«Sou, oh Nise, la suma de bellesa»

     

Elogia un galant l’hermosura d’una dama

Sou, oh Nise, la suma de bellesa
on, totes juntes, contemplar se poden
les mostres del vestit que a Flora broden
4
seda i agulla de Naturalesa:
    clavell la boca, olor de camuesa;
als ulls, dos ulls de lliris s’acomoden;
tot lo demés, ab dolces bandes, roden
8
les roses i jasmins, ab sa puresa.
    Puix, ¿què diré de la bellesa rara
del jardí d’aqueix pit, que sempre hi neva
i sempre està cobert de meravelles||
12
    No com les altres, que la sort avara
dintre d’un dia la bellesa els lleva:
que divines i eternes són aquelles.

Resum

Elogi de la bellesa d’una dama anomenada Nise pel poeta i, contra el tòpic literari, ponderació de la perennitat d’aquella bellesa.

Mètrica

Sonet.

Testimonis

Edicions: A (p.26), e (p.14).
Manuscrits: B7 (f. 14), B14 (f. 123 bis v-124 bis), C1 (f. 64), L4 (p. 638), S1 (f. 66v-67), U1 (p. 247), VG.

Rúbriques

A: Elogia un galant la hermosura de una dama. soneto
B14: A la ninfa Nise. Soneto 25
C1: Sonet
S1: A una señora nomenada Dionizia. Sonet

Sobre aquesta edició

Ens hem basat en A per a l'edició, i hem prescindit de B7, L4 i U1, que copien aquella versió. Quan la lliçó de A era única n'hem prescindit, però hem fet una excepció a aquest principi en el vers 6, en què la variant de A i S1 "los" és evidentment errònia, i obliga els editors de 1703 a canviar la resta del vers. Hem adoptat aquí la lliçó dels altres manuscrits.

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 

  • oh] om. VG; Nise] ninfa B14, Niza S1; suma] sum[m]a B14 S1
  • on] a hont B14 C1
  • del vestit que a] que als vestits de S1
  • Clavell la boca olor] Clavell la boca y olor A, Aquell de la boca olor S1; de] de la B14 C1
  • als] los A S1; lliris] lince B14
  • dolces bandes] dolsos bandos B14 C1
  • puresa] prestesa S1
  • Puix] Puis C1
  • les] los A
  • Flora: deessa dels jardins i de les flors. Se la representava envoltada de flors.
  • camuesa: poma camosa, dolça i molt olorosa.
  • bandes: garlandes | roden: rodegen.
  • que sempre hi neva: al·lusió a la blancor de la pell de la dama, senyal de bellesa. La frase té un sentit adversatiu: ‘i [malgrat que hi nevi], sempre està florit i ple de color’.
  • aquelles: les meravelles.