«Què importa, pastora hermosa»

       
No havent tingut resposta un amant ausent d’una carta que escrigué a sa dama, la sol·licita de nou ab altra carta
Què importa, pastora hermosa,
que espere content l’amor,
si quan ell més me prospera
4
més m’estau maltractant vós?
Exemple com de bellesa
podreu donar de rigor,
puix sou com Venus hermosa,
8
qual Diana ingrata sou.
Per què no mirau l’afecte
ab que un pesar tan gustós
trasllada en mon pensament
12
l’afecte pur de mon cor?
Per què castigau la pena
que a tals incendis me mou,
ab lo rigorós desdeny
16
i lo rigor desdenyós?
Per què de ma voluntat
no agraïu l’intern dolor,
afectes mostrant cruels
20
a una afectada afició?
I si a cas aquest penar
tant favor merèixer pot,
no denegueu la resposta
24
a mon sentit pesarós.
I puix que ja la primera
olvidada està del tot,
feu que per esta segona
28
ventura alcance major.
I ja que el mateix Orfeu,
ab la lira i plectre dolç,
les penes pogué suspendre
32
de l’abisme tenebrós,
feu que ma rústica lira,
de les sombres del rigor,
la sepultada resposta
36
deslliure ab aliento nou.
I no esteu per cosa alguna
d’escriure-me, perquè jo
plomes vos podré donar
40
de les ales de l’amor.
I el pesar m’escusareu,
deslumbrant ab tan bell sol,
a lograr los raigs llustrosos
44
d’aqueix fulgor lluminós;
llustrosa, puix sou aurora,
un favor dau al dolor,
i pena que al pit m’abrasa
48
sujectant-lo al vostre sol.

Resum

En no haver obtingut resposta d’una carta anterior enviada a la dama, el poeta n’hi envia una segona amb la qual li demana que tingui en compte el seu patiment amorós, que, per aquest motiu, el correspongui i que, si ho fa, no s’estigui de tornar-li resposta en forma de carta.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

C p. 179-180; I2 103-103v; J f. 135-135v; L4 p. 286-287; R p. 308-309; VG f. 42; V1 46-47; V2 f. 127v-128v.

Rúbriques

C: No havent tingut resposta un ausent amant de una carta que escrigue á sa Dama la solicita de nou ab altre carta
I2: No avent tingut resposta un ausent amant d una carta que escrigue a la dama; la solicita d nou ab altra carta
J: A la duresa de una dama. Romans
L4: No havent tingut resposta un ausent amant de una carta q. escrigué a sa Dama la solicita de nou ab altra carta
R: No havent tingut resposta un amant ausent de una carta, que escrigué á sa Dama, la solicita de nou ab altra carta
V1: Queixas amorosas de un galant a una ingrata pastora Romance
V2: No havent tingut resposta un Amant ausent de una carta que escrigue a sa dama la solicita de nou ab altra

Sobre aquesta edició

Baso l’edició en el ms R. Corregeixo només el v. 6.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 263-264).

