verb “bramar”, el rugit del lleó, el brogit del mar, el fragor de la tempesta i els crits de les Fúries, per concloure amb l’acudit que pròpiament són els ases que bramen. En definitiva, el sonet no fa sinó explanar els significats del verb amb l’ordre lògic invertit, és a dir, acabant amb el sentit més comú. El que en resulta és una altra paròdia dels recursos poètics. Notem que la imatge dels versos 5-8 serà reaprofitada al poema
«Ara baixes la vista envers la immunda»
, 153-156.
Mètrica
Sonet.
Testimonis
Edicions: A (p. 6), e (p. 4).
Manuscrits: B7 (f. 11), B14 (f. 127v-128), B22 (f. 170), B26 (f.55), Bo (2 versions: p. 81 i 89), C1 (f. 69v), C2 (f. 3-3v), D2 (2 versions: f. 20 i 28v), E1 (2 versions: f. 280v-281 i 335v-336), L4 (p. 586), S1 (f. 65-65v), U1 (p. 9), VG, Z8 (p. 287-288).
Rúbriques
A B14 B22 Bo (2ª v.): Soneto
Bo (1ª v.): -
C1 D2 (1ª v.): Sonet [ratllat D2 (1ª v.)]
4
e: A la propietat del bram dels asas, comparantlo ab altres brams
D2 (2ª v.): Soneto. Al bramar dels asens
E1 (1ª v.): Que encara que lo lleo, la mar, lo Cel, y las furias Infernals bramen, empero, mes propriament braman los asens. Soneto
E1 (2ª v.): Que aunque el leon, la mar, el Cielo, y las infernales furias bramen; pero el rebuznar del jumento, es el mas proprio bramar. Soneto
8
L4: Declara a qui mes propriament se li aplica lo bramar. Soneto
S1: Al Bram de vn Asa. Sonet
Sobre aquesta edició
Els manuscrits B7, C2, U1 i Z8 copien l'edició princeps: no tenen rellevància textual. La versió de e també copia A, però hi afegeix un títol que resumeix l'argument del poema. Per al text m'he basat en A. Les diverses versions manuscrites coincideixen quasi exactament amb el text base, amb una variant de poc relleu al vers 8.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
*
Email
*
Comentaris
*
Envia
Brama] Brame B14; rabioses] rabiosa Bo (2ª v.); penes] furias B22, pena Bo (2ª v.), peñas L4
del fort lleó la natural feresa] lo llao feros ab colara y brauesa Bo (1ª v.), lo feros llao ab sa brauesa Bo (2ª v.)
brama ] brame B14
sa] la L4; fam] fan B14; i sa] y de sa S1; Bravesa] feresa Bo (1ª v.)
lo] la Bo C1 E1 L4; es] om. B14; la] sa D2
nau com os] prempreciantla Bo (1ª v.), mar com a or Bo (2ª v.), nau com a os C1 D2 (1ª v.) L4 (2ª v.) S1, nau com lo os D2 (2ª v.), nau com cos D2 (1ª v.); ses] las A
lo cel si ab] lo cel ab Bo, el cel si be ab D2 (2ª v.); qualitats] calitats Bo D2 (2ª v.) L4
condensen] condensa Bo (1ª v.); i l’inflamen] inflama Bo, i Inflaman D2 (2ª v.)
el fi] al fi B22 S1
àsens] Ases Bo, ases D2 (2ª v.), ausens L4
Fúries
: divinitats infernals, ministres de la venjança dels déus. Són tres: Al·lecto, Tisífone i Megera.