«Es hora ja que l’amor»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Un amant ausent, vent que sa dama no havia correspost a dos cartas que li havia escrit, li dona, ab altra carta, desconfiades queixes
És hora ja que l’amor
meresca algun pago? És hora
que, a la finesa major,
■
4
desdeny ingrat corresponga?
■
És hora ja que comence
■
la pena que amor informa
■
a celebrar, estimada,
8
lo que ha sentit llastimosa?
Ja és hora, sí, que mes queixes,
tan dilatades, imploren,
■
en columnes de favors,
12
non plus ultra a mes congoixes.
■
Mes no és hora, puix que miro
que, humil, la barca amorosa,
en alterades tormentes
16
plages sol·licita noves.
Què importa que les columnes
del favor sustenten glòries,
si sempre en mars més difícils
20
rig ma desditxa la popa?
■
Vós sola, bella Amaril·lis,
sol d’hermosura, vós sola,
■
podeu a tormenta tanta
■
24
influir bonança dolça.
Mes què importa què pugau
si vostre poder no importa,
■
quan aplaudiu del rigor
28
les mes alterades ones?
Què he de fer en tal turment,
■
si en una tormenta pròpria,
per totes parts miro espants
32
i pesars miro per totes?
Què he de fer, no puc saber-ho;
vós, sí, puix vós sola
■
coneixeu reciprocats
36
danys meus i dureses vostres.
Digau-me vós què he de fer
■
i veurem que us corresponen
lo fel de ma voluntat
■
40
i lo amorós de mes obres.
■
Mes, si no voleu ni manar-me,
■
i si estimau a lisonja
quan és verdader mon pit,
■
44
veritats senzilles conta,
d’un llamp ardent, d’una ausència,
■
que pena igual en mi fora,
■
m’aniquilen, m’aturmenten,
■
48
les flames més portentoses.
■
Ausència, sí, que d’ausència
podrà matar-me la força,
■
que vostres ulls sols animen
■
52
per ser la mort més penosa.
■
Basten mes queixes i basten
estos sentiments, senyora,
que, a penes tant temps sentides,
56
poc sentir deixa a la ploma.

Resum

El poeta demana a Amaril·lis que respongui les seves cartes i que, amb la resposta, li mostri quins són els seus sentiments per ell, ara que es troben separats. Tota la composició és un lament per la incertesa i la inseguretat en què sumeix al poeta la separació de la dama i la manca de notícies d’ella, i un intent de fer-li avinent, un cop més, la submissió a la seva voluntat. El poema es clou amb una quarteta en la qual el poeta sembla insinuar la possibilitat que, davant de la falta de resposta de la dama, potser deixarà d’escriure-li.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

C p. 180-181; I2 f. 103v-104; L4 p. 287-288; R p. 310-311; VG f. 44; V2 f. 128v-129.

Rúbriques

C: Un Amant Ausent vent que sa Dama no havia correspost à dos cartas que lÿ havia escrit lÿ dona ab altra carta desconfiadas quexas
I2: Un amant ausent vent que sa dama no avia correspost a dos cartas que li avia escrit; li dona ab altra carta desconfiadas quexas
L4: Un Amant ausent vent q sa Dama no habia correspost à dos cartas q li habia escrit li dona ab altra carta desconfiadas quexas
R: Un amant ausent, vent que sa Dama no havia correspost á dos cartas que li havia escrit li dona ab altra carta desconfiadas queixas
V2: Un amant ausent vent que sa dama no avia correspost a dos cartas que li avia escrit dona ab esta desconfiadas queixas

Sobre aquesta edició

Baso l’edició en el ms. R. Corregeixo els errors evidents dels versos 25, 32, 35, 36, 37 i 56.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 264-266).