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • més m’estau maltractant vós I2 J L4 R V2] me estau maltractant vos C, mes mostrau maltracte vos V1
  • Exemple com de bellesa C I2 L4 R V2] Com de bellesa lo exemple V1
  • podreu C I2 L4 R V2] podeu J V1; rigor J L4 V1 V2] rigors R
  • qual C I2 L4 R V2] ÿ com J V1
  • en C I2 L4 R V2] om. J V1
  • a tals incendis C I2 L4 R V2] a tal incendi J, a tal incendis V1
  • cruels C I2 J R V1 V2] cruel L4
  • denegueu C I2 L4 R V2] derogueu J V1
  • pesarós C I2 L4 R V2] pererós J, peresós V1
  • I C I2 L4 R V2] om. J V1; primera C I2 L4 R V2] primavera J V1
  • olvidada C I2 L4 R V1 V2] oblidada J
  • feu que per esta segona C I2 L4 R V2] feu me doncs que per segona J V1
  • I ja C I2 L4 R V2] I jo J, om. V1
  • ab C I2 L4 R V1 V2] a J; i C I2 J L4 R V2] o V1
  • pogué C I2 L4 R V1 V2] puga J
  • podré C I2 L4 R V2] faré J V1
  • deslumbrant C I2 L4 R V2] deslumbrat J, desllumbrat V1
  • a lograr C I2 L4 R V2] alegrar J V1
  • dau C I2 J L4 R V2] de que V1
  • subjectant-lo C I2 L4 R V1 V2] subjugant-lo J
  • primerament transcriu dama ingrata però la mateixa mà, amb una altra tinta, ratlla dama i afegeix pastora L4.
  • me afegit dessobre el text, entre mes i prospera I2.
  • il·legible després de Exemp[...] per deteriorament del manuscrit I2; il·legible abans de de a causa del relligat del manuscrit J.
  • il·legible després de rig[...] I2; malgrat que la lliçó d’R no és manifestament errònia, en aquest cas, edito la de la resta de testimonis, que manté el nombre singular del vers anterior, sembla més coherent amb el sentit de l’oració.
  • il·legible a partir de la m d’hermosa I2.
  • primer transcriu costós; després ratlla cost i a sobre, en llapis, afegeix gust, resultant gustós L4. Ambdues correccions semblen obra de la mateixa mà.
  • pera la ratllat i corregit, a sobre, per per esta L4.
  • millor ratllat per una segona mà en llapis, i corregit per major L4.
  • il·legible abans d’amor per deteriorament del manuscrit I2.
  • il·legible abans de pesar per deteriorament del manuscrit I2.
  • ratllat el vers Puix sou aurora llustrosa i afegit, dessota, el vers col·lacionat aquí C.
  • espere: esperi. Aquesta espera de l’amor, esclar, és l’espera de la resposta amorosa de la dama en forma de carta.
  • ell: l’amor. | me prospera: es fa gran, dins meu. Noteu el joc fonètic entre espere i prospera.
  • Perquè no li respon les cartes.
  • rigor: severitat, duresa.
  • Venus: divinitat romana de l’amor i la bellesa.
  • Diana: deessa romana de la caça. Representa el model de dona altiva, esquiva i independent, amb el qual el poeta identifica la seva dama.
  • pesar: tristesa.
  • castigau: castigueu.
  • Literalment: ‘Per què no agraïu l’intern dolor de ma voluntat i, en canvi, us mostreu cruel davant de la meva devoció amorosa?’. Per entendre aquest plantejament, cal tenir present que, en la concepció neoplatònica de l’amor, es considera que la persona estimada té l’obligació de correspondre la que l’estima (Castaño 2017: 217-218).
  • Aquest passatge fa palès que el poeta no té la certesa que la dama no el correspongui (malgrat que insisteix a lamentar-se per aquest motiu). | no denegueu la resposta: el poeta anima la dama a escriure-li, també ella, una carta a ell. | sentit: sentiment.
  • la primera: la primera carta que el poeta envià a la dama i que ella no li va respondre.
  • Planteja un paral·lelisme amb el mite d’Orfeu: de la mateixa manera que aquest últim aconseguí treure de les ombres de l’infern la seva esposa difunta, Eurídice, el poeta confia poder fer sortir la seva dama de les sombres del rigor i aconseguir, amb el seu art poètic, animar-la a respondre-li la carta. | alcance: aconsegueixi (jo). | plectre: «Peça petita de vori, de fusta, etc., amb què es feien sonar les cordes de la lira» (DCVB). | suspendre: aturar. | l’abisme tenebrós: de l’infern. | ma rústica lira: cal entendre lira en un sentit figurat, com la capacitat del poeta de compondre versos. L’adjectiu rústica ve a significar ‘maldestra’, i té una intenció de captatio. | deslliure: deslliuri. Es proposa aconseguir la resposta de la dama amb la renovada mostra d’afecte que vol ser aquesta segona carta.
  • I no esteu: i no us estigueu.
  • El déu romà de l’amor, Cupido, sovint és representat amb ales, que són fetes de plomes i, alhora, la ploma és l’instrument que identifica el poeta, ja que és el que empra per escriure els seus versos. La idea de la reconversió d’una ploma de les ales de Cupido en la ploma emprada pel poeta apareixia ja a Fil., III, 7-8.
  • Joc de metàfores de llum per representar la bellesa de la dama, recurs habitual en la poesia neoplatònica. | el pesar: la tristesa. | deslumbrant: enlluernant. | El poeta es representa com un Ícar que vol arribar fins al sol (=la dama) per lograr los raigs llustrosos. | dau: doneu.