«Adora l’abril i l’alba»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
[sense rúbrica]
Adora l’abril i l’alba
de Cloris la gentilesa,
■
quan de ses perles i roses
■
4
imiten roses i perles.
    Imiten, però no alcancen,
que, a tan soberana dea,
pinzells ha perdut lo temps,
8
colors la naturalesa.
    Vegeten aplausos nous,
de nou sensibles les selves
■
i per adorar-la mouen
12
en cada fulla una llengua.
    Los ocellets amorosos
■
festivament la celebren
per primavera de l’alba,
16
alba de la primavera.
■
    I una fonteta sonora
■
(sonora o lisongera)
■
quant se suspèn en mirar-la
■
20
se dirriteix en voler-la.

Resum

Visió de Cloris, la divinitat grega de la primavera, a punta de dia. La primavera (v. 1-8), la vegetació (v. 9-12), els ocells (v. 13-16) i el mateix poeta celebren la seva presència. La composició juga amb la dualitat com a dona i estació de l’any del personatge, si bé la primera s’imposa, ja que el poeta acaba manifestant el desig que sent per ella (v. 17-20). Resulta difícil de dir si es tracta d’un poema dedicat a una dama real, oculta rere la màscara del personatge mitològic, o bé si, més simplement, cal llegir-lo en clau simbòlica, com un cant celebratiu de l’arribada de la primavera i del nou dia, si bé aquesta segona opció sembla la més versemblant. Noteu, en qualsevol cas, la sensualitat del text, amb referències, directes o indirectes, a tres dels cinc sentits: la vista (color, mirar-la), l’oïda (aplausos, ocells, fonteta sonora) i el gust (llengua).

Mètrica

Romanç.

Testimonis

L4 p. 220-221; R p. 320-321.

Rúbriques

Be: XXIV
L4: 62
R: [sense rúbrica]

Sobre aquesta edició

Baso l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

$Bernad (1899: 26)$, Miró (1995: I, 285).

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  
Envia
  • ses R] las L4
  • Dea R] idea L4
  • ocellets R] aucelletes L4
  • o R] no L4
  • dirriteix R] derriteix L4
  • Es tracta d’una correlació amb hipèrbaton, de manera que, encara que el verb es troba en singular, el subjecte és plural (l’abril i l’alba). Literalment: ‘L’abril i l’alba adoren la gentilesa de Cloris’. | Cloris: divinitat grega de la primavera.
  • tan sobirana dea: Cloris.
  • els aplaudiments de la naturalesa a la bellesa de Cloris són assimilats a les fulles noves, que comencen a despuntar en els boscos primaverals.
  • Cloris és, al mateix temps, l’encarnació del naixement del dia (primavera de l’alba) i del naixement de la primavera (alba de la primavera).
  • fonteta sonora: l’autor juga amb el seu propi nom (fonteta < Fontanella) per situar-se com a espectador de l’escena i declarar-se admirador de Cloris.
  • quant: tant com.
  • se dirriteix: es desfà.
  • Imatge paradoxal del flux d’aigua d’una font, immòbil (se suspèn) i en moviment (se dirriteix) al mateix temps.