«Ja cessaran los rigors»

       
Determina un amant olvidar l’amor per haver-li donat zelos la sua dama
Ja cessaran los rigors,
ja mos pesars cessaran,
que el pes de mos grans agravis
4
pesa més que mos pesars.
Ja s’acabarà ma pena
i ja el pesar s’acabarà
i, frustrada ma esperança,
8
se frustraran mos enganys.
Ja l’espantosa borrasca,
ja l’horrible tempestat,
ja l’alborotada fúria,
12
ja la tormenta fatal,
ja l’incendi, ja la flama,
ja lo Montgibell i ja
dels zelos i de l’amor,
16
los dos abrasats volcans,
rendiran sa altivès ciega
i el seu poder rendiran,
ja vençuda sa esperança,
20
rèmora lo desengany.
Ditxosa ma desditxa,
puix sa esclavitud postrera
guanya a costa d’un agravi
24
desengany i llibertat.
I a bé que aquesta ventura
estime mon cor en tant,
la causa d’ella en mon ser
28
ses covardies veurà.

Resum

El poeta proclama el final del seu enamorament, vençut pel desengany, en una actitud, però, que ell mateix acaba qualificant de covarda, probablement, perquè és causada exclusivament per la gelosia. Tal com succeïa a la carta VII d’aquest mateix cicle, la gelosia és el tema central de la composició.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

B1 f. 20v-21v; C p. 192-193; I2 f. 109; J f. 132; L4 p. 293; R p. 315; VG f. 39; V2 f. 138v.

Rúbriques

B1: Determina un Amât olvidar lo amor per haverli donat zelos la sua Dama
C: Determina un Amant olvidar lo amor per haverli donat zelos la sua Dama
I2: Determina un amant olvidar lo amor per averli donat zelos la sua Dama
J: A un desenganÿ. Romans.
L4: Determina un Amant olvidar lo amor per haverli donat zelos la sua Dama
R: Determina un amant olvidar lo amor per haverli donat zelos la sua dama
V2: Determina un amant olvidar lo amor per averli donat zelos la dama

Sobre aquesta edició

Baso l’edició en el ms. R. Corregeixo els errors evidents dels versos 1, 2 i 9.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 273-274).

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • cessaran B1 C I2 J L4 VG V2] cessaren R
  • cessaran B1 C I2 J L4 V2] cessaren R
  • pesars B1 C I2 L4 R V2] pecats J
  • i ja el C I2 R V2] ÿ l’ B1, jal J L4
  • espantosa B1 C I2 J L4 V2] esperança R
  • sa B1 C L4 R V2] la J; ciega B1 C R V2] cega J L4
  • i el B1 C I2 L4 R V2] ÿ al J
  • sa esperança B1 C I2 L4 R V2] la arrogància J
  • remora B1 C I2 L4 R V2] regnara J
  • Ditxosa ma desditxa C I2 R V2] Es ditxosa ma desgracia B1, Molt ditxosa ma desditxa J, Ditxosa ja ma desditxa L4
  • sa B1 C I2 L4 R V2] la J; postrera B1 C I2 L4 R V2] portant J
  • desengany C I2 J L4 R V2] desengañs B1
  • estime B1 C I2 L4 R V2] estima J
  • ses covardies B1 C I2 L4 R V2] les Carandias J
  • les lliçons d’R no funcionen perquè el verb, en ambdós casos, ha d’anar en el mateix temps verbal, i aquest temps només pot serel futur i no pas en passat. Aquesta conclusió es desprèn del sentit del text però també del fet que al vers 5, amb el qual l’1 manté un evident paral·lelisme sintàctic, el verb es troba en passat.
  • la lliçó d’R és clarament equivocada perquè no fa cap sentit.
  • vers il·legible per deteriorament del manuscrit I2.
  • il·legible després de rend(…) per deteriorament del manuscrit I2.
  • agravis: greuges. | pesars: tristeses. El jo poètic considera que els greuges que ha patit per part de la dama superen les tristeses que aquest amor li ha provocat. Noteu el joc de veus entre pes i pesars.
  • Un cop hagi abandonat l’esperança de veure el seu amor correspost, s’adonarà que l’amor és un engany i deixarà de sentir-lo.
  • Montgibell: el volcà Etna. Aquest element és al·ludit a les composicions I, II i VII d’aquest mateix cicle, poemes, tots ells, que tracten el tema de la gelosió. El volcà apareix, doncs, com una de les més metàfores recurrents i productives en Fontanella per abordar aquest tema.
  • zelos: gelosia. | Hipèrbaton: ‘els dos abrasats volcans dels zelos i del amor’.
  • altivès: altura però també altivesa, dels volcans.
  • Ditxosa ma desditxa: Estructura oximorònica: ‘afortunada la meva dissort’. | esclavitud postrera: esclavitud darrera, última i, per tant, acabada. | agravi: greuge. | Aquesta quarteta reflecteix el tòpic de l’esclau d’amor, amb la intenció de fer palès que l’autor ha deixat de ser-ne per causa d’un agravi de la dama, que no especifica quin és.
  • I a bé: I si bé. | aquesta ventura: la del desengany de l’amor. Noteu que el desengany és considerat quelcom de positiu.
  • estime: estimi.
  • Hipèrbaton: ‘la causa d’ella [=de ma ventura = del desengany = la dama] veurà en mon ser ses [=de mon ser] covardies’. La causa d’aquest desengany és la dama. Ella, malgrat tot, coneixerà que el desengany del poeta és causa de la seva (=del poeta) covardia.