«Del vall del profundo olvit»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Ausent, un amant escriu una carta a sa dama sol·licitant-la no olvide son amor
Del vall del profundo olvit
de què los abismes veig,
■
ausent ja de ma alegria
4
i de ta hermosura ausent;
de la intrincada espessura
que, ab emmaranyats extrems,
de tanta ausència causada
8
lo zelós amor conté;
■
de l’alterada tormenta
que ab mil ones diferents
anega de mon amor
12
l’esperança i l’altivès;
de la tempestat horrible
que, aire del pensament,
per postrar mes confiances
16
mou ab impetu cruel;
■
sols esta carta t’envio,
que al curs portarà, lleuger,
de mes llàgrimes lo mar,
20
i de mos sospirs lo vent.
Est paper sols te presento
per a que inferesques d’ell,
■
que no pot mudar l’ausència
24
de ma voluntat, lo ferm;
■
que, a bé que jo ausent estiga,
■
no estan mos sentits ausents,
que ta divina bellesa
28
estant contemplant tots temps.
■
Que, així com la flor del sol
■
segueix son llum resplendent,
així mon cor, de tos raigs,
32
lo fulgent candor segueix.
■
No podrà jamai l’ausència
borrar de mon pensament,
de ton valor les memòries
■
36
i de mon voler l’extrem.
I, puix no puc olvidar-te,
que no m’olvides te prec,
■
puix està ma voluntat
40
com si estiguera present.
I no dic més, que l’afecte
no em deixa escriure-te més,
puix sent fora de ta vista
44
fora estic de mi mateix.
Açò t’escriu des d’on saps,
mogut de l’amor que et té,
lo teu més rendit amant
48
(si un ausent pot dir-se teu).

Resum

Allunyat de la dama, el poeta li transmet que la té constantment present i li demana que no s’oblidi d’ell durant la seva absència.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

C 178-179; I2 f. 102; L4 p. 286; R p. 307-308; VG f. 42; V2 f. 127.

Rúbriques

C: Ausent un Amant escriu una carta à sa Dama solicitantla no olvide son Amor
I2: Ausent un amant escriu una amorosa carta a sa dama solicintantla no olvide son amor
L4: Ausent un amant escriu a sa dama solicitantla no olvide son amor
R: Ausent un amant escriu una carta á sa dama solicintantla no olvide son amor
V2: Ausent un amant escriu una amorosa carta a sa dama solisitant en ella no olvide son amor

Sobre aquesta edició

Baso l’edició en el ms. R. Corregeixo els errors dels versos 6, 33, 36, 42 i 46.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 261-262).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • Del vall del profundo olvit C I2 L4 R V2] De la vall profundo del olvit VG
  • què C I2 R] qui L4 V2
  • intrincada L4 R V2] entrincad C, entrincada I2
  • emmaranyats I2 L4 R V2] enamorats C
  • lo I2 L4 R V2] los C
  • podrà C I2 L4 V2] podria R
  • voler I2] valor C L4 R V2
  • no em I2 L4 V2] no C R
  • on C R] ahont I2 L4 V2
  • que et C I2 L4 V4] que R
  • entre Del i vall, hi ha un la, ratllat i entre profundo i olvit hi ha un del ratllat, i un altre del és afegit dessobre el text, entre vall i profundo I2.
  • la afegit posteriorment, entre De i entrincada I2.
  • el fragment en de enmaranats és afegit dessobre el primer inici de la paraula, que ha estat ratllat I2; edito emmaranyats perquè he pogut comprovar que el copista d’R oblida sovint el barret de la n en contextos en què l’hauria de posar. Faig constar com a variant aquesta lliçó, tot i que probablement caldria considerar-la part de l’usus scribendi del copista.
  • estich està ratllat de la essa en endavant per una segona mà que escriu en llapis i que corregeix sobre la part ratllada tan, de manera que resulta estan L4; afegeix, en llapis, una essa entre les tes de tottemps, donant totstemps L4. Ambdues correccions semblen obra de la mateixa mà, que sembla ser la mateixa que escriu en tinta.
  • descarto la lliçó d’R perquè fa el vers hipermètric.
  • una segona mà corregeix valor per voler I2. Malgrat el risc que es tracti d’una lectio facilior, el cert és que les lliçons de la resta de testimonis no fan sentit (o, almenys, no sé veure quin sentit fan), raó per la qual, en aquest cas, les he rebutjat i he editat la d’aquest testimoni.
  • l’absència del pronom dona menys consistència sintàctica a l’oració, per la qual cosa rebutjo, en aquest cas la lliçó d’R.
  • dessobre aquest vers hi ha un afegit que es llegeix amb dificultat: Parroch (aquí un mot ratllat) Fontanella I2 (vegeu imatge infra); l’absència del pronom dona menys consistència sintàctica a l’oració, per la qual cosa rebutjo, en aquest cas la lliçó d’R.
  • Del...de: des del. | Les imatges dels emmaranyats extrems i la intrincada espessura semblen al·Ludir a una separació per mar. (Noteu que, de fet, emmaranyats conté la paraula mar). | altivès: desig de quelcom d’elevat. | postrar: rendir.
  • Perquè entenguis gràcies a ell.
  • Hipèrbaton: ‘Que l’ausència no pot mudar lo ferm de ma voluntat’. És a dir, que els sentiments del jo poètic es mantindran constants malgrat trobar-se allunyat de la dama.
  • a bé que: per bé que.
  • la flor del sol: el gira-sol. El poeta s’hi compara perquè, com aquesta flor, també ell segueix una llum: la mirada de la dama.
  • fulgent: brillant. | candor: «Senzillesa d'esperit, absència de malícia i de dissimul» (DCVB).
  • jamai: mai.
  • Literalment: ‘el record del teu valor’.
  • l’extrem: l’elevat grau.
  • prec: prego.
  • des d’on saps: la destinatària de la carta efectivament ho sap, però el text no proporciona cap element a la resta de lectors per deduir-ho, la qual cosa denota el grau de privacitat del text. Amb tot, aquesta vaguetat també podria respondre al fet que, en circumstàncies bèl·liques, és una habitual que els soldats no revel·lin en els seus textos l’indret on es troben, per tal que, en cas que la missiva sigui interceptava, aquesta informació no pugui ésser utilitzada per l’enemic. No sabem si aquesta carta fou escrita des del front, però atès que sabem que Fontanellà participà, almenys, en una de les campanyes contra els exèrcits invasors (la de 1646), és una opció que no es pot descartar.
  • de: per.