«D’un desdeny tant proseguit»

       
A un bitllet que envià un amant a la sua dama, havent-se’l ella posat en los pits
D’un desdeny tant prosseguit
senyals patents heu mostrat,
puix mon paper heu posat
4
entre el gel del vostre pit;
    i d’aquí al punt he inferit
que d’ell no vàreu fer cas,
puix quan ple d’amor anàs
8
(i és foc abrasant, l’amor),
en lo desdeny i blancor
és neu vostre pit, i glaç.
    
Però, en mon fogós ardor,
12
per favor gran ho tindré
i d’estar al pit trauré
que l’incendi de l’amor
    lo glaç fondrà del rigor
16
que m’ha dat sempre recel;
mes fora pena cruel
i favor fora molt poc,
que, sent la carta de foc,
20
torneu resposta de gel.
    
Si bé és va mon sentiment,
puix no us vaig demanar més
sinó que est amor tingués
24
en eix pit acolliment;
    si ja he alcançat mon intent,
de què es queixa ma ventura?
    
Però el temor no assegura,
28
que a cas no vullau donar,
entre el glaç de desdenyar,
a mos ardors sepultura.
Però és tant l’incendi meu
32
i tanta és la pena mia,
que apagar-la no podria
tot un Montgibell de neu;
    hassanya vana empreneu,
36
si pensau ab lo rigor
apagar tant gran ardor,
puix quan més desdeny m’encén,
és poc gel vostre desdeny
40
i molt volcà mon amor.
    
Però el paper venturós,
com ab sossiego ha estat
a on tot bé té cifrat
44
mon pensament amorós;
    com atrevit, com ditxós,
ha alcançat ab mos desvelos,
de mon penar, los consuelos;
48
mes mirau ja lo que intento,
que en ma ploma i mon aliento
sento enveja i fundo zelos.
    
D’un ocell se sol contar
52
que té en los peus tal fredor,
que d’un altre, ab lo calor,
se’ls ha en la nit d’escalfar;
    i quan sens fred ve a restar,
56
l’ocell deixa ab llibertat,
volent dir: «Ja estàs pagat
de ton temerós recel,
puix mon natural cruel
60
no et llança despedaçat».
    
Lo mateix vinc a trobar
de vostre pit al rigor,
puix de l’amor ab l’ardor
64
lo procurau escaldar;
    mes, quan sens fred deu estar,
ja del pit l’haveu llançat
donant-lo per prou pagat
68
del benefici fogós,
puix vostre impuls desdenyós
no el llança desesperat.
    
Han-me dit, pastora hermosa,
72
que el vent lo paper llançà
i que enmig de l’aigua acabà
tota sa ditxa amorosa
    perquè l’aigua, d’envejosa
76
de que logràs mon treball,
inundà son grosser tall;
mes, entre est cristall posat,
no ha mudat, sols ha passat
80
d’un cristall a altre cristall.
    
Ni tampoc novedat faç
que de vostre pit caigués,
que com lo gel se fongués
84
i l’aigua baix d’ell restàs;
    a bé que no hi fou lo glaç,
humida la neu restà,
i en la humitat resbalà
88
l’amor donant-me recel,
que si el foc fongué lo gel
aigua d’ell al foc negà.
    
Mes si voleu dirritir
92
del rigor vostre la neu,
feu-me hereu del favor seu,
puix ja vinc a succeir
    l’ardor que vaig induir
96
i veuré un favor complit;
i, a bé que hajau advertit
alguna dificultat,
té poder l’amor, sobrat,
100
en lloc i temps de la nit.

Resum

El poeta comença queixant-se del fet que la dama ha guardat entre els seus pits el bitllet que ell li havia enviat. El poema es construeix sobre l’ambigüitat d’aquest gest que, si bé, d’una banda, podria demostrar la indiferència de la dama respecte la passió amorosa del poeta, de l’altra, implica situar el poeta (=el seu text) en una part molt íntima (i desitjada) del seu cos. Partint d’aquesta premissa, el text construeix un seguit de consideracions, de vegades no exemptes de jocositat, sobre el desig del poeta i l’aparent falta de correspondència de la dama, que resulta no ser tal (v. 95). El poeta culmina amb el que sembla ser una invitació a una trobada nocturna entre els dos.

