«En estes dos flors, senyora»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Bitllet que envià un amant a la sua dama acompanyat ab dues flors
■
En estes dos flors, senyora,
que us consagra humil mon cor,
ne traureu, de mon amor,
■
4
l’afecte perquè us adora;
    si vostre rigor ignora
■
mon dolor i ma firmesa,
■
en estes flors, ab certesa,
8
vos mostra ma voluntat
en lo blau i lleonat
mos zelos i ma firmesa.
■
    
La font que a l’eixir del dia,
■
12
ab son sonorós cristall
■
de la campanya és mirall
■
i de l’abril bisarria,
■
    les flors ab ses perles cria
■
16
que després l’aurora dora;
i així jo, hermosa senyora,
a més llustrós horizont
■
flors consagro com a font
20
que il·lustrau vós com aurora.
■
    
A Narciso en flor hermosa
■
una font va convertir
puix quan, amant, va morir,
24
renasqué flor olorosa;
■
    però enveja tan penosa
a estes flors té mon amor,
que ja a matar-me ab rigor
■
28
gustós de ser font deixara
i el ser Narcís acceptara
per poder tornar-me en flor.
    
Ja entre lo pesar fogós
32
que ab zelos tant me causau,
■
demostra lo color blau
■
aquest sentiment zelós;
    i ab aqueix color penós
■
36
ostenten mos desconsuelos
■
ab que ja, de mos desvelos,
ab raó me puc queixar,
■
puix me voleu fer penar
■
40
ab lo turment de los zelos.
     
Però entre la flama encesa,
■
de tan recelós pesar,
44
ja lleonat va mostrar
■
de mon amor la firmesa;
■
    estimau, doncs, la finesa,
no mostrant-vos rigorosa,
■
48
tornau resposta amorosa
perquè, animant ma vida,
■
vos ador per agraïda
qui us ama ja per hermosa.

Resum

Enviament de dues flors a una dama. La primera dècima centra el tema: les flors són de color blau i lleonat perquè representen, respectivament, la gelosia del jo poètic i la fermesa del seu amor. La segona, per mitjà de l’al·legoria de la font i les flors, és una al·lusió velada al nom i a la condició de poeta de l’autor, la qual cosa podria indicar que l’enviament del bitllet s’ha fet de forma anònima. La tercera és una dècima galant, en la qual, a través del mite de Narcís i del joc amb les flors, el poeta manifesta el seu desig d’oferir-se a la dama. A les quarta dècima, la veu poètica retreu a la dama el patiment que li causa pel fer-lo sentir gelós però, malgrat això, a la cinquena, li reitera la fermesa del seu amor.

Mètrica

Dècimes.

Testimonis

BO p. 427-429; C p. 200; I2 f. 126-126v; L4 p. 307-308; R p. 264-265; VG f. 98; V2 f. 159v-160v.

Rúbriques

BO: Dezimas
C: Billet que invia un amant a la sua dama acompanÿat ab duas flors
I2: Bitllet que envia un amant a la sua Dama acompanÿat ab duas flors
L4: Bitllet que envià un Amant a la sua Dama acompañat ab duas flors. Decimas
R: Billet que enviá un amant a la sua Dama acompañat ab duas flors
■
V2: Billet que envia sert Galant a la sua dama junt ab duas flors