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  
Envia
  • de I2 L4 R] ab C, los V2
  • pugau C I2 L4 V2] pagau R
  • turment C I2 L4 R] tormenta V2
  • propria C L4 R] pròpia I2 V2
  • pesars L4 V2] pesar C I2 R
  • reciprocats C I2 L4 V2] reciprats R
  • dureses vostres I2 L4 V2] duresa vostra C R
  • Digau-me C I2 L4 V2] Dignaume R
  • si L2 L4 R V2] om. C
  • senzilles C I2 R V2] sensibles L4
  • una C I2 R V2] una L4
  • en I2 L4 R V2] ab C
  • animen C R] m’animen I2 L4 V2
  • deixa I2 L4 V2] deix C, om. R
  • La lliçó d’R, en aquest cas, és claramet una lectio facilior que cal rebutjar perquè no fa sentit.
  • El manuscrit de Ripoll transcriu torment i tormenta. La primera forma és recollida pel DIEC2, però amb la grafia de la primera o regularitzada (turment). La segona forma no és inclosa al diccionari. Ambdues formes apareixesn al DCVB, amb o i amb u. Opto per editar, quan és possible, la forma acceptada pel DIEC (turment) i per mantenir l’opció del manuscrit quan no (tormenta).
  • L’opció del nombre plural sembla molt més coherent en aquest context i és per això que rebutjo la lliçó d’R.
  • R oblida dues de les lletres del mot en la transcripció. Mer error de còpia. Prescindeixo de la lliçó i edito la de la resta de testimonis.
  • L’opció del nombre plural sembla molt més coherent en aquest context i és per això que rebutjo la lliçó d’R.
  • vers omès R.
  • la finesa major: probablement es refereix al galanteig epistolar que ell mateix està duent a terme amb aquesta carta i les anteriors.
  • desdeny ingrat: de la dama pel poeta, ja que no respon les seves cartes.
  • comence: comenci.
  • informa: infon.
  • dilatades: repetides al llarg del temps.
  • columnes de favors: les mostres amoroses del poeta per la dama. No sabem exactament quins són aquests favors perquè el poema no ho especifica, però probablement es refereixi al fet d’escriure-li aquestes cartes.
  • non plus ultra: no més enllà. El poeta demana a la dama que no porti més enllà les seves pors (congoixes), que són les de pensar que ha perdut el seu favor.
  • Les metàfores nàutiques per al·ludir a l’enamorament són un dels tòpics de la lírica amorosa d’influència neoplatònica (Ruiz Casanova 1990: 31). Aquí l’amor és representat per la imatge de la barca, que deleja arribar a noves platges (estat de calma) però que, en canvi, naufraga en tempestes (estats emocionals alterats). | plages: platges. | les columnes del favor: veg. n. 11. | sustenten: sostinguin.
  • Hipèrbaton: ‘La desditxa rig ma popa’. Literalment: ‘La desgràcia regeix la meva popa (=el meu destí)’.
  • La identificació de l’estimada amb el sol és un recurd d’influència neoplatònica i és habituals en la lírica amorosa fontanellana.
  • tormenta tanta: prossegueix l’alegoria iniciada al v. 14 (barca amorosa). Noteu, a més, l’aliteració.
  • no importa: no es preocupa.
  • vós sola: només vós.
  • reciprocats: «Hacer que dos cosas se correspondan una a otra mutuamente. | Corresponderse mutuamente ds cosas» (Aut. s.v. reprocicar). Només la dama sap en quina mesura la seva duresa produeix en el jo poètic un patiment d’una magnitud semblant a aquesta duresa.
  • fel: fidel.
  • El pitjor càstig per a l’esclau d’amor és que la seva dama ni tan sols li demani res. El vers és una al·lusió al silenci de la dama, que no respon les sentides missives del poeta.
  • lisonja: «La nimia complacéncia y afectada fineza que se tiene, en alabar y ponderar las prendas, obras o palabras de otro » (Aut. s.v.lisonja). Estimar a la lleugera, falsament.
  • Literalment: ‘quan els meus sentiments són sincers (a diferència dels vostres)’.
  • conta: el pit, és a dir, els sentiments del poeta.
  • Hipèrbaton: ‘m’aniquilen, m’aturmenten les flames més portentoses d’un llamp ardent, d’una ausència, que pena igual en mi fora’. La pena per l’absència de l’estimada és comparada a ser aniquilat per les flames d’un llamp ardent.
  • Hipèrbaton: ‘la força d(e l)’ausència podrà matar-me’.
  • El poeta retreu a la dama que li hagi donat vanes esperances.
  • m’aniquilen, m’aturmenten: m’aniquilin, m’aturmentin.
  • basten: bastin. | deixa: concorda en singular amb queixes i sentiments ja que es tracta d’una correlació. Literalment, aquesta quarteta s’hauria de llegir com: “Bastin les meves queixes i els meus sentiments, senyora, perquè ja he fet sentir durant tant de temps les meves queixes, que ara a la ploma li queda poc marge per continuar expressant-les”. El poeta sembla voler deixar d’escriure a la dama, perquè constata la inutilitat de l’empresa. Noteu la paronomàsia entorn del verb sentir, que juga amb les veus del verb (sentir = escoltar) i de l’adjectiu (sentides = experimentades).