Mètrica

Dècimes.

Testimonis

B1 f. 72v; C p. 196-197; I2 f. 111-111v; L4 p. 295-296; R p. 260-262; V2 f. 141-143v.

Rúbriques

B1: A vn Bityllet q?. envia vn Amãt â sa Dama havensel ella posat als pits. Desimas
C: A un Billet que invia un amant à la sua Dama haventsel ella posat en los Pits
I2: A un bitllet que enviá un amant a la sua Dama aventsel ella posant en los pits
L4: A un bitllet q envia un amant a la sua Dama, haventse’l posat ella en los pits. Decimas
R: A un Bitllet que envia un Amant á la sua Dama haventsel ella posat en los Pits
V2: A un bitllet que envia un amant a la dama aventsel ella posat als pits

Sobre aquesta edició

Baso l’edició en el ms. R. Corregeixo els errors dels v. 7, 11, 20, 22, 31, 60, 66 i 84.

Edicions anteriors

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 

  • prosseguit B1 C R] proceit I2 V2, pro L4
  • del C R] de B1 I2 L4 V2
  • de B1 C I2 V2] om. R
  • mon B1 C I2 V2] nom R
  • de B1 C I2 V2] del R
  • no us B1 C I2 V2] nos R
  • de B1 C I2 R V2] del L4
  • tant B1 L4 R] tant gran C I2 V2
  • apagar B1 I2 L4 R V2] apar C
  • desdeny m’encén C I2 R V2] sen mes desdeny B1, desdenys me encen L4
  • a on B1 C I2 R V2] ont L4
  • penar B1 C I2 R V2] pesar L4
  • ocell B1 C I2 R V2] aucell L4
  • ocell B1 C I2 R V2] aucell L4
  • llança B1 C I2 L4 R V2] llance R
  • ja I2 L2 V2] i B1 C R
  • desesperat B1 C R] despedeçat I2 L4 V2
  • entre B1 C I2 R V2] en L4
  • d’ell B1 C I2 L4 R V2] à R
  • humitat C I2 L4 R V2] humidad B1
  • si el C I2 L4 R V2] si lo B1
  • versos omesos L4.
  • a la interlínia inferior, una línia de ratlles discontínues R; a la interlínia inferior, un espai amb dos punts, que semblen voler indicar que hi manquen dos versos L4.
  • al final de cada un d’aquest quatre versos, un guionet R.
  • ahont tot be te cifrat, corregit probablement per la mateixa mà però amb una altra tinta, sobre l’original hon ha trobat decifrat I2.
  • a la interlínia inferior, un guionet R.
  • transcriu de nou els v. 24-46 R; a la interlínia inferior de la repetició del v. 25, al marge esquerre de la columna de text, un 6 i un guionet R.
  • malgrat que tots els testimonis transcriuen fas, edito faç perquè aquesta és, segons el DCVB (s.v. fas) la grafia correcta per a la forma arcaica de la primera persona del present d’indicatiu, i, també, per evitar la confusió amb la segona persona del present d’indicatiu.
  • baix de ell, després de ratllar la primera de de de baix de ell V2.
  • malgrat que tots els testimonis transcriuen resvalar, edito resbalar perquè, essent un castellanisme, m’ha semblat més adequat traslladar-lo al català mantenint la grafia que aquesta paraula té en el castellà actual.
  • prosseguit: continuat.
  • al punt: tot seguit.
  • d’ell: del paper
  • anàs: anés. | Malgrat que el bitllet anés ple d’amor i que l’amor és foc abrasant, el pit de la dama (és a dir, els seus sentiments), és blanc com la neu i desdenyós (fred) com el glaç. | Hipèrbaton: ‘vostre pit és neu en blancors i glaç en lo desdeny’.
  • fogós ardor: el produït per l’enamorament.
  • favor gran: que la dama s’hagi posat el bitllet entre els pits.
  • trauré: n’extrauré, en deduiré.
  • de l’amor: del poeta.
  • rigor: el desdeny de la dama.
