«Si l’amor, si l’esperança»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
[sense rúbrica]
Si l’amor, si l’esperança,
d’un part nasqueren ditxós,
■
l’antídoto i la metzina
■
4
juntà lo Cel en un lloc.
Mal i remei són amables,
■
així contraris no són:
remei que augmenta lo mal
■
8
fa agradable lo dolor.
■
Mes si el mal té la victòria
en l’imperi de dos cors,
la metzina dona vida,
■
12
l’antídoto dona mort.
■
Mes, ai de mi!, si naufraga
un remei tan venturós,
■
la bonança i la tormenta
16
seran sens mort i sens port.

Resum

Poema amorós construït sobre la idea que l’amor és un mal amable, que té, com a remei, l’esperança.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

L4 p. 222; R p. 320.

Rúbriques

Be: XXVIII
L4: 58
R: [sense rúbrica]

Sobre aquesta edició

Baso l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Bernad (1899: 29), Miró (1995: I, 283-284).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • juntà R] pinta L4
  • augmenta R] aumenta L4
  • mort R] nort L4
  • Si l’amor i l’esperança van néixer d’un mateix (i afortunat) part.
  • antídoto...metzina: respectivament, l’amor i l’esperança.
  • En la persona estimada. El Cel d’aquest vers podria ser el cristià. Això podria indicar que es tracta d’un poema escrit durant l’època del poeta com a religiós (per tant, més tard de 1657) tot i que aquesta és possibilitat que, amb els indicis de què disposo, no puc fer més que apuntar a mode d’hipòtesi.
  • mal i remei: l’amor i l’esperança. | amables: dignes de ser estimats. Ho són, perquè tots dos provenen de la persona estimada.
  • Expressió en termes paradoxals de la fortuna que suposa el patiment amorós.
  • la metzina: l’amor.
  • l’antídoto: l’esperança.
  • un remei: la correspondència amorosa.
  • Literalment, la bonança serà sens mort i la tormenta serà sens port. És a dir, que ni l’una ni l’altra (la joia i el patiment amorós) no tindran final.