«Si l’amor, si l’esperança»

     
[sense rúbrica]
Si l’amor, si l’esperança,
d’un part nasqueren ditxós,
l’antídoto i la metzina
4
juntà lo Cel en un lloc.
Mal i remei són amables,
així contraris no són:
remei que augmenta lo mal
8
fa agradable lo dolor.
Mes si el mal té la victòria
en l’imperi de dos cors,
la metzina dona vida,
12
l’antídoto dona mort.
Mes, ai de mi!, si naufraga
un remei tan venturós,
la bonança i la tormenta
16
seran sens mort i sens port.

Resum

Poema amorós construït sobre la idea que l’amor és un mal amable, que té, com a remei, l’esperança.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

L4 p. 222; R p. 320.

Rúbriques

Be: XXVIII
L4: 58
R: [sense rúbrica]

Sobre aquesta edició

Baso l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Bernad (1899: 29), Miró (1995: I, 283-284).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 

  • juntà R] pinta L4
  • augmenta R] aumenta L4
  • mort R] nort L4
  • Si l’amor i l’esperança van néixer d’un mateix (i afortunat) part.
  • antídoto...metzina: respectivament, l’amor i l’esperança.
  • En la persona estimada. El Cel d’aquest vers podria ser el cristià. Això podria indicar que es tracta d’un poema escrit durant l’època del poeta com a religiós (per tant, més tard de 1657) tot i que aquesta és possibilitat que, amb els indicis de què disposo, no puc fer més que apuntar a mode d’hipòtesi.
  • mal i remei: l’amor i l’esperança. | amables: dignes de ser estimats. Ho són, perquè tots dos provenen de la persona estimada.
  • Expressió en termes paradoxals de la fortuna que suposa el patiment amorós.
  • la metzina: l’amor.
  • l’antídoto: l’esperança.
  • un remei: la correspondència amorosa.
  • Literalment, la bonança serà sens mort i la tormenta serà sens port. És a dir, que ni l’una ni l’altra (la joia i el patiment amorós) no tindran final.