«La flama junte, ditxosa»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors

A un casament

La flama junte, ditxosa,
als cors de nou abrasats,
■
quan iguala les edats
4
nova finesa amorosa.
■
      Amor, contra el temps, disposa
■
nou ardor en amant vell
■
quan lo prodigi més bell
8
(perquè l’incendi renove)
■
accepta un vell per rejove,
deixa un convent per revell.
■

Resum

Poema nupcial. Desconeixem la identitat dels nuvis, però la diferència d’edat entre ambdós és el tema central de la composició, que parla del casament d’un home gran amb una noia jove, educanda o novícia en un convent.

Mètrica

Dècima.

Testimonis

B1 f. 77v; L4 p. 229; R p. 263-264.

Rúbriques

B1: A un Casament. Desima
L4 R: A un casament

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en els ms. B1 i L4.

Referències bibliogràfiques

Miralles (2015b: 203); Miró (1995: I, 82); Vallverdú (2015: 8-11 i 29).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • més B1 L4] bes R
  • ditxosa corregit per la mateixa mà sobre desiosa R.
  • flama: flama amorosa, moviment anímic intens. | junte: junti. | ditxosa: adj. amb valor adverbial.
  • de nou: recentment, de poc temps ençà.
  • El nou i exquisit sentiment amorós (nova finesa amorosa) que els uneix iguala les seves (desiguals) edats.
  • Amor: Cupido.
  • Recuperació del vigor i desig carnal per part del nuvi.
  • lo prodigi més bell: subjecte dels verbs accepta i deixa; entenem que parla de la núvia. El contemporani Pedro Calderón de la Barca també utilitza en diverses ocasions l’expressió ‘prodigio bello’ per referir-se a una dona. Veg. per exemple a la comèdia de tres autors La margarita preciosa (Madrid, 1663) com, a la part escrita per Calderón, Egeo es dirigeix a Margarita: «Ahora, / hermoso prodigio bello / por más que al cielo des voces / verás si te vale el cielo» (acte III, escena XV). O a La hija del aire (Madrid, 1653) Nino pregunta a Semíramis: «¿Quién eres, prodigio bello, / de amor divino milagro?» (acte II, escena XII).
  • l’incendi: la passió amorosa masculina, complement directe de renove (=renovi) en què prodigi (= la núvia, v. 5) és subjecte. Es pot interpretar que el nuvi és vidu, si considerem ‘renovar’ en el sentit de ‘reemplaçar’; la diferència d’edat també ho fa pensar. A fi de donar efectivitat a aquest desig sexual renovat és necessari el doble consentiment femení (accepta / deixa) dels versos següents.
  • Antítesis entre accepta / deixa i rejove / revell. Per la referència al convent, entenem que la núvia prové d’una comunitat religiosa, en què era educanda o novícia.