Sobre aquesta edició

Baso l’edició en el manuscrit R. Corregeixo els errors evidents dels versos 24 i 43 i supleixo els versos que el manuscrit no conté (v. 37-40) amb els de V2 i BO, de la manera que descric infra.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 233-235).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • i C I2 R V2] om. BO L4
  • firmesa BO C I2 R V2] tristes L4
  • i C I2 L4 R V2] y lo BO
  • dora L4 R V2] adora BO C I2
  • puix BO C L4 R] pus I2 V2
  • flor BO C I2 L4 V2] for R
  • a I2 L4 R V2] si BO C
  • matarme ab BO C I2 R V2] matarme’l L4
  • gustós BO I2 L4 R V2] justos C
  • Narcís BO C I2 V2] Narciso L4
  • poder tornarme BO C I2 R V2] poderme tornar L4
  • demostra I2 L4 V2] de mostrar BO C R
  • ja V2] yo BO
  • ab raho me puch queixar BO] aguarden los temors varis V2
  • puix me voleu fer penar BO] ab que ya de mos desvaris V2
  • ab lo turment de los zelos BO] lo que me atormentan zelos V2
  • la flama BO I2 L4 V2] las flammas C
  • recelós pesar BO C R] rezelo pesat I2 L4 V2
  • ja C I2 L4 R V2] ja lo BO; llaonat va mostrar BO ] demostra lo lleonat I2 L4 V2, demostra lleonat C R
  • ne traureu corregit a llapis, probablement per la mateixa mà, sobre me traen, ratllat L4.
  • dora, transcriu adora, amb una a afegida posteriorment, en la interlínia superior, probablement per la mateixa mà I2.
  • va és afegit per una segona mà, a llapis L4.
  • amor, corregit per la mateixa mà sobre pesar, ratllat L4.
  • versos omesos C I2 L4 R; C i R deixen un espai en blanc, mentre que I2 i L4 marquen amb sengles punts els quatre versos que manquen; al costat de l’espai en blanc, en perpendicular a la columna de text, hi afegeix falta L4; transcriu els versos i, a les interlínies inferiors dels v. 37 i 39, al marge de la columna de text, transcriu uns símbols en forma de v, el significat dels quals no he sabut interpretar V2.
  • vers omès R; entre, corregit dessobre en va, ratllat I2.
  • el vers transmes per C i R no manté la rima i el d’I2, L4 i V2, tampoc, i a més, obliguen a una sinèresi molt forçada entre la e i la o de lleonat. També ho és el de BO, tot i que aquest testimoni, si més no, manté la rima. Opto per prendre la primera lliçó dels manuscrits que no són BO (ja) i la segona de BO (llaonat va mostrar) perquè em sembla la menys dolenta de les solucions. És evident, tanmateix, que el vers reconstruït tampoc no acaba de fer sentit però seria massa agosarat de proposar una alternativa, atès que cap dels testimonis ens proporciona informació suficient per a fer-ho.
  • Aquí C i R copien, sense variants, la dècima «Però en va l’agraïment», que no copien els altres testimonis i que transcric a continuació: «Pero en va lo agrahiment / dedica la ploma humil, / si vostra vista gentil / li dona inutil augment, / creixerá doncs solament / per amar, per celebrar / vostra gracia singular / del amor unica flama; / mes al que celebra y ama / ni la ploma pot tocar». Aquesta dècima apareix, també, a «Apesarat que vostre cèlebre favor» (Ang., X), on sembla encaixar molt millor que aquí amb el propòsit del text que el precedeix. Dins el present poema, l’únic nexe amb la dècima anterior ve per la banda de l’agraïment i no manté cap altra continuaïtat amb el text precedent —o jo no l’hi sé veure. He considerat, per tant, que la seva addició era fruit d’una deturpació i que no podia ésser deguda a l’autor i per aquesta raó no l’he editat aquí.
  • lleonat: color groc rogenc, semblant al del pèl del lleó.
  • El color blau representa la gelosia i el lleonat la fermesa dels sentiments del poeta. Cal entendre que aquests són els colors de les dues flors esmentades a la rúbrica. L’ús del color blau per a representar la gelosia és present en una altra composició epistolar de Fontanella: «Lo color d’una esperança» (Rams I, XVI).
  • a l’eixir del dia: a trenc d’alba.
  • sonorós cristall: el so de l’aigua rajant de la font. La imatge de la font sonora és recurrent en la poesia de Fontanella (veg. per exemple, Münst. III, 128-130).
  • campanya: els camps, els conreus.
  • bisarria: «Força o grandesa d'esperit manifestada agradablement» (DCVB).
  • Hipèrbaton: ‘Cria les flors ab ses perles’. Les perles són les gotes d’aigua dels esquitxos de la font esmentada al v. 11.
  • dora: daura.
  • lustrós horizont: lluminós horitzó.
  • il·lustrau: il·lumineu. | L’autorepresentació a través de la imatge de la font —aprofitant la proximitat del terme amb el propi cognom— és un recurs habitual en l’obra de Fontanella. També és habitual, a l’època, el fet de referir-se a les poesies com a flors. En aquesta dècima, el poeta es compara amb una font que fa créixer flors i que és il·luminada per la llum de l’alba, que representa la dama. Metafòricament, podem entendre que les flors són els poemes que li dedica i que la dama els il·lumina dedicant-los la seva mirada (és a dir, llegint-los).
  • Narciso (Narcís): personatge de la mitologia grega que, indiferent a l’amor de dones i nimfes, s’enamorà de si mateix en veure reflectida la pròpia imatge en una font. Intentant aconseguir aquella visió caigué a l’aigua i morí ofegat, donant lloc a la flor que porta el seu nom.
  • Hipèrbaton: ‘però mon amor té enveja tan penosa a estes flors’. | estes flors: les que acompanyen aquest bitllet.
  • deixara: l’amor del poeta.
  • acceptara: acceptaria.
  • El poeta manifesta la seva disposició a morir d’amor, com Narcís, perquè això li permetria convertir-se en flor i, sota aquesta aparença, poder ser ofert a la dama.
  • causau: causeu.
  • color penós: el blau.
  • ostenten: mos desconsuelos.
  • mos desvelos: literalment, ‘els meus desvetllaments’. Cal entendre que es refereix als que li produeix el penar amorós.
  • recelós: gelós.
  • la finesa: dels sentiments expressats pel poeta, que es capaç de vèncer la seva gelosia i mantenir ferms els seus sentiments per la dama.
  • estimau: considereu.
  • tornau: retorneu.
  • vos ador: us adori.
  • El poeta.
  • B1 transcriu: A vn Bityllet q?. Com que aquest signe d’interrogació apareix tant aquí com a la carta anterior en un context idèntic, l’he considerat part de l’usus scribendi del copista per indicar l’abreviatura. L’he suprimit i he desenvolupat l’abreviatura; junt ab va precedit per ab, ratllat per la mateixa mà V2.
  • B1 transcriu: A vn Bityllet q?. Com que aquest signe d’interrogació apareix tant aquí com a la carta anterior en un context idèntic, l’he considerat part de l’usus scribendi del copista per indicar l’abreviatura. L’he suprimit i he desenvolupat l’abreviatura; junt ab va precedit per ab, ratllat per la mateixa mà V2.