  • si bé és va: noteu el joc fonètic b/v. | Noteu l’evident ironia del passatge, construïda entorn de la dilogia del terme pit, que, en sentit literal, designa la part superior davantera del tronc, i sentit figurat, l’espai íntim dels sentiments.
  • Només ha assolit el seu intent (=objectiu) en un sentit literal, atès que els seus mots (escrits) es troben ja al pit de la dama, tot i que no semblen haver modificat els seus sentiments. Noteu, per tant, la intenció irònica del passatge.
  • vullau: vulgueu.
  • incendi meu: el desig sexual.
  • Montgibell: el volcà Etna.
  • pensau: penseu. | Vol donar a entendre a la dama que els seus desdenys són hasssanya vana si el que pretenen és acabar amb la seva devoció amorosa. Ans al contrari: sembla que el desdeny de la dama no fa més que estimular el desig del jo poètic.
  • paper venturós: el bitllet. El poeta el considera venturós (=afortunat) per haver acabat entre els pits de la dama.
  • És a dir, al pit de la dama. Aquest és el lloc que, metafòricament, tot bé té cifrat el pensament amorós del poeta.
  • mirau: mireu.
  • fundo: formo. Aquests zelos són motivats pel fet que la ploma i l’alè del poeta, en la forma del bitllet enviat, a diferència del poeta mateix, han pogut arribar físicament fins al pit de la dama.
  • Hipèrbaton: ‘que, en la nit, ab lo calor d’un altre [ocell], se’ls ha d’escalfar’.
  • El poeta compara l’actitud de la dama amb la de l’ocell que escalfa els peus a un altre ocell: considera que, després d’haver promogut en el poeta el benefici fogós (és a dir, l’enamorament), l’ha rebutjat. Aquesta actitud queda representada en el tracte que el poeta suposa que la dama ha donat al seu bitllet, el qual ha escalfat primer, posant-se’l entre els pits, per acabar llençant-lo més tard. | Hipèrbaton: ‘al rigor de vostre pit’. | Hipèrbaton: ‘puix ab l’ardor de l’amor’. | lo procurau: el procureu. Es refereix al bitllet.
  • logràs: aconseguís.
  • son grosser tall: el del full de paper del bitllet enviat.
  • est cristall: l’aigua on ha anat a parar el bitllet.
  • Malgrat veure’s obligat a abandonar el pit de la dama, el bitllet no ha mudat, perquè el propòsit i el sentiment del poeta romanen constants.
  • Del cristall del pit de la dama al cristall de l’aigua.
  • faç: faig.
  • se fongués: el bitllet.
  • restàs: restés.
  • a bé que: si bé.
  • resbalà: relliscà.
  • dirritir: desfer.
  • Hipèrbaton: ‘la neu del vostre rigor’.
  • favor seu: del bitllet. Considera que ha estat objecte del favor de la dama pel fet que ella se l’ha posat als pits. El poeta voldria ocupar ara el lloc que ha deixat.
  • El poeta es mostra disposat a rellevar el seu bitllet, en el pit de la dama, una afirmació que té un doble sentit, sentimental i eròtic. El v. 95 sembla afirmar que el bitllet no deixà indiferent la dama, ja que, posat entre els pits, li va induir ardor.
  • compit: acomplert.
  • a bé que: malgrat que. | hajau: hagueu.
  • Hipèrbaton: ‘té poder sobrat, l’amor’.
  • El poeta sembla suggerir a la dama la possibilitat d’un encontre nocturn, encara que això suposi haver de salvar alguns obstacles (alguna dificultat), que, tanmateix, no s’especifica quins són.
  • bitllet: text breu enviat a tall de